T-11: la segona república i la catalunya autònoma (1931-1936)

Seite 1

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT

Abril 1931 forces polítiques i opinió pública conscients que eleccions municipals plebiscit sobre continuïtat monarquia. Triomf partits republicans i d'esquerres podria comportar tomb situació política, fins punt donar pas República.

1.1. les eleccions i el govern provisional

12 abril 1931 celebrar eleccions municipals ESP--elevada participació. Partits coalitzat Pacte San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) imposar grans ciutats i majoria nuclis industrials. Malgrat que nombre regidors monàrquics superior conjunt país--resultats electorals evidenciar bona part electorat apostat canvi règim.

14 abril regidors electes Eibar--1rs proclamar República i llarg dia anar fent regidors altres ciutats mentre població celebrava pacíficament. Davant situació, Alfons XIII renunciar potestat reial i abandonar país direcció exili. Madrid representants partits que signat Pacte Sant Sebastià--constituir govern provisional i proclamar oficialment Segona república Espanyola.

Govern provisional convocar eleccions corts constituents 28 juny i prendre disposicions d'urgència: concessió amnistia general presos polítics, proclamació llibertats polítiques i sindicals i mesures protegir pagesos expulsats terres per no pagar rendes.

CAT--triomf candidatures republicanes i esquerres aclaparador. Lliga perdre supremacia i gran vencedor Esquerra republicana de CAT. Conscients suport--Lluís Companys (cap llista BCN)--proclamar república (balcó ajuntament) Francesc Macià (màxim dirigent partit) proclamà República Catalana integrada federació repúbliques ibèriques.

Iniciativa dirigents catalans--conflicte govern provisional República perquè acords Sant Sebastià fixaven que descentralització estat i manera articulació diferents nacionalitats establerts per Constitució.Comissió govern provisional espanyol viatjar BCN per demanar Macià que sometés decisió sobre estructura estat a la futura decisió corts constituents, a canvi conecessió inmediata règim autonomia. Per signar acord amb Macià, Nieto Alcalà Zamora traslladà BCN 21 abril.

1.2. la constitució del 1931

Eleccions 28 juny--participació molt alta. Victòria coalició esquerres. Diputays electes--formar noves corts constituents i govern en mans coalició vencedora--ratificar càrrecs Niceto Alcalá Zamora com cap govern i ministres govern provisional. Corts nomenar comissió encarregada elaborar projecte Constitució--aprovada després intensos debats.

Constitució 1931--caràcter democràtic i progressista--evident article primer títol preliminar--defineix Espanya com "república treballadors de totes classes que s'organitza en un règim llibertat i justícia". Constitució declarava--tots poders emanen poble i esablia principis:

-Estat configura manera integral però accepta possibilitat constituir governs autònoms algunes regions.

-Poder legislatiu resideix corts--sola cambra amb atribucions àmplies. Executiu recau govern, format consell ministres i cap govern i també president República (cap estat i representant institucional). Poder judicial--jutges independents.

Constitució incloïa àmplia declaració drets i llibertats i mostava preocupació temes socials. Garantia igualtat davant llei, educació, feina i no-discriminació raons sexe, origen o riquesa. Establia vot 23 anys i concedia sufragi a les dones. Reconeixia facultat govern per expropiar béns utilitat social i definia treball com obligació social. Afirmava laïcitat estat i reconeixia matrimoni civil i divorci.

Constitució, malgrat aprovada majoria àmplia--no aconseguir concens totes forces polítiques . Dretes manifestar contra laïcitat i descentralització estat. Aprovació articles constitució sobre religió--dimissió polítics catòlics govern--Manuel Azaña cap govern i Niceto Alcalá Zamora presidència república.

1.3. partits i sindicats durant la segona república

Etapa republicana--inagurar periode activitat formacions polítiques sindicals. Discussions parlamentàries--àmplia repercusssió premsa i opinió pública--experimentar politització creixent.

les formacions d'esquerra

Esquerra política destacar formació Izquierda Republicana (1934)--a partir convergència partit Acción Republicana Manuel Azaña i Partit Republicà Socialista Marcel·lí Domingo. Tots 2-- partits republicans àmbit estatal, certa implantació entre classes mitjanes i populars i comptaven suport intel·lectuals. Gallec destaca Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA).

