La monarquia i la noblesa feudal

La monarquia i la noblesa feudal

1. Després de la caiguda de l'Imperi Carolingi, Europa va quedar dividida

   • regnes
   • comptats
   • principats
     • cristianisme i organització feudal del poder i la societat

2. Una monarquia de dret diví

   • monarca P.I.P (primer entre els iguals /nobles/)
     • X l'Esglèsia cristiana, monarques = representants de Déu a la Terra
       • missió de governar el seu poble i de defensar el seu regne
     • Sovint, sense residència fixa.
       • Posseïen diversos castells i s'hi traslladaven per controlar les seves possesions.
   • Concepció patrimonial del regne
     • patrimoni personal del monarca
       • territoris que tenia sota la seva autoritat i componien el seu regne
         • que podia dividir o unir segons la seva convenència
         • terres integrades en un altre regne
           • fronteres canviables
             • noble vassall un altre rei
   • Poders reials
     • monarca compartia govern
       • gran noblesa (comptes, ducs, marquesos)
       • autoritats religioses (bisbes i abats)
       • atribucions exclusives
         • Dirigir campanyes militars
           • Vassalls amb els seus exèrcits (mainades), si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus.
         • Recaptar impostos per a guerres, coronacions, etc...
         • Exercir de jutge suprem en plets, però sense interferir en els feus dels seus nobles o de l'Església
   • La cúria i la cort reial
     • X governar el rei contava amb la cúria o la consell reial
       • formada per un grup de notables (bisbes, abats, comptes, ducs o marquesos)
         • que l'aconsellaven a l'hora de prendre decisions
     • El rei sempre estava envoltat d'un seguisi que formaven la cort: família, amics i consellers

3. La noblesa guerrera

   • Guerra: activitat principal dels nobles i rei. Únics q podien portar armes i amb aqestes exercir el control sobre la població
     • CAVALLERS
       • Senyors feudals
         • ofici de les armes
       • fills famílies nobles eren educats i entrenats com a guerrers.
         • primer servien com a patges i després com a escuders d'altres cavallers
         • Quan tenien 18 anys, se'ls armava cavallers en una cerimòna en què rebien les armes: l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla
     • GUERRA I TORNEJOS
       • nobles feien guerra per defensar el seu territori, per enfrontar-se a altres nobles, o per ajudar el monarca o un altre senyor a qui devien obediència.
         • la guerra proporcionava al vencedor terres i riqueses (diners, productes, joies), que augmentaven el seu poder.
         • en èpoques de pau, els nobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se i entrenar-se pel combat.