1449564
Description
Flashcards by Kaula Boumaaza, updated more than 1 year ago
|
Created by Kaula Boumaaza
over 9 years ago
|
|
| Question | Answer |
| EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES | A partir del segle V dC, el llatí que es parlava a l’Imperi Romà va evolucionant i es barreja amb la llengua que parlen els pobles que arriben als diferents territoris. El llatí es conserva com a llengua de cultura gràcies a l’Església Segle VIII: la gent ja no entén el llatí i parla en les diferents llengües romàniques. NOMÉS ORAL. Segle IX: els sermons passen a fer-se en llengua vernacla. |
| PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ | Liber iudiciorum o Llibre jutge: Primera meitat segle XII Primer text escrit estrictament en català Codi de lleis visigòtiques TRADUÏT DEL LLATÍ Homilies d’Organyà: Àmbit religiós Final segle XII Anotacions o comentaris de textos litúrgics ORIGINAL EN CATALÀ |
| EL NAIXEMENT DE LES LITERATURES ROMÀNIQUES | Entre els segles XI i XII es van crear dos gèneres literaris en llengües romàniques: ÈPICA (autor anònim, recitada) LÍRICA (autor conegut, cantada) Eren cantats i recitats per trobadors i joglars a les corts dels senyors feudals i a les places de poble. Entre els segles XII i XIII neix el roman. Característiques: Gènere escrit per ser llegit Es comença a escriure en vers però aviat passa a escriure’s en prosa. Divulgat pels joglars. Explica fets imaginaris. Protagonistes: cavallers refinats, cultes, lleials, generosos… que lluiten per un ideal cavalleresc. Chrétien de Troyes. Matèria de Bretanya |
| LA POESIA TROBADORESCA | Finals segle XI – principis segle XII: es crea a Occitània una poesia profana escrita en llengua vulgar. Nova concepció de l’amor: AMOR CORTÈS: l’home ha de patir i guanyar l’amor de la dona. Escrita en provençal Era cantada i acompanyada amb un instrument musical. Cal diferenciar el trobador (podia ser de qualsevol classe social. Escrivien poemes per plaer, tant la lletra com la música. Ell o algú altre cantava les seves composicions) del joglar (eren nòmades. Cantants i músics que eren llogats pels trobadors perquè cantessin les seves composicions) |
| L’AMOR CORTÈS | Joc de refinament i d’erotisme contingut Descriu el procés del desig amorós, basat en un amor llunyà i lleial, la fin’amors. Personatges: MIDONS: és la dama. Té un rang social superior al del trobador. És casada. ENAMORAT: és el trobador, qui suplica l’amor de la dama i actua com a vassall seu. GILÓS: espòs de la dama, la víctima de l’adulteri. LAUSENGIERS: espies i confidents del marit. Són testimonis dels amors entre la midons i l’enamorat. LLENGUA |
| LLENGUA I ESTIL | Escrita en llengua provençal, independentment d’on fossin els trobadors. MÈTRICA Poemes formalment perfectes. Sistema basat en el recompte sil·làbic i la distribució d’accents Rima estricta Diferents tipus d’estrofes A partir del segle XIII, apareixen reculls de normes i consells sobre com s’havien d’escriure aquests poemes. Destaquen: Razós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú Regles de trobar, de Jofre de Foixà |
| LLENGUA I ESTIL II | Gèneres: Cançó: gènere més comú de la poesia amorosa Sirventès: expressió política, ira o odi Tençó o debat: debat poètic entre dos trobadors per veure qui dels dos és millor Alba: disgust dels amants per la seva separació a l’alba Pastorel·la: trobada amorosa entre una pastora i un cavaller Plany: tristesa per la mort d’un ésser estimat Balada i dansa: cants alegres. Tenen una part central i un refrany. |
| ESTILS | Trobar leu: senzill i entenedor Trobar clus: obscuritat conceptual Trobar ric: belllesa formal i artificiosa No només existien els trobadors, sinó que també trobem dames que van escriure cançons trobadoresques. Aquestes rebien el nom de trobairitz, i van dedicar els seus poemes al seu amant. TROBADORS |
| TROBADORS + IMPORTANTS | Berenguer de Palol: trobador català de qui es conserva l’obra més antiga (~1160). Cançons d’amor. Guillem de Berguedà: gran senyor feudal (1138-1196). Abunden les crítiques ferotges contra els seus enemics personals. Estil senzill i popular. Ramon Vidal de Besalú (1200-1252): poemes lírics i tres narracions llargues en vers. Razós de trobar. Cerverí de Girona (1259-1285): també anomenat Guillem de Cervera. Trobador professional. Se’n conserven 120 composicions i els Proverbis. To molt proper al públic. La seva obra tanca la poesia trobadoresca. |
Want to create your own Flashcards for free with GoConqr? Learn more.