|
|
Created by Marta Dalmau
almost 10 years ago
|
|
| Question | Answer |
| Quin és el tipus de receptor de calci més antagonitzat? | Receptors L |
| On es troben els receptors de calci T i L? | SNC, vasos i miocardi |
| Quin efecte provoca el bloqueig del calci en la musculatura vascular? | Relaxació |
| D'on pot provenir el calci per la contracció? | Reticle endoplasmàtic (hidròlisi IP3) i canals dependents de voltatge |
| El bloqueig del calci disminueix la precàrrega o la postcàrrega? | La postcàrrega |
| Quin és el segment dels canals de calci que detecta els canvis de voltatge? | Segment 4 |
| Què provoca el bloqueig del calci a nivell cardíac? | Inotropisme negatiu + reflex simpàtic (crono i ino positius) + dromotropisme negatiu (o no canvia) |
| Quina indicació té l'augment de flux coronari provocat pel bloqueig de calci? | Angina de pit |
| Quins són els tipus de blocadors L? | Benzotiazepines, fenilalquilamines i dihidropiridines |
| A quin grup pertany el verapamil? | Fenilalquilamines |
| A quin grup pertany el diltiazem? | Benzotiazepines |
| A quin grup pertany l'amlodipina? | Dihidropiridines |
| Què afecten més el Verapamil i Diltiazem? | Afecten més al cor que als vasos (antiarítmics) |
| De quin tipus d'antiarítmics són el Verapamil i Diltiazem? | Tipus IV |
| En què s'utilitza la nicardipina? | Vasodilatador coronari |
| Ús de la nifedipina | Inhibició de contraccions en part prematur |
| Quins fàrmacs actuen en dependència d'ús? | Verapamil i Diltiazem |
| Com bloquegen millor els antagonistes del calci, a més o menys despolarització? | A més despolarització (cèl. nodals i vasos) |
| Per quina via s'administren els blocadors del calci? | Via oral |
| Qui té efecte més llarg, nifedipina o amlodipina? | Amlodipina. Nifedipina té efectes bruscs (aparició de reflexs simpàtics) i curta durada |
| Efectes adversos bloqueig calci | Cefalea, rubor, hipotensió, mareig, edema perifèric |
| EA Verapamil | Disminució de la motilitat gastrointestinal |
| EA Verapamil i Diltiazem | Bradicàrdia |
| Utilitats terapèutiques del bloqueig del calci | Antianginosos AntiHTA Cardioprotecció (IAM) Neuroprotecció (AVC) Antiarítmics |
| Quins són essencialment antianginosos? | Dihidropiridines |
| Quins són antiHTA? | Dihidropiridines com l'amlopidina (pocs efectes cardíacs |
| Quins són antiarítmics? | Verapamil i Diltiazem |
| Quin és la utilització fonamental del bloqueig de sodi? | Anestèsia local |
| Són àcids o bases la majoria d'anestèsics locals? | Bases febles ionitzades a pH fisiològic |
| Quina fracció del compost interacciona amb el receptor? | Fracció ionitzada |
| Quina duració poden tenir els anestèsics locals? | 1 a 6 hores |
| Quant triga a donar-se l'efecte dels anestèsics locals? | 5 minuts |
| Per quin tipus de fibres tenen selectivitat els anestèsics locals? | Diàmetre petit (A i C) |
| Quina és la sensació que bloquegen majoritàriament els anestèsics locals? | Dolorosa |
| Quin efecte cardiovascular poden donar a altes concentracionsels anestèsics locals? | Vasodilatació (inhibició conducció estímuls simpàtics) |
| Quins són els efectes cardiotòxics dels anestèsics locals? | Disminució de conducció i contractilitat |
| A quin grup d'antiarítmics pertanyen els anestèsics locals? | Grup I |
| Quina és més segura: dextro o levobupivacaïna? | Levo |
| Quins efectes poden donar al SNC els anestèsics locals? | Depressió i excitació (paradoxal) |
| En quines circumstàncies es donen efectes al SNC en anestèsics locals? | Altes dosis o administració intravenosa i espinal |
| En què es diferencien els dos grups d'anestèsics locals? | En la cadena intermèdia: éster o amida |
| Exemples d'ésters | Procaïna, tetracaïna i benzocaïna |
| Quin tipus d'anestèsics locals tenen menys durada d'acció? | Els ésters |
| Ús benzocaïna | Tòpic faringi (irritacions BF, dolor dental), cutani (picada o hemorroides), òtica i ocular |
| Per quina via s'administra la procaïna? | Injectable (però té efectes adversos centrals) |
| Quin és l'anestèsic local que s'implanta més lent i és menys potent? | Procaïna |
| Com s'hidrolitzen els ésters i amides? | E: esterases plasmàtiques A: metabolisme hepàtic microsomal |
| Quines amides tenen instauració ràpida? | Lidocaïna, mepivacaïna i prilocaïna |
| Quines amides tenen instauració lenta? | Bupivacaïna i Ropivacaïna |
| Quins anestèsics locals poden travessar BHE? | Tots |
| A quines dosis els anestèsics locals poden presentar efectes depressors? | Dosis baixes |
| A quines dosis poden presentar símptomes excitadors els anestèsics locals? | Dosis més elevades |
| A quines dosis poden presentar aturada respiratòria, coma i mort els anestèsics locals? | Dosis majors |
| Quin anestèsic local és segur a nivell cardiovascular? | Ropivacaïna |
| Quin anestèsic local té perfil d'efectes adversos oposat? | Cocaïna |
| Vies d'administració dels anestèsics locals? | Tòpica, infiltració subcutània o intraarticular, via epidural (junt amb analgèsic opioide) |
| Quin anestèsic local s'utilitza com a antiarítmic? | Lidocaïna (classe I) |
| Quin dolor concret es pot tractar a dosis baixes d'anestèsics locals? | Dolor neuropàtic |
| Quins s'utilitzen per anestèsia superficial? | Lidocaïna (2 h) i tetracaïna 4 h) |
| Administració de l'a. superficial | Solució aquosa (aerosols), crema, gels, pomades, comprimits, supositoris, ionoforesi |
| Com s'administra l'a. superficial pel dolor neuropàtic? | En forma de pegats |
| En quina zona es posa l'a. superficial? | Pell i mucoses (recte, gola, ull, oïda, orofaringe) |
| Quins tipus d'a. per infiltració hi ha? | Pell o articulacions |
| Amb què es pot associar l'a. per infiltració i quan s'ha d'evitar? | Adrenalina (mans i peus) |
| Quins anestésics es poden donar en a. per infiltració? | Lidocaïna (1-2 h), bupivacaïna (6 h) i mepivacaïna (1-2 h) |
Want to create your own Flashcards for free with GoConqr? Learn more.