Immunitat

Question	Answer
Concepte d'immunitat	La immunitat és la capicitat d'un organisme de mantenir-se lliure de malalties infeccioses
A què és deguda la immunitat?	Al sistema immunitari , capaç d'identificar el microorganisme i de recordarlo durant molts anys per elimar-lo eficaçment sempre que calgui
Tipus d'immunitat 1	Immunitat inespecífica o innata que tenen poc o mot, tots els éssers vius. No té memòria immunitària, però , en canvi, és ràpida (actua en segons). La tenim des de la neixença
Tipus d'immunitat 2	Immunitat específica, adquirida o adaptativa, que és exclusiva dels vertebrats. Triga uns quants dies a desenvolupar-se i ésla responsable de la memòria immunitaria . No la tenim des de la naixença i s'adapta a patògen.
Flora microbiana	La flora microbiana està constituida majoritàriament per bacteris i alguns fongs que conviuen amb nosaltres sense produir cap mal sempre que el nostre sistema immunitari funicioni
Funcions flora microbiana	Té efectes beneficiosos, ajuda a fer la digestió, sintetiza algunes vitamines i contribueix a manteir el pH àcid de la vagina. També el creixement normal d'aquesta competeix amb avantatge i impedeix el creixement dels altres microorganismes que poden fer emmalaltir si ploriferen massa
Patògens oportunistes	Originen la malaltia quan tenen l'oportunitat
Classificació de patògens	Helmints (cucs) Protuzous Bacteris Fongs Virus De vegades, la causa de la malaltia no són tant els patògens com les seves toxines.
Què són les toxines	Una toxina és una substància química , produïda per un ésser viu, capaç de provocar danys a uns altres organismes. Poden ser proteïnes , hemotoxines (ifecten la sang), miotoxines (paralitzen els músculs) i necrotoxines que provoquen necrosi cel·lular
Què és el sistema immunitari?	és el conjunt dispers d'ògans, teixits, cèl·lules i molècules que treballen per protegirn-nos de les infeccions
Classificació dels agents que formen els sistema immunitari sengons la seva acció	Per la seva acció al nostre exterior damunt la pell o mucoses o al nostre interior , al medi intern.
Defenses externes 1	Pell: és una barrera física molt eficaç, perquè els microorganismes només poden travessar-la en el cas de trencament o ferides.
Defenses externes 2	Les mucoses són més fràgils, perquè han de permetre el pas denutrients a l'aparell digestiu o de gasos als pulmons. La major part de les infeccions començen a les mucoses tot i que produeixen secrecions amb activitat antimicrobiana.
Defenses internes 1.1	Immunitat innata , segona línea de defensa - Molècules com el complement o algunes citocines com l'interferó alfa.
Què és el complement	El complement és un grup de proteïnes del sèrum capaces d'unir-se als patògens i destruir-los
Què són les citocines	Petites hormones immunitaries sintetitzades per cèl·lules diverses per comunicar-se amb altres cèl·lules
Defenses internes1.2	Immunitat innata , segona línea de defensa Cèl·lules com els fagòcits o els limfòcits NK , citolítics o citotòxics naturals
Defenses internes 2.1	I
Defenses internes	Immunitat adaptativa , tercera línia de defensa ´Cèl·lules com els limfòcits B o T
Què són els leucòcits	Cèl·lules responsables de les defenses internes , també anomenats globuls blancs
Òrgans on es produeixen els leucòcits	Els anomenem primaris - Medul·la òssia vermella: teixit ossi esponjós de l'epifisi d'ossos llargs i a l'interior dels altres ossos. Conté cèl·lules mare de tots els leucòcits -Tim: és una glàndula situada al pit, per damunt del cor. Al seu interior s'hi desenvolupen els limfòcits T
Què són els teixits limfoides	Anomenats secundaris. Són agrupacions ( majoritàriament de limfòcits) repartits estratègicament pel nostre cos a les zones amb més probabilitat d'accés dels patògens. Els leucòcits i sobretot els limfòcits necessiten intereccionar contínuament ente ells i amb els patògens o les seves toxines , aquesta és la seva finalitat.
