L'agricultura, la ramaderia, la pesca i
l'explotació forestal són activitats
econòmiques que formen part del
sector primari. Les activitats primàries
han evolucionat al llarg del temps. Hui
dia presenten una gran diversitat i
desigualtat entre llocs i països.
L’Agricultura
El sector primari comprén les activitats
relacionades amb l'obtenció i la producció
d'aliments: l'agricultura, la ramaderia, la
pesca i l'explotació forestal.
Actualment, el 33,5% de la població mundial
treballa en el sector primari. Aquesta xifra
oscil·la molt segons els continents.
El desenvolupament de les
activitats agràries està molt
condicionat pels factors físics:
El clima determina la temperatura
i la humitat, que condicionen el
desenvolupament dels cultius.
El pendent del relleu dificulta
el treball de la terra i la
mecanització dels cultius.
La textura del sòl
condiciona la retenció
d'aigua, i l'acidesa en
limita la fertilitat.
Els paisatges agraris
Els paisatges agraris són els paisatges
naturals modificats per l'ésser humà per
obtenir productes de la natura. Hi ha
diferents tipus de paisatges agraris segons
com siguen les parcel·les, els sistemes de
cultiu o el poblament.
Segons els sistemes
de cultiu es
distingeixen: el
policultiu o el
monocultiu; el regadiu
o el secà; l'agricultura
intensiva o l'extensiva.
El poblament rural és la part de
l'espai rural on habiten les
persones. El poblament rural pot
ser dispers quan els habitatges
estan aïllats els uns dels altres, o
concentrat si estan agrupats.
Les parcel·les són
trossos de sòl dedicats
al cultiu. Es diferencien
segons la grandària, la
forma i els límits:
Camps closos (bocage),
que es caracteritzen per
tenir parcel·les
relativament grans,
irregulars i tancades.
Camps oberts (openfield):
formats per parcel·les
obertes, petites i regulars.
L'agricultura de subsistència
vs agricultura de mercat
L'agricultura de subsistència està orientada a
produir el que és necessari per a
l'autoconsum. Aquest tipus d'agricultura
utilitza tècniques de cultiu rudimentàries i és
poc eficient. Els pobles que la practiquen
acostumen a ser pobres i vulnerables a tot
tipus de calamitats. Destaquen tres tipus
d'agricultura de subsistència:
Agricultura itinerant per cremació: obté els camps
de cultiu cremant una part del bosc o de la sabana.
Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre
anys, i per això són abandonats, i es talen i cremen
noves terres.
Agricultura extensiva de secà: fa servir el
guaret per a deixar reposar una part de la
terra, i també l'adob que produeix el bestiar;
així s'assegura la fertilitat del sòl.
Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les
regions monsòniques, amb pluges abundants. És
molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.
L'agricultura de mercat: En els països desenvolupats, amb
la Revolució Industrial, es va passar de l'agricultura de
subsistència a l'agricultura de mercat, capaç d'obtenir
sobrants o excedents que es poden reinvertir.
L'agricultura de mercat pretén
augmentar les vendes i reduir
els costos, per mitjà de:
La mecanització del camp, que estalvia mà
d'obra, augmenta la producció i permet
reduir els preus dels productes agrícoles.
L'especialització de la
producció, que permet
augmentar la producció
amb menys inversió.
Una comercialització àgil i ràpida,
dels productes agraris, transports
adequats a cada tipus de producte.
L'agricultura mediterrània és una agricultura
tradicional que s'ha adaptat al mercat.
L'agricultura d'especulació produeix grans
beneficis. Inclou l'agricultura especialitzada dels
Estats Units i l'agricultura de plantació tropical.
La ramaderia
La ramaderia tradicional acostuma a
complementar l'agricultura. Els ramats
acostumen a ser petits i proporcionen
carn, llet o llana, a més de força de
treball i adobs per al camp.
La ramaderia de
subsistència és practicada
pels pastors nòmades en
zones molt seques, sense
agricultura.
La ramaderia comercial o de mercat
té els mateixos objectius que
l'agricultura: vendre la producció i
obtenir-ne el màxim benefici. Pot ser
de dos tipus:
Ramaderia intensiva es practica en explotacions
especialitzades a les quals es destina un gran
capital. El bestiar es cria en estables i s'alimenta
amb pinsos. Aquest model és freqüent en
l'avicultura i en la cria de bestiar boví; aquest
últim també es pot alimentar en part amb
pastures (semiestabulació).
