APARELL RESPIRATORI

Página 1

APARELL RESPIRATORI

FUNCIÓ: capturar l'oxigen de l'exterior i conduir-lo a l'aparell circulatori. Després, expulsar el CO2 que prové de la respiració mitocondrial

Matèria orgànica+O2=CO2+H2O+Energia (ATP)

Página 2

parts de l'aparell respiratori

FOSES NASSALS: dues cavitats que comuniquen amb l'exterior, és la via d'entrada d'aire. Interiorment estan recoberts de epiteli i mucosa nasal.

A la part osea hi ha replecs anomenats cornets.

La pituitària pot ser:

groga: serveix per olorar.

vermella:serveix per humitejar i escalfar l'aire.

FARINGE: via de comunicació entre les fosses nassals, faringe, boca i oida.

LARINGE: Conducte situat entre la faringe i la tràquea, al seu interior es troben les cordes vocals.

TRÀQUEA: Conducte format per anells cartilaginosos, es bifurca en dos bronquis quan arriba al tòrax. No esta tancat per darrera del tot. Esta cobert per una mucosa.

La seva entrada (glotis) té una estructura membranosa (epiglotis) que separa la respiració del menjar.

BRONQUIS: conductes en els que es divideix la tràquea, cadascun va a un pulmó, allà es divideixen en bronquíols.

PULMONS: dues masses esponjoses que estan fetes per milers de bronquíols, tenen unes prolongacions anomenades alvèols pulmonars, que estan fets d'una capa de cèl·lules per donar l'intercanvi de gasos.

Estan envoltats per unes membranes (pleures) entremig hi ha líquid pulmonar.

Página 3

ventilació pulmonar

Procés de renovació d'aire dels pulmons, es fa l'intercanvi de gas als alvèols pulmonars. Hi ha dues fases:

inspiració: l'aire entre als pulmons, els músculs intercostals pugen les costelles i el diafragma s'estira cap avall per deixar lloc a l'aire

Expiració: l'aire surt dels pulmons, les costelles baixen i el diafragma puja per fer pressió i que l'aire hagi de sortir.

Encara que es forci l'inspiració i expiració, sempre queda aire residual als pulmons.

Página 4

intercanvi de gas

Trànsit d'oxigen des dels alvèols pulmonars fins a la sang, trànsit de CO2 des de la sang fins a l'interior dels alvèols pulmonars

https://youtu.be/c245t_4XbtE (Enclavar)

Página 5

formes inusuals de respiració i patologies

TOS I ESTERNUT: treure aire violentament.

BADALL: inspiració que augmenta el subministre de sang al cervell

SOSPIR: treure oxigen, símptoma d'una mala oxigenació.

SINGLOT: contracció sobtada i aguda del diafragma causada pel nervi vague.

SINUSITIS: inflamació de la mucosa que recobreix les cavitats internes dels ossos de les fosses nasals.

RINITIS: inflamació de la mucosa del nas.

FARINGITIS/AMIGDALITIS: inflamació de la faringe/amigdala.

LARINGITIS: inflamació de la laringe- cordes vocals.

ASMA: disminució del diàmetre dels bronquis.

BRONQUITIS: comul de moc i inflamació del bronqui.

EMFISEMA PULMONAR: afecta en la inflamació dels alvéols pulmonars, no es pot dur a terme bé l'intercanvi de gasos perqué la superfície on es fa disminueix.

APNEA: parada temporal del ritme respiratori.

DSNEA: acceleració del ritme respiratori.

REFREDAT COMÚ: provocat per un virus.

GRIP: més greu que el refredat, sensació de cansament i dolor en els ossos.

PNEUMÒNIA: infecció úrica o bacteriana, es causada per el plasma que omple els alvéols pulmonars.

TABAQUISME: té substàncies tòxiques com:

quitrà: es diposita als polmons i a la tràquea, dificultant l'intercanvi de gas i afavorint al càncer.

monóxid de carboni: es produeix al cremar, substitueix l'oxigen per hemoglobina. La persona es va dormint fins la mort.

nicotina: produeix l'augment de greqüència respiratória, cariaca i lka secreció gàstrica.