Sistema Somatosensorial

Glossari Psicofisio
Flashcards by Glossari Psicofisio, updated more than 1 year ago
Glossari Psicofisio
Created by Glossari Psicofisio almost 6 years ago
67
0

Description

Glossari Sistema Somatosensorial (Fitxes)

Resource summary

Question Answer
SENTIT SOMATOSENSORIAL Sistema sensorial del tacte, que també permet percebre el dolor, la temperatura i el sentit propioceptiu, que recull informació de muscles, articulacions i vísceres. Aquest sistema permet mantenir una representació del estat del organisme
TACTE Sentit corporal del sistema somatosensorial. Permet distingir la forma, la grandària i l’estructura del que toquem així com els seus moviments sobre la pell gràcies a vibracions i pressions.
PROPIOCECPIÓ Sentit corporal del sistema somatosensorial. Permet distingir la posició estàtica i el moviment dels membres i del cos.
NOCIOCEPCIÓ Sentit corporal del sistema somatosensorial. Regula les lesions dels teixits o irritacions químiques. Percep el dolor i la picor
SENSIBILITAT TÈRMICA Sentit corporal del sistema somatosensorial. Permet percebre i regular el calor i el fred del nostre cos.
RECEPTORS SOMATOSENSORIALS Conjunt de receptors que informen del estat de la pell, així com de la posició del cos i les seves parts i del esforç musculars realitzat. Donat el divers nombre d’estímuls somatosensorials podem distingir quatre tipus de receptors: mecanoreceptors, nocioreceptors, termoreceptors i propioreceptors.
MECANORECEPTORS Receptors somatosensorials sensibles a les deformacions mecàniques de la pell. N’hi ha quatre tipus: corpuscles de Meissner, corpuscles de Pacini, discs de Merkel i terminacions de Ruffini.
NOCIORECEPTORS Receptors somatosensorials que responen al dolor. S’activen quan es produeix dolor en el teixits on es troben situats. Son terminacions nervioses situades sota l’epidermis.
TERMORECEPTORS Receptors somatosensorials sensibles als canvis de temperatura entre el cos i l’exterior.
PROPIORECEPTORS Receptors somatosensorials que responen als moviments del cos gràcies als mecanoreceptors situats als muscles, tendons i lligaments. Informen de la posició de les parts del cos.
VIA POSTERIOR Via del lemnisc medial, per on passen les fibres que provenen dels receptors del tacte i la propiocepció.
VIA ANTEROLATERAL Via per on circulen les fibres provinents dels receptors del dolor i la temperatura.
PELL És el major òrgan del cos humà, amb la funció principal de delimitar l’organisme, actuant com a barrera protectora del que separa el medi que el rodeja i contribuint a mantenir integres les estructures. Con annexos como: cabell, glandules sebàcies, ungles, glandules sudorípares
EPIDERMIS És la capa més externa de la pell, constituïda per un prim epiteli de cèl•lules en continua renovació (queratinocits). No té vasos sanguinis ni limfàtics, però sí que hi ha moltes terminacions nervioses.
REFLEX D'EXTENSIÓ Reflex que condueix a una contracció dels músculs a causa d’un estirament muscular.
DERMIS És la capa de la pell situada per sota de la epidermis. Té abundants vasos sanguinis i limfàtics, amb moltes terminacions nervioses sensitives per al tacte, el dolor, la pressió i el fred/calor. En aquesta capa hi ha la arrel dels cabells, les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcies. La dermis és rica en cèl•lules defensives.
REFLEX TENDINÓS Reflex en el qual la contracció del múscul esquelètic provoca que el múscul antagonista s’allargui i es relaxi al mateix temps. La seva funció és la de protegir el múscul esquelètic de l’excés de càrregues pesades.
HIPODERMIS És la capa més profunda de la pell. La hipodermis és rica en teixit gras, que al tenir una estructura tova actua com protecció dels òrgans del cos que hi ha per sota. Desprès de la hipodermis ja hi ha el teixit subcutani, que constitueix el límit intern de la pell.
REFLEX FLEXOR Reflex que s’origina a causa de qualsevol estímul sensitiu cutani dels membres. Fa que els músculs flexors es contraguin per tal de retirar l’extremitat de l’objecte estimulador.
VISCOELÀSTICA [Sòlid] Què és a la vegada elàstic i viscós.
REFLEX EXTENSOR CREUAT Aquest reflex es dóna quan es contrau un grup muscular, es relaxa el grup muscular antagonista i s’inhibeix al mateix temps el grup muscular agonista contra lateral excitant-se l'antagonista contra lateral.
