Tema 2: El medi físic d'Espanya i de Catalunya

Question	Answer
SITUACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA	Està situada a l’extrem sud-oest d’Europa, té el 97% del seu territori a la Península Ibèrica. La resta es reparteix entre les Balears, Canàries, Ceuta, Melilla i petits illots propers a les seves costes.
CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR	FORMA MASSISSA I COMPACTA determinada per l’amplada i extensió de les costes. ELEVADA ALTITUD MITJANA (660m) produïda per dos factors: GRAN EXTENSIÓ DE LA MESETA i les nombroses serralades que travessen el territori. DISPOSICIÓ PERIFÈRICA que dificulta l’accés a la Meseta i impedeix que la influència del mar arribi fins a les terres de l’interior, provocant un clima més extremat. Presenta UNITATS BEN DIFERENCIADES que configuren diferents regions i paisatges.
UNITATS DEL RELLEU PENINSULAR CONTINENTAL	1- MESETA - Submeseta Nord - Submeseta Sud 2- Unitats interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo 3- Serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i les Muntanyes de Toledo 4- Serralades exteriors de la Meseta: Pirineus: Pirineu Axial o central i Prepirineu Serralades Litorals Catalanes: Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Serralades Bètiques: Serralada Penibètica i Serralada Subbètica Depressió de l'Ebre. Depressió del Guadalquivir
LA MESETA	Unitat principal del relleu peninsular i ocupa l’espai central de la Península Ibèrica. Es divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud, separades pel Sistema Central. - La Submeseta Nord té una altitud mitjana entre els 800-850 m., es troba ocupada per la conca del Duero i envoltada de muntanyes. - La Submeseta Sud té una altitud inferior, entre 500-700 m. i està formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo: l’altiplà de la conca del Tajo i l’altiplà de la conca del Guadiana. Entre aquests dos altiplans s’estén la planura de la Manxa, la més extensa d’Espanya.
EL SISTEMA CENTRAL	- Divideix la Meseta en dues meitats i està format per una gran alineació de muntanyes d’altitud important : Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt és l’Almanzor ( 2592m) a la Serra de Gredos. Entre les serres hi trobem valls que obren passos de muntanya, on el port més important és el de Somosierra que comunica els dos altiplans
LES MUNTANYES DE TOLEDO	Divideixen en dues parts la Submeseta Sud i separen les conques dels rius Tajo i Guadiana. Són un conjunt de serres d’altituds modestes ( 1400m), separades per corredors transversals que faciliten les comunicacions.
EL MASSÍS GALAICOLLEONÉS	Comprèn Galícia, les serres de l’oest d’Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera i la Segundera. La seva altitud mitjana és d’uns 500m.
LA SERRALADA CANTÀBRICA	És una barrera muntanyosa que va paral·lela a la costa. A la part occidental hi trobem el Massís Asturià. A la part oriental hi destaquen els Picos de Europa.
EL SISTEMA IBÈRIC	- Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. S’hi distingeixen dos sectors: El sector nord (Demanda..) El sector sud està format per un seguit de serres i depressions solcades per rius.
SIERRA MORENA	Es troba a la part meridional de la Meseta, separant-la de la Depressió del Guadalquivir. Les serres més importants són les de: Alcudia, Madrona i Aracena. L’únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el de Despeñaperros.
ELS PIRINEUS	Gran serralada amb una longitud de 440 m. que forma la frontera entre Espanya i França. S’hi distingeixen dues unitats: Els Pirineus Axials o Centrals on es troben les màximes altituds com l’Aneto (3404 m), al Massís de la Maladeta, el Mont Perdut (3355m) i la Pica d’Estats (3142 m). El Prepirineu tenen menys altitud i formes més suaus. Es divideix entre les Serres Interiors (mès de 2500 m) i Serres Exteriors, Cadí, Montsec, amb altituds modestes.
LES SERRALADES LITORALS CATALANES	separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. Configuren dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal o fossa tectònica: la Serralada Prelitoral, Montseny (Turò de l’Home, 1706 m) i la Serralada Litoral. Aquestes alineacions influeixen en la continentalitat del clima de les terres interiors de Catalunya
LA DEPRESSIÓ DE L'EBRE	Es una gran conca amb forma triangular per on flueix el riu Ebre amb els seus afluents que, en la seva major part se situa per sota dels 500 m. d’altitud. L’Ebre s’obre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals Catalanes i desemboca al Mediterrani formant un delta. El seu origen està lligat a la formació dels Pirineus.
LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR	Es una ampla plana de forma triangular i oberta al mar. No té gairebé accidents de relleu destacables i la seva altitud és molt baixa. Coberta en un primer moment pel mar, es va convertir en un llac que es va anar assecant lentament, amb zones d’aiguamolls i pantanoses. El Guadalquivir la travessa regant una extensa zona d’hortes i desemboca al Golf de Cadis en una zona d’aiguamolls, al voltant dels quals hi ha una ampla franja de dunes ( Parc Nacional de Doñana).