Partido Socialista Obrero Español (PSOE)--influència treballadors i agrupava 2 corrents: socialdemòcrata--partidari consolidar règim republicà (Julián Basteiro i Indalecio Prieto) i revolucionari--veia república com camí vers socialisme (Largo Caballero- secretari general UGT). + esquerra---Partido Comunista de ESP (PCE)--nombre militants reduït.

Força sindical + important--CNT--anarquista. 2 línies actuació: trentistes--defensaven orientació sindicalista i de caire moderat i mostràven suport república i sector + revolucionari--voltant Federació Anarquista Ibèrica (FAI), dirigit líders Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan García Oliver--defensava via insurreccional i armada.

els grups de dreta

Entre formacions republicanes centredreta que contribuir adveniment república destaquen-- Partit Republicà Radical (Lerroux) i Derecha Liberal Republicana--contraris reformes republicanes i derivar posicions conservadores.

Partits conservadors i catòlics tradicionals--esfondrar després proclamació república. Només sobreviure petits grups (Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española, nucli intel·lectual (José María Pemán, Ramiro de Maeztu))-- rieivindicava monarquia catòlica tradicional com única defensa davant revolució social. Gran partit dreta católica i conservadora--Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)--coalició electoral creada 1933--Gil Robles--defensava interessos gans propietaris agraris i església. P.Basc--grups conservadors autonomistes representats Partit Nacionalista Basc (PNB).

Altres grups monàrquics--Renovación Española (Calvo Sotelo)--defensava necessitat liquidar nou règim i establir acords electorals carlins de Comunió Tradicionalista. Grups feixistes--crear 1931--Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS)--que febrer 1934 fusionar amb Falanje Esañola--partit fundat 1933 (Primo de rivera). Tots grups ideologia antidemocràtica i defensa ultrança nacionalisme espanyol.

els partits d'àmbit català

Proclamació república--bona part espai polític català--ocupat partits catalanistes. 2 forces--Lliga Regionalista (dreta) i ERC (esquerra). Lliga Regionalista--acceptar nova legalitat republicana--continuar gaudint suport industrials i grans propietaris agrícoles encara que resultats electorals reduits. 1933--Lliga Catalana.

ERC--format mes abans eleccions 1931--agrupava sectors nacionalistes radicals (Estat català Macià), republicans històrics (Lluís Companys) i petites formacions republicanes i nacionalistes. Programa--atreure petita burgesia, pagesia i obrers industrials--ampli programa reformes. Militància àmplia, gran força electoral i dirigents carismàtics (Macià i Companys). Entendre força electoral--manca arrelament CAT de PSOE i CNT apolític.

Partits marxistes--representats 2 grups socialistes (Unió Socialista CAT i Federació Catalana del PSOE) i 4 grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista CAT)--militància escassa i poca influència política. 1935--Bloc Obrer i Esquerra Comunista--Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i 1936 altres dos grups comunistes i socialistes--Partit Socialista Unificat de CAT (PSUC).

2. LES REFORMES DEL BIENNI D'ESQUERRES (1931-1933)

Desembre 1931-setembre 1933--govern presidit Azaña i integrat republicans esquerra i socialistes impulsar programa reformes objectiu modernitzar i democritzar societat espanyola.

2.1. la reforma religiosa

Primers objectius república--limitar influència esglèsia i secularitzar societat espanyola. Intencions plasmades constitució--estipular no-confessionalitat estat, llibertat cultes, supressió pressupost culte i clero,autoritzats matrimoni i divorci civil i secularitzar cementiris.

limitar predomini religió educació--prohibir dediquessin ensenyament. Completar procés--llei congregacions (maig 1933)--límits possessió béns comunitats religioses i possibilitat dissoldre ordres religiosos quan perill estat. Enfrontament + greu--Jessuïtes.