CORPUSCLE DE MEISSNER Petits òrgans ovalats del interior de la pell que tenen terminacions nervioses sensibles al tacte lleuger. S’activen ràpidament quan reben vibracions de menys de 50 Hz. Els hi ha de major nombre en zones de especial sensibilitat tàctil, com els llavis, els dits, la mucosa de la llengua i les papil•les mamàries.
CÈL·LULES DE RENSHAW Interneurones inhibidores. Es troben a la substància grisa de la medul·la espinal.
CORPUSCLE DE PACINI Petits bulbs sensibles al tacte de estímuls de pressió mecànica. Responen únicament al inici i al fina de la pressió mecànica. En cadascun d’ell hi ha una única terminació nerviosa que penetra en l’espai central del corpuscle. Estan principalment en la palma de la mà i en la planta dels peus. També en les articulacions i en el teixit connectiu subcutani.
ESCORÇA MOTORA PRIMÀRIA Regió cerebral que es troba a la part posterior del lòbul frontal. És responsable de la generació dels impulsos neuronals que controlen l’execució del moviment.
CORPUSCLES DE MERKEL Petits bulbs sensibles al tacte de estímuls de pressió mecànica. Responen únicament al inici i al fina de la pressió mecànica. En cadascun d’ell hi ha una única terminació nerviosa que penetra en l’espai central del corpuscle. Estan principalment en el palmell de la mà i en la planta dels peus. També en les articulacions i en el teixit connectiu subcutani.
NEURONES MIRALL Cèl·lules localitzades a l’escorça premotora i a l’escorça parietal. S’activen quan el subjecte realitza una acció dirigida a un objecte o quan veu que un altre subjecte realitza aquella acció.
CORPUSCLES DE RUFFINI Els corpuscles de Ruffini són receptors sensorials que s’ubiquen en les articulacions i la dermis. Aquests corpuscles són capaços de detectar el calor i els estiraments cutanis. També proporcionen informació sobre les pressions de les que detecten la intensitat i la duració. Estan lligats per fibres de adaptació lenta, cosa que fa que la percepció de la sensació no sigui immediata, però persisteix mentre el estímul existeix. A més a més, els corpuscles de Ruffini són sensibles al dolor.
GLOBUS PÀL·LID Forma part dels tres nuclis que formen els nuclis basals. Té com a funció la transmissió d’informació des del putamen i el caudat fins al tàlem.
FOL·LICLE PILÓS El fol•licle pilós és la cavitat en la que neix el cabell. En el cas del home, trobem fol•licles pilosos sobre tota la superfície del cos menys en les palmes de les mans i les plantes dels peus. El fol•licle pilós també conté en el seu costat superior una glàndula, la sebàcia, que ens permet lubrificar. El cabell es constitueix a traves d’un procediment de queratinització, és a dir, per una unió de cèl•lules de queratina.
SUBSTÀNCIA NEGRA Estructura situada en el mesencèfal. Està relacionada amb la recompensa, l’addicció i el moviment.
MEDUL·LA ESPINAL És la part del Sistema Nerviós Central que es troba en l’interior de la columna vertebral, en el conducte espinal rodejada de líquid cefaloraquidi. Té aproximadament 45 cm de longitud i va des del tronc encefàlic fins la regió lumbo-sacra, al final de l’esquena.
PUTAMEN Estructura situada a la base del cervell anterior. Té com a funció principal regular els moviments i influir en diversos tipus d’aprenentatge.
SISTEMA LÍMBIC Sistema format per varies estructures cerebrals. Relacionat amb la memòria, l’atenció, emocions, conducta, personalitat, instints sexuals i emocions
MÚSCULS Teixit format per fibres amb capacitat de contraure’s i allargar-se. Tenen la funció d’efectuar el moviment de parts i òrgans del cos.
TENDONS Conjunt de bandes fibroses disposades de forma paral•lela entre sí, de color blanc i molt resistents a la tracció. La seva funció és unir els músculs a els ossos.
NUCLI CAUDAT Forma part dels ganglis basals. Té la funció de modular el moviment des de l'escorça als nuclis i d’aquest de tornada a l’escorça motora. Aquest procés es realitza via nuclis talàmics.
LLIGAMENTS Banda de teixit fibrós que manté unida una articulació.
