Biografia de Mercè Rodoreda

MERCÈ RODOREDA

1. Neix 1908

2. Mor 1983

3. VIDA

   • De petita la van marcar les històries que li explicava el seu avi al jardí de casa. No és casual que el jardí i les flors siguin motius recurrents a la seva obra.
     • A la dècada dels anys 30 escriu 4 obres que després descarta i no inclou a les seves obres completes.

4. Quan va esclatar la guerra va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català i va viatjar amb TRABAL a Praga per representar-hi el PEN CLUB CATALÀ en un congrés internacional.

   • PEN Club català: Associació catalana d'escriptors. La seva finalitat era promoure les relacions de diversos països i la lliure circulació d'obres literàries per un àmbit internacional.

5. NARRADORA MÉS POPULAR DE LA POSTGUERRA

6. 1939

   • S'exilià a França on inicià una relació amb el crític Armand Obiols. Als anys 50 es van traslladar a Ginebra, on va escriure moltes de les seves obres més conegudes.
     • 1972
       • Mor Obiols i Rodoreda torna a Catalunya, a Romanyà de la Selva, on continua escrivint, convertida en una autora de prestigi i també és el lloc on mor.

7. NOVEL·LA PSICOLÒGICA

8. OBRES

   • Aloma (1938)
   • La Plaça del Diamant (1962)
   • Carrer de les Camèlies (1966)
   • Jardí vora el mar (1967)
   • Mirall trencat (1974)
     • La novel·la narra la història i el declivi d'una família de la burgesia catalana barcelonina entre finals del segle passat i la guerra civil, reflectida en l'evolució de la torre que habiten. A diferència de les obres prèvies, entren en joc un gran nombre de personatges i situacions i es trenca la temporalitat lineal.
   • Quanta, quanta guerra (1980)

9. L'estil de l'autora es caracteritza per l'intimisme i la poeticitat, a la recerca dels elements secundaris de la quotidianitat, els detalls, per tal de crear una aparença de naturalitat completa, però amb un grau d'elaboració.

   • Rodoreda demostra en tota la seva obra la lluita per la recerca formant el seu estil propi i d'una focalització (punt de vista) adequats per donar veu a uns personatges innocents i desvalguts i per a parlar sobre els grans temes de la tradició literària: L'AMOR, LA VIDA I LA MORT, EL PAS DEL TEMPS, EL RECORD... des d'una sensibilitat tan delicada, com, de vegades, malaltissa.

Imágenes y archivos del mapa