TIRANT LO BLANC

BERTA GABARRO BOLDU
Mind Map by BERTA GABARRO BOLDU, updated 9 months ago
BERTA GABARRO BOLDU
Created by BERTA GABARRO BOLDU 9 months ago
51
1

GoConqr Review

Estructura, context literari i altra informació sobre la novel·la Tirant lo Blanc.

Resource summary

TIRANT LO BLANC
1 Joanot Martorell
1.1 Va néixer a València (Gandia) (1410/1411 – 1465) en una família de la mitjana noblesa
1.2 L’autor, va ser home de confiança d’Alfons el Magnànim, cambrer reial a la cort de Nàpols, ambaixador del monarca i participà en les seves empreses militars.
1.3 En morir el pare, ell s’encarregà de recuperar la posició de la família que havia caigut en un fort declivi.
1.4 Sovint intercanviava lletres de batalla amb altres cavallers per solucionar conflictes que els enfrontaven
1.5 Empresonat per cometre delictes violents, com robatoris a mercaders, va acabar en la ruïna económica.
1.6 Els primers intents literaris de Joanot Martorell
1.6.1 L'obra Guillem de Varoic.
1.6.1.1 Es presenta als trenta-nou primers capítols del Tirant
1.7 Podem considerar que Joanot Martorell emprenia el Tirant després de fer uns primers intents literaris.
1.8 L’autor va iniciar Tirant lo Blanc el 1460
1.9 25 anys després de la mort de l’autor, el 1490, el va fer editar.
1.10 L’obra va tenir molt d’èxit, el 1497 fou reeditada. Es traduí al castellà, a l’italià, al francès i al català.
2 Personalitat literària del Tirant lo Blanc
2.1 El llibre ha estat qualificat de novel.la total per l’amplitud d’aspectes que se’n poden ressaltar:
2.1.1 Novel.la cavalleresca: perquè fa un retrat veraç del món de la cavalleria del s.XV .
2.1.2 Novel.la històrica (política i militar):perquè parla de fets reals com la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs.
2.1.3 Novel.la social (d’ambients i de costums): perquè retrata la societat del seu temps.
2.1.4 Novel.la d’ironia i l’humor: perquè sap mostrar els seu orgull per aquest món, però en sap veure també les seves ridiculeses
2.1.5 Novel.la sentimental i eròtica: perquè l’amor, el sexe i l’erotisme hi tenen un paper molt important
2.1.6 Novel.la psicològica: perquè presenta personatges que reflexionen i replantegen la seva realitat.
3 Acció argumental del llibre
3.1 Viatjarà per la Mediterrània i alliberarà l’illa de Rodes del poder turc; posterioment anirà a Grècia, i hi serà rebut com a emperador de Constantinoble. Allí hi desenvoluparà accions cavalleresques, però especialment, amoroses.
3.2 Tirant és un jove bretó que vol arribar a ser cavaller, i per això viatja per corts com la d’Anglaterra, per practicar les arts de la cavalleria i aprendre.
3.3 Ell sortirà vencedor de la majoria de tornejos i se l’hi reconeixerà internacionalment .
4 Estructura de la novel·la
4.1 L’estructura de la novel·la respon a la idea medieval de la novel.la de cavalleria, oberta i dúctil, que permetia encaixar a l’entorn de la figura del protagonista una sèrie d’elements, episodis, que se separaven de la idea central però ampliaven el llibre. Malgrat això el llibre presenta innegablement una única història. A més a més, hi podem trobar fragments d’altres obres recollits per l’autor. A l’edat mitjana la idea de plagi i d’autoria no té, ni de bon tros, la concepció actual.
5 Antecedents de la novel.la cavalleresca (gènere narratiu de l’Edat Mitjana)
5.1 Al s. XII, un autor anomenat Chrétien de Troyes crearà el model literari del cavaller errant.
5.1.1 Contes folklòrics de la cultura celta:
5.1.1.1 La imaginació
5.1.1.2 La màgia
5.1.1.3 Elements sobrehumans
5.2 Ell posava així els fonaments de la novel·la, i, curiosament, d’una vida de novel·la.
5.3 El cavaller errant de la ficció era un model ideal.
5.4 Chrétien de Troyes , inventa els dos elements capitals de la nova configuració.
5.4.1 La figura del cavaller errant
5.4.2 El concepte d’aventura
5.5 La novel·la escapava per totes bandes de la realitat, tant utilitzava materials imaginaris com presentava un món totalment idealitzat i virtuós.
5.6 Tant Chrétien com els seus imitadors escrivien en vers, per tal com s’adreçava a un públic.
5.7 En aquestes històries hi apareixia un element recurrent: la pau de la cort. Aquest cavaller caracteritzava les més altes virtuts:
5.7.1 - Defensa de la cristiandat
5.7.2 - Lleialtat i fidelitat al rei
5.7.3 - Valor en el combat
5.7.4 - Amor a una dama
Show full summary Hide full summary

Similar

La Ley de la Gravedad
maya velasquez
LITERATURA MEDIEVAL CATALANA
Nanina
3r ESO. Comprensió lectora: Tirant lo Blanc
Àlex Lluch
Relaciones intraespecíficas
Pedro Luis Ballarin
La Poesía
Víctor Suárez
Test sobre Los niños tontos
D. D.
El romanticismo
Mª Ángeles Pérez Montes
Reproducción de las plantas: Polinización y Fertilización
D. D.
Literatura medieval catalana
Nanina
Tema 1: La razón de ser de la economía
Milena Lucía Torres González
L'Edat Mitjana (I) Part 2
Guillem Martínez Sánchez