Bona part sectors catòlics veure nova legislació--agressió conviccions. Ressorgiment avalots populars anticlericals-- incendi alguns edificis religiosos (Madrid, Múrcia, Cadis, Sevilla...)--reforçar temors. Jerarquía eclesiàstica (exepcions cardenal Tarragona Francesc Vidal i Barranquer) no dubtar manifestar oposició República i atiar oposició catòlics. Actitud hostil cardenal Segura (arquebisbe Toledo) i bisbe Vitòria--provocar govern república optés mesura força i expulsà aquests religiosos ESP.

2.2. la modernització de l'exèrcit

Govern republicà convençut necessitat transformació exèrcit. Manuel Azaña que des de presidència govern assumir cartera defensa--impulsar reforma crear exèrcit professional i democràtic. Aconseguir objectiu--Azaña considerar necessari reduir efectius exèrcit, fi macrocefàlia, abolir fur especial militars, assegurar-ne sotmetiment poder civil i prohibir tradicional intervenció castrense vida política.

Amb aquesta finalitat--promulgar llei de retir de l'oficialitat (1931)--establia tots oficials prometre adhesió República però possibilitat retirar-se sou íntegre. A més suprimir rangs tradicionals, reduir nombre unitats i oficials i clausurar Academia General Militar Sragossa--viver sectors exèrcit colpisme. També suprimides capitanies generals, tribunals d'honor, consell suprem Justícia militar i premsa exèrcit. Crear guàrdia d'assalt--força ordre públic fidel república.

Reforma, tècnicament ben plantejada,--resultats limitats. Aconseguir disminuir despeses exèrcit però reducció pressupost--dificultar modernització material, armament i equipaments. Reforma rebuda per africanistes--com agressió tradició militar i poder exèrcit. Dreta aprofitar descontentament--animar fer revolta militar contra República.

2.3. la reforma agrària

Projecte més abast República. Es volia posar fi predomini latifundisme existent centre i sud ESP i millorar condicions vida pagesos pobres (jornalers).

Reforma essencial per pes agricultura espanyola. A més Andalusia, Castella i Extremadura--+50% terra en mans grup reduït grans propietaris i nobles (grans d'Espanya).

Primers decrets--protegir pagesos sense terra i arrendataris--establir prohibició rescindir contractes arrendament. També fixar jornada laboral 8h camp, establiment salaris mínims i obligació propietaris conrear terres aptes.

Veritable reforma--elaboració Llei de reforma agrària--aprovada per corts setembre 1932. Objectiu llei no canvi radical situació camp ni col·lectivització terra sinó modernitzar agricultura i millorar situació social pagesia. Llei permetia expropiació sense indemnitzar noblesa (grans d'ESP). Aplicació llei encomanada Instituto de Reforma Agraria (IRA)--disposava pressupost annual indemnització propietaris expropiats i encarregava facilitar assentament famílies pageses.

Resultats inicials reforma escassos perquè nombre hectàrees expropiades i assentament pagesos molt inferior previst. Raons fracàs--complexitat llei, lentitud i dificultats burocràtiques per aplicar-la, manca pressupost i resistència propietaris.

Aplicació Llei reforma agrària--augment tensió social. Grans propietaris--oposar i donar suport grups extrema dreta disposats conspirar per fer caure règim republicà. Jornalers decebuts resutats i veure frustrades esperançes canvi dictat república--conseqüència-- part pagesia posicions revolucionàries i promoure revoltes (ocupació terres, incendis cortijos enfrontaments guardia civil...) en demanda repartiment equitatiu propietat agrària.

2.4. la reforma de l'estat centralista

Configuració estat permetés regions històriques accedir autonomia--convertir qüestió prioritària República. Constitució 1931 oferir marc jurídic adequat per iniciar procés i concedir institucions pròpies i estatuts d'autonomia a nacionalitats històriques. CAT--primera regió iniciar procés--cració Generalitat CAT (abril 1931) i aprovació Estatut d'autonomia 1932.

P.Basc--nacionalistes PNB i carlins redactar (juny 1931) projecte d'estatut (Estatut d'Estella)--aprovació retardar indefinidament a causa oposició republicanisme esquerres i socialistes--consideraven projecte confessional, poc democràtic i incompatible amb constitució republicana.

Evolució PNB posicions + centristes i pacte amb esquerres--permetre corts republicanes aprovessin estatut autonomia octubre 1936. Posteriorment--constitució govern basc presidit José Antonio de Aguirre (màxim dirigent PNB). Govern integrava republicans esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes.

