ELS PRECEDENTS HISTÒRICS. EL SEGLE XVIII (Romy Robles)

romy.robles.pere
Mind Map by romy.robles.pere, updated more than 1 year ago
romy.robles.pere
Created by romy.robles.pere almost 5 years ago
17
0

Description

Història tema 1.
Tags

Resource summary

ELS PRECEDENTS HISTÒRICS. EL SEGLE XVIII (Romy Robles)
1 L'ALTA EDAT MITJANA
1.1 Els precedents llunyans de la Península Ibèrica
1.1.1 Poblada des de molt de temps

Annotations:

  • · Burgos: Hommo antecessor (800.000 anys) · Rosselló: Hommo erectus (450.000 anys)
1.1.2 5 000 aC: Introducció de l'agricultura i ramaderia

Annotations:

  • L'economia ja no es basa només en la caça, pesca i recol·lecció
1.1.2.1 Inici nova etada: EL NEOLÍTIC.

Annotations:

  • La Península es comença a poblar per diversos grups humans
1.1.3 218 aC
1.1.3.1 Desenbarcament d'una antiga colònia grega

Annotations:

  • ·Va desenbarcar a Empúries.
1.1.3.1.1 Dominació romana hispànica

Annotations:

  • · Península Ibèrica capitalitzada per Roma. ·Formà part del Mare Nostrum (ribes de la mediterrànea)· Aquesta dominació durà fins el S.V dC
1.1.3.1.1.1 Romanització

Annotations:

  • CONSEQUÈNCIES:  -
1.1.3.1.1.1.1 Conseqüències
1.1.3.1.1.1.1.1 Economia

Annotations:

  • Fonamentada en el blat, la vinya i l'olivera
1.1.3.1.1.1.1.2 Llengua

Annotations:

  • ·Extensió del llatí
1.1.3.1.1.1.1.3 Legalització del dret romà
1.1.3.1.1.1.1.4 Religió

Annotations:

  • ·Extensió del cristianisme
1.1.4 Segle V
1.1.4.1 Pobles germànics
1.1.4.1.1 411: visigots

Annotations:

  • Entrada com aliats dels romans.
1.1.4.1.1.1 Començament S.VII: dominació

Annotations:

  • ·Dominació de la major part de la Península.
1.2 Al-Àndalus

Annotations:

  • ·Molst mudèjars/moriscos van deixar la Península definitivament el 1609 a causa de l'rodre d'expulsió.
1.2.1 711: Tropes islàmiques

Annotations:

  • · Penetren tropes islàmiques (soldts berbers i oficials àrabs)
1.2.2 720: Ocupació de quasi la totalitat de la Península
1.2.3 732: Batalla de Poitiers

Annotations:

  • ·Els sarraïns contra els francs.  · Sarraïns expulsen als francs de la Península.
1.2.4 La Ibèria musulmana

Annotations:

  • · Els habitants de la Península creien en la fe aràbica, en la cultura i parlaven la llengua. ·Desenvolupament econòmic i cultural significatiu.
1.2.5 Capital: Còrdova
1.2.5.1 756: Emirat independent
1.2.5.2 929: Califat
1.2.5.3 Posteriorment: taifes

Annotations:

  • · Les taifes eren regnes independents
1.2.5.3.1 Regne nassarita de Granada

Annotations:

  • ·Últim estat islàmic.
1.2.5.3.1.1 Conquerit el 1492

Annotations:

  • ·Conquerit pels Reis Catòlics.
1.3 Formació dels regnes cristians
1.3.1 Començament: Nord Peninsular

Annotations:

  • ·Fusió d'exiliats visigots i població autòctona.
1.3.1.1 722: Covadonga
1.3.2 Repoblació
1.3.2.1 Regne de Lleó
1.3.2.2 Regne de Castella
1.3.3 Imperi franc
1.3.3.1 Navarra

Annotations:

  • ·Inicialment ocupada pels francs.
1.3.3.1.1 Regne independent al S.IX
1.3.3.1.2 Independència d'Aragó al S.XI
1.3.3.2 Comtats catalans