CEREBEL Regió de l’encèfal que té com a funció principal integrar les vies sensitives i les vies motores. Controlar les ordres que l’escorça cerebral imposa a l’aparell locomotor a través de les vies motores.
MUSCULATURA ESQUELÈTICA Musculatura estriada que està enganxada al esquelet. Es controla de forma voluntària i s’encarrega del moviment del cos.
CÈL·LULES PURKINJE Neurones GABAérgiques que es troben a l’escorça cerebel·losa. Envien projeccions inhibitòries dels nuclis del cerebel profunds i constitueixen l'única sortida de la coordinació motora
COLUMNA VERTEBRAL Estructura flexible formada per vertebres que constitueix el eix longitudinal del esquelet. Els nens tenen 33 vertebres, mentre que els adults tenen 26.
NUCLI VERMELL Estructura que trobem al mesencèfal rostral. Relacionat amb la coordinació motora. Junt amb la substància negre són centres subcorticals del sistema motor extrapiramidal
TRACTE RETICLE ESPINAL Regió motora extrapiramidal, actua sobre les neurones motores. Principalment la seva funció té a veure amb la locomoció i el control de la postura. Altres funcions són la de coordinar moviments automàtics, modula impulsos de dolor, facilita i inhibeix el moviment voluntari i influeix en el to muscular.
FIBRA NERVIOSA Fina prolongació d’una neurona, normalment el seu axó, per on es transporten els impulsos nerviosos en el Sistema Nerviós Perifèric.
TRONC DE L'ENCÈFAL El tronc és una part del Sistema Nerviós Central que serveix per lligar les estructures del cervell a la medul•la espinal. En un pla anatòmic està situat davant del cerebel i just sota del cervell. Té varies funcions reguladores, particularment en el pla sensitiu amb la percepció del dolor, vegetatiu amb la regulació del ritme cardíac i de la funció respiratòria. Del tronc cerebral neixen nombroses arrels de les que depenen diverses funcions del cap, especialment sensorials.
VIA CORTICOESPINAL És la via motora encarregada dels moviments voluntaris.
VIA EXTRAPIRAMIDAL És la via motora encarregada del control de l’activitat motora cortical com també de les funcions cognitives. S’encarrega del control automàtic del to muscular i dels moviments associats que acompanyen als moviments voluntaris.
MÚSCULS AXIALS I PIRAMIDALS Tenen com a funció principal el manteniment de la postura i l’equilibri.
LÒBUL PARIETAL Lòbul cerebral situat en la zona superior-posterior dels hemisferis cerebrals, per darrere del lòbul frontal, del qual esta separat per la cissura de Rolando. Aquest lòbul conté l’àrea somatosensorial primària, que és la part de l’escorça cerebral encarregada de processar les percepcions sensorials del cos: tacte, pressió, temperatura i dolor. L’àrea parietal posterior s’ocupa de la integració de la informació espacial.
ÀREES DE BRODMANN Anomenem àrees de Brodmann a les diferents parts del cervell d’acord amb la cartografia desenvolupada pel neuròleg Korbinian Brodmann. Brodmann va identificar en el cervell 52 àrees diferents, cadascuna amb una funció diferent.
ARTICULACIONS La articulació designa la unió de dos o més ossos. Totes les articulacions no son mòbils, els lligaments que s’uneixen als ossos entre sí i la sinovial que és un líquid lubricant que facilita el moviment.
ANOSOGNÒSIA Incapacitat per reconèixer o tenir consciència d’un defecte o del estat de malaltia del propi cos. La anosognòsia també es refereix a la incapacitat de percebre la paràlisis a un costat del cos, en casos d’hemiplegia.
HIPERALGESIA Augment anormal de la sensibilitat dolorosa.
NUCLIS DE RAFE Els nuclis de Rafe són un grup de grandària moderada de nuclis que es troba en el tronc cerebral. La seva funció principal és la alliberació de serotonina per a la resta del cervell.
ENDORFINES Les endorfines són un grup de neuropéptids que actuen en el Sistema Nerviós Central i Perifèric per modular i reduir el dolor. Són analgèsics naturals endògens que tenen efectes similars a els analgèsics opiacis i generen sensacions agradables.
MEMBRE FANTASMA Un membre fantasma és la sensació de que un membre amputat o no (inclús un òrgan, com ara el apèndix) està encara en el cos i s’està movent adequadament amb altres parts del cos.
