Mapa conceptual tema 3

L'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal són activitats econòmiques que formen part del sector primari. Les activitats primàries han evolucionat al llarg del temps. Hui dia presenten una gran diversitat i desigualtat entre llocs i països.
L’Agricultura
1. El sector primari comprén les activitats relacionades amb l'obtenció i la producció d'aliments: l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal.
2. Actualment, el 33,5% de la població mundial treballa en el sector primari. Aquesta xifra oscil·la molt segons els continents.
3. El desenvolupament de les activitats agràries està molt condicionat pels factors físics:
  1. El clima determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels cultius.
  2. El pendent del relleu dificulta el treball de la terra i la mecanització dels cultius.
  3. La textura del sòl condiciona la retenció d'aigua, i l'acidesa en limita la fertilitat.
Els paisatges agraris
1. Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà per obtenir productes de la natura. Hi ha diferents tipus de paisatges agraris segons com siguen les parcel·les, els sistemes de cultiu o el poblament.
2. Segons els sistemes de cultiu es distingeixen: el policultiu o el monocultiu; el regadiu o el secà; l'agricultura intensiva o l'extensiva.
3. El poblament rural és la part de l'espai rural on habiten les persones. El poblament rural pot ser dispers quan els habitatges estan aïllats els uns dels altres, o concentrat si estan agrupats.
4. Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al cultiu. Es diferencien segons la grandària, la forma i els límits:
  1. Camps closos (bocage), que es caracteritzen per tenir parcel·les relativament grans, irregulars i tancades.
  2. Camps oberts (openfield): formats per parcel·les obertes, petites i regulars.
L'agricultura de subsistència vs agricultura de mercat
1. L'agricultura de subsistència està orientada a produir el que és necessari per a l'autoconsum. Aquest tipus d'agricultura utilitza tècniques de cultiu rudimentàries i és poc eficient. Els pobles que la practiquen acostumen a ser pobres i vulnerables a tot tipus de calamitats. Destaquen tres tipus d'agricultura de subsistència:
  1. Agricultura itinerant per cremació: obté els camps de cultiu cremant una part del bosc o de la sabana. Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats, i es talen i cremen noves terres.
  2. Agricultura extensiva de secà: fa servir el guaret per a deixar reposar una part de la terra, i també l'adob que produeix el bestiar; així s'assegura la fertilitat del sòl.
  3. Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions monsòniques, amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.
2. L'agricultura de mercat: En els països desenvolupats, amb la Revolució Industrial, es va passar de l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat, capaç d'obtenir sobrants o excedents que es poden reinvertir.
  1. L'agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos, per mitjà de:
  2. La mecanització del camp, que estalvia mà d'obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.
  3. L'especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys inversió.
  4. Una comercialització àgil i ràpida, dels productes agraris, transports adequats a cada tipus de producte.
  5. L'agricultura mediterrània és una agricultura tradicional que s'ha adaptat al mercat.
  6. L'agricultura d'especulació produeix grans beneficis. Inclou l'agricultura especialitzada dels Estats Units i l'agricultura de plantació tropical.
La ramaderia
1. La ramaderia tradicional acostuma a complementar l'agricultura. Els ramats acostumen a ser petits i proporcionen carn, llet o llana, a més de força de treball i adobs per al camp.
2. La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques, sense agricultura.
3. La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l'agricultura: vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici. Pot ser de dos tipus:
  1. Ramaderia intensiva es practica en explotacions especialitzades a les quals es destina un gran capital. El bestiar es cria en estables i s'alimenta amb pinsos. Aquest model és freqüent en l'avicultura i en la cria de bestiar boví; aquest últim també es pot alimentar en part amb pastures (semiestabulació).
  2. Ramaderia extensiva: el bestiar (boví o oví) pastura en llibertat. Aquesta ramaderia necessita poca mà d'obra i grans extensions de pastura.
La pesca
1. La pesca aprofita els recursos animals del mar. Se'n distingeixen dos tipus: la tradicional i la industrial.
2. La pesca tradicional o artesanal es practica prop de la costa. Fa servir ormejos senzills i utilitza la força humana. Es dóna en regions poc desenvolupades, bàsicament per a l'autoconsum.
3. La pesca industrial busca obtenir un gran volum de captures. Necessita molts recursos econòmics, infraestructures portuàries i tecnologia avançada.
4. Segons el lloc on es practica, la pesca industrial es classifica en:
  1. Pesca costanera: es practica prop de la costa amb vaixells petits.
  2. Pesca d'altura: es practica en alta mar; utilitza flotes de vaixells grans ben equipats que s'estan en el mar setmanes o mesos.
  3. Gran pesca: es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d'abastament.
6. Les captures de peix són més abundants en uns llocs determinats anomenats caladors.
7. Els caladors més importants se situen:
  1. En les zones de la plataforma continental extensa, on les aigües són poc profundes, agitades per corrents i amb temperatures favorables. Destaquen els caladors del mar del Nord i els del mar del Japó.
  2. En les zones de contacte entre corrents marins càlids i freds, en les quals s'ajunten espècies d'aigües càlides i d'aigües fredes. Destaquen els caladors del mar del Japó i de les costes de Terranova.
  3. En les zones costaneres properes als corrents marins freds, que porten molt plàncton vegetal, que serveix d'aliment als peixos. Destaquen les del nord de Xile, les del sud del Perú i les del sud-oest d'Àfrica.
El sector primari a Espanya
1. El sector primari va ser el més important a Espanya, però des de mitjan segle XX, sense deixar de créixer, ha estat superat per la indústria i pels serveis.
2. Els cultius més importants són: cereals; oliveres i vinyes; fruiters; flors i hortalisses d'hivernacle.
3. Algunes de les reformes més recents de la política agrària comuna (PAC) han estat:
  1. Llibertat dels agricultors per a produir segons la demanda del mercat.
  2. Obtenció d'ajudes estables sense dependre del que es produeix.
  3. Respecte pel medi ambient, el benestar animal, la qualitat dels aliments, etc.
4. Les regions ramaderes principals són la franja cantàbrica, Catalunya, Aragó, Navarra, el nord de la Comunitat Valenciana, la Meseta i Andalusia.
5. La integració d'Espanya a la Unió Europea va suposar uns canvis importants en el sector agrari: modernització de les explotacions agràries, augment de la productivitat, millora en la qualitat dels productes. Això va ser possible gràcies als ajuts econòmics importants rebuts dels fons europeus.
Els paisatges agraris a Espanya
1. A Espanya es distingeixen quatre dominis climàtics que es corresponen amb quatre tipus de paisatges agraris concrets.
2. En el paisatge agrari continental predominen l'agricultura de secà i la ramaderia ovina, malgrat que les hortes dels grans rius es dediquen a regadiu.
4. En el paisatge agrari atlàntic predominen la ramaderia bovina i una explotació forestal en què el bosc caducifoli ha estat substituït per eucaliptus i pins.
5. El paisatge agrari mediterrani es caracteritza per una agricultura de fruites, hortalisses i flors; i una ramaderia porquina i avícola.
6. El paisatge agrari de les illes Canàries està condicionat pel relleu abrupte i l'escassetat d'aigua. S'hi cultiven hortalisses (tomaques, cebes), plàtans i tabac.
7. Tanmateix, les noves tècniques agrícoles, les demandes del mercat i les normes de la UE estan modificant aquests tipus de paisatge.
La pesca a Espanya
1. Espanya és una potència pesquera mundial, perquè les seues captures tenen un gran valor comercial i la seua flota de vaixells és nombrosa i competitiva. A més el sector pesquer té una gran capacitat empresarial.
2. Actualment, el sector pesquer espanyol s'enfronta a una crisi a causa de factors diversos:
  1. L'esgotament dels caladors més pròxims.
  2. Els països on Espanya fa la pesca d'altura limiten les captures.
  3. La Unió Europea regula limitant les captures; per això, la incorporació d'Espanya a la Unió Europea no ha afavorit el sector pesquer.
3. Les regions pesqueres principals d'Espanya són:
  1. Nord-oest (costes gallegues).
  2. Cantàbrica (litoral cantàbric).
  3. Mediterrània (costes mediterrànies).
  4. Sud-atlàntica (litoral atlàntic andalús).
  5. Canària (illes Canàries).

Next up

Mapa conceptual tema 3

Description

Resource summary

Media attachments

Similar

	Created by Joan Morante Lopez almost 8 years ago