EL RELLEU LITORAL COSTES ATLÀNTIQUES	- - La costa cantàbrica . Hi predominen les costes altes i rectilínies, amb platges escasses. En els llocs on les muntanyes arriben a la costa, hi trobem penya-segats i en algunes costes s’hi observa la formació de rases. Hi destaca la formació de ries . - La costa gallega s’estén des d’Estaca de Bares al Cap Ortegal. Es molt accidentada i hi destaquen grans ries ( ries altes i ries baixes ). - La costa atlàntica andalusa s’estén des de la frontera portuguesa a Gibraltar. Es una costa plana, baixa i sorrenca .
EL RELLEU LITORAL LES COSTES MEDITERRÀNIES	Solen ser costes baixes i rectilínies. - El litoral català ofereix costes diverses: costes abruptes, acinglerades, deltes, planes litorals.. Hi destaca el delta de l’Ebre. El golf de València forma una plana litoral de 400m. on s’hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València). La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia també anomenada costa Bètica. Es una costa tallada, amb relleus muntanyosos, camps de dunes i albuferes ( Mar Menor a Múrcia).
EL RELLEU INSULAR L’ARXIPÈLAG BALEAR	Format bàsicament per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Els accidents geogràfics més importants són les serres de Llevant i de Tramuntana( Puig Major). A Mallorca hi trobem una plana extensa que origina una zona fèrtil per a l’agricultura.
EL RELLEU INSULAR L’ARXIPÈLAG CANARI	Se situen a l’Oceà Atlàntic, davant les costes africanes. Es un arxipèlag molt muntanyós d’origen volcànic on les illes principals són: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Hierro, Tenerife, la Gomera i la Palma. Es va formar durant l’era Terciària donant lloc a un relleu volcànic amb diverses formes: cons volcànics, calderes, barrancs, colades, penya-segats, platges...El volcà més important és el Teide, el cim més alt d’Espanya.
LES UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA ELS PIRINEUS	El Pirineu és la més important de les unitats de relleu de Catalunya, té una llargada de 435 km., dels quals 250 constitueixen el Pirineu Català.Té dos grans subunitats: El Pirineu Axial i el Prepirineu. - El Pirineu Axial és format per roques molt antigues, pissarres i granits principalment. Aquí és on s’enregistren les màximes altituds ( Pica d’Estats), ports de muntanya elevats ( la Bonaigua), planes elevades, antics circs glacials convertits en estanys i valls glacials en forma d’U ( vall Ferrera, Cardós, Valira, Segre...) - El Prepirineu és format per roques sedimentàries més recents ( calcàries,gresos, conglomerats). Les altituds són inferiors que les del Pirineu Axial. Destaquen les serres interiors on es localitzen les cotes més altes i és la part més extensa ( Boumort, Cadí, Pedraforca...) i les serres exteriors amb altituds més moderades ( Montsec...) separades per algunes depressions mitjanes com la conca de Tremp.
LES UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA LA SERRALADA TRANSVERSAL	Situada al nord-est de Catalunya. El seu tret més característic és el vulcanisme. Així, la fossa d’Olot és la zona volcànica més important de Catalunya, amb 40 cons volcànics. Està integrada per 3 grans blocs: l’altiplà del Cabrerès ( Puigsacalm), la conca d’Olot i el bloc enlairat de les serres del Corb, Finestres i Rocacorba.
LES UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA LES SERRALADES COSTANERES	Conjunt muntanyós que forma una doble serralada paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre. Consta de 3 subunitats perfectament definides: La Serralada Interior o Prelitoral, la Serralada de Marina o Litoral i la Depressió Prelitoral. - La Serralada Interior o Prelitoral aplega els massissos muntanyosos més interiors del sistema i més importants : Guilleries, Montseny (Turó de l’Home), Montserrat, Montsant, serra de Prades, Ports de Besseït... - La Serralada de Marina o Litoral baixa des de l’Empordà fins al Camp de Tarragona vorejant la costa. Es tracta de muntanyes d’escassa altitud fortament treballades per l’erosió de les aigües: Montnegre, Collserola(Tibidabo), massís del Garraf... - La Depressió Prelitoral s’estén entremig de les dues serralades. Es una fossa tectònica llarga i estreta delimitada per dues línies de falla que constitueixen les comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès. Ha estat sempre un espai obert per a les comunicacions i està molt poblada
LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA	S’estén entre el Prepirineu i les Serralades Costaneres, obrint-se cap a ponent, per on enllaça amb la Depressió de l’Ebre. Es presenta com una successió graonada d’altiplans que baixen des dels 800-1000m. del Moianès i Lluçanès fins als 100m. de la plana lleidatana. Hi trobem amples conques d’erosió com la Plana de Vic, Pla de Bages i la Conca de Barberà i planes d’estrats més recents, argiloses, com la Plana d’Urgell i el Pla de Lleida. Els materials són diversos: calcàries (Calaf, Almatret), gresos, argiles, sals potàssiques ( Cardona, Súria , Sallent..).
