Mapa mental

ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ

Eidan Parrado Languages Espanhol

Conteúdo do mapa

La Revolució Francesa
- (1765) La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seues implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional en 1789 i va finalitzar amb el colp d'estat de Napoleó Bonaparte en 1799. Si bé després que la Primera República va caure després del colp d'estat de Napoleó Bonaparte, l'organització política de França durant el segle XIX va oscil·lar entre república, imperi i monarquia constitucional, la veritat és que la revolució va marcar el final definitiu del feudalisme i de l'absolutisme al país, i va donar a llum a un nou règim on la burgesia, secundada a vegades per les masses populars, es va convertir en la força política dominant. La revolució va soscavar les bases del sistema monàrquic com a tal, més enllà de les seues raneres, en la mesura en què el va enderrocar amb un discurs i iniciatives capaces de tornar-lo il·legítim.
- 1765
- Video
La I Guerra Mundial
- (1914) La Primera Guerra Mundial, també dita la Gran Guerra, va ser un conflicte militar de caràcter mundial, encara que centrat en Europa, que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l'11 de novembre de 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici. Va rebre el qualificatiu de «mundial» perquè es van veure involucrades totes les grans potències industrials i militars de l'època, dividides en dues aliances. D'una banda, la Triple Aliança formada per les Potències Centrals: l'Imperi alemany i Àustria-Hongria. Itàlia, que havia sigut membre de la Triple Aliança al costat d'Alemanya i Àustria-Hongria, no es va unir a les Potències Centrals, perquè Àustria, en contra dels termes pactats, va ser la nació agressora que va desencadenar el conflicte. D'altra banda, es trobava la Triple Entesa, formada pel Regne Unit, França i l'Imperi rus. Totes dues aliances van patir canvis i van ser diverses les nacions que acabarien ingressant en les files de l'un o l'altre bàndol segons avançava la guerra: Itàlia, l'Imperi del Japó i els Estats Units es van unir a la Triple Entesa, mentre l'Imperi otomà i el Regne de Bulgària es van unir a les Potències Centrals. Més de 70 milions de militars, dels quals 60 milions eren europeus, es van mobilitzar i van combatre en la llavors guerra més gran de la història.
- 1914-1918
- Video
1830
El procés d'industrialització
- El procés d'industrialització europeu, conegut com a revolució industrial, creà el clima social que afavorí els canvis impulsats per la Revolució Francesa. En general, les idees liberals burgeses s'obriren pas i augmentaren les llibertats i els drets de la ciutadania. La burgesia substituí la noblesa com a classe social dominant, alhora que la societat feudal tradicional es transformava en una nova societat de classes, en què el poble, els antics vassalls, esdevenia proletariat, classe treballadora que emigrava de les zones rurals a les ciutats industrialitzades.
- Video
El romanticisme
- El romanticisme fou un moviment artístic i cultural, nascut a Alemanya i la Gran Bretanya, que es va estendre arreu d'Europa a la fi del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Els romàntics es caracteritzen pels aspectes següents: 1. La creença en la bondat natural de les persones. 2. La defensa de la llibertat individual i col·lectiva. 3. L'exaltació del sentiment patriòtic. 4. La creença en les forces irracionals de la vida i la fantasia. L'heroi romàntic se sent insatisfet per la realitat i pretén transformar-la amb idealisme, malenconia o dolor.
- Video
La voluntat de recuperar la cultura pròpia i la llengua
- L'expansió de les idees romàntiques europees cap a 1830 va comportar un canvi d'actitud en els intel·lectuals: es va despertar un sentiment reivindicatiu tant de la llibertat individual com de la col·lectiva, fet que provocà el sorgiment de moviments de recuperació d'algunes llengües minoritzades i de les senyes d'identitat cultural pròpies, especialment entre les culturals desprotegides pels nous estats configurats a Europa durant l'edat moderna. Al nostre territori, els intel·lectuals començaren a recuperar la llengua i sovint l'anomenaren llemosí, en record de la denominació medieval, ja que moltes vegades s'havien d'inspirar en la llengua antiga per falta d'un estàndard literari.
El realisme
- A mitjan segle XIX va sorgir a França un moviment com a resposta a l'idealisme i el subjectivisme dels romàntics: el realisme. Els realistes volen mostrar la realitat amb objectivitat; a més, se centren en la descripció de la societat present, sense referències al passat; rebutgen totalment la fantasia i consideren que l'ésser humà és un producte de l'entorn (l'espai, el temps i l'ambient en què viu).
- Video
- Genially
  - https://view.genial.ly/60a8db2e3787a40d4b4f95b8/presentation-realisme-i-naturalisme
El naturalisme
- El naturalisme és una evolució del realisme. Aquest moviment està molt influït per l'esperit científic i positivista de l'època. Els naturalistes consideren que el comportament de l'ésser humà està condicionat per l'herència biològica i senten fascinació pels entorns degradats i els personatges sotmesos a pressions.