Annotations:

  • ·De l'imperi franc S.VIII i IX.
1.3.3.2.1 Catalunya Vella

Annotations:

  • El territori limitava amb el riu Llbregat i Cardener.
1.3.3.2.2 985: Trencament de la dependència amb el regne franc
1.3.3.2.3 1135: Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella
1.3.3.2.3.1 Naixement Corona d'Aragó

Annotations:

  • Cada entitat (Catalunya i Aragó) van mantenir les seves normes jurídiques però van conpartir un mateix sobirà.
1.3.3.2.4 Conquesta Catalunya Nova
1.3.3.2.5 Expansió per Occitània

Annotations:

  • ·L'expansió va ser deguda a l'activitat política de compres i matrimonis.
1.3.3.2.5.1 1213: Batalla de Muret

Annotations:

  • ·Atura l'expansió per Occitània. ·Mort de Pere I.
1.4 La societat feudal
1.4.1 Any 1000
1.4.1.1 Consolidació Península Ibèrica
1.4.1.2 Consolidació feudalisme

Annotations:

  • ·A tota Europa.
1.4.1.2.1 Desigualtat jurídica
1.4.1.2.1.1 Privilegiats

Annotations:

  • ·Constituïen l'esglèsia i els nobles. ·Els seus drets eren més importants que els del poble. ·Autoritat pública
1.4.1.2.1.1.1 Ostentaven la senyoria jurisdiccional dels feus
1.4.1.2.1.1.1.1 Dominis senyorials
1.4.1.2.1.1.1.1.1 Reserva

Annotations:

  • ·Terres eren s'utilitzaven per l'ús i benefici del senyor propietari.
1.4.1.2.1.1.1.1.2 Tinences

Annotations:

  • ·Terres amb propietat úti i que la trevallen pagesos.
1.4.1.2.1.1.1.1.2.1 Delme

Annotations:

  • ·Percent que l'Esglesia obtenia de les collites i altres impostos de totes les terres del regne (10%)
1.4.1.2.1.1.2 Responsables de la justícia

Annotations:

  • ·Podien empresonar, condemnar a mort i executar es seus vassalls.
1.4.1.2.1.2 No privilegiats

Annotations:

  • ·La formaven el poble popular.
2 LA BAIXA EDAT MITJANA
2.1 L'expansió dels regnes cristians (1212-1348)
2.1.1 1212: atalla Las Navas de Tolosa
2.1.1.1 Facilitar expansió cap al sud
2.1.2 1249: Regne de Portugal

Annotations:

  • ·Assoleix el seu territori actual
2.1.3 1249: Castella
2.1.3.1 Expansió per Extremadura
2.1.4 Corona d'Aragó
2.1.4.1 1229: Mallorca
2.1.4.1.1 Inicià expansió catalana per la Mediterrània
2.1.4.1.1.1 Creació imperi comercial i marítim important
2.1.4.1.1.1.1 Reis del casal de Barcelona obtenen sobirania de

Annotations:

  • Sobirania directa o indirecta
2.1.4.1.1.1.1.1 Sicília
2.1.4.1.1.1.1.2 Menorca
2.1.4.1.1.1.1.3 Sardenya
2.1.4.1.1.1.1.4 Neopàtria
2.1.4.1.1.1.1.5 El Regne de Nàpols
2.1.4.1.1.1.1.6 els ducats grecs d'Atenes
2.1.4.1.1.2 comporta creixement

Annotations:

  • Aquest creixement de fenòmens donen lloc a noves classes socials: -Ciutadans honrats -Menestrals
2.1.4.1.1.2.1 producció artesanal
2.1.4.1.1.2.2 comerç
2.1.4.1.1.2.3 ciutats
2.1.4.2 1232-1245: València
2.1.5 Final S.XIII
2.1.5.1 Domini musulmà: Regne de Granada
2.2 La crisi baixmedieval
2.2.1 1333: Mala collita a Catalunya
2.2.1.1 període de fam i epidèmies

