ELS ADDITIUS ALIMENTÀRIS

ELS ADDITIUS ALIMENTÀRIS

1. Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen als aliments amb diferents finalitats:

   • Millorar la conservació i preservar les seves propietats inicials.
   • Mantenir el seu valor nutritiu, evitant la degradació de substàncies com les vitamines.
   • Assegurar la textura i consistència dels aliments.
   • Millorar el seu sabor, color i olor.

2. Les raons per les quals s'empren els additius en la indústria alimentària són les següents:

   • Raons econòmiques i socials: L'ús de certs additius permet que els aliments durin més temps el que fa que hi hagi major aprofitament dels mateixos i per tant es puguin baixar els preus i que hi hagi un repartiment més homogeni dels mateixos.
   • Raons nutricionals: En els aliments es poden desenvolupar reaccions químiques que disminueixin el valor nutritiu de l'aliment i fins i tot generin compostos tòxics. Un