- Video
- Genially
  - https://view.genial.ly/60a8db2e3787a40d4b4f95b8/presentation-realisme-i-naturalisme
La pintura costumista
- Enfront dels canvis que introduïa la industrialització en la societat, alguns artistes de tots els sectors defensaven les tradicions. Contràriament als romàntics, que miraven al passat amb nostàlgia, els costumistes descriuen la realitat quotidiana contemporània i rebutgen qualsevol element de ficció. Com a representants d'aquest corrent en la pintura, són ben conegudes les obres de Ricardo de Madrazo, Marià Fortuny i Joaquim Sorolla.
- Video
La dona en el segle XIX
- Des del punt de vista social i legal, la dona continua relegada a un segon pla i sotmesa absolutament al domini del marit. No obstant això, culturalment, les dones experimenten un cert avanç, ja que se'ls permet l'educació i, per tant, se'ls facilita l'accés a la lectura. Les novel·les sentimentals com La nóvia de Lammermoor, de Walter Scott, es van popularitzar molt entre el públic femení i van començar a veure's com un perill per al matrimoni, perquè el llibre es convertia en un mitjà per a l'evasió de la realitat.
- Video
La Renaixença
- Les idees romàntiques nascudes a Europa al començament del segle XIX van arribar al nostre territori cap al 1830, moment en què es van traduir a la nostra llengua les obres dels principals autors romàntics europeus, com Chateaubriand, Byron, Scott, Hugo, Dumas, Manzoni o Leopardi. Els ideals romàntics es manifesten en un interés i una voluntat de recuperar la llengua i les senyes d'identitat pròpies. La publicació en 1833 del poema <>, de Bonaventura Carles Aribau, es pren com a inici d'un moviment anomenat, a casa nostra, Renaixença.
- La Renaixença va ser un moviment polític i cultural amb dos objectius. 1. Reivindicar la recuperació de la llengua formal i literatura culta. 2. Afavorir el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectives. A València, el punt de partida d'aquest moviment va ser la publicació, en 1841, del poema <>, de Tomàs de Villarroya, en el diari El Liceo. Entre 1870 i 1879 es produeixen dos esdeveniments clau per a l'impuls definitiu de la Renaixença a València. 1. La convocatòria dels Jocs Florals a València, certamen literari d'origen medieval, al qual es presentaven poetes de tot el domini lingüístic amb composicions que havien de respondre al lema <>, que delimitava la temàtica de les obres. 2. La creació de l'associació cultural Lo Rat Penat en defensa de la llengua. Els principals autors vinculats a la Renaixença valenciana foren Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Constantí Llombart.
- La Poesia de la Renaixença
  - La poesia va ser el gènere més conreat durant la Renaixença, gràcies als Jocs Florals. Les temàtiques predominants van ser la patriòtica, la religiosa i l'amorosa, seguint el lema <<Pàtria, fe i amor>>. Sovint la pàtria era el tema central de tots els poemes i els altres dos s'hi presentaven de manera subjacent. En la poesia de tema patriòtic, d'acord amb l'esperit romàntic hi ha una recuperació del passat medieval, de la història i dels personatges propis com a senyes d'identitat, i també una presència important de descripcions de paisatges pròxims.
  - Teodor Llorente i Constantí Llombart Teodor Llorente i Constantí Llombart són els dos representants més destacats de la poesia valenciana de la Renaixença i representen dues visions contràries del que havia de ser la recuperació de la llengua. Teodor Llorente defensava l'ús d'un model de llengua arcaïtzant, basat en els autors clàssics valencians. Els escriptors que es van posicionar en aquesta línia es van anomenar poetes de guant. Constantí Llombart reivindicava l'ús d'una llengua no arcaïtzant. Per oposició als anteriors, formava part del grup anomenat poetes d'espardenya.
  - Video
- El teatre de la Renaixença
  - El teatre va ser un gènere en auge durant el segle XIX, fet que es relaciona amb la consolidació de les classes mitjanes urbanes i l'ascens de la burgesia, a qui li agradava veure representats els seus problemes i les seues aspiracions en les obres teatrals. Igual que en la poesia hem distingit dues tendències, els poetes de guant i els poetes d'espardenya, en el teatre també diferenciarem entre teatre culte i teatre popular.
  - El sainet és el gènere més representatiu del teatre popular. Es tracta de peces teatrals breus de caràcter còmic i burlesc amb personatges típics de les classes populars i de temàtica amorosa. Algunes obres adoptaven una visió més crítica amb els costums socials i les decisions polítiques. Un dels autors de sainets més reconegut és el valencià Eduard Escalante, que va nàixer al si d'una família humil del Cabanyal i es va criar pràcticament orfe, ja que sa mare va morir en el part i son pare va ser desterrat, acusat de liberal.
  - El teatre culte Àngel Guimerà va nàixer a Santa Cruz de Tenerife, però quan tenia huit anys es va traslladar al Vendrell, a Tarragona. Va ser un dels fundadors del setmanari La Renaixença i va començar escrivint poesia; de fet, va guanyar diversos premis als Jocs Florals. No obstant això, el gènere en què va tindre més reconeixement del públic va ser el teatre.
  - Video
- Quizizz
  - https://quizizz.com/admin/quiz/5ae2084ae49874001c5d5555/la-renaixenca
Video
·
- La Belle Époque
  - Al món, el període comprés entre 1890 i 1910 es coneix com a Belle Époque, perquè es va caracteritzar per una atmosfera de positivisme i optimisme en el progrés científic i industrial.
