Renaixement (XVI), Barroc (XVII) i Il·lustració (XVIII):

Cada segle representa diferentes etapes de diferents cultures europees: El Renaixement del sXVI, ja començat en el XV, correspondria a Itàlia; El Barroc del sXVII vindria d'Espanya i lI·lustració del sXVIII prové de França.

Renaixement:

Moviment italià del sXV, predecedent de l'humanisme en el sXVI amb Dante, Bocaccio, Petrarca, que suposa una revalorització de la cultura clàssica grega i llatina.
Els renaixentistes consideren l'edat mitjana com època bàrbara, ja que era etapa intermèdia entre romans i ells.
Període antropocèntric i fomenten estudi dels clàssics.

PERE SERAFÍ: poeta i pintor humanista. En la seva poesia es troben punts de contacte amb trobadors i AMarch. Encara q utilitzava formes poètiques del renaixement (sonet). també escriu en cast. No ven temàtiques.

Barroc:

Moviment antitètic al Renaixement que manifesta les tensions i contradiccions de la condició humana, com per exemple la consciència d'una vida breu. Per això, es centra en la mort, degeneració humana... Això porta a l'ús de la sàtira, gust a lo desagradable, visió pessimista.
Tot això fa arribar a l'ús de remarcar els contrastos: vida-mort, lirisme-burla, clarobscur. Velázquez, Murillo, Lope d Vega. Shakespeare, cervantes.

FRANCESC VICENT GARCIA: poeta el més cèlebre, anomenat "Rector de Vallfogona"(mana dins d lesglesia). La seva fama es construeix a partir de vessant de la seva obra: qui posa humor gruixut i volgudament exagerat, burla i tendència escatològica (algo fastigós). Autor de sonets de lirisme. Obra grotesca i sublim, relacionada amb conceptisme de Quevedo (joc de paraules, corrent poètic basat enginy)

FRANCESC FONTANELLA: Relacionat amb el culteranisme de Góngora es un corrent que prové del llati, fa ús d'al·lusions mitològiques o hipèrbatons violents, que donen caràcter artificiós al poema. Afrancesat políticament i castellanitzat literariament, es autor de sonets i obra Lo desengany.

Il·lustració:

Moviment francès que acabà amb la revolució del 1789 i la fundació democràtica burgesa basada en la separació entre poders. Aquest moviment confia en el progrés i la raó.
La manifestació més caracteristica en les arts és el neoclassicisme: tres unitats -espai,temps,acció-
La literatura té una funció didàctica i ideològica (Voltaire).

BARÓ DE MALDÀ: prosa, Obra: Calaix de sastre. Va sobre el que l'envoltava i no sobre ell mateix. Anotava els viatges, excursions, passejades pobles, personatjes festes, esdeveniments politics i socials...L'obra no aprofundeix pro constitueix un document de primera magnitud de formes de vida a Catalunya a 2a meitat del s. xviii.

JOAN R i Ramis: teatre neoclassic menorqui. Obra: Lucrècia. De versos alexandrins, ambientada Roma antiga i es troba les tres unitats del teatre clàssic. Quan es restablí la sobirania espanyla a Menorca, ell passar a escriure en castellà.

	Erstellt von claaretaa vor mehr als 10 Jahre

Resum del panorama general del que fou l'època moderna establerta entre els segles XVI-XVIII que té una gran importància per grans cultures europees, que són: Itàlia(XV-XVI), Espanya(XVI-XVII) i França(XVIII).