Galícia--consciència nacionalista menys acusada i lluny força política. Procés estatuari molt lent. 28 juny 1936 sotmetre plebiscit projecte estatut--no arribar a ser aprovat--esclat guerra civil.

2.5. l'obra educativa i cultural

Reforma important transcendència--dedicar molts recursos--ensenyament. Objectiu--promoure educació liberal i laica i fer que estat garantís dret educació tota població. Intentar posar fi hegemonia ensenyament religiós i adoptar model escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Pressupost educació--incrementar 50%.

Dirigents republicans convençuts necessitat millorar nivell cultural població i fer que cultura dret tothom. Suport intel·lectuals i artistes--promoure campanyes culturals destinades sectors humils. Missions pedagògiques, formades grups ambulantsestudiants, professors i intel·lectuals--portaven zones rurals bibliotèques,cors, conferències, teatre i cinema. Grup teatral La Barraca--organitzar García Lorca--grups + representatius participar projecte difusió cultural.

2.6. les reformes laborals

Millora condicions laborals--objectiu primordial reformes Largo Caballero des del ministeri treball. Aprovar Llei de contractes de treball--regulava negociació colectiva, llei de jurats mixtos--atorgava poder arbitratge vinculant en cas de desacord, i 7 dies vacances pagades a l'any. Estimular augment salaris i cració asseguraneces socials. Establir setmana laboral 40 hores i reforçar paper sindicats agrícoles contratació feines camp.

Mesures ben rebudes sindicats i treballadors malgrat no satisfeien plenament expectatives, però provocar irritació organitzacions patronals--mirar impedir-ne promulgació i aconseguir frenar alguns projectes (intervenció obrera empreses).

3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

Escenari després proclamació república i aprovació Constitució 1932--permetre CAT gaudir estatut autonomia i institucions autogovern--Generalitat CAT.

3.1. la generalitat provisional i l'estatut de núria

Negociacions govern provisional República--reconeixement immediat govern autonòmic--Generalitat CAT. Nova institució--mans republicans i catalanistes d'esquerres i assumir competències 4 diputacions provincials catalanes--espera redacció estatut CAT.

Tasca primordial govern--elaborar projecte Estatut d'Autonomia--definís marc institucional autonomia catalana i competències havia d'assumir. Convocar assemblea representants ajuntaments elegir Diputació provisional--encàrrec nomenar composició experts redactar estatut. Membres comissió (Jaume Carner)-reunir santuari Núria i redactar avantprojecte estatut--liurat govern 20 juny 1931.

Estatut Núria partia fet que república tenir caràcter federal i sobirania residia poble CAT. Definia CAT--estat autònom dins república espanyola, declarava català llengua oficial a CAT, acceptava possiblitat federació països parla catalana i establia atribucions poder república i generalitat CAT. Generalitat assumia competències exclusives ensenyament, clutura, policia i ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, regulació dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals justícia. Per finançament autonòmic-- Generalitat disposava gestió impostos directes i indirectes gestionats administració central. Estatut ambiciós--volia que fos assumit per gran majoria forces polítiques catalanes.

Estatut Núria aprovat plebiscit popular (2 agost)--resultat votació aclaparador. Dones privades dret vot-expressar adhesió document signatures.

3.2. l'estatut d'autonomia del 1932

CAT--eleccions generals corts constituents 28 juny 1931--triomf esquerra republicana i posició política expressada estatut Núria. Mostra suport--intel·lectuals, republicans i polítics esquerres independents--incorporar partit--increment prestigi i heterogeneïtat. 18 agost 1931 Francesc Macià--presentar Estatut a les corts de Madrid--sotmès discussió i aprovació.

Fora CAT alguns sectors (dreta)--indignats contra pretensions poble català expressades estatut Núria--consideraven perill unitat espanyola.Organitzar mítings i manifestos contra estatut i campanyes boicot productes catalans--evidència aprovació no fàcil.Constitució 1931--evident dificultat--proclamant única sobirania espanyola, prohibint federació regions, imposant oficialitat castellà i no completant cessió competències Estatut Núria.

Debats parlamentàris començar maig 1932. Discussió 3 posicions: govern central--concedir CAT auronomia moderada; parlamentaris catalans--front comú reclamar autonomia àmplia; i oposició dretes--defensava ESP unitària.

Malgrat correlació forces a favor estatut no àmplia--ferma posició president govern (Azaña) a favor text--gran importància resultat tràmit parlamentàri. Influir també situació creada arran intent cop d'estat dretes (general Sanjurjo-agost 1932)--amenaça va fer republicans tanquessin files. Tot i feblesa inicial dels qui havien defensar propòsta-- 9 setembre 1932--aprovat estatut autonomia CAT.

Text definitiu-- diferències amb estatut Núria, encara que conservaven institucions bàsiques (parlament i consell o govern generalitat). Segons text aprovat--CAT regió autònoma dins estat espanyol i català/castellà--llengües oficials; competències generalitat--retallades i compartides amb estat central; atribucions + importants--ordre públic i administració justícia--plenes competències respecte dret civil català i al règim administratiu--cració tribunal de cassació de CAT--òrgan suprem apel·lació. Conflictes generalitat/estat--resoldre tribunal garanties constitucionals.

3.3. la generalitat republicana

Aprovació estatut--tancar etapa generalitat provisional. Convocar eleccions al parlament de catalunya per 20 novembre 1932. Destacar 2 coalicions: liderada per esquerra republicana--defensava model social republicà, progressista, laic i d'esquerra moderada; formada voltant Lliga--projecte conservador, catòlic i oposat reformisme social i al laïcisme esquerres. Candidatura esquerra republicana tornar a proclamar-se vencedora i lliga consolidar primer partit oposició.

13 desembre Lluís Companys nomenat president parlament i 14 febrer Francesc Macià elegit president generalitat--fins mort 25 desembre 1933--succeir Companys--mantenir capdavant generalitat fins 1940. Macià nomenar govern format consells del seu partit. També instituït càrrec ap consell executiu--responsable funcions executives. Juny 1933--parlament aprovar estatut interior CAT--regulava desenvolupament institucions.

3.4. la tasca de govern

Durant període govern provisional (abril 1931-novembre 1932)--atribucions generalitat=antigues diputacions. Un cop aprovats estatut i traspassos competències--tasca govern generalitat força important.

Primer camp actuació govern generalitat--econòmic: crear serveis estadística, institut d'investigacions econòmiques i Caixes de dipòsits. Agricultura--fomentar creació cooperatives i centres experimentació agrària i parlar problema pagesos arrendataris (rabassaires--arrendataris vinyes) agrupats Unió rabassaires--organització propera esquerra republicana. Aprovar reducció 50%rendes i inici llei accedir propietat terra.

Política social--llei de bases 1934--traçar programa acció organitzar serveis sanitat i assistència social generalitat. Portar a terme experiències innovadores--millorar xarxa hospitals, assistència malalts, atenció psiquiàtrica i campanyes prevenció, vacunació i higiene pública. També crear organismes suport social--Institut contra l'atur forçós (ICAF) i consell de treball.

Ensenyament--fundar escoles i centres ensenyament secundari i professional (+ representatiu institut-escola--laboratori experiències pedagògiques innovadores. També noves escoles per formar mestres (Normal mixta) i autonomia Universitat BCN. Millorar condicions laborals i salarials mestres, introduir coeducació i laïcitat i seguir pautes moviments renovació pedagògica. Ampliar nombre biblioteques populars, arxius i museus.

Ambit cultural i concretament terreny lingüístic--incidir normativització i normalització llengua catalana. 1932--publicar diccionari Pompeu Fabra--ajudar fixació català normatiu. Establir bilinguisme escoles primàries i català avançar nivells ensenyament. Us català crèixer i convertit eina comunicació social.

Proposar nova divisió territorial CAT--model comarcalista, oposat provincial i definia capitals comarca com centres servei conjunt municipis. Resultat--divisió territori 38 comarques-- no aprovada fins agost 1936.

4. ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA

Proclamació república--desvetllar classes populars grans esperances canvi distribució renda i riquesa. També provocar temor i desconfiança entre propietaris terra i empresaris--inversions decisives per augmentar producció i ocupació.

4.1. una conjuntura econòmica desfavorable

Canvi règim coincidir fase + greu depressió econòmica mundial--crack 29. Crisi--incidir economia espanyola de manera+ dèbil que altres països occidentals--realció reduida nostra economia amb mercat internacional, encara que-- impossible creixement econòmic--economia mundial depressió. Crisi-- paralitzar emigració amèrica--vàlvula escapament atur crònic Galícia i Andalusia.

Crisi internacional--agreujar problemes interns economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual terra, poca competivitat internacional, dèficit balança comercial...

Problemes crònics afegir problemes derivats política econòmica govern republicà. Creixement generalitzat salaris industrials i agrícoles decretar govern primer bienni, malgrat alguns efectes positius economia--elevar renda treballadors i augmentar demanda béns consum, no acompanyat creixement productivitat--disminuir beneficis empreses--augment descontentament i desconfiança empresarials industrials i grans propietaris agrícoles. Conseqüència--inversió privada enfonsar, fins novembre 1933--coalició republicans i socialistes derrotada eleccions.

Pressupostos--govern optar política disminució de la despesa pública per reduir dèficit heretat dictadura Primo de Rivera i aconseguir equilibri pressupostos estat. Disminució inversió pública--repercussions negatives sectors de béns d'inversió (siderurgia, construcció maquinària, construcció naval...) i sobre creació nous llocs treball--reduir inversió pública i privada.

4.2. la conflictivitat social

Lentitud reformes (agrària)--provocar desencís i impaciència de molts treballadors--atur molt alt i actitud patronal i propietaris agrícoles contrària negociació.

Situació--encoratjar radicalització part partits i sindicats esquerra i aguditzar confrontació social. CNT--veure ocasió projecte revolucionàri i fomentar conflictivitat laboral (vagues generals) i insurrecció pagesa--per destruir ordre burgès.

Tensions socials--assolir punt àlgid a partir 1933, en què, als intents revolucionaris CNT--afegir sectors + radicals socialisme espanyol (UGT-Largo Caballero)--a través organització socialista camp--Federació Nacional de Treballadors de la Terra. També partit comunista (PCE) (1932-José Díaz)--augmentar afiliats.

Vagues, insurreccions i ocupacions de terres--anar augmentant progressivament. 1932-- anarquistes propiciar insurrecció minaires CAT (Alt Llobregat) i 1933 jornalers a Andalusia (Casas Viejas). Algunes revoltes--provocar assalts ajuntaments, incendis cortijos i registres propietat, ocupació terres i proclmació comunisme llibertari. Intervenció força pública--enfrontaments violents--morts i ferits 2 bàndols: Casas viejas (cadis), Arnedo (La rioja) i Castilblanco (Badajoz)

Fets--produir desgast govern Azaña--desacreditat com a conseqüència dures mesures policíaques adoptades reestablir ordre públic. Conflictes--augmentar+ desconfiànça empresarial i desmotivar inversió i provocar empitjorament situació econòmica. Crisi aprofitada sectors conservadors--intentar posar fi govern coalició republicanosocialista.

4.3. la reorganització de les dretes

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

5.1. les eleccions del 1933: el govern de dretes

5.2. la paralització de les reformes

5.3. el conflicte rabassaire a catalunya

5.4. la revolució d'octubre del 1934

5.5 la crisi del segon bienni

* el vot femení va influir en el triomf de les dretes?

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

5.1. les eleccions del 1933: el govern de dretes

5.2. la paralització de les reformes

5.3. el conflicte rabassaire a catalunya

5.4. la revolució d'octubre del 1934

5.5 la crisi del segon bienni

* el vot femení va influir en el triomf de les dretes?

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

5.1. les eleccions del 1933: el govern de dretes

5.2. la paralització de les reformes

5.3. el conflicte rabassaire a catalunya

5.4. la revolució d'octubre del 1934

5.5 la crisi del segon bienni

* el vot femení va influir en el triomf de les dretes?

T-11: la segona república i la catalunya autònoma (1931-1936

Nueva Página