Motivació esquema preparació PS UOC

Definició

Estat impulsor

Conducta dirigida

Meta (direcció conducta)

Psico Motivació

Estudi variabes internes o personals i variables externes o situacionals que determinen la conducta.

Variables motivacionals (3)

Fisiològiques o orgàniques (3)

Impuls

Activació arousal

Incentiu (4)

Innats (primaris) gana

Apresos (secundaris) diners

De naturalesa (6)

Cobreixen necessitats fisiològiques (menjar)

Estimulació sensorial (vista)

D'activitat (jugar després de fer deures)

Incentiu social (aplaudiments)

Monetari

Status o poder

Activadors (agradable) / Inhibidors (desagradable)

Amb relació amb el propi subjecte

Directes

Vicari

Expectatives

Antecedents

Concepte i classificació

BANDURA

De resultats

D'eficàcia

València

Com a V.D.: Fonts d'informació (4)

Èxit d'execució

Experiència vicària

Persuassió verbal

Estats fisiològics i d'anims

Activació autonòmica

Intensitat

Interpretació

Atribució

Efectes de la MotiEm de les expectatives

EXPECTATIVES RESULTATS

Activisme social

Protesta

Canvi de mitjà

Acció segura i oportuna

Confiança

Augment autoestima

Resignació

Apatia

Autodespreciació

Depressió

Ansietat

+

-

- +

EXPECTATIVES

AUTOEFICACIA

Atribucions causals (4)

Cognitives (resultat del processament i integrament informació) (4)

Antecedents

HEIDER

Diferència entre causes personals i situacionals

Tendeix a atribuir la conducte a causes personals

Perquè aquesta atribució personal o situacional

Definició i classificació(5)

Explicacions constutueix la persona (processos cognitius actius)

Poden referir-se comportament/esdeveniment entorn

Poden referir-se al propi comportament o d'altres

Esdeveniments es produeixen com a resultat de la conducta

A posteriori

Determinants atribucions

Activisme social

Protesta

Canvi de mitjà

Causes percebudes

Conducta

Afecte

Expectatives

Antecedents Atribucions Conseqüències

Teories de l'atribució

Teories atribucionals

Efectes WEINER (4)

Valoració èxits i resultats

Atribució causa- interpretació

Locus de control

Factors

Interns (habilititats, esforç)

Externs (habilitats, dificultat)

Estabilitat

Estable (habilitats o dificultat de la tasca)

Inestabilitat (esforç o sort)

Controlabilitat

Control (esforç)

Incontrolable (habilitat innata)

Expectatives i emocions derivades de les atribucions

Resultat

Avaluació primària del resultat

Avaluació secundària del resultat

Positiu

Negatiu

Satisfacció

Disgust, frustració

Atribució causal i caracterítiques

Emocions

Emocions específiques

Resultat positiu

Atribució Emoció

Externa, controlable Gratitud

Externa, incontrolable Sorpresa

Interna, incontrolable Esperança

Interna, controlable Autoestima

Resultat negatiu

Atribucio Emoció

Interna, incontrolable Vergonya, tristesa

Interna, controlable Culpa, remordiments

Externa, incontrolable Ràbia, ira

Externa, controlable Compassió

Intencions de les metes

Antecedents

El concepte del nivell d'aspiració en relació al nivell d'aspiració previ

Definició i característiques de les metes

Representacions mentals (anticipacions) d'estats futurs

Component volutiiu. Futurs èxits anticipats o desitjats.

Han de ser assequibles, específiques i pròximes en el temps.

Motivació i rendiment futur

Especificitat

Dificultad de la meta

Proximitat de la meta

Compromís

Si les principals variables motivacionals són els impulsos, l’activació, els incentius, les expectatives, les atribucions i les metes, els procediments per a incrementar la motivació es basaran a generar impulsos, induir nivells d’activació adequats, proporcionar diferents tipus d’incentius, enfortir les expectatives, fomentar atribucions causals adaptatives, i ajudar a formular metes adequades. La tria dels procediments que s’han de fer servir dependrà en cada cas de les característiques de la conducta, de la situació i dels recursos disponibles.

MOTIVACIÓ

Classificació dels motius

Motius primaris, innats

Motius secundaris o socials, apresos, adquirits (cap necessitat fisiològica). Poden exercir influència i control en els motius primaris

Biològics (gana, son, sexe)

Adaptació ambiental

Evitació (por)

Exploració (visual)

Manipulació (objectes)

Dels motius primaris als motius socials

Piràmide motivaiconal MASLOW

Fins

que no es

veuen satisfets

els nivells inferiors,

no es dona el nivell

següent, començant per la

base i acabant al cim de la piràmide.

Fisiològiques (respiració, sexe, son...)

Seguretat (casa, salari, salut...)

Afiliació (família, amics..)

Reconeixement: Autoestima

Autorrealització

Necessitats de manca o privació

Necessitats de creixement

Alguns motius primaris

Impuls: Estat de l'organisme (generalment desagradable o aversiu) que activa o energitza la conducta

Homeòstasi: Equilibri dinàmic amb contínues fluctuacions regulat pels feedbacks

Retroalimentació positiva: Incitadors de conducta en generar malestar o tensió

Retroalimentaicó negativa: Sensació d'alleujament o plaer (detenció conducta motivada)

Gana

Mecanismes biològics de regulació de la gana

- (Hipotàlem lateral, ventrolateral i paraventricular). - Glucosa en sang. - Contraccions estomacals.

- Nivells de lípids corporals.

