Esquema de Tirant lo Blanc

TIRANT LO BLANC

1. Joanot Martorell

   • Va néixer a València (Gandia) (1410/1411 – 1465) en una família de la mitjana noblesa
   • L’autor, va ser home de confiança d’Alfons el Magnànim, cambrer reial a la cort de Nàpols, ambaixador del monarca i participà en les seves empreses militars.
   • En morir el pare, ell s’encarregà de recuperar la posició de la família que havia caigut en un fort declivi.
   • Sovint intercanviava lletres de batalla amb altres cavallers per solucionar conflictes que els enfrontaven
   • Empresonat per cometre delictes violents, com robatoris a mercaders, va acabar en la ruïna económica.
   • Els primers intents literaris de Joanot Martorell
     • L'obra Guillem de Varoic.
       • Es presenta als trenta-nou primers capítols del Tirant
   • Podem considerar que Joanot Martorell emprenia el Tirant després de fer uns primers intents literaris.
   • L’autor va iniciar Tirant lo Blanc el 1460
   • 25 anys després de la mort de l’autor, el 1490, el va fer editar.
   • L’obra va tenir molt d’èxit, el 1497 fou reeditada. Es traduí al castellà, a l’italià, al francès i al català.

2. Personalitat literària del Tirant lo Blanc

   • El llibre ha estat qualificat de novel.la total per l’amplitud d’aspectes que se’n poden ressaltar:
     • Novel.la cavalleresca: perquè fa un retrat veraç del món de la cavalleria del s.XV .
     • Novel.la històrica (política i militar):perquè parla de fets reals com la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs.
     • Novel.la social (d’ambients i de costums): perquè retrata la societat del seu temps.
     • Novel.la d’ironia i l’humor: perquè sap mostrar els seu orgull per aquest món, però en sap veure també les seves ridiculeses
     • Novel.la sentimental i eròtica: perquè l’amor, el sexe i l’erotisme hi tenen un paper molt important
     • Novel.la psicològica: perquè presenta personatges que reflexionen i replantegen la seva realitat.

3. Acció argumental del llibre

   • Viatjarà per la Mediterrània i alliberarà l’illa de Rodes del poder turc; posterioment anirà a Grècia, i hi serà rebut com a emperador de Constantinoble. Allí hi desenvoluparà accions cavalleresques, però especialment, amoroses.
   • Tirant és un jove bretó que vol arribar a ser cavaller, i per això viatja per corts com la d’Anglaterra, per practicar les arts de la cavalleria i aprendre.
   • Ell sortirà vencedor de la majoria de tornejos i se l’hi reconeixerà internacionalment .

4. Estructura de la novel·la

   • L’estructura de la novel·la respon a la idea medieval de la novel.la de cavalleria, oberta i dúctil, que permetia encaixar a l’entorn de la figura del protagonista una sèrie d’elements, episodis, que se separaven de la idea central però ampliaven el llibre. Malgrat això el llibre presenta innegablement una única història. A més a més, hi podem trobar fragments d’altres obres recollits per l’autor. A l’edat mitjana la idea de plagi i d’autoria no té, ni de bon tros, la concepció actual.

5. Antecedents de la novel.la cavalleresca (gènere narratiu de l’Edat Mitjana)

   • Al s. XII, un autor anomenat Chrétien de Troyes crearà el model literari del cavaller errant.
     • Contes folklòrics de la cultura celta:
       • La imaginació
       • La màgia
       • Elements sobrehumans
   • Ell posava així els fonaments de la novel·la, i, curiosament, d’una vida de novel·la.
   • El cavaller errant de la ficció era un model ideal.
   • Chrétien de Troyes , inventa els dos elements capitals de la nova configuració.
     • La figura del cavaller errant
     • El concepte d’aventura
   • La novel·la escapava per totes bandes de la realitat, tant utilitzava materials imaginaris com presentava un món totalment idealitzat i virtuós.
   • Tant Chrétien com els seus imitadors escrivien en vers, per tal com s’adreçava a un públic.
   • En aquestes històries hi apareixia un element recurrent: la pau de la cort. Aquest cavaller caracteritzava les més altes virtuts:
     • - Defensa de la cristiandat
     • - Lleialtat i fidelitat al rei
     • - Valor en el combat
     • - Amor a una dama