Mapa mental

ELS INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT

gemmapascual14 Espanhol

Conteúdo do mapa

DE VENT
- DOBLE LLENGÜETA
  - XEREMIA
    - Té set forats que es va construir durant els segles XV i XVI, formant una família que anava des de la soprano a la tenor. La canya s’introduïa a la boca, el so resultava rígid.
  - BOMBARDA
    - És un instrument de fusta, de llengüeta doble i tub sempre recte i de perforació en forma de con, avantpassat de l'oboè i del fagot. Va tenir diverses dimensions i va formar una família de set instruments.
- BISELL
  - FLAUTA DE BEC
    - La flauta de bec té sis mides. Durant el Renaixement i fins al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era barata, fàcil de tocar; un instrument popular i senzill.
  - FLAUTA BAIXA
    - Era molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.
- TROMPETA
  - És un instrument de caràcter militar que normalment anava acompanyat de timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les més manejables quan es desfila amb elles o es munta a cavall.
- SACABUTX
  - Va ser construït en quatre mides : alt, tenor, baix i doble baix. És l’antecedent directe del trombó de vares, únicament es diferencia per el menor diàmetre de la campana i l'embocadura és més petita. i el seu timbre és diferent.
- CORNETA
  - Es bufa a través de l'embocadura, el seu tub és de fusta i té forats. El seu àmbit depèn de la capacitat de l’instrumentista.
DE CORDA
- PUNTEJATS
  - ARPA
    - Cordes col·locades en posició vertical, col·locades dins un marc de forma triangular, un costat del qual fa de caixa de ressonància. Escala cromàtica.
  - LLAÜT
    - És un instrument cordòfon compost i sense cordes. La caixa té forma de mitja pera i és unida a un mànec de llargada variable. Les cordes són cinc de dobles i una de senzilla són pinçades. El seu so és suau però definit.
  - VIHUELA
    - Tenia un fons pla. Afinació: do – fa – la - re. Té cinc cordes i una de senzilla. Connotacions morisques
- FREGATS
  - VIOLÍ
    - S’obté el so fregant les cordes amb un arquet. Té quatre cordes (sol – re – la –mi). L’extensió és de tres octaves i mitja.
DE TECLA
- ORGUE
  - Està constituït per jocs de tubs que si toques les tecles sonen al buf del vent generat per manxes.
- CLAVIORGUE
  - És una combinació d'un orgue i un cèmbal. Va ser un experiment renaixentista. La primera informació d'aquest instrument la trobem al 1480.
- CLAVICORDI
  - El so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, les tangents sobre les cordes que estan a l’interior d’una caixa rectangular.. Constava de 38 tecles.
- CLAVICÈMBAL
  - És de teclat i cordes pinçades. Les cordes d’acer dins una caixa són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet. Eren petits, no superior a tres octaves i mitja o quatre.. Alguns podien constar de dos teclats.
DE PERCUSSIÓ
- PANDERO
  - Té una sola membrana. Música folklòrica gallega i portuguesa. per acompanyar música instrumental de dansa.