LES COSTES CATALANES CARACTERÍSTIQUES	La costa catalana té una extensió de 550km., des de Portbou fins a la Sènia. Destaca el seu caràcter rectilini, la importància del turisme i altres activitats econòmiques i una població elevada. El cap de Creus al nord i el delta de l’Ebre al sud, són els accidents més importants.
LES COSTES CATALANES EL LITORAL SEPTENTRIONAL	Costa accidentada on abunden els promontoris i les petites badies ( Cap de Creus) interrompuda per la Plana de l’Empordà. La Costa Brava delimita una costa alta i retallada, amb penya-segats , badies i cales. Destaquen també els deltes del Tordera, Besòs i Llobregat amb platges llargues i sorrenques
LES COSTES CATALANES EL LITORAL MERIDIONAL	Comprèn el Massís del Garraf amb una costa alta i retallada per passar després a una costa baixa i sorrenca ( Costa Daurada). Més al sud, destaca el delta de l’Ebre.
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMES 1- ELS ANTICICLONS TROPICALS	L’anticicló de les Açores La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu domina el panorama climàtic de la P.I., és sec i càlid. Massa d’aire tropical, continental o sahariana: Aire molt càlid i sec. Poden arribar durant l’hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l’estiu provoquen les onades de calor. Produeix pluja de fang (calima)
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMES D'ESPANYA 2- LES DEPRESSIONS ATLÀNTIQUES	Masses d’aire procedents de l’atlàntic, conseqüència dels vents de l’oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord-oest.
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMES D'ESPANYA 3- El comportament semiautònom de la Mediterrània occidental	A l’estiu: domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfó i evaporació abundants. A la tardor: els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d’aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l’aire i provoquen pluges torrencials. Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l’atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos.
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMES D'ESPANYA 4- La forma i el relleu de la península Ibèrica	les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern): Aquesta continentalitat fa que a l’estiu les masses d’aire (anticiclons subtropicals) s’escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions. La mateixa continentalitat a l’hivern, quan una massa d’aire s’estanca a l’interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals.
FORMACIÓ DEL RELLEU PRIMÀRIA O PALEOZOICA	La Península Ibèrica era un mar amb un vell sòcol emergit, durant el moviment hercinià van emergir muntanyes. Aquests relleus muntanyosos van ser atacats per l’erosió fins a formar sòcols aplanats, entre els que destacaria el Massís Hespèric. Unitats de Relleu (Meseta, Sistema Central, Massis Galaic Lleonès i Muntanyes de Toledo) Paisatge resultat actual: pla a la Meseta i Peneplà a les serralades.
FORMACIÓ DEL RELLEU SECUNDARIA O MESOZOICA	Ni hi ha moviments orogènics. Els materials de l’Era Primària es van erosionar i van ser arrossegats per l’aigua i el vent, part d’aquests materials es va dipositar als fons marins, formant roques calcàries. No hi ha orogènesis, absència de paisatges actuals.
FORMACIÓ DEL RELLEU TERCIARIA O CENOZOICA	Durant aquesta era, l’orogènia alpina va fer que es pleguessin les roques sedimentàries dels fons marins. Es van aixecar les serralades Bètiques i els Pirineus. El Massís Ibèric es va fracturar en grans blocs. La Meseta va bascular fins a l’oest fent que la majoria dels rius fluïssin fins a l’oceà Atlàntic i la majoria dels llacs interiors es van anar dessecant. Unitats de relleu: Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Serralada Costanera Catalana, Sistema Bètic, Serra Morena, Depressió de l'Ebre i Guadalquivir. Paisatge actual: cims molt elevats i escarpats. És formen simes, cavitats o gorges.
FORMACIÓ DEL RELLEU QUATERNARI	Època glacial. - Es perfilen els cims més alts de les serralades. -Es comença a retirar el mar de les depressions de l'Ebre i dessecació del llac que cobria la depressió del Guadalquivir. - Paisatge de campinyes i maresmes. - Es perfilen les costes de la península. - La península és perfila com la coneixem avui dia.
PER QUÈ EL DELTA DE L'EBRE VA CRÉIXER FINS AL SEGLE XX I DESPRÉS VA COMENÇAR A RETROCEDIR?	- - El delta de l'Ebre va créixer fins al segle XX perquè el riu va aportar gran quantitat de sediments que es dipositaven una vegada arribaven al mar. Amb la construcció dels primers embassaments aigües amunt, es va frenar l'aportació de sediments, i el delta va deixar de créixer. - La contínua intervenció de l'ésser humà, amb presses, canalitzacions i transvasaments ha provocat la disminució del cabal del riu i dels sediments que transporta, motiu pel qual el delta ha començat a retrocedir.

Next up

Tema 2: El medi físic d'Espanya i de Catalunya

Description

Resource summary

Similar

	Created by Teresa Martínez Arjona over 3 years ago