  - Video
- La Restauració borbònica
  - A Espanya, el període polític comprés entre 1875 i 1931 es coneix amb el nom de Restauració borbònica. Alfons XII instaura una monarquia liberal moderada que afavoreix clarament la classe conservadora. El sistema polític, dissenyat per Antonio Cánovas del Castillo, es basa en la Constitució de 1876, que estableix el bipartidisme i l'alternança pacífica entre els dos grans partits monàrquics: liberals i conservadors. Es tracta d'un sistema poc democràtic, que deixa fora altres forces polítiques: els republicans, els ultracatòlics, els socialistes, els nacionalistes catalans, bascos i gallecs...
  - Video
- La pèrdua de les últimes colònies
  - L'any 1898 va ser clau per a la història d'Espanya. La derrota davant dels Estats Units d'Amèrica i la consegüent pèrdua de les últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines, va sumir l'estat en una depressió profunda, no solament econòmica sinó també anímica. De fet, es coneix aquest any com el Desastre de 98 (si no, recordeu la frase popular más se perdió en Cuba, en referència a aquest fet). Des del punt de vista polític, la feblesa de l'estat i de les institucions centrals contrasta amb l'auge que experimenten els nacionalismes català, basc i gallec.
  - Video
- Les revistes: plataformes dels artistes
  - Les publicacions periòdiques són clau per a difondre els nous moviments estètics. En una època sense tecnologies ni xarxes socials, els artistes s'agrupaven i fundaven revistes en què podien explicar la seua manera de veure el món i també publicar els seus treballs. En aquest sentit cal destacar la revista L'Avenç (1881-1893), que va servir per a donar veu als artistes modernistes, i el diari conegut popularment com La Veu (1899-1937), continuador del setmanari artísitc amb el mateix nom, que va difondre les idees del noucentisme i sobretot la ideologia política de la Lliga Regionalista.
  - Video
- La nostra llengua al començament del segle XX
  - Des del segle XIX, els intel·lectuals eren conscients que necessitaven una llengua estàndard per a poder escriure literatura. En el segle XX, es posa en marxa el procés de normativització, és a dir, l'establiment d'unes normes comunes per a tota la comunitat lingüística. Així, les conclusions del I Congrés Internacional de la Llengua (1906) impulsen l'enginyer industrial Pompeu Fabra, col·laborador de la revista L'Avenç, a un treball d'estudi que conclou en 1912 i 1913 amb la publicació d'una gramàtica i unes normes ortogràfiques, que seran adaptades i adoptades en 1932 pels intel·lectuals valencians amb el nom de les Normes de Castelló.
  - Video
- El modernisme: modernitat artística
  - El corrent estètic del començament del segle XX s'anomena modernisme, però també es coneix amb altres etiquetes, que es van reflectir en títols de publicacions, com ara l'art nouveau, modern aesthetics, Jugendstil... L'esperit renovador característic d'aquest art influeix en objectes de la vida quotidiana, com ara la indumentària, les joies, el mobiliari o la decoració. En l'arquitectura destaca per la profusió de colors i materials (ferro, vidre i ceràmica), la imitació de les formes naturals i un retorn a les formes medievals. La ciutat de Barcelona esdevé un referent del modernisme en arquitectura, amb Antoni Gaudí; però a la Comunitat Valenciana també trobem obres interessants d'aquest estil, per exemple a la ciutat de València i a Novelda.
- La dona als inicis del segle XX
  - El segle XX s'inicia sense canvis importants en el paper que la dona havia tingut en el segle anterior: continua ocupant un segon pla a l'ombra del gènere masculí. No obstant això, la I Guerra Mundial (1914-1918) canvia la situació radicalment. Les dones dels països en guerra han de mantindre l'economia familiar mentre els homes lluiten al front, de manera que s'incorporen a les indústries i també a les professions liberals. En 1918, la Gran Bretanya concedeix el dret de vot a les dones majors de 30 anys; a Espanya, cal esperar fins a la Segona República (1931-1933) per a aconseguir-ho. A més, des de l'inici del segle, les dones benestants comencen també a accedir a les acadèmies d'art. La importància de la ceràmica i el tèxtil en el moviment modernista fa créixer també el nombre de dones artistes. En aquesta etapa trobem noms com l'escriptora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), la compositora, escriptora i periodista Carme Kerr o la pintora Lluïsa Vidal.
  - Video
- 1881-1923
- Video
- Video
  - El Modernisme
    - El modernisme és un moviment artístic sorgit a la darreria del segle XIX i al començament del XX. Es caracteritza pel desig de modernitat, que s'aplica a tot tipus d'expressió artística. 1. Concepció oberta i variable de l'art i de la cultura que porta els artistes a integrar elements de diversos corrents estètics anteriors. 2. Posada en marxa del procés de modernització i depuració de l'estàndard literari, i també de la difusió d'aquest estàndard. 3. Professionalització de l'artista i l'intel·lectual, amb vocació i dedicació plena.
    - La paraula viva: la poesia modernista
      - La paraula viva és la teoria creada pel poeta Joan Maragall que defensa que la poesia ha d'expressar la vida i les emocions de manera espontània, és a dir, sense elaboracions retòriques. Joan Maragall (1860-1911) és un dels poetes més destacatsdel moviment modernista. El seu pensament està molt influït per la filosofia de Nietzsche, que exalta la vida i l'energia de l'individu, en contra dels postulats científics que havia defensat el naturalisme. Els poetes modernistes valencians van sorgir amb un cert retard i renovaren el vocabulari, la forma i els temes tractats. La intimitat, els sentiments, el paisatge i la ciutat, caracteritzen la poesia modernista. Els principals poetes modernistes valencians foren Miquel Duran de València, Josep Maria Bayarri, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria Mustieles.
      - La teoria de la paraula viva
        Característiques: 1. Actitud vitalista basada en l'expressió senzilla i sincera de les emocions, sense formalismes ni retoricismes. 2. Temes extrets de la tradició, el paisatge i la natura principalment per a transmetre vitalisme. 3. Importància de l'espontaneïtat.
        Video
      - Video
    - L'art per l'art: la narrativa i el teatre modernistes
      - L'art per l'art és la'actitud artística que naix a França al final del segle XIX i que és defensada pels modernistes, especialment per l'escriptor Santiago Rusiñol. Reivindica la finalitat de l'art en si mateix, sense necessitat de cap justificació moral, pedagògica ni comercial. Santiago Rusiñol (1861-1931) va conrear la pintura, la narrativa i el teatre, amb obres que es van convertir en un referent del moviment, com ara L'auca del senuor Esteve, que recull la seua experiència personal: el fill d'una família burgesa que rebutja el negoci tèxtil familiar per convertir-se en artista. Un deixeble de Santiago Rusiñol en l'àmbit valencià és Eduard López-Chávarri, que concep l'art com un refugi per als esperits sensibles.
      - La naturalesa en la narrativa
        En la narrativa modernista, la naturalesa salvatge i feréstega és l'escenari on es desenvolupen moltes obres. De fet, una de les tendències narratives són els drames rurals, que tenen com a principal representant una dona, Caterina Albert, sota el pseudònim de Víctor Català, autora de contes i de la famosa novel·la Solitud.
        Video
      - Video: La narrativa
      - Video: El teatre
    - Quizziz
      - https://quizizz.com/admin/quiz/5dbef26d853b4e001b6a39ee/modernisme-20
    - Video
  - El Noucentisme
    - A partir de 1906 sorgeix un moviment nou com a rebuig de l'estètica modernista. Els noucentistes, contràriament als modernistes, no busquen aproximar-se a les influències europees, sinó que adopten un punt de vista més conservador.
    - La poesia noucentista
      - La poesia és el gènere més conreat pels noucentistes perquè és el que millor s'adapta a la perecció d'expressió i de forma que busquen els intel·lectuals d'aquest període. Característiques: 1. Defensa del rigor en la forma i especialment en la mètrica dels poemes. 2. Descripció d'escenes de la vida quotidiana urbana o rural. 3. Gust per temes com el pas del temps i la idealització de la dona. Josep Carner (1884-1970) és un dels poetes més influents i representatius d'aquest període. És un home molt compromés políticament amb el govern de Prat de la Riba i, posteriorment, es va haver d'exiliar a Mèxic i a Brusel·les. La seua obra més coneguda és Els fruits saborosos, un poemari en què es van relacionant les fruites amb les diverses etapes de la vida.
      - Video
    - La prosa noucentista
      - Durant el noucentisme, la novel·la sembla estar en perill d'extinció i el conte és l'única forma narrativa que sobreviu, ja que per l'extensió breu que té permet fer-e un tractament formal molt acurat, semblant a la poesia, per complir les exigènciesdels intel·lectuals de l'època. Un dels representants més destacats de la narrativa noucentista és el valencià Martínez Ferrando. Jesús Ernest Martínez Ferrando (1891-1965) era historiador i va treballar com a arxiver a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Va viure a Barcelona, on es va relacionar amb els intel·lectuals noucentistes. Alguns el defineixen com el Dickens valencià. A més del conte, l'assaig és el gènere en prosa que experimenta un gran auge en aquesta època, atés que permet la vehiculació de les idees polítiques i pot publicar-se en forma d'article en la premsa. En el camp de l'assaig, l'autor més reeixit és Eugeni d'Ors, el gran ideòleg del noucentisme i fins i tot el que n'inventa el nom. Eugeni d'Ors (1881-1954), conegut amb el pseudònim de Xènius, publicava en La Veu una columna diària que després es van aplegar en la seua obra Glossari. Aquests articles van difondre les idees politicoculturals del noucentisme i van influir en els intel·lectuals de l'època. També van ser molt conegudes les glosses de La ben plantada, que estableixen les bases de l'estètica noucentista.
      - Video
    - Quizziz
      - https://quizizz.com/admin/quiz/5ea5b27d51b75b001c4b7e11/el-noucentisme
    - Video
·
- La dictadura de Primo de Rivera i la II República
  - A l'inici dels anys 20, Espanya viu una situació de tensions socials, amb creixement del proletariat industrial, la creació del Partit Comunista o la desfeta del Marroc (1921). En aquest context hi ha un colp d'estat militar que dona lloc a la dictadura de Primo de Rivera i, en conseqüència, a una forta repressió del moviment obrer i una retallada dels drets. La dura repressió dels primers anys es va alleugerint fins al punt que el rei Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera. Finalment, les eleccions celebrades en 1931 condueixen l'opció monàrquica a la derrota i es proclama la Segona República, que defensa la separació del poder polític i del poder religiós, millores socials i una reforma agrària.