Annotations:

  • Aquest període no acaba fins al S.XV
2.2.1.1.1 1348: pesta negra
2.2.1.1.1.1 crisis demogràfica
2.2.1.1.1.1.1 crisis econòmica
2.2.2 Fi S.XIII: Castella
2.2.2.1 Economia basada en ramaderia i exportació de llana
2.2.2.1.1 La Mesta

Annotations:

  • -Associació de propietaris de ramats -Constituït per nobles castellans i andalusos
2.2.2.1.1.1 obté privilegis importants
2.3 Els Trastàmara i el Compromís de Casp
2.3.1 Enric II de Transtàmara
2.3.1.1 assoleix poder de Castella
2.3.1.1.1 començà la dinastia dels Trastàmara
2.3.1.1.1.1 Ferran d'Antequera
2.3.1.1.1.1.1 Obtè suport del papa Benet XIII
2.3.1.1.1.1.2 Compromís de casp
2.3.1.1.1.1.2.1 1412: Proclamatat rei Ferran I
2.3.2 Corona d'Aragó
2.3.2.1 1410: Martí l'Humà mor sense descendència
2.3.2.1.1 Fi del casal de Barcelona
2.3.2.1.2 Etapa d'interregne

Annotations:

  • Cada territori es va fer càrrec del seu govern
2.4 Les institucions polítiques
2.4.1 Corona de Castella
2.4.1.1 Uniformitat jurídica i política

Annotations:

  • Les lleis i els impostos eren aplicades a tothom sense excepcions
2.4.1.2 Corts

Annotations:

  • Expressaven la totalitat del regne
2.4.1.2.1 XIII: Església i noblesa deixen d'asistir
2.4.1.2.1.1 Corts perd pes polític i social
2.4.1.3 Fi del S.XV: Monarquia autoritària
2.4.2 Corona d'Aragó
2.4.2.1 Confederació
2.4.2.1.1 1r: Aragó i Catalunya
2.4.2.1.2 2n: Mallorca i València
2.4.2.2 Corts Generals
2.4.2.2.1 sobirania legislativa i fiscal

Annotations:

  • Només la seu pot aprovar o abolir lleis i impostos
2.4.2.2.1.1 Consolidada per
2.4.2.2.1.1.1 Diputació del General
2.4.2.2.1.1.2 Institucions paral·leles als regnes de València i d'Aragó
2.4.2.3 Monarquia pactista
2.4.2.3.1 poder de la terra
2.4.2.3.1.1 eclesiàstic
2.4.2.3.1.2 Militar
2.4.2.3.1.3 popular
2.4.2.3.2 poder del rei
3 LA UNIÓ DE CORONES. ELS ÀUSTRIES
3.1 La unió personal
3.1.1 1469: Matrimoni Isabel de Castella amb el príncep Ferran

Annotations:

  • Príncep Ferran: rei de Sicília i hereu de la corona d'Aragó
3.1.1.1 1479: Assoleixen el poder dels seus regnes
3.1.1.1.1 1494: Nombrats Reis Catòlics
3.1.1.1.2 Unió de corones: Unió dinàstica

Annotations:

  • Cada Corona va mantenir es seves lleis i institutcions-
3.1.1.1.3 Corones molt desiguals

Annotations:

  • La corona de Castella era molt superior a la Corona d'Aragó ja sigui territorialment, demogràficament i econòmicament.
3.1.1.1.3.1 Desigualtats augmenten amb els anys

Annotations:

  • Aquesta desigualtat va augmentar molt més amb la conquesta d'Amèrica
3.1.1.1.4 Consell d'Aragó
3.2 Les minories ètniques i religioses
3.2.1 Principis regnat reis catòlics
3.2.1.1 300.000 conversos
3.2.1.2 200.000 jueus
3.2.2 1478
3.2.2.1 Creació Tribunal eclesiàstic (Inquisisció)

Annotations:

  • A Castella
3.2.2.1.1 S'esten a la corona d'Aragó (1483-1487)
3.2.3 1492
3.2.3.1 Expulsió jueus

Annotations:

  • D'aquells que no es volien convertir en la religió cristiana.
3.2.3.2 Mudèjars

Annotations:

  • Amb la conquesta de Granada, restaren 200.000. 1501: Els mudéjars van haver d'escollir entre la conversió o l'exili per romandre en la corona de Castella o d'Aragó
3.2.3.2.1 Moriscos

Annotations:

  • La major part es van tornar moriscos
3.3 L'hegemonia hispànica
3.3.1 Carles I: Dinastia d'Habsburg
3.3.1.1 Felip II
3.3.1.1.1 Castella: líder
3.3.1.2 Heretà dels avis materns

Annotations:

  • Hereda la Corona de Castella i d'Aragó. També el domini d'arxiducat d'Àustria, i el de ducat de Borgonya.
3.3.1.3 Monarquia dels Àustries: Monarquia composta

Annotations:

  • Era formada per diversos regnes i cada regne amb les seves lleis i constitucions.
3.3.1.4 Tresor americà
3.3.1.4.1 creixement continu
3.3.2 Reforma protestat
3.3.2.1 Monarquia dona suprt al papat i l'Esglèsia catòlica
3.3.3 Catalunya: fenòmens de violència

Annotations:

  • Va patir esdeveniments de violència com els cors i bandolerisme.
3.3.3.1 Afecta en conjunt al país
3.4 La crisi de 1640
3.4.1 Fi S:XVI: Decadència monarquia hispànica

Annotations:

  • -Suposa l'estancament demogràfic, econòmic i social
3.4.2 Felip III: disminució conflictes
3.4.2.1 Felic IV: inicià política militarista

Annotations:

  • amb el comte duc d'Olivares, qui seguia una política uniformitadora, va reduir la sobirania dels diferents regnes i augmentà la pressió fiscal. Amb aquest succès i el fet d'estar en guerra amb França, va donar lloc a la revolució Catalana
3.4.2.1.1 Revolució Catalana
3.4.2.1.1.1 Independència de Catalunya
3.4.2.1.1.1.1 Guerra dels Segadors
3.4.2.1.1.1.1.1 França s'apodera de Rosselló i Cerdanya
3.4.3 Portugal
3.4.3.1 1640: Independència del regne hispànic
4 AMÈRICA: CONQUESTA I COLONITZACIÓ
4.1 Descobriments i conquestes
4.1.1 Finals Edat Mitjana: Canvis tecnològics en la navegació
4.1.1.1 Incorporació timó
4.1.1.2 Ús de bruixola
4.1.1.3 Elaboració de cartes nàutiques més precises
4.1.1.4 Interés per la navegació i descubrir noves rutes
4.1.1.4.1 Cristòfor Colom
4.1.1.4.1.1 Ruta: travessar l'oceà d'oest a est

Annotations:

  • Aquesta ruta va ser rebutjada per la cort Portuguesa i per la hispànica
4.1.1.4.1.1.1 Reis Catòlics: Capitulacions de Santa Fe (1492)
4.1.1.4.1.1.1.1 Colom: adquereix càrrecs de virrei

Annotations:

  • Se li consedeix el càrrec de virrei de les terres conquerides i el 10% del valor de les mercaderies comerciades
4.1.1.4.1.1.1.1.1 1492: Arribada a les Bahames
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1 EXPANSIÓ AMÈRICA

Annotations:

  • L'expansió va ser força ràpida ja que hispànics tenien una superioritat tecnològica.
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.1 Descobriment istme de Panamà (1513)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.1.1 Vasco Ñúñez
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.2 La primera volta al món (1519-1523)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.2.1 Ferñao Magalhaes
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.3 Conquesta de l'imperi asteca (1519-1521)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.4 Conquesta imperi inca (1531-1533)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.5 Exploració Riu de la Plata (1531-1536)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.6 Expedició a Xile de Pedro de Valdivia (1540)
4.1.1.4.1.1.1.1.1.1.7 Explotació de les mines de plata de Zacatecas i Potosí (1540)
4.2 La formació de l'imperi colonial
4.2.1 Colonització originada en l'illa de l'Espanyola
4.2.2 Lleis de Burgos: Encomiendas

Annotations:

  • Els esclaus indis es van repartir entre els conqueridors
4.2.2.1 Denunciada per molts abusos

Annotations:

  • Va ser denunciada per frares dominicans
4.2.2.1.1 Decreixement de poblacio indígena
4.2.2.1.1.1 Malalties dutes pels conqueridors
4.2.2.1.1.2 Població autòctona redueix a 16.000 de quasi un milió
4.2.3 Control de mercaderies i persones: Contratació de Sevilla (1503)
4.2.3.1 1500: Nou Món organitzat administrativament com Castella
4.2.4 Reis Catòlics: Propietaris legítims del Nou Món

Annotations:

  • El papa Alexandre VI els va anomenar propietaris.
4.2.5 Disminució de la població en Amèrica.
4.2.5.1 Emigració espanyola escassa
4.2.6 1524: Creació consell d'Índies
4.2.7 1535: Creació virregnats de Nova Espanya
5 ELS BORBONS
5.1 La guerra de Succecció i els decrets de Nova Planta
5.1.1 Carles II d'Habsburg mor sense descendència
5.1.1.1 Felip d'Anjou: hereu (Felip V)
5.1.1.1.1 Inici branca espanyola dels Borbons

Annotations:

  • Aquest fet va suscitar recels dins i fora de la monarquia
5.1.1.1.1.1 1701: Imperi Alemany forma la Gran Aliança de l'Haia
5.1.1.1.1.1.1 1702: Guerra internacionals contra estats borbónics
5.1.1.1.1.1.1.1 1703: Aliats anomenen rei d'Espanya a Carles d'Àustria (Carles III)
5.1.1.1.1.1.1.1.1 Porclamat rei pels catalans
5.1.1.1.1.1.1.1.1.1 Inici primera guerra civil peninsular
5.1.1.1.1.1.1.2 Dues Corones gruanyen batalla d'Almansa
5.1.1.1.1.1.1.2.1 Conquesta borbónica de València i Aragó
5.1.1.1.1.1.1.2.1.1 1713: Signament del tractat d'Utrecht de França amb els aliats
5.1.1.1.1.1.1.2.1.2 Cataunya resisteix fins 11 setembre 1714
5.1.1.1.1.1.1.2.1.2.1 Principat sotmés a un cicle de terrorisme militar
5.1.1.1.1.1.1.2.1.2.1.1 25.000-30.000 persones marxen a l'exili
5.1.1.1.2 Reconegut rei d'Espanya internacionalment

Annotations:

  • A canvi d'importants concesions territorials i econòmiques.
5.1.1.1.2.1 Felip aboleix els furs i constitucions
5.1.1.1.2.1.1 Decrets de Nova Planta
5.1.1.1.2.1.1.1 Absolutisme extrem
5.2 La pràctica de l'absolutisme

Annotations:

  • Regnat de Felip V i Ferran IV. Corts de Castella i els representants d'Aragó, València i Catalunya van pactar un jurament
5.2.1 Govern
5.2.1.1 Perden atribucions
5.2.1.1.1 Passen al secretari d'estat i de despatx
5.2.2 Es manté el Consell de Castella
5.2.2.1 Assesorava al monarca
5.2.3 Carles III: reformes
5.2.3.1 Despotisme il·lustrat

Annotations:

  • -Volia impulsar a modernització del país mitjançant mesures racionalitzadores.
5.2.3.1.1 Repercussio a Madrid
5.2.3.1.2 Oposició popular
5.2.3.1.2.1 Motí de Squillace (1766, Madrid)

Annotations:

  • Revolta contra l'encariment del preu dels cereals i contra la liberalització del comerç del gra.
5.2.3.1.3 Positiu: Liberalització del comerç amb Amèrica
5.2.3.1.4 Prohibició català (1768)
5.3 Els límits de les reformes
5.3.1 Reformes es detenen amb el regnat Carles IV