Mecanismes psicològics de regulació de la gana

- Influències ambientals (socials). - Factors d'aprenentatge. - Aspectes emocionals. -Aprenentatge.

Set

Mecanismes fisiològics de regulació de la set

Hipovolèmica: Suor. Baixa líquid extracel·lular. Hiperosmòtica: Salat. Baix líquid intracel·lular.

Mecanismes psicològics de regulació de la set

- Aprenentatge.

Motius d'adaptació ambiental

Conducta exploratòria

Exploració locomotriu

Exploració perceptual

Manipulació d'objectes

Nivell d'activació

Arousal

Privación sensorial

Excés sensorial

Diferències individuals

extroversió/introversió

Els conceptes d’homeòstasi i impuls descriuen alguns aspectes dels motius primaris, però no tots.

Les conductes exploratòria i manipulativa no es poden explicar en termes de reducció de l’impuls. En primer lloc, perquè no estan causades per cap dèficit fisiològic (desequilibri homeostàtic), i, en segon lloc, aquestes conductes tenen per objecte que els subjectes busquin el nivell òptim d’activació.

Amb relació als sistemes motivacionals ingestius (gana i son), els models homeostàtics els expliquen en part. Una excepció d’aquesta explicació seria el fenómeno de la sacietat sensorial específica.

I, finalment, el comportament sexual, tampoc no estaria causat per cap dèficit hormonal a la sang o una altra manca fisiològica. Així mateix, la conducta sexual no comporta cap reequilibri fisiològic. Aquest motiu primari no és necessari per a la supervivència de l’individu, però sí per a la de l’espècie.

Si aquests motius no s’expliquen per mitjà dels models homeostàtics, quins altres factors hi intervenen?

Un altre concepte que s’ha emprat per a explicar aquests motius primaris, seria el d’incentiu Els incentius són, generalment, estímuls externs que tenen propietats motivacionals.

D’altra banda, tal com hem comentat anteriorment, no n’hi ha prou amb el concepte d’homeòstasi per a explicar la conducta motivada, perquè no té en compte les variables cognitives amb efectes motivacionals.

Motius socials

Motivació d'assoliment (Weiner)

Alta necessitat d'assoliment: Èxits a causes internes i estables (capacitat)

Èxit: Causes internes i estables (capacitat)

Fracàs: Causes internes i inestables (falta d'esforç)

Baixa motivació a l'èxit

Èxit: Causes externes i puntuals (tasca fàcil o sort)

Fracàs: Causes internes i estables (falta de capacitat)

Motivació de poder

Fonts de poder: Recursos

Accions de poder

Motius d'afiliació

Relació afectiva positiva amb una o més persones

Motiu d'intimitat: Prioritza la qualitat i no tant lo social

Motivació intrínseca i motivació extrínseca

Motivació extrínseca

L’esforç i la persistència estan regulats principalment per incentius externs ((objectes o esdeveniments que es produeixen en l’entorn)

Contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per una convenció social)

Finalitat principal evitació del càstig

Motivació intrínseca

Fer una activitat no per aconseguir alguna cosa material, sinó per gaudi.

Conductes que són motivadores per sí mateixes (Woodworth, 1918)

Execució d’activitats sense mediació de cap recompensa externa aparent (Deci, 1975)

Csikszentmihalyi: Experiència de flux. Equilibri entre desafiaments i habilitats. Si no:Avorriment/Frustració

Avalauació M.I.: Conductual i autoinforme

Procediments per millorar la M.I.

Centrats en la presentació i planificació de les tasques. Potenciar el grau de compromís i el sentit d’autodeterminació personal del subjecte

Centrats en l’ensenyament d’habilitats tot rebent retroalimentació de la seva execució.

D’aplicació d’incentius extrínsecs.

Teoria de l'avaluació cognitiva DECI

Necessitat psicològica innata per a sentir-se competent

Dos aspectes funcionals

Control

Informatiu

Disminueixen la motivació intrínseca perquè canvien el locus de causalitat de la conducta d’intern a extern

Afecten la motivació intrínseca per mitjà de la percepció de competència: si milloren la competència percebuda, incrementen la motivació intrínseca, si empitjoren la competència percebuda, la disminueixen.

Teoria cognitiva social BANDURA TCC

Una conducta motivada intrínsicament es dona pels incentius intrínsecs que produeix la mateixa acció. Aquets venen donats perquè la persona ha provat una acció (aprenentatge actiu) o aprenentatge vicari.

Incentius

Incentius intrínsec naturals-externs: Anar a un concert

Incentius extrínsecs. Ser famosos.

Incentius intrínsecs arbitraris-interns. Atrevir-me a fer un concert.

Incentius intrínsecs naturals-interns: Tocar un concert

Motivació i educació

Orientació de metes

Cap al jo

Cap a la tasca

Clima motivacional

Centrat en l'ego

Centrat en la tasca

Autoeficàcia col·lectiva

Target

Formes d'agrupament flexibles i heterogènies, que fomentin la cooperació i ofereixin oportunitats de millora a tots els membres.

Instar a la participació en la presa de decisions.

Oferir oportunitats i programar horaris per a la pràctica adequats als diferents ritmes

Reconèixer l'esforç i el progrés individual, i recompensar-

Utilitzar criteris de progrés individual i fomentar l'autoavaluació

Dissenyar activitats variades i ensenyar als nens a fixar metes individualitzades, realistes i a curt termini.

Motivació esport

Autoconfiança-tret: Confiança habitual en capacitats

Autoconfiança-estat: Confiança capacitats situació concreta