Època Moderna (XVI-XVII-XVIII)

Page 1

Panorama General:

L'època moderna és de gran importància entre grans cultures europees (cast,fr,it).

Però, el català-> davallada

general, de quantitat i qualitat, en la lit culta(no en la

popular)-> s'anomena: Decadència.

Conseqüències: castellanització de l'aristocràcia, pèrdua poder

burgesia cat per guerres i crisi $, ús freqüent cast en la lit culta, entrada

castellanismes, pèrdua consciencia d'unitat en diferents territoris de parla

cat.

En els 3 segles, les classes populars no deixaren d'usar la llengua catalana, ja que era l'única que coneixien. La crisi afectava al català com a llengua de prestigi,en el

seu ús en la literatura culta, no en la popular. Moments històrics de diferents cultures europees que van significar els Segles d'Or de ccada cultura: Itàlia: s.xv/xvi, Espanya: xvi/xvii, i França: sxviii, van arribar a uns punts màx

desplendor.

Renaixement (XVI), Barroc (XVII) i Il·lustració (XVIII):

Cada segle representa diferentes etapes de diferents cultures europees: El Renaixement del sXVI, ja començat en el XV, correspondria a Itàlia; El Barroc del sXVII vindria d'Espanya i lI·lustració del sXVIII prové de França.

Renaixement:

Moviment italià del sXV, predecedent de l'humanisme en el sXVI amb Dante, Bocaccio, Petrarca, que suposa una revalorització de la cultura clàssica grega i llatina.

Els renaixentistes consideren l'edat mitjana com època bàrbara, ja que era etapa intermèdia

entre romans i ells.

Període antropocèntric i fomenten

estudi dels clàssics.

PERE SERAFÍ: poeta i pintor humanista.

En la seva poesia es troben punts de contacte amb trobadors i AMarch. Encara q utilitzava formes poètiques

del renaixement (sonet). també escriu en cast. No ven temàtiques.

Barroc:

Moviment antitètic al Renaixement que manifesta les tensions i contradiccions de la condició

humana, com per exemple la consciència d'una vida breu. Per això, es centra en la mort, degeneració humana... Això porta a l'ús de la sàtira, gust a lo desagradable, visió pessimista.

Tot això fa arribar a l'ús de remarcar els contrastos: vida-mort, lirisme-burla, clarobscur. Velázquez, Murillo, Lope d Vega. Shakespeare, cervantes.

FRANCESC VICENT GARCIA:

poeta el més cèlebre, anomenat "Rector de Vallfogona"(mana dins d lesglesia). La seva fama es construeix a partir de vessant de la seva obra: qui posa humor gruixut i volgudament

exagerat, burla i tendència escatològica (algo fastigós). Autor de sonets de

lirisme. Obra grotesca i sublim, relacionada amb conceptisme de Quevedo (joc de paraules, corrent poètic basat enginy)

FRANCESC FONTANELLA: Relacionat

amb el culteranisme de Góngora es un corrent que prové del llati, fa ús d'al·lusions mitològiques o hipèrbatons

violents, que donen caràcter artificiós al poema. Afrancesat políticament i

castellanitzat literariament, es autor de sonets i obra Lo desengany.

Il·lustració:

Moviment francès que acabà amb la revolució del 1789 i la fundació democràtica burgesa basada en la separació entre poders. Aquest moviment confia en el progrés i la raó.

La manifestació més caracteristica en les arts és el neoclassicisme: tres unitats -espai,temps,acció-

La literatura té una funció didàctica i ideològica (Voltaire).

BARÓ DE MALDÀ: prosa, Obra: Calaix de sastre. Va sobre el que l'envoltava i no sobre ell mateix. Anotava els viatges, excursions, passejades

pobles, personatjes festes, esdeveniments politics i socials...L'obra no aprofundeix pro

constitueix un document de primera magnitud de formes de vida a Catalunya a 2a meitat del s. xviii.

JOAN

R i Ramis: teatre neoclassic menorqui. Obra: Lucrècia. De versos alexandrins, ambientada

Roma antiga i es troba les tres unitats del teatre clàssic. Quan es restablí la sobirania espanyla a Menorca, ell passar a escriure en castellà.

La Literatura popular:

La literatura popular catalana mai no ha deixat d'existir, s'ha mantingut gràcies a la seva parla i s'ha de tenir en compte que la castellanització afectà a les zones properes a la Cort.

Característiques:

Normalment anònima i és dificil de datar perquè no evoluciona igual que la literatura culta.

Teatre: trobem l'entremès medieval que són peces dramàtiques breus, que fan de complement d'una obre més llarga, on descriuen els costums de l'època amb música i cançons.

Poesia: oral i cantada amb diferents gèneres: Nadales(naixement de Crist), Corrandes(poemes amb música ballades en rotllana), Goig(poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o parròquia), Romanços(poemes narratius de tradició oral "El comte Arnau" o romanços de bandolers). Ús de vers d'art menor, rima assonant, repeticions.

Prosa: Rondalles i Llegendes, de caràctes fantàstic i transmeses oralment.