Resum T7

saray_isa
Note by saray_isa, updated more than 1 year ago
saray_isa
Created by saray_isa about 8 years ago
321
1

Description

Prueba de Acceso a la Universidad (PAU) História (La Restauració) Note on Resum T7, created by saray_isa on 07/16/2013.

Resource summary

Page 1

7. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1898)  1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ: El pronunciament de Martínez Campos el 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i els conservadors, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XIII. - Un nou sistema polític: Els conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració, ja que esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política i posaria fi a les revolucions democràtiques i socials. Cánovas buscava un nou model polític basat en dos objectius: elaborar una constitució que vertebrara un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. Bipartidisme i torn pacífic: Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança en el poder dels dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal. Hi hauria un torn pacífic  de partits que garantiria l'estabilitat institucional. L'exèrcit, que era un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder civil. Una reial ordre va establir que la missió de l'exèrcit era defensar la independència nacional i que no havia d'intervenir en els enfrontaments entre partits. 2. LA VIDA POLÍTICA I L'ALTERNANÇA EN EL PODER: El funcionament del sistema polític dissenyat per Cánovas necessitava l'existència de dos grans partits dinàstics que s'alternaren en el poder.- Els partits dinàstics: Cánovas havia estat el dirigent principal del partit alfonsí (Partido Conservador) El projecte bipartidista necessitava un altre partit més progressista, i ell mateix en va proposar la formació a Sagasta(Partido Liberal) Els conservadors i els liberals coincidiren ideològicament, però diferien en alguns aspectes. Els dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista. En canvi, en l'acció política, els conservadors estaven inclinats a l'immobilisme polític, proposaven un sufragi censatari i la defensa de l'Església i de l'ordre social. Els liberals defensaven el sufragi universal masculí i estaven inclinats cap a un reformisme social de caràcter progressista i laic. En la pràctica, hi havia un acord tàcit de no promulgar cap llei que forçara l'altre partit a derogar-la. L'alternança regular en el poder entre aquestes dues grans opcions dinàstiques (torn pacífic) tenia com a objectiu assegurar l'estabilitat institucional.- Falsejament electoral i caciquisme: El sistema del torn pacífic es va mantindre gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic de determinats individus sobre la societat (cacics). -> Caciquisme: l'adulteració del vot va ser una pràctica habitual en totes les eleccions, que es va aconseguir per la manipulació i les trampes electorals. El triomf del partit s'aconseguia gràcies al falsejament de resultats, de forma que el triomf electoral permetia la creació d'una àmplia majoria parlamentària al partit governant. 3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA:- L'evolució del republicanisme: El republicà Emilio Castelar va crear el Partido Republicano Posibilista. El progressista Ruiz Zorrilla va girar cap a un republicanisme radical va fundar el Partido Republicano Progresista. Salmerón va crear el Partido Republicano Centralista. Partit Republicà Federal de Pi i Margall - La reconversió del carlisme: La derrota carlina va provocar una greu crisi. La direcció del carlisme va tardar un temps a readaptar la seua activitat.Els carlins van mantenir la seva força a Navarra, al País Basc i a Catalunya Posteriorment, es va convertir en un partit catòlic integrista. 4. LA GUERRA D'ULTRAMAR: L'any 1895 va esclatar a Cuba una nova insurrecció, a la qual es va afegir després la rebel·lió de les illes Filipines.- Cuba, la perla de les Antilles: Cuba esperava que l'administració espanyola portara a terme una sèrie de reformes que atorgara els mateixos drets, com la participació en el govern de l'illa, la llibertat de comerç i l'abolició de l'esclavitud. Seguint el model de bipartidisme d'Espanya, Cuba va crear 2 partits: Partido Autonomista, integrat per cubans, i la Unión Constitucional, partit espanyolista que comptava amb una forta militància de peninsulars a l'ila. El Partido Autonomista demanava l'autonomia per a l'illa, un programa de reformes polítiques i econòmiques sense arribar a l'independència i havia aconseguit representació al parlament espanyol. El Partido Liberal (Sagasta) es va mostrar favorable a introduir millores, però només va concretar l'abolició formal de l'esclavitud. Com no s'hi introduïen reformes, es van estimular els desigs d'emancipació, i l'independentisme va anar guanyant posicions. Es va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb l'objectiu de la independència. Va aconseguir suport d'EEUU.