TASCA FINAL T.20

Página 1

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

La balada és un gènere trobadoresc que va sorgir en el segle XIV amb la finalitat de cantar històries d'amor.

És una forma d'expressar el cant cortesà de finals de l'Edat Mitjana en Europa.

Tenia sempre acompanyament musical amb la finalitat de ser ballada.

Sempre repeteix el mateix vers al final de cada tres estrofes.

Està constituïda per octosíl·labes i les rimes estan encreuades, és a dir, els versos parixes tenen una rima i els imparells altra.

Com a regla, la balada medieval sempre comença amb la paraula Príncep.

Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama.

-La garsa és un dels ocells més coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de cultiu i parcs de les ciutats. Té color blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb colors blaus, verds o morats als bords de les ales i a la cua.

-L'esmerla és el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans. Té color fosc i vol ràpid, el mascle és més petit que la femella, presenta les parts superiors de color gris, la gola blanca i el pit rogenc amb ratlles morenes cap als flancs.

L'autor diu que la garsa té els peus verds quan en realitat són negres.