La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca

1. Caracteristiques

   • De caracter amorós
     • Balada i dansa (cançons)
     • L'ESCONDIT (génere) trobador es disculpa a la dama per trair el secret amorós
     • ALBA: amants s'acomiaden després de passar la nit junts
     • PASTOREL·LA: diàleg entre una pastora i un senyor que vol conquistar-la
   • Plany (cant de lloança)
   • Sirventés (crítica d'atac personal)

2. Estils

   • Trobar lleu: poesia lleugera, directa i emotiva
   • Trobar clus: juga amb el sentit de les paraules i conceptes. Més hermètic i moralitzador
   • Trobar ric: presenta una riquesa formal i varietat de figures retòriques

3. Trobadors mes importants

   • PONÇ DE LA GUÀRDIA:
     • Cavaller, natural de Ripoll. Va compondre cancions preciosistes durant el segle xii, dedicades a la seua esposa.
   • GUILLEM DE BERGUEDÀ
     • Personatge capaç d'injurar de forma cruel i grollera les personalitats feudals del segle xii. També poeta enguinyós, elegant i enamorat.
   • CERVERÍ DE GIRONA
     • Trobador professional que va viure durant el segle xiii. Va estar al servei de reis i nobles i es va mantenir en un discret equilibri lloant i blasmant. Els seus comentaris són un bon reflex de la política de l'època.
   • RAMÓN VIDAL DE BESALÚ
     • Va viure durant el segle xiii, s'en conserven poesies líriques, un poema narratiu i el tractat gramatical més antic en una llengua romànica: ''Las razós de trobar''.
   • GUILLEM DE CABESTANY
     • Segle xiii, va escriure cançons amoroses assolides per una gran popularitat. li va ser atribuïda la llegenda d'origen oriental, el gilós
   • JAUFRÉ RUDEL
     • Trobador occità que visqué a principis del segle xii. Fou senyor de Blaia. Participà en croades i es pensa que morí a Terra Santa. Es conserven sis cançons d'amor i es un clar representant del trobar lleu