cos polític: nombre indeterminat de persones que s'avenen a
formar una comunitat o govern.
La majoria és qui té el dret d'actuar i de decidir damunt la resta
posseeix poder de totalitat en virtut de
la raó i llei natural
és necessari per actuar com un sol cos, sinó la societat es
tornarà a dissoldre immediament
Mitjançant compromís positiu, promesa expressa i pacte es pot fer un
home súbdit i membre d'un Estat --> societat política
consentiment de tots per formar-hi part
quan algú, prèviament lliure, incorpora la seva persona
a una comunitat, hi incorpora al mateix temps les seves
propietats, que abans també eren lliures --> se subordina
al govern i al domini d'aquella comunitat mentre existeix
consentiment tàctic: viure dins del territori
d'un determinat govern
obligació a obeir les seves lleis durant el seu gaudiment
consentiment exprés: persona queda restada perpètuament i
indispensablement obligada a ésser i a romandre súbdit d'aquell
Estat; no podrà tornar a viure en la llibertat de l'estat de natura
dues objeccions
No hi ha cap exemple d'homes independents i iguals
entre ells que s'hagin agrupat i format un govern
Fals. Si que n'hi hagut (ex: inicis de Roma i Venècia) i també hi ha hagut governs
que requeien en una sola mà ja que aquella societat ha estat habituada des de
l'infància a aquesta forma de govern (ex: un pare d'una família o els monarques
dels indis encarregats de ser l'autoritat dominadora i tenir el comandament en
temps de guerra únicament per evitar pluralitat de governants
inici pacífic de tot govern ha estat fonamentat en el consentiment del poble.
Tothom neix sota un govern i s'hi ha de sotmetre, i
no poden començar-ne un de nou
Fals. Argument contradictori: gran nombre de petites comunitats existents en els
primers temps de la història no poden haver sorgit de la transmissió del dret
natural del pare als seus hereus
tothom és lliure d'escollir pertànyer a un govern, però per gaudir dels seus privilegis hi has de pertànyer