- La gran insurrecció: 1879: insurrecció contra la presència d'espanyols a l'illa (Guerra Chiquita). La insurrecció va ser derrotada l'any següent per manca de suport, escassetat d'armament i superioritat de l'exèrcit espanyol. Grito de Baire: insurrecció generalitzada desde Santiago de Cuba a l'Havana. Cánovas va enviar un exèrcit comandat per Martínez Campos que pensava que la pacificació de l'illa requeria una forta acció militar. Guerra poc favorable als soldats espanyols, ja que tenia lloc en plena selva i contra unes forces molt escampades. Mal aprovisionament, manca de petrets, malalties tropicals -> causa de mortaldat. - La intervenció dels Estats Units: Els EEUU estaven interessats en comprar Cuba, però Espanya ho rebutja. Amèrica dóna suport a Cuba Incident: explosió del Maine (1898) a l'Havana. Els EEUU culpen a Espanya i els exigeixen la retirada de Cuba. El govern espanyol ho va considerar una humiliació, i així va començar la guerra hispanonord-americana. Al desembre, es va signar la Pau de París, x la qual Espanya es comprometia a abandonar Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Exèrcit espanyol -> vençut.6. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98: La derrota i la pèrdua consegüent de les colònies van ser conegudes com el "desastre del 98", i es va convertir en la primera gran crisi del sistema polític de la Restauració.- Una crisi política i moral: Malgrat l'envergadura de la crisi de 1898 les seves repercussions immediates van ser menors del que s'esperava. Va ser fonamentalment una crisi moral i ideològica, que va causar un important impacte psicològic entre la població. La derrota va causar una situació de frustració i destrucció del mite de l'imperi espanyol. - El regeneracionisme: Intel·lectuals reunits en la Institución Libre de Enseñanza -> impulsora de la reforma de l'educació espanyola. Aquests intel·lectuals consideraven que la societat i la política espanyoles no afavorien ni la modernització ni el desenvolupament de la ciència: regeneracionisme (Joaquín Costa) que va crear la Liga Nacional de Productores i la Unión Nacional. La crisi del 98 va aguditzar la crítica regeneracionista, que denunciava els efectes de la psicologia col·lectiva espanyola. Defensaven la necessitat de millorar la situació del camp i d'elevar el nivell educatiu i cultural del país. Configuració d'un grup de literats i pensadors: Generación del 98, que van intentar analitzar el "problema d'Espanya" en un sentit molt crític i en un to pessimista.- La fi d'una època: El desastre del 98 va significar la fi del sistema de la Restauració, de forma que també va sorgir una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciència... La derrota militar va tindre conseqüències en l'exèrcit, considerat el responsable del desastre. Antimilitarisme -> els militars, convençuts que la derrota havia estat culpa de la ineficàcia i la corrupció dels polítics, van actuar amb una ingerència militar, que va culminar en el cop d'estat de Primo de Rivera (1923) i el del general Franco (1936). Consolidació del nacionalisme basc i català. LES ACTITUDS CATALANES DAVANT LA GUERRAEn esclatar conflicte Cubà, classes benestants i entitats econòmiques catalanes sobretot Foment del Treball Nacional, defensaven espanyolitat de les colònies. Classes populars en canvi, sentiment d’oposició ja que patien les conseqüències de l’injust servei militar; mostraven actituds pacifistes i antimilitaristes amb rebuig “quintes”. Pi i Maragall una de les poques veus crítiques d’oposició. Per a molts catalanistes l’autonomia cubana podia significar la clau per aconseguir descentralització de l’Estat Espanyol.   

Falten coses, molt resumit!

Nueva Página

Show full summary Hide full summary

Similar

Primera Guerra Mundial
Diego Santos
Historia Contemporánea: Los fascismos
María Salinas
Arte Egipcio
maya velasquez
LA EDAD MEDIA - EDUpunto.com
EDUpunto Por: Ernesto De Frías
Historia de la Ética
hectorleyva
La crisis del antiguo régimen (RESUMEN)
Marina García Chip
La Guerra Fría y la formación del mundo bipolar
Maitane Gajate
Arte en el siglo XX
Rafael Cardozo
Independencia de los paises latinoamericanos
Estefani Tretto
Guerra civil española
Saul Barrios Guz
Historia Argentina
Nicolas Ñancucheo