On es poden trobar els teixits lilimfoides secundaris	Als òrgans limfoides encapsulats, que tenen una càpsula conjuntiva ben definida, com ara els ganglis limfàtics i la melsa Entre altres teixits conjuntius, associats a les mucoses i a la pell, en forma d'acúmuls no encapsulats o difusos.
Quins sistemes utilitzen les defenses per viatgar per l'organisme?	Un de molt veloç, la sang , un un altre de més lent, la limfa. Per exemple el fetge aboca a la sang les proteïnes complement, i arriben a tot el cos en pocs minuts
Què els passa als pàtogens i toxines que entren al nostre cos?	Els que entren al nostre cos per la pell, per una ferida, es despplacen lentament, sols o neutralitzats pels macròfags. Fins al gangli limfàtic més proper, arressegats per líquid interstical. Aquí queden atrapats durant uns quants dies per què els puguin analitzar els limfòcits T i B, que circulen una vegada rere l'altra pels ganglis buscant-hi patògens , toxines o els seus fragments , els antígens. . Un cop els troben produeixen cèl·ules o molècules específiques per aquests patògens ( com ara els anticossos)
Que passa si el patogen arriba a la sang?	si algun patogen arriba a la sang , hi ha el risc d'una infecció generalitzada, perquè la sang l'alimenta i el distribueix per tot el cos. Ho anomenem sèpsia o septicèmia , i que pot causar la mort en pocs dies , hi ha un òrgan especialitzat que és la melsa.
Què és la inflamació?	La inflamació, que pot ser induida per molècules del sèrum, com és el cas del complement, o per molècules produïdes per cèl·ules, com passa amb les citocines dels fagòcits. La inflamació modifica els capil·lars que irriguen la zona infectada i n'agumenten el calibre, la permeabilitat i l'adhesivitat. Els texits infamats s'inflen, s'escalfen i fan mal , perquè hi arriben més molècules i cèl·lules per donar-hi un cop de mà . Cpm que s'incrementa el volum de líquid que banya el texit inflamat, augmenta el flux de líquid intertical als ganglis limfàtics.
Què són els leucòcits i com s'agrupem?	Són cèl·lules sanguínies , d'acord amb laspecte del seu nucli al microscopi - Polimorfonuclears : amb el nucli lobulat. Es classifiquen en neutròfils, eosinòfils, basòfils, segons l'afinitat per colorants neutres , àcids o bàsics. - Mononuclears: amb en nucli normal. Inclouen els monòcits, que són els precursos dels macròfags i de les cèl·ules dentríques a la sang, iels limfòcits, que reben aquest nom per la seva alta proporció a la limfa. Els limfòcits es divideixen en T,B ,NK i els B es diferencien en cèl·lules plasmàtiques que són veritables factories d'antcossos
Funcions dels leucòcits 1	Inflamació pels mastòcits als teixits o pels basòfils a la sang
Funcions dels leucòcits 2	Fagocitosi pels macròfags i les cèl·lules dendrítiques, originades a partir dels monòcits i pels neutròfils
Funcions dels leucòcits 3	Citotoxicitat ( mort o lisi cel·lular) de grans paràsits a càrrec dels eosinòfils o de les cèl·lules infectades per patògens intracel·lulars pels limfòcits NK o T
Funcions dels leucòcits 4	Presentació d'antígens a càrrec de les cèl·lules dentrítiques , dels macròfags o dels limfòcits B als limfòcits T Aquest procés consisteix a exposar petits pèptids derivats del patogen a la membrana de la cèl·lula presentadora perquè els limfòcits T els inspeccionin
Funcions dels leucòcits 5	Cooperació dels limfòcits T amb els limfòcits B i macròfags
Funcions dels leucòcits 6	Síntesi dels limfòcits T amb els limfòcits B i macròfags
Funcions dels leucòcits 7	Reparació del texit danyat pels macròfags
Q	Per desenvolupar les funcions dels leucòcits aquests necessiten identificar els patògens o les cèl·lules amb les quals cooperen, cosa que fan amb molècules de membrana que s'anomenen receptors , que transmeten aleshores informació al leucòcit en un procés anomenat activació , i desenvolupen les seves funcions segons el leucòcit que es tracti.

Next up

Description

Resource summary

Similar

	Created by Gemma Perez about 4 years ago