Annotations:

  • Reformes s'estroncaren
5.3.1.1 No mateixos monarques
5.3.1.2 Reforma aspectes estructurals: enfrontament amb l'Església
5.3.1.3 Revolució Francesa (1789)
5.3.1.3.1 Totes le smonarquies en alerta

Annotations:

  • Van aplicar polítiques conservadores i per recelar de qualsevol reforma innecesrària
5.3.1.4 Guerra Gran (1793-1795) contra la Revolució Francesa
5.3.1.4.1 posen en indici la feblesa de l'Estat espanyol
5.3.1.5 Carles IV
5.3.1.5.1 Signa pau amb la França Revolucionària
5.3.1.6 Antic Règim s'aproximava a la seva fi
6 ELS CANVIS I CONTINUÏTATS EN LA SOCIETAT I L'ECONOMIA (S.XVIII)
6.1 La pervivència de la societat d'Antic Règim
6.1.1 Final S:VIII

Annotations:

  • Encara hi havien els estaments provilegiats
6.1.1.1 Major nobles habitava a Madrid

Annotations:

  • Estil de vida sumptuós
6.1.2 Ciutats
6.1.2.1 Diferenciació social

Annotations:

  • Burgesia va augmentar els ingresos.
6.1.2.1.1 Burgesia
6.1.3 Món agrari
6.1.3.1 Benefici al nord i est d'Espanya: famílies camperoles
6.1.3.2 Al centre i sud: jornalers agraris
6.2 L'expansió de l'economia catalana
6.2.1 Creixement demogràfic i disminució de la mortalitat catastròfica
6.2.2 Canvis més importants
6.2.2.1 Revlució Agrària
6.2.2.1.1 Augmentà producció a causa de l'extensió de la superfície cultivada
6.2.2.1.2 Introducció nous conreus
6.2.2.1.3 Augment regadius
6.2.2.1.4 Reducció del guaret
6.2.2.1.5 Especialització agrària
6.2.2.1.5.1 Excedents agraris
6.2.2.1.5.1.1 Creixement ciutats i millora del nivell de vida
6.2.2.1.6 Camperols: Producció per a la venda

Annotations:

  • Ja no producció per a l'autoconsum.
6.2.2.2 Produccio preindustrial
6.2.2.2.1 Sistema domiciliari
6.2.2.2.2 Manufactures
6.2.3 Fi S.XVIII
6.2.3.1 Catalunya: mercat integrat
7 HISPANOAMÈRICA AL S.XVIII
7.1 L'organització política
7.1.1 Formació virregnats

Annotations:

  • -De Nova Granada i Riu de la Plata
7.1.1.1 Nova Granada
7.1.1.2 Riu de la Plata
7.1.1.3 Perú
7.1.1.3.1 Més prestigi social
7.1.2 Capitanies
7.1.2.1 Xile
7.1.2.1.1 Administració pròpia
7.2 La societat americana
7.2.1 Gran creixement demogràfic i econòmic

Annotations:

  • Desenvolupament del conreu del sucre, cafe... Desenvolupament de la ramaderia
7.2.2 Constituïda per grups racials
7.2.2.1 Criolls

Annotations:

  • Posseïen grans propietats agrícoles. Espanyols peninsulars: monopolitzaven els càrrecs de responsabilitat en l'Administració i en el govern.
7.2.2.1.1 Moviments per l'emancipació
7.2.2.2 Mestissos
7.2.2.3 Mulats
7.2.2.4 Lliberts
7.2.2.5 Esclaus
7.2.3 Índies: Mantenir colònies, recaptar impostos i obtenir beneficis econòmics
7.2.3.1 Creació d'un èxirt (defensar colònies i mantenir ordre social)
7.2.3.2 Augment d'impostos
7.2.3.3 Intercanvis amb Europa únicament a través d'espanyols
7.3 El comerç colonial
7.3.1 1717: Cadis es la nova seu de la casa de Contratación
7.3.1.1 Primer centre de comerç americà
7.3.2 Liberalització del comerç
7.3.2.1 Augment dels intercanvis
7.3.2.2 Augment d'exportació de productes espanyols
7.3.3 Altres ports
7.3.3.1 Exportació de productes locals i regionals (Barcelona)
7.3.4 D'Amèrica cap a Europa
7.3.4.1 Primeres matèries (cacau, sucre...)
8 EL NEOCLASSICISME I LA IL·LUSTRACIÓ
8.1 Del barroc al neoclassicisme
8.1.1 S.XVIII: Segle de transició
8.1.1.1 Arquitectura neoclàssica fins S.XIX

Annotations:

  • Retorn a formes clàssiques. Predomini de la línia recta. Tendència a formes majestuoses (poder i l'autoritat de la monarquia)
8.1.1.1.1 Palau Reial de Madrid
8.1.1.1.2 Ciutadella de Barcelona
8.1.1.1.3 Universitat de Cervera
8.1.1.2 Época Carles III
8.1.1.2.1 Generalització de l'estil neoclàssic

Annotations:

  • -Amb algunes obres (embelliment Madrid) Puerta de Alcalà Edifici de la Duana Museu del Prado
8.1.1.2.2 Catalunya
8.1.1.2.2.1 Seu de nova Lleida
8.1.1.2.3 Pintura: Francisco de Goya

Annotations:

  • Va destacar per la seva elegància dels retrats reials i aristocràtics.
8.2 La Il·lustració a Espanya i Catalunya
8.2.1 Progrés considerable en
8.2.1.1 Ciència
8.2.1.2 Historiografia
8.2.1.3 Filosofia
8.2.1.4 Pensament polític
8.2.1.5 Literatura
8.2.2 Expulsió jesuïtes: va permetre més control del govern sobre l'ensenyament

Annotations:

  • Fundació dels estudir reials de San Isidiro a Madrid
8.2.2.1 Reials estudir de San Isidiro
8.2.2.2 Reforma universitària

Annotations:

  • Crear un ensenyament més pràctic i obert a les noves concepcions il·lustrades.
8.2.3 Inquisició no tenía tot el control de l'expansió de les obres il·lustrades
8.2.4 Junta de Comerç de Barcelona
8.2.4.1 Inici d'estudis de matèries aplicades

Annotations:

  • -Nàutica, belles arts, química, física, taquigrafia, economia i llengües estrangeres.
8.2.5 Intel·lectuals

Annotations:

  • -Benito Jerónimo Feijoo -Gaspar Melchor de Jovellanos -Gregori Maians
8.2.5.1 Feijooo

Annotations:

  • Actitud racionalista i empírica.
8.2.5.1.1 Teatro crítico universal
8.2.5.2 Jovellanos
8.2.5.2.1 Reflexions sobre la situació política i social d'Espanya

Annotations:

  • També sobre les reformes que calia dur a terme. Per les seves reflexions, va ser empresonat a l'época de Carles IV.
8.2.5.3 Catalunya
8.2.5.3.1 Jaume Caresmar
8.2.5.3.2 Antoni Capmany
8.2.5.3.2.1 Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
8.2.5.4 Gregori Maians
8.2.6 Important manifestació de la premsa

Annotations:

  • Aparició de revistes setmanas i mensuals.
8.2.6.1 El Diario de Barcelona (1792)
Show full summary Hide full summary

Similar

LA PREHISTORIA.
Manuel Jesús García
Historia de España: Al-Ándalus
maya velasquez
Historia de España S. XVIII, XIX y XX.
Diego Santos
Historia de España: Constituciones y fechas
maya velasquez
Arte Egipcio
maya velasquez
La Dictadura Franquista
Diego Santos
Test sobre Los Reyes Católicos - La integración de las coronas
maya velasquez
Consecuencias de la guerra civil
ignaciobll
Historia Contemporánea: Los fascismos
María Salinas
LA EDAD MEDIA - EDUpunto.com
EDUpunto Por: Ernesto De Frías
La Guerra de la Independencia y Revolución Liberal
maya velasquez