Ramaderia extensiva: el
bestiar (boví o oví) pastura
en llibertat. Aquesta
ramaderia necessita poca
mà d'obra i grans
extensions de pastura.
La pesca
La pesca aprofita els recursos
animals del mar. Se'n
distingeixen dos tipus: la
tradicional i la industrial.
La pesca tradicional o artesanal es
practica prop de la costa. Fa servir
ormejos senzills i utilitza la força
humana. Es dóna en regions poc
desenvolupades, bàsicament per a
l'autoconsum.
La pesca industrial busca obtenir un
gran volum de captures. Necessita
molts recursos econòmics,
infraestructures portuàries i
tecnologia avançada.
Segons el lloc on
es practica, la
pesca industrial es
classifica en:
Pesca costanera: es
practica prop de la costa
amb vaixells petits.
Pesca d'altura: es practica en
alta mar; utilitza flotes de
vaixells grans ben equipats
que s'estan en el mar
setmanes o mesos.
Gran pesca: es practica en
aigües molt llunyanes
amb flotes assistides per
vaixells d'abastament.
Les captures de peix
són més abundants en
uns llocs determinats
anomenats caladors.
Els caladors més
importants se
situen:
En les zones de la plataforma continental
extensa, on les aigües són poc profundes,
agitades per corrents i amb temperatures
favorables. Destaquen els caladors del
mar del Nord i els del mar del Japó.
En les zones de contacte entre corrents
marins càlids i freds, en les quals
s'ajunten espècies d'aigües càlides i
d'aigües fredes. Destaquen els caladors
del mar del Japó i de les costes de
Terranova.
En les zones costaneres properes als
corrents marins freds, que porten molt
plàncton vegetal, que serveix d'aliment als
peixos. Destaquen les del nord de Xile, les
del sud del Perú i les del sud-oest d'Àfrica.
El sector primari a
Espanya
El sector primari va ser el més
important a Espanya, però des
de mitjan segle XX, sense
deixar de créixer, ha estat
superat per la indústria i pels
serveis.
Els cultius més importants
són: cereals; oliveres i
vinyes; fruiters; flors i
hortalisses d'hivernacle.
Algunes de les reformes més
recents de la política agrària
comuna (PAC) han estat:
Llibertat dels
agricultors per a
produir segons la
demanda del mercat.
Obtenció d'ajudes
estables sense
dependre del que es
produeix.
Respecte pel medi
ambient, el benestar
animal, la qualitat
dels aliments, etc.
Les regions ramaderes principals són la
franja cantàbrica, Catalunya, Aragó,
Navarra, el nord de la Comunitat
Valenciana, la Meseta i Andalusia.
La integració d'Espanya a la Unió Europea va
suposar uns canvis importants en el sector
agrari: modernització de les explotacions
agràries, augment de la productivitat, millora
en la qualitat dels productes. Això va ser
possible gràcies als ajuts econòmics
importants rebuts dels fons europeus.
Els paisatges
agraris a Espanya
A Espanya es distingeixen quatre
dominis climàtics que es corresponen
amb quatre tipus de paisatges
agraris concrets.
En el paisatge agrari continental
predominen l'agricultura de secà i
la ramaderia ovina, malgrat que
les hortes dels grans rius es
dediquen a regadiu.
En el paisatge agrari atlàntic
predominen la ramaderia bovina i
una explotació forestal en què el
bosc caducifoli ha estat substituït per
eucaliptus i pins.
El paisatge agrari mediterrani
es caracteritza per una
agricultura de fruites,
hortalisses i flors; i una
ramaderia porquina i avícola.
El paisatge agrari de les illes
Canàries està condicionat pel relleu
abrupte i l'escassetat d'aigua. S'hi
cultiven hortalisses (tomaques,
cebes), plàtans i tabac.
Tanmateix, les noves tècniques
agrícoles, les demandes del mercat i
les normes de la UE estan modificant
aquests tipus de paisatge.
La pesca a
Espanya
Espanya és una potència pesquera
mundial, perquè les seues captures
tenen un gran valor comercial i la seua
flota de vaixells és nombrosa i
competitiva. A més el sector pesquer té
una gran capacitat empresarial.
Actualment, el sector pesquer
espanyol s'enfronta a una crisi a
causa de factors diversos:
L'esgotament dels
caladors més pròxims.
Els països on Espanya
fa la pesca d'altura
limiten les captures.
La Unió Europea regula limitant les
captures; per això, la incorporació
d'Espanya a la Unió Europea no ha
afavorit el sector pesquer.