LES TERMES ROMANES

Gran part de les ciutats romanes tenien uns banys públics anomenats termes. Els romans anaven a les termes per banyar-se en diferents tipus de piscines: d'aigua calenta, tèbia o freda.

Les termes també eren un lloc per divertir-se on els romans podien fer gimnàstica, llegir, passejar pels jardins, fer negocis, enraonar, jugar, fer-se fer un massatge...

• El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social -de vegades fins i tot esclaus- i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i que donava mala reputació als establiments i a les dones que hi anaven.

• La primera sala, l'apodyterium o vestidor. On es despullaven i desaven la roba o bé en unes fornícules oberts a la parets o en armaris de fusta sota la vigilància d'un esclau. Dins se solia anar nu, amb unes sandàlies amb sola de fusta per no cremar-se els peus.

• Els que volien, sobretot joves, començaven a la palestra (palaestra) per escalfar-se, després d'untar-se d'oli. Consistia en una pista a l'aire lliure gran coberta d'arena i voltada de porxos. Normalment les activitats físiques que es realitzaven eren córrer, jugar a pilota, lluitar i donar cops de puny en un sac ple de sorra. Alguns el que feien era prendre el sol en una terrassa (solarium).

• Desprès, es dirigien a les sales de banys, que solien estar al costat de la palestra. Es tractava de sales amb una successió ascendent de temperatures, on els banyistes que volien acostumar el cos a la calor, iniciaven el recorregut per la sala temperada o tepidarium on es remullaven amb aigua tèbia.

• A continuació, es passava a un espai més calent, el caldarium on hi havia almenys una banyera amb graons, en els que s’asseien per remullar-se amb l’aigua calenta; també hi havia una pica d’aigua freda (labrum) per refrescar-se quan tenien massa calor. En aquesta sala, amb l’estrígil (una mena d’espàtula corba de metall) es treien la capa formada per la brutícia, la suor i l’oli i els ungüents posats anteriorment.

• Algunes termes disposaven, d'una cambra de petites dimensions, normalment circular, amb saunes seques (laconicum) o saunes humides (sudatorium).

• Per últim, anaven a la sala de banys freds o frigidarium, els més valents hi anaven directament, mentre que els més prudents tornaven al tepidarium per suavitzar la transició.

• En les termes més grans, també tenien una piscina més gran a l’aire lliure (natatio) per fer natació. O també sales de massatges, depilació i perfums a càrrec d’esclaus i les latrines públiques (forica) que eren bancs col·lectius sota els quals corria un canal que evacuava les deposicions.

• La temperatura adequada de l’aigua s’aconseguia gràcies a un sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l’aigua, normalment tancada en una caldera damunt del foc per als banys calents i una altra una mica més lluny per als banys tebis.

• L’aigua era transportada de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d’unes canonades de plom. Alhora el mateix forn escalfava l’aire que passava per una cambra subterrània d’uns 60 cm. d’alçada l’ hipocaust (hypocaustum) cobert per la suspensura, el paviment de les sales calentes elevat per petits pilars (pilae) de maons, distribuïts de manera regular.

• L’aire també recorria l’interior de les parets per dos sistemes:
  
  1. El més antic, tegulae mammatae, consistia en deixar un espai buit amb rajoles amb pius aplicades a la paret.