AGNÒSIA Dificultat de reconèixer estímuls prèviament apressos. La agnòsia és deguda a una lesió cerebral i no a trastorns de la percepció, llenguatge o cognició. Cada tipus de agnòsia és específica d’un canal sensorial i no afecta a les altres modalitats sensorials. La agnòsia també pot alterar la capacitat d’aprendre nous estímuls del canal sensorial afectat.
MÚSCUL LLIS Tipus de múscul format per cèl•lules allargades i fusiformes que no es controlen de forma voluntària. La musculatura llisa és la que s’encarrega del moviment involuntari dels òrgans viscerals del cos.
MÚSCUL ESTRIAT Tipus de múscul. Es controla de forma voluntària. La musculatura esquelètica està constituïda per músculs estriats.
FIBRES INTRAFUSALS Les fibres intrafusals són fibres transformades i especialitzades funcionalment com mecanoreceptors de elongació. S’ubiquen al llarg de tot el ventre del múscul estriat.
FIBRES EXTRAFUSALS Fibra muscular del múscul esquelètic que s’estén fora dels fusos musculars i que rep l’enervació de les motoneurones alfa.
SACROLEMA És la membrana cel·lular d’una cèl·lula del múscul esquelètic, cardíac o suau. Està compost per una membrana cel·lular vertadera, anomenada membrana plasmàtica i una capa externa composta d’una capa prima de material polisacàrid que conté nombroses fibres de col·lagen. En cada extrem de fibra muscular, la capa superficial dels fusibles sarcolemma amb una fibra de tendó i les fibres de tendó i a la vegada recullen en manat per formar els tendons dels músculs que s’uneixen en els ossos. La membrana està configurada per rebre i dur a terme estímuls.
MOTONEURONA Una de les diferents cèl·lules nervioses eferents que transmeten impulsos nerviosos des del cervell o la medul·la espinal al teixit muscular o glandular.
UNITAT MOTORA Correspon al nombre de fibres musculars que són innervades per una sola fibra nerviosa. Així, podem observar que hi ha músculs de força, com el gran dorsal... on existeixen grans quantitats de fibres musculars que són innervades per una sola neurona (300-400 fibres musculars, innervades per una neurona).
RETICLE SARCOPLASMÀTIC Xarxa de túbuls i sacs dels músculs esquelètics que realitzen un important paper en la contracció i la relaxació muscular mitjançant l’alliberació i l’emmagatzement de ions de calci.
MIOSINA Proteïna present en les miofibril·les del teixit muscular, que en combinació amb l’actina és responsable de la contracció muscular.
ACTINA Proteïna muscular filamentosa que junt amb la miosina és la responsable de la contracció i relaxació muscular.
CONTRACCIÓ MUSCULAR Procés fisiològic desenvolupat pels músculs quan, segons la tensió, s’estiren o s’escurcen. Aquest procés està controlat pel sistema nerviós central i permet produir força motora.
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM Conjunt de les estructures nervioses que permeten el funcionament dels òrgans viscerals (ronyons, sistema digestiu, sistema circulatori...) i la regulació de les funcions automàtiques del cos com la respiració, la circulació, la digestió i l’eliminació i secreció de certes glàndules... el sistema nerviós autònom està format pel sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.
MÚSCUL CARDÍAC Múscul estriat trobat en el cor. La seva funció és bombar la sang a través del sistema circulatori per contracció. Funciona generalment involuntària i rítmicament sense tenir innervació.
ACETILCOLINA L'acetilcolina és un neurotransmissor, és a dir, permet transmetre la informació d’una neurona a una altra. S’emmagatzema en vesícules en l’extrem d’una neurona primer i és secretada a partir d’un impuls elèctric en la sinapsis. Permet la propagació d’un potencial d’acció en el sistema nerviós. Els principals efectes són la dilatació de les arteries, la contracció del tub digestiu i dels bronquis i la secreció del moc a nivell dels bronquis.
Show full summary Hide full summary

Similar

Concepto de Psicofisiología
maruchasol
MAPA DE IDEAS PSICOFISIOLOGIA
eliana.medina93
PROCESO NEURO-EMOCIONAL DEL MIEDO
Kimberlyn Cáceres
PSICOFISIOLOGÍA
Elizabeth Bernal
PSICOFISIOLOGÍA
Kimberlyn Cáceres
FUNDAMENTOS DE LA PSICOFISIOLOGIA, NEURODESARROLLO Y SISTEMA NERVIOSO
Diego Hernan Bar
CATEDRA
johanita_lyj
HISTORIA DE LA PSICOFISIOLOGÍA
jessika usgame
TEMA:1 La Història i les seves etapes
Sílvia Hernandez
Proceso Psicofisiologico el Sueño
damaris romero molina