  - Video
- La dona en els anys 20 i 30
  - La moda dels anys 20 i 30 ens parla de l'evolució de la dona en la societat. En aquesta època, els vestits més amples, més curts i més còmodes representen un alliberament de la dona de les cotilles i la roba dels anys anteriors. Coco Chanel és una de les grans revolucionàries de la moda, que té contacte amb artistes pictòrics de les avantguardes, com Picasso.
  - Video
- Avanços científics i culturals
  - L'inici del segle XX és un moment d'avanços i progressos culturals. En 1905, Albert Einstein publica la teoria de la relativitat, perfilada després en 1915, que comporta un canvi en la visió del cosmos. En l'àmbit de la psicologia, té moltes repercussions la teoria de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, que centra l'atenció en l'inconscient i el món dels somnis. En les tecnologies, tenen molta importància la fotografia i el cine; com a conseqüència, en la literatura, la part visual guanya protagonisme i les tècniques cinematogràfiques, com ara els salts enrere, també tenen repercussió en l'estructura de la novel·la, que ja no segeuix un ordre literal.
  - Video
- Avanç definitiu en la normativització i la normalització de la llengua
  - Durant els primers vint anys del segle XX, els escriptors havien fet un esforç d'estandardització lingüística, que va culminar en 1918 amb la publicació de la gramàtica de l'institut d'Estudis Catalans. A més, a Catalunya s'introdueix la llengua pròpia en l'administració, els mitjans de comunicació i l'ensenyament primari. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va comportar un retrocés dels progressos lingüístics de les llengües pròpies. Ara bé, cap al 1927, la dictadura comença a relaxar-se, de manera que sorgeixen iniciatives a València com la revista Taula de les Lletres Valencianes, que esdevenen un gran impuls per a la nostra llengua. Una altra data clau és l'any 1932, en què va tindre lloc una reunió d'intel·lectuals, lingüistes i escriptors a Castelló de la Plana, de la qual va eixir el document Declaració i normes ortogràfiques. Es tracta de l'adaptació i l'aplicació de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al valencià.
  - Video
- L'època dels ismes
  - El moviment d'avantguarda, que comprén des de 1905 fins a 1940, inclou una gran quantitat de corrents artístics quasi simultanis i de pca duració. Com que tots els moviments acaben en isme, aquesta època va ser batejada com l'època dels ismes. En destaquem quatre.
  - Cubisme
    - Sorgeix arran del quadre Les senyoretes d'Avinyó de Picasso i es manté viu fins a 1914. Es caracteritza per l'ús de formes geomètriques,
    - Video
  - Dadaisme
    - Naix a Zuric en 1916. Proposa una poesia incoherent, aconseguida mitjançant l'escriptura automàtica, és a dir, sense cap control sobre el text. Proclama la llibertat de l'artista i defenda l'absurd, l'atzar o l'inconscient en la crítica a la societat.
    - Video
  - Futurisme
    - S'inspira en el futur que anuncia el desenvolupament tecnològic, en les màquines, la velocitat, els invents...
    - Video
  - Surrealisme
    - Naix a París en 1924. Pretén expressar el funcionament real del pensament i accedir al subconscient, sobretot mitjançant l'ús dels somnis.
    - Video
  - Quizziz
    - https://quizizz.com/admin/quiz/607572935b887a001bfdca0d/vanguardies-artistiques?fromSearch=true&source=
  - Quizziz
    - https://quizizz.com/admin/quiz/646f1cbace8d41001dd46f03/salvador-dali?fromSearch=true&source=
- Les avantguardes
  - Els moviments d'avantguarda foren un conjunt de tendències i propostes artístiques renovadores, sorgides a Europa durant el primer terç del segle XX, que trencaven amb l'art i la moral tradicionals amb una actitud de protesta, d'inconformisme social i d'oposició a la cultura burgesa. En l'origen d'aquest moviments també trobem una certa fascinació per la gran quantitat de descobriments i d'invents tecnològics produïts des de la darreria del segles XIX i començament del segle XX, i de propostes psicològiques, com ara la psicoanàlisi.
  - La poesia dels anys 20 i 30
    - Durant els anys 20 i 30 hi ha dues tendències poètiques que conviuen. 1. La poesia d'avantguarda: Comporta una renovació total de la forma dels poemes i dels temes tractas fins aleshores. 2. La poesia postsimbolista: Retorna a les fromes clàssiques de la poesia clàssica i aprofundeix en la crisi de l'ésser humà. Un dels representants més rellevants de la poesia d'avantguarda va ser Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). Defensà el primer manifest futurista de les nostres lletres, titulat Contra els poetes en minúscula, en el qual va encoratjar els poetes a mirar al futur. [...] La poesia postsimbolista, que va ser coetània a l'avantguardista, no va gaudir de tant d'èxit durant aquestes dècades, però sí que té més pervivència en el temps i continua conreant-se també en la postguerra. El màxim representant del postsimbolisme va ser Carles Riba.
    - Video
  - La narració dels anys 20 i 30
    - Els progressos pel que fa a la fixació ortogràfica i gramatical contribueixen en gran mesura a la recuperació de la novel·la en aquest període. A poc a poc, la novel·la esdevé un gènere molt estés i valorat pels intel·lectuals i el públic. Seguint les tendències europees, triomfa la novel·la psicològica. De fet, la influència més definitiva dels novel·listes de l'època va ser la psicoanàlisi de Freud més que no els moviments artístics d'avantguarda. El neuròleg austríac té per objectiu el tractament dels problemes emocionals, considerant la infantesa de la persona, la interpretació dels somnis i la tècnica de l'associació lliure de les idees. Carles Soldevila (1892-1967) va fer de traductor i periodista i va conrear tots els gèneres literaris, però sobretot és conegut per les novel·les que va publicar en aquest anys: Fanny, Eva i Valentina. Contràriament als avantguardistes, que rebutjaven la burgesia, Carles Soldevila retrata personatges burgesos i s'adreça a un públic burgés. El quadre següent recull les característiques més rellevants de la seua obra narrativa. Personatges: Personatges femenins pertanyents a la classe burgesa, que afirmen la seua llibertat enfront de la moralitat imperant. Tècniques narratives: Introducció del monòleg interior, que permet accedir a l'interior dels personatges i conéixer els seus sentiments més profunds. Temes: Predoimini de l'exploració psicològica dels personatges, sota la influència de Freud: la repressió d'allò censurat, el complex d'Èdip...
    - Video
  - El teatre dels anys 20 i 30
    - Les avantguardes sí que van tindre molta repercussió en el teatre, perquè és un gènere que s'adequea al caràcter interartístic i provocador dels avantguardistes. La revolució formal que propugnen les avantguardes es concreta en el teatre en els aspectes següents. 1. El trencament de la separació entre l'escenari i la sala de butaques, de manera que el públic forma també part de l'espectacle i hi intervé. 2. La pèrdua del caràcter realista. 3. L'escassa importància de la paraula i el text teatral a favor de la imatge, el moviment i el so. Un dels representatns del teatre d'aquest moment és Adrià Gual (1872-1943). Al llarg de la seua carrera com a dramaturg experimenta amb diversos corrents sempre amb la mirada posada en les novetats que arriba ven de París. Cal destacar l'obra La família Arlequí, que s'estrena en 1926 amb decorats de Salvador Dalí. Un altre dramaturg destacat va ser Joan Oliver (1899-1986), que com a poeta firmava com a Pere Quart. Va formar part del Grup de Sabadell, artistes que es rebel·laren contra la tradició jocfloresca. Té una llarga trajectòria que permet adscriure'l a diversos moviments, sobretot posteriors a les avantguardes.
    - Video
  - Quizziz
    - https://quizizz.com/admin/quiz/637fd5ec60ca23001dfbaddf/les-avantguardes?fromSearch=true&source=
- Segle XX
·
- La postguerra espanyola
  - El període de postguerra s'estén des de l'acabament de la Guerra Civil fins als anys 60 aproximadament, en què hi ha el Pla d'Estabilització Econòmica per a millorar la situació que afectava la majoria de la població i que es traduïa en fam, misèria, endarreriment social... La visita del president dels EUA en 1959 també marca el final del franquisme més dur, ja que representava la victòria contra els estats feixistes europeus que havien sigut derrotats en la Segona Guerra Mundial.
  - Video
- La dona en la postguerra
  - La dictadura va representar una pèrdua fonamental d'alguns drets que s'havien aconseguit durant la Segona República, com ara el sufragi universal. Així, la dona queda en una situació d'inferioritat i dependència total del marit o del pare. A més, les dones que havien format part del bàndol república durant la guerra són sotmeses a una forta repressió.
  - Video
- La situació lingüística
  - A partir de 1939 es produeixen un seguit d'esdeveniments que interrompen l'impuls de recuperació i modernització de la llengua, engegat per les generacions anteriors. La dictadura prohibeix l'ús públic de les llengües diferents del castellà, de manera que la nostra llengua queda reduïda a la clandestinitat i a l'ús en àmbits familiars.
  - Video
- L'Església durant la postguerra
  - Durant la postguerra, l'Església és molt influent en la política oficial i també en l'ensenyament, àmbit en què el fet religiós és un element central. Ara bé, a més de l'Església oficial, que ocupa els càrrecs de poder, naix també una Església més reivindicativa, amb moviments d'oposició al franquisme, que es consolida en els anys 60 i 70, en part per la difusió dels postulats del Concili Vaticà II (1964) i la preocupació per la injustícia social. Fins i tot una part de la jerarquia catòlica, liderada pel cardenal valencià Tarancon, comença a distanciar-se de la dictadura.
  - Video
- Artistes en l'exili i censura
  - Una gran part d'intel·lectuals, artistes i escriptors es van haver d'exiliar a diversos països europeus i americans, ja que van ser perseguits per les seues idees polítiques. Els pocs que es van quedar a Espanya van haver d'afrontar la censura. El poeta castellà Blas de Otero explica amb aquestes paraules com es veia la censura: «La censura és un obstacle terrible, capaç de condicionar, coartar i, sovint, fer callar. A més, la censura genera autocensura... El poeta que tenía interés de publicar a Espanya es trobava amb el problema que, si escrivia tal com les paraules li eixien, allò es convertia en impublicable. No hi havia més solució que corregir els poemes... Per això s'acabava adquirint una pràctica molt eficaç en les argúcies» Els censors eren col-laboradors, nomenats pel ministre, que treballaven per a aquesta institució legalitzada. Es distingeixen dues etapes de la censura: la primera era més rígida, perquè tenia censors més formats; mentre que a partir dels anys 60, hi havia censors menys formats i que tenien més dificultats per a entendre els textos, de manera que era més fàcil escapar de la censura.
  - Video
- L'art isolat
  - De l'efervescència artistica que vam viure a l'inici del segle xx, passem a una època de poca vitalitat artística, perquè l'aillament internacional que es viu durant la dictadura comporta la desconnexió dels corrents artistics Iliteraris europeus. No obstant això, diversos artistes, des de l'exili o des del nostre territori, continuen produint i fent avançar l'art. Un dels casos més notables és el de Joan Miró, que se'n va anar a l'exili però va tornar a Mallorca en plena postguerra (1942) i, a pesar de treballar d'amagat, la seua obra va esdevindre un referent per als joves artistes de l'època.
  - Video
- El món obrer de postguerra
  - Igual que el col·lectiu dels artistes, el món obrer és molt castigat i controlat per la dictadura, que negava el conflicte sociolaboral en virtut d'una imaginada unitat d'interessos entre el patró i el treballador. Per això es crea el Sindicato Vertical, un sindicat controlat pel govern, que impedia l'associació autònoma en sindicats lliures. Amb el pas del temps, però, a partir dels anys 60, els sindicats tornen a prendre el fil de la història i representen un instrument de desgast per a la dictadura.
  - Video
- Ahir i hui
  - Actualment, les xarxes socials ens serveixen de plataforma quan volem rebel-lar-nos o protestar davant de situacions que trobem injustes. Difonem missatges breus que es poden viralitzar en qüestió de segons. Durant la postguerra, no es disposava d'aquests mitjans i, a més les publicacions estaven controlades pel govern a través de la censura. Per això, la poesia, i després la cançó, esdevenen els mitjans de denúncia perfectes, ja que, gràcies a l'ús de recursos literaris, permeten obrir camins per a escapar de la censura i fer arribar el missatge al gran públic. Vols descobrir l'enginy d'aquests poetes i cantautors?
  - La poesia de la postguerra
    - La poesia va ser el gènere més conreat durant la postguerra, encara que va gaudir de poca difusió, al marge dels circuits oficials. Durant aquest període tan llarg, la lírica va anar evolucionant, de manera que podem distingir-hi dues grans etapes La poesía de 1939-1959 • Es va fer una poesia intimista i allunyada de la realitat. • S'hi utilitzaven molts símbols per a escapar de la censura. • Es coneix com a poesia postsimbolista. La poesia de 1960-1975 • Va triomfar el realisme critic amb la societat, amb una voluntat ferma de denúncia. • Feia servir un llenguatge directe que pretenia ser entés per l'auditori. • En alguns casos, com Salvador Espriu, està influïda pels filòsofs europeus (Brecht, Gramsci i Lukács). • Es va anomenar poesia social, poesia compromesa o poesia testimonial.
    - Video
  - La poesia postsimbolista: Rosa Leveroni
    - La poesia postsimbolista va sorgir paral·lelament a la poesia avantguardista, però va continuar conreant-se durant la postguerra. Va heretar la tradició dels simbolistes francesos i belgues del segle XIX. Els poetes postsimbolistes van adoptar el vers lliure, que els permetia deixar fluir els sentiments, i van expres- sar els sentiments i les idees a partir de símbols. Els postsimbolistes van portar les idees dels simbolistes a l'extrem i es van re- crear sobretot en la bellesa de les sensacions, sense que el significat tinguera tanta importància. Els representants més destacats d'aquest corrent van ser Carles Riba, Joan Vinyoli i Rosa Leveroni. Rosa Leveroni (1910-1985), criada en una família benestant durant la Segona República, va poder estudiar a l'Escola de Bibliotecàries on treballava com a professor Carles Riba, que va marcar la seua carrera poètica. Entre les seues obres destaquen Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952). En el quadre següent es resumeixen les claus de la seua poesia. Temes: Desolació per la pèrdua de l'amor. Reflexió sobre el pas del temps i la mort. Símbols: El port: el recer o refugi. La mar: la passió infinita. L'illa: la soledat. Expressió: To sincer i elegíac (carregat de dolor).
    - Video
  - La poesia realista. Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Maria Beneyto
    - La situació social i política que vivia Espanya va comportar la necessitat de denúncia i protesta, que es va vehicular sobretot a través de la poesia. Els poe tes realistes, contrariament als postsimbolistes, no es recreen en la bellesa i la musicalitat del poema, sinó que busquen una comunicació directa i immediata amb el lector. A més de la temática, aquesta poesia es caracteritza per un canvi d'actitud dels creadors, com s'observa a continuació. • El jo poètic és un ésser humà entre molts altres i no un ésser excepcional o un il-luminat solitari. • El llenguatge és col·loquial i quotidià, sense abstraccions. • El destinatari del poema ha de ser un públic ampli, no una minoria intel-lec tual, sinó tots aquells que tinguen interés d'enriquiment. Un dels representants més rellevants d'aquest corrent poètic va ser Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Va treballar en la joventut d'aprenent de forner. d'orfebre i de mecanògraf va estudiar periodisme i, des de 1949, treballà en el diari Las Provincias, del qual fou redactor en cap fins a 1978. Ens ha llegat una obra poètica molt important, amb títols com Ciutat a cau d'orella o La nit. No obstant això, no va assolir la popularitat fins als anys 70 amb Lletres de canvi, Llibre de meravelles, L'ofici de demà i Manual de conformitats. Les característiques més destacades de la seua obra es recullen en la taula següent. [16:30]Temes • Poesia amorosa: es caracteritza per la sensualitat i l'erotisme. El sexe es fa present en una època de repressió. • Poesia cívica: mostra un jo líric compromés amb la realitat del seu poble. • Poesía quotidiana: retrata xicotets instants feliços de la vida diària, però també el caos dominant en un temps de crisi. Formes • Adopta formes molt variades: versos més clàssics alexandrins, juntament amb versos lliures o poemes narratius. Llenguatge • Utilitza un llenguatge senzill i entenedor basat en el registre colloquial. Innova amb una acumulació de reflexions sorgides com una fluència de la consciència. [16:30]Un altre representant d'aquest corrent realista, sobretot en les primeres obres (El poble i La fabrica), és Miquel Martí i Pol, que se centra a descriure el món industrial i les dures condicions de vida, que ell mateix va patir, ja que des de ben jove va treballar en una fàbrica tèxtil. En els últims anys de la seua vida, afectat d'esclerosi múltiple, va escriure una poesia més centrada en l'interior i en el desencís i la inseguretat. [16:31]Maria Beneyto (1925-2011) és un altre dels noms propis destacats en el corrent realista, tot i que les seues obres presenten també influències d'altres corrents. Va nàixer a València i, quan tenia tres anys, se'n va anar a Madrid amb la seua família per provar fortuna. Poc abans d'esclatar la guerra va tornar a València, de la qual enyorava sobretot el paisatge (la mar i la verdor). Va conrear narrativa i la poesia en castellà i en valencià durant els anys 50. De les seues publicacions d'aquesta època destaquen els poemaris Altra veu i Rat- lles a l'aire, que mostren la rebel·lia contra un món injust que l'envolta combi- nada amb una angoixa existencial. Més tard, en 1977 va publicar Vidre ferit de sang, amb un títol molt simbòlic que podria fer referència a la guerra, que ja es pot començar a contar després de la mort del dictador. Temes • Dualitat entre món rural i món urbà. • Pessimisme i desesperança davant d'un món injust. Llenguatge • Simbòlic. Posteriorment, en la dècada dels 70, un grup de cantautors van continuar aquesta línia de realisme crític i van crear un moviment conegut com la Nova Cançó, on s'adscriuen Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Joan Ma- nuel Serrat, Lluís Llach...
    - Video
    - Vicent Andrés Estellés
      - Poemes
        https://poeteca.cat/ca/autor/19
      - Els Amants
  - Video
  - Clementina Arderiu
    - Clementina Arderiu és una altra de les veus poètiques in- fluïda pel postsimbolisme. Es va casar amb Carles Riba i so- vint ha quedat a l'ombra del poeta, a pesar de la gran quan- titat i qualitat de les obres pu- blicades. A més d'expressar les seues experiències i sentiments sin- cers, de vegades pren la veu com a representant de totes les dones escriptores, com en el poema «Exili», que a més de l'exili físic fa referència a un exili interior. Els temes més tractats per la poetessa són la tristesa, la por i la mort, i tam- bé l'esperança de viure. Depe- nent del seu moment vital, tria uns temes o uns altres.
    - Video
  - La Nova Cançó
    - Els cantautors que formaven part del moviment de la Nova Cançó, a més de compondre cançons pròpies, musicaven composicions de poetes clàs- sics o bé contemporanis. Per exemple, el xativí Raimon va posar música a molts poemes d'Ausiàs Marc, però també de Salvador Espriu, com ara «El meu poble i jo», que descriu la situació que es vivia en la postguerra.
    - Video
- Segona Meitat Segle XX
- Genially
  - https://view.genial.ly/6422a0730f46bd0012b21b68/presentation-presentacio-literatura-catalana-a-la-posguerra
- Quizziz
  - https://quizizz.com/admin/quiz/5ed53466786254001b3a37e9/literatura-catalana-segle-xx

Imagens e arquivos do mapa

Informações

Descrição: Languages Mapa Mental sobre ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ, criado por Eidan Parrado em 08-11-2023.
Criado por: Eidan Parrado
Visualizações: 30
Avaliação

ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ

Conteúdo do mapa

Imagens e arquivos do mapa

Informações

Fale Conosco

O que você acha do novo visual?