Quan un fluid es mou, les interaccions moleculars al si del fluid originen forçes tangencials a la superficie que es mou, oposant-se al lliscament relatiu de lamines de fluid veines, i es produeix una dissipacio d'energia que augmentara la temperatura.

La viscositat es un coeficient caracteristic de cada fluid que, matematicament, es el quocient entre l'esforç de cisalla i la velocitat de cisalla (hipotesi de Navier-llei de Newton de la viscositat)

La velocitat de cisalla es el gradient de velocitats en la direccio perpendicular a la placa que es mou.

L'esforç de cisalla es la força de fregament o de cisalla, Fņ, per unitat de longitud de la conduccio.

Un fluid en contacte amb una superficie sempre ha de tindre la mateixa vel que aquesta superficie (sin lliscament), encara que aquesta superficie siga la superficie comuna de separacio de dos fluids inmiscibles, no sempre ha de ser la de la conduccio.

La unitat del coeficient de viscositat en el S.I es el Pascal per metre.

La viscositat d'un fluid liquid varia molt amb la pressio, pero es cte amb la temperatura, mentre que els fluids gasosos passa el contrari ( llei d'Arrhennius)

El regimen turbulent viscos en una conduccio horizontal es el que dona lloc a la llei de Pouseille.

Per que un fluid viscos puga circular per una conduccio horizontal, si el regim es laminar no cal que hi haja una diferencia de pressio entre el cao i la cua de la conduccio per ser un fluid ideal.

L'ecuacio de Pouseille es general i es pot aplicar a tot tipus de regims , siguen aquedts laminars o turbulents.

Cada estrat del regimen d'un fluid viscos te una velocitat diferent, que es maxima en l'eix de la conduccio.

Tenint en compte la relacio entre la velocitat d'un fluid viscos i el coeficient de viscosotat d'aquest, i l'equacio de Bernouilli, direm que e una canonada la pressio sera minima en la periferia i maxima en el centre de la canonada.

La despesa cubica d'un fluid viscos que circula en regim laminar per una cinduccio, es inversament proporcional al coeficient de viscositat del fluid i directament proporcional a la diferencia de pressio (llei de Pouseille)

Si el fluid que circula per una conduccio es viscos, hi ha una perdus de pressio pee unitat de longitud al llarg de la conduccio (rep el nom de perdua de carrega)

Encara que una conduccio de seccio constant estiga horizontal (/\P altura es zero), si el fluid que circula per ella es viscos tindrem una perdua de carrega.

El cabal es el quocient entre la diferecia de pressio i la resistencia hidrodinamica.

En un fluid que es mou per una conduccio, el punt critic en el cual un regim passa de laminar a turbulent ve donat pel que s'anomena nombre de reynolds.

Quan el nombre de Reynolds passa de 100, llavors el regim passa a ser turbulent.

El nombre de Reynold es un valor sense dimensions.

A menos densitat majot viscositat, major es el nombre de Reynolds i aleshores el fluid passara turbulent mes aviat.

Si el moviment relatiu solid-fluid es laminar i amb un n° de Reynolds petit, la forsa qie originara el moviment del solid sera la resultant de les forcea: Fpes, F espentq, F fregament pel moviment.

S'anomena velocitat de sedimentacio d'un solid al si d'un fluid , o velocitat limit, a la velocitay a la qual la acceleracio de sediment es maxima.

Per aconseguir mew estabilitat en 1 suspensio medicamentoda sense que es produisca la separacio de fases, interessa una velocitst de sedimentacio petita, i per tant una viscositat gran o un radi petit ( per aixo es redueix les particules a pols fina.

El fluid Newtonia te un coeficient de viscositat constant, tant si es en repos com despres d'agitarlo, car que ņ no varia ni amb el temps ni amb la velocitat d'agitacio.

El reograma d'un fluid newtonia es una recta que passa pel origen d'ordenades.

El fluid no newtonia te una pendent constant en el reogeama( esforç de cisalla- velocitat de cisalla) per a qualsevol valor de la velocitat de cisalla.

Si la viscositat d'un fluid no depen de la velocitat de cisalla, llavors parlem de fluid no newtonia.

Els fluids amb llindar de fluencia necessiten un esforç de cisalla minim o llindar, per començar a fluir.

Si es mesclen dos substancies pures, el coeficient de viscositat de la mescla sempre es la mitjana.