722205
5. EL REGENERACIONISME, OPOSITORS A ESPANYA I CATALUNYA (1898-1914). DIRIGENTS MÉS DESTACATS
- IMPACTE DEL 1898
- (1898) El règim de la restauració va mostrar les deficiències. Poc desprès
comença a regnar Alfons XIII (1902), 2a etapa de la Restauració.
- el regeneracionisme
- intents de reforma des dels partits dinàstics
(“regeneracionisme”)
- intents de reforma des dels partits dinàstics
(“regeneracionisme”)
- el regeneracionisme
- (1898) El règim de la restauració va mostrar les deficiències. Poc desprès
comença a regnar Alfons XIII (1902), 2a etapa de la Restauració.
- PARTITS DINÀSTICS
- Fracàs del primer govern
Silvela – Polavieja (polèmica
del “Tancament de Caixes” a
Catalunya ...)
- torn pacific
- Partit Conservador
- 1903-05 Francisco Silvela i 1907-09 Antonio Maura i
- destaquem Antonio Maura
- política reformista (“revolució des de dalt”). • reformes electorals,
de l'administració local l •lleis socials, impulsar l'economia • Fort
desprestigi com a conseqüència de la “Setmana Tràgica” (1909)
- política reformista (“revolució des de dalt”). • reformes electorals,
de l'administració local l •lleis socials, impulsar l'economia • Fort
desprestigi com a conseqüència de la “Setmana Tràgica” (1909)
- destaquem Antonio Maura
- 1903-05 Francisco Silvela i 1907-09 Antonio Maura i
- Partit Liberal
- 1902 – Sagasta; 1905-1907 – Moret; 1909-1914 – Canalejas i Romanones.
- destaquem Jose canalejas
- - reformes socials -limitació de la vinculació entre Església i
Estat. Llei del “Candau” (1910) • nous impostos sobre les
rendes urbanes • millora condicions laborals • democratització
militar • 1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme
dinàstic. • Llei de Mancomunitats (1913)
- - reformes socials -limitació de la vinculació entre Església i
Estat. Llei del “Candau” (1910) • nous impostos sobre les
rendes urbanes • millora condicions laborals • democratització
militar • 1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme
dinàstic. • Llei de Mancomunitats (1913)
- destaquem Jose canalejas
- 1902 – Sagasta; 1905-1907 – Moret; 1909-1914 – Canalejas i Romanones.
- Partit Conservador
- torn pacific
- Fracàs del primer govern
Silvela – Polavieja (polèmica
del “Tancament de Caixes” a
Catalunya ...)
- OPOSITORS AL REFORMISME DINASTIC
- ELS REPUBLICANS
- Constituïen la força més important de l’oposició al sistema dinàstic. Participaven del joc electoral, i
tenien una creixent representació parlamentària. Estaven fortament dividits i sovint enfrontats en
faccions. Destaca la creació el 1903 de la Unión Republicana (N. Salmerón) i l’escissió del Partido
Radical (A. Lerroux)
- ELS SOCIALISTES
- Mantenien objectius revolucionaris, però a la pràctica participaven del joc electoral i van obtenir la
primera representació parlamentària (Pablo Iglesias, 1910), en coalició amb els republicans. Mantenien
la seva forta influència a Madrid, Astúries i el País Basc.
- ELS CARLINS (TRADICIONALISTES)
- Van afeblint-se progressivament, i es redueix a grups molt minoritaris, que abandonen la via
insurreccional. El 1909 mor a l’exili Carles VII.
- ELS NACIONALISTES CATALANS
- Liderats per F. Cambó i E. Prat de la Riba, sorgeixen discrepàncies pel seu grau de conservadorisme i
les relacions collaboracionistes amb el govern de Madrid. L’hostilitat de la premsa i els polítics de
Madrid, els incidents del Cu-Cut (1905) i la Llei de Jurisdiccions (1906) van portar a la formació de la
Solidaritat Catalana, com a gran coalició de forces catalanistes que amb el “Programa del Tívoli” van
obtenir un aclaparadora victòria electoral el 1907. Les contradiccions ideològiques internes porta a la
crisi la Solidaritat Catalana entre 1908 i 1909.
- Liderats per F. Cambó i E. Prat de la Riba, sorgeixen discrepàncies pel seu grau de conservadorisme i
les relacions collaboracionistes amb el govern de Madrid. L’hostilitat de la premsa i els polítics de
Madrid, els incidents del Cu-Cut (1905) i la Llei de Jurisdiccions (1906) van portar a la formació de la
Solidaritat Catalana, com a gran coalició de forces catalanistes que amb el “Programa del Tívoli” van
obtenir un aclaparadora victòria electoral el 1907. Les contradiccions ideològiques internes porta a la
crisi la Solidaritat Catalana entre 1908 i 1909.
- Van afeblint-se progressivament, i es redueix a grups molt minoritaris, que abandonen la via
insurreccional. El 1909 mor a l’exili Carles VII.
- Mantenien objectius revolucionaris, però a la pràctica participaven del joc electoral i van obtenir la
primera representació parlamentària (Pablo Iglesias, 1910), en coalició amb els republicans. Mantenien
la seva forta influència a Madrid, Astúries i el País Basc.
- Constituïen la força més important de l’oposició al sistema dinàstic. Participaven del joc electoral, i
tenien una creixent representació parlamentària. Estaven fortament dividits i sovint enfrontats en
faccions. Destaca la creació el 1903 de la Unión Republicana (N. Salmerón) i l’escissió del Partido
Radical (A. Lerroux)
- ELS REPUBLICANS
Want to create your own Mind Maps for free with GoConqr? Learn more.