Quiz
TEMA B.7. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT
Dieses Quiz enthält Fragetypen, die sich im gewohnten Player öffnen.
Fragen in diesem Quiz (52)
1EL PODER D'UN ESTAT ES DISTRIBUEIX EN FUNCIÓ DE LA SEVA ESTRUCTURA TERRITORIAL
- ARichtig
- BFalsch
2COM S'ESTRUCTURA TERRITORIALMENT L'ESTAT ESPANYOL?
- ACOMUNITATS AUTÓNOMES
- BMUNICIPIS
- CCOMARQUES
- DPROVÍNCIES
3EN FUNCIÓ DE QUINA SIGUI LA MANERA DE DISTRIBUIR EL PODER EN UN ESTAT A TRAVÉS DEL SEU TERRITORI, PODEM TROBAR ELS MODELS...
- APARLAMENTARI
- BUNITARI
- CCENTRALITZAT
- DFEDERAL
4UN ÚNIC CENTRE DE DECISIÓ POLÍTICA (EL GOVERN) I UN ÚNIC CENTRE PER DICTAR NORMES AMB RANG DE LLEI (EL PARLAMENT) PER A TOT EL TERRITORI DE L'ESTAT.
- AMODEL D'ESTAT UNITARI
- BMODEL D'ESTAT FEDERAL
5UNA ÚNICA CONSTITUCIÓ, UNA ÚNICA DIRECCIÓ POLÍTICA I UN ÚNIC ÒRGAN PER DICTAR LES LLEIS PER A TOT EL TERRITORI.
- AMODEL D'ESTAT FEDERAL
- BMODEL D'ESTAT UNITARI
6"LA UNITAT" EN UN MODEL D'ESTAT UNITARI VOL DIR?
- ALA MATEIXA LLEI PER A TOT EL TERRITORI
- BUN SOL ESTAT
- CDIRECCIÓ POLÍTICA I DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA EFECTUADA DESDE EL CENTRE
7"LA UNIFORMITAT" EN UN MODEL D'ESTAT UNITARI VOL DIR?
- AUN SOL ESTAT
- BLA MATEIXA LLEI PER A TOT EL TERRITORI
- CDIRECCIÓ POLÍTICA I DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA EFECTUADA DES DEL CENTRE
8"LA CENTRALITZACIÓ" EN UN MODEL D'ESTAT UNITARI VOL DIR?
- AUN SOL ESTAT
- BLA MATEIXA LLEI PER A TOT EL TERRITORI
- CDIRECCIÓ POLÍTICA I DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA EFECTUADA DES DEL CENTRE
9EL MODEL D'ESTAT UNITARI SORGÍ A ITÀLIA AMB LA CAIGUDA DE L'ANTIC RÈGIM (CONSTITUCIÓ DE 1791)
- ARichtig
- BFalsch
10EL MODEL D'ESTAT FEDERAL VA SORGIR A EEUU AMB LA CONSTITUCIÓ DE 1787, COM A FORMA D'UNIÓ POLÍTICA MÉS PERFECTA ENTRE LES ANTIGUES COLÒNIES BRITÀNIQUES, CONVERTIDES JA ALESHORES EN ESTATS INDEPENDENTS.
- ARichtig
- BFalsch
11EN EL MODEL D'ESTAT FEDERAL ELS ESTATS MEMBRES TENEN CADASCUN UNA CONSTITUCIÓ PRÒPIA, D'UNA ORGANITZACIÓ POLÍTICA PRÒPIA I D'UNS PODERS PROPIS QUE EXERCEIXEN NOMÉS EN EL SEU TERRITORI?
- ASI
- BNO
- CD'UNS PODERS PROPIS NO
- DD'UNA ORGANITZACIÓ POLÍTICA PRÒPIA NO
12EN QUE ES DIFERÈNCIA DE L'UNITARI L'ESTAT FEDERAL ?
- AEN TENIR UNA PLURALITAT DE CENTRES DE PODER
- BUNA DIVERSITAT DE NORMES I ORIENTACIÓ POLÍTIQUES
- CUNA DESCENTRALITZACIÓ O DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA CAPACITAT DE DECISIÓ.
- DTENIR UNA ÚNIC ÒRGAN PER DICTAR LLEIS PER A TOT EL TERRITORI.
13L'ESTAT RECONEIX I GARANTEIX EL DRET A L'AUTONOMIA DE LES NACIONALITATS I REGIONS QUE INTEGREN L'ESTAT ESPANYOL.
- AARTICLE 1.1 DE LA CE
- BARTICLE 2 DE LA CE
- CARTICLE 3 DE LA CE
- DARTICLE 4 DE LA CE
14L'APROVACIÓ EL [blank_start]1979[blank_end] DELS PRIMERS ESTATUTS D'AUTONOMIA VA POSAR EN FUNCIONAMENT UN DETERMINAT TIPUS D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT, PREVIST PERÒ FINS ALESHORES NO CONSTITUÏT, BASAT EN L'EXISTÈNCIA DE COMUNITATS AUTÒNOMES.
- A1977
- B1978
- C1979
15LES COMUNITATS AUTÒNOMES SÓN AQUELLES ENTITATS POLÍTIQUES QUE, EN L'EXERCICI DEL DRET A L'AUTONOMIA RECONEGUT A LA CE, GAUDEIXEN DE
- APERSONALITAT JURÍDICA
- BPOTESTAT D'AUTOGOVERN
- CAUTONOMIA LEGISLATIVA PRÒPIA DINS EL SEU ÀMBIT TERRITORIAL
- DAUTONOMIA ADMINISTRATIVA
16L'AUTONOMIA POLÍTICA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES CONCRETA NORMATIVAMENT EN L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CADA COMUNITAT AUTÒNOMA, QUE ÉS LA SEVA NORMA INSTITUCIONAL BÀSICA, LA QUE CONSTITUEIX COM A TAL I LA QUE DETERMINA ELS ÒRGANS I LES COMPETÈNCIES.
- ARichtig
- BFalsch
17LES COMUNITATS AUTÒNOMES NO GAUDEIXEN D'AUTONOMIA FINANCERA PER EXERCIR LES COMPETÈNCIES SINO QUE DEPENEN EXCLUSIVAMENT DE L'ESTAT EN AQUEST SENTIT.
- ARichtig
- BFalsch
18COM SÓN LES RELACIONS ENTRE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I L'ESTAT ?
- AJERARQUIQUES
- BCOMPETENTS
- CCOMPARTIDES
- DEXCLUSIVES
19EL DRET ESTATAL ÉS [blank_start]SUPLETORI[blank_end] DEL DRET AUTONÒMIC ([blank_start]ARTICLE 149.3[blank_end])
- ASUPLETORI
- BJERÀRQUIC
- CARTICLE 149.3
- DARTICLE 147.3
20EN QUANTES COMUNITATS AUTÒNOMES ESTÀ DIVIDIT L'ESTAT ESPANYOL ?
- AEN 17 COMUNITATS AUTÒNOMES
- BEN 19 COMUNITATS AUTÒNOMES I LES DUES CIUTATS AUTÒNOMES ( CEUTA I MELILLA)
- CEN 17 COMUNITATS AUTÒNOMES I LES DUES CIUTATS AUTÒNOMES ( CEUTA I MELILLA)
- DEN 19 COMUNITATS AUTÒNOMES
21L'ESTAT CLASSIFICA LES COMUNITATS AUTÒNOMES DE DIFERENT TIPUS BASANT-SE EN
- ACRITERI HISTÒRIC
- BCRITERI COMPETENCIAL
- CPEL PROCEDIMENT D'ACCÉS A L'AUTONOMIA UTILITZAT
- DCRITERI FISCALITZADOR
22QUINES SÓN LES COMUNITATS QUE NO VAN ACCEDIR A LA AUTONOMIA PER LA VIA DE L'ARTICLE 143
- ANAVARRA
- BANDALUSIA
- CCATALUNYA
- DPAÍS BASC
- EGALICIA
23HI HA COMUNITATS AUTÒNOMES QUE NO DISPOSEN LA POSSIBILITAT D'ACCEDIR INICIALMENT A UN RÈGIM D'AUTONOMIA PLENA. PER EXERCIR EL DRET A L'AUTONOMIA, HAN DE SEGUIR EL PROCEDIMENT GENERAL D'ACCÉS QUE PREVEU L'ARTICLE [blank_start]143[blank_end], TOT I QUE, D'ACORD AMB L'ARTICLE [blank_start]148.2[blank_end], PODEN AMPLIAR SUCCESSIVAMENT LES SEVES COMPETÈNCIES UN COP HAGIN TRANSCORREGUT [blank_start]5 ANYS[blank_end] DES DE L'APROVACIÓ DELS SEUS RESPECTIUS ESTATUTS D'AUTONOMIA.
- A143
- B145
- C143.2
- D148.1
- E148
- F148.2
- G5 ANYS
- H2 ANYS
- I1 ANY
24QUINA ÉS LA PRIMERA CARACTERÍSTICA QUE DIFERÈNCIA LES COMUNITATS AUTÒNOMES DELS MUNICIPIS?
- ALA LLARGA TRADICIÓ D'AQUESTOS
- BEL NIVELL D'AUTONOMIA QUE TENEN
- CLES DOS SÓN CERTES
- DLES DOS SON FALSES
25ELS AJUNTAMENTS SÓN DEFINITS COM A ÒRGANS DE GOVERN LOCAL PER ALS MUNICIPIS, QUE SÓN ENTITATS TERRITORIALS DE DRET PÚBLIC.
- ARichtig
- BFalsch
26EL MUNICIPI ÉS LA UNITAT LOCAL BÀSICA DE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
- ARichtig
- BFalsch
27ELS MUNICIPIS ESTAN REPRESENTATS PER
- ADIPUTATS, ELEGITS PER SUFRAGI UNIVERSAL .
- BREGIDORS, ELEGITS PER SUFRAGI UNIVERSAL .
- CCONSELLERS ELEGITS PER SUFRAGI UNIVERSAL
28D'EN QUINA MANERA ÉS ELEGIT L'ALCALDE D'UN MUNICIPI ?
- AELEGIT DIRECTAMENT PER ELS MEMBRES DEL PARTIT MÉS VOTAT
- BDIRECTAMENT PER ELS CIUTADANS D'ACORD AMB LES CONDICIONS QUE ESTABLEIX LA LOREG (ARTICLES 196 I SEGÜENTS)
- CATENENT A CRITERIS DE POBLACIÓ
- DELEGIT DIRECTAMENT PER ELS REGIDORS
29ELS MUNICIPIS TENEN POTESTAT DE
- AAUTONOMIA POLÍTICA
- BAUTOORGANITZACIÓ
- CPRESENTACIÓ D'INICIATIVES LEGISLATIVES
- DAUTONOMIA JURÍDICA
30EN EL SENTIT DE L'AUTO ORGANITZACIÓ AMB QUE HAN DE COMPTAR COM A MÍNIM UN AJUNTAMENT
- AUN ALCALDE
- BREGIDORS
- CUN PRESIDENT
- DTINENTS D'ALCALDE
- EUN PLE
- FUN MESA MUNICIPAL
- GUNA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES
- HSI TÉ MÉS DE 5000/HAB NECESSÀRIAMENT UNA COMISSIÓ DE GOVERN
31LA LLEI QUE REGULA LES BASES DE RÈGIM LOCAL ÉS LA [blank_start]LLEI 7/1985 DE LA (LBRL)[blank_end]
- ALLEI 7/1995 DE LA (LBRL)
- BLLEI 7/1985 DE LA (LBRL)
32QUE RECONEIX LA LLEI ALS MUNICIPIS?
- APOTESTATS EXECUTIVES
- BPOTESTATS NORMATIVES
- CPOTESTATS JURIDIQUES
- DPOTESTATS LEGISLATIVES
33ELS MUNICIPIS TENEN ATRIBUÏDA TAMBÉ LA CAPACITAT DE FINANÇAMENT A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE TRIBUTS PROPIS I DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS INGRESSOS DE L'ESTAT I DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LA QUAL FORMEN PART.
- ARichtig
- BFalsch
34QUIN ARTICLE ESTABLEIX QUE LA PROVÍNCIA ÉS UNA ENTITAT LOCAL AMB PERSONALITAT JURÍDICA PRÒPIA, DETERMINADA PER L'AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS LIMÍTROFES, QUE CONSTITUEIX UNA DIVISIÓ TERRITORIAL PER AL COMPLIMENT DE LES ACTIVITATS DE L'ESTAT.
- AL'ARTICLE 141.1
- BL'ARTICLE 141
- CL'ARTICLE 140.1
35A QUI S'ENCOMANA EL GOVERN I L'ADMINISTRACIÓ DE LA PROVÍNCIA ?
- AALS CONSELLS COMARCALS
- BA LES DIPUTACIONS
- CA L'AJUNTAMENT DE LA PROVÍNCIA
- DAL PLE DEL MUNICIPI
36A LES DIPUTACIONS ELS CORRESPON LA COORDINACIÓ I L'ASSISTÈNCIA SUPRAMUNICIPAL A LES CORPORACIONS MUNICIPALS DE SEU ÀMBIT TERRITORIAL.
- ARichtig
- BFalsch
37LA LBRL PREVEU COMA ATRIBUCIONS ESSENCIALS DE LES DIPUTACIONS...
- ALA COORDINACIÓ DE SERVEIS MUNICIPALS
- BL'ASSISTÈNCIA JURÍDICA
- CL'ASSISTÈNCIA ECONÒMICA
- DL'ASSISTÈNCIA TÈCNICA
- ELA PRESTACIÓ DE SERVEIS INTERMUNICIPALS
- FEL FOMENT DELS INTERESSOS DE LA PROVÍNCIA
- GADOPCIÓ DEL PLA ANUAL DE COOPERACIÓ A LES OBRES I SERVEIS MUNICPALS
38LA PROVÍNCIA TÉ UN CARÀCTER BIFRONT, ÉS A DIR, D'UNA BANDA, GAUDEIX DE LA DOBLE CONDICIÓ DE DIVISIÓ ADMINISTRATIVA PER AL COMPLIMENT DE LES FINALITATS DE L'ESTAT, I DE L'ALTRA, ÉS LA CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL DETERMINAT PER A L'ELECCIÓ DELS REPRESENTANTS DE CADASCUNA DE LES CAMBRES DE LES CORTS GENERALS.
- ARichtig
- BFalsch
39LA CE TÉ CONTEMPLADA LA INSTITUCIÓ COMARCAL
- ARichtig
- BFalsch
40QUIN ARTICLE PREVEU LA POSSIBILITAT QUE ÉS CREÏN AGRUPACIONS DE MUNICIPIS A LA PROVÍNCIA, A MÉS D'HABILITAR ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA PER ESTABLIR CIRCUMSCRIPCIONS TERRITORIALS PRÒPIES O A TRAVÉS DE L'AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS LIMÍTROFES QUE GAUDIRAN DE PERSONALITAT JURÍDICA.
- AL'ARTICLE 141.2
- BL'ARTICLE 141
- CL'ARTICLE 141.3
41A QUIN ÒRGAN CORRESPON EL GOVERN I L'ADMINISTRACIÓ DE LES COMARQUES ?
- AA LA DIPUTACIÓ
- BAL CONSELL COMARCAL
- CAL PLE DE LA PROVÍNCIA
- DAL PLE DELS REGIDORS
42PER QUANTS I QUINS SÓN ELS ÒRGANS AMB ELS QUE ESTÀ CONSTITUÏT EL CONSELL COMARCAL ?
- APER TRES ÒRGANS : EL PLE, EL PRESIDENT, EL CONSELLER MAJOR I LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.
- BPER TRES ÒRGANS : , EL PRESIDENT, ELS CONSELLERS I LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.
- CPER TRES ÒRGANS : EL PLE, EL PRESIDENT, ELS CONSELLERS I LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.
- DPER TRES ÒRGANS : EL PLE, EL PRESIDENT I LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.
43REGLAMENT JURÍDIC DE LES COMARQUES:
- ADECRET LEGISLATIU 2/2005, DE 28 D'ABRIL, PEL QUAL S'APROVA LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA.
- BDECRET LEGISLATIU 2/2003, DE 28 D'ABRIL, PEL QUAL S'APROVA LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA.
- CDECRET LEGISLATIU 2/2003, DE 28 JUNY, PEL QUAL S'APROVA LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA.
- DDECRET LEGISLATIU 2/2005, DE 28 JUNY, PEL QUAL S'APROVA LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA.
44COM ESTÀ CONSTITUÏT EL PLE DEL CONSELL COMARCAL ?
- AUN PRESIDENT
- BELS CONSELLERS COMARCALS
- CUN VICEPRESIDENT
- DUN ALCALDE COMARCAL
45COM ES FA L'ELECCIÓ DELS CONSELLERS PER PERTÀNYER AL CONSELL COMARCAL?
- AL'ELECCIÓ ÉS DE CARÀCTER INDIRECTE
- BS'ATORGA A CADA FORMACIÓ ELECTORAL QUE HAGI PARTICIPAT EN UNES ELECCIONS MUNICIPALS UN NOMBRE DE CONSELLERS COMARCALS PROPORCIONAL AL PERCENTATGE DE VOTS OBTINGUTS A TOTS ELS MUNICIPIS I AL PERCENTATGE DE REGIDORS OBTINGUTS AL CONJUNT DELS AJUNTAMENTS.
- CLA A I LA B SÓN CERTES
- DS'ELEGEIXEN DE CARÀCTER DIRECTE D'ENTRE ELS REGIDORS DE LA FORÇA QUE HAGI GUANYAT A LES ELECCIONS MUNICIPALS.
46SEGONS L'ARTICLE [blank_start]90[blank_end] DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA, LA VEGUERIA ÉS L'ÀMBIT TERRITORIAL ESPECÍFIC PER A L'EXERCICI D EL GOVERN INTER MUNICIPAL DE COOPERACIÓ LOCAL, I TÉ PERSONALITAT JURÍDICA PRÒPIA.
- A91
- B91.1
- C90
- D90.1
47SEGONS L'ARTICLE [blank_start]91[blank_end] DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA, EL GOVERN I L'ADMINISTRACIÓ AUTÒNOMA DE LA VEGUERIA CORRESPONEN AL CONSELL DE VEGUERIA.
- A91
- B90
- C91.1
48COM ESTÀ FORMAT EL CONSELL DE VEGUERIA ?
- APRESIDENT
- BREGIDORS
- CCONSELLERS DE VEGUERIA
- DEL PLE DE LA DIPUTACIÓ
49ELS CONSELLS DE VEGUERIA SUBSTITUEIXEN LES DIPUTACIONS.
- ARichtig
- BFalsch
50D'EN QUINA MANERA S'ELEGEIX EL PRESIDENT DE LA VEGUERIA ?
- APER SUFRAGI UNIVERSAL LLIURE, IGUAL, DIRECTE I SECRET
- BD'ENTRE ELS CONSELLERS I ELEGIT ENTRE ELLS
- CDIRECTAMENT PELS REGIDORS
- DLA A I LA B SÓN CORRECTES
51LA CREACIÓ, LA MODIFICACIÓ I LA SUPRESSIÓ, COM TAMBÉ EL DESPLEGAMENT DEL RÈGIM JURÍDIC DE LES VEGUERIES, SÓN REGULATS PER
- ALLEI DEL PARLAMENT
- BDECRET LLEI DEL PARLAMENT
- CDECRET LEGISLATIU DEL PARLAMENT
- DREGLAMENT DEL PARLAMENT
52L'ALTERACIÓ DELS LÍMITS PROVINCIALS , SI S'ESCAU, S'HA DE PORTAR A TERME D'ACORD AMB EL QUE ESTABLEIX L'ARTICLE [blank_start]141.1[blank_end] DE LA CE
- A141
- B141.1
- C141.2
Informationen
- Beschreibung
- of MOSCO Quiz am TEMA B.7. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ESTAT, erstellt von TONY MOYA VIDAL am 28/09/2017.
- Autor
- TONY MOYA VIDAL
- Sprache
- Español
- Aufrufe
- 556
- Schlagwörter
- Bewertung
- Noch keine Bewertungen Bewerte dieses Quiz