La monarquia i la noblesa feudal

La monarquia i la noblesa feudal

1. Una monarquia de dret diví

   • El monarca era el primus inter pares (primer entre els iguals) de la cúpside del vassellatge
     • Sovint, els monarques no tenien residència fixa, posseïen diversos castells i s'hi traslladaven
       • La concepció patrimonial del regne
         • Els territoris que el monarca tenia sota la seva autoritat eren considerats el seu patrimoni personal
       • Els poders reials
         • El monarca compartia el govern amb la gran noblesa (comptes, ducs, marquesos) i les autoritats religioses principals (bisbes, abats)
           • Però tenia algunes atribucions exclusives
             • Dirigir campanyes militars
             • Recaptar impostos per a guerres
             • Exercir de jutge suprem en plets
       • La cúria i la cort reial
         • Per governar, el rei comptava amb la cúria, o cort reial, formada per persones que l'aconsellaven a l'hora de prendre decisions
           • Formaven la cort:
             • Amics
             • Consellers
             • Familia

2. La noblesa guerrera

   • Els cavallers
     • Només els senyors feudals podien posseir un cavall, equipament i armes per exercir a aquest ofici
       • Els cavallers es dedicaven a l'ofici de les armes
         • Les families nobles eren educades i entrenades com a guerrers
   • Guerra i tornejos
     • Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori, per enfrontar-se a altres nobles o per ajudar al monarca o un altre senyor a qui devien ovediència.
       • La guerra proporcionava al guanyador terres i riqueses, que augmentaven el seu poder
         • En èpoques de pau es feien tornejos perquè els cavallers armats es divertissin