B.6 ÒRGANS JURISDICCIONALS

Página 1

ORGANS JURISDICCIONALS

PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.

1) PODER JUDICIAL I POTESTAT JURISDICCIONAL.

Poder judicial (jutges i magistrats) jutjats i Tribunals

Títol 6è poder judicial >

Potestat jurisdiccional: Aplicar el dret per resoldre conflictes i fer complir allò que s’a decidit si no es compleix voluntàriament. Jutjament i resolució del que s'ha jutjat.

Suport de l’Admin. De justicia (aquesta no forma part del poder judicial,només comprèn l’organització d’activitats relacionades amb la justicia)

1.1 PRINCIPIS CONFIGURADORS DEL PODER JUDICIAL:

>EXCLUSIVITAT: només excedida per jutjats i magistrats , potestat jurisdiccional en determinats supósits que preveu la C.E. Altres òrgans poden exercir la potestat jurisdiccional com el T.C.

>UNITAT JURISDICCIONAL: únic a tot el territori estatal . No hi pot haver jurisdiccions especials . els rgans es troben integrats en una organització única i comparteixen un mateïx règim jurídic.

>ESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS:cos únic i el seu estatut es regeix pels principis de: independència, inamobilitat, imparcialitat, incompabilitat i responsabilitat.

-Independència: Externa :el poder judicial es un poder independent dels altres poders de l'Estat, el poder executiu (govern) no pot interferir en la tasca dels jutges i magistrats.

Interna : adopten les seves decisions sense cap ordre, instrucció o sugggeriment relatiu als fets sotmesos al seu juici. Les decision poden ser revisades únicament per una instància superior mitjançant recursos previstos legalment.

-Inamobilitat: Jutjes i magistrats només poden ser separats, suspesos traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei. Evita que es poguin apartar de les funcions per causes que no siguin professionals la cual cosa es una garantia per l'independència.

-Imparcialitat: Jutges i magistrats apliquen la llei de forma imparcial , per garantir-ne l'imparcialitat amb els supòsits concrets . Abstenciò (abstenir-se de conèixer els assumptes quan incorrin les causes posant en perill la seva imparcialitat. Podríem dir que es com un reflexe d'autodecisió ) Recusació (part del procés on el jutge o magistrat no coneix el cas e incorre en alguna de les causes esmentades. En aquest cas es com una mena de "decisió/opinió/influència externa que garanteïx la imparcialitat del supòsit)

-Incompatibilitat: jutges i magistrats no poden exercir un altre carge públic, ni pertanyer a partits polítics o sindicals .Les causes d'incompatibilitat garanteixen la independència dels órgans judicials i eviten un condicionament de la llibertat de criteri.

-Responsabilitat: jutges i magistrats son responsables e l'exercici de la seva funció jurisdiccional. Parlem de responsabilitat penal quan ens referim a l'autoría d'un delicte, per exemple un delicte de prevaricació , de responsabilitat civil quan es causa un dany o prejuici en exercici de les seves funcions i de responsabilitat disciplinària en l'imposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial.

Página 2

2) TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA A CATALUNYA:

Art. 152 C.E estableix un tribunal superior dins l'ambit territorial . El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya es l'ultima instància jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya sense perjuici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per l'unificació de la doctrina. Correspón al T.S.J.C l'interpretació del dret de Catalunya.

3) MINISTERI FISCAL:

Defensa de la legalitat (no confondre amb la defensa de l'acusació)

-No jutja (part no sentenciosa) no forma part del poder judicial.

-Únic órgan a tot l'Estat.

-S'organitza d'acord als principis de : unitat i jerarquía.

-Dependència jeràrquica : -Ministeri Fiscal (elegit pel Govern)

-Cuatrienal : (nomenat pel rei)

El Ministeri Fiscal defensa la legalitat, basat en la C.E . Mentre que els Advocats de l'Estat defennen els Interesos de l'Estat.

Els delictes privats (injuries i calumnies) : acepció subjectiva i previ procediment d'inici d'una querella, normalment s'initzia per la persona ofendida).

Els procesos civils del ministeri fiscal inclouen la protecció de menors d'edat o incapacitacions, vetllant per els col.lectius minoritaris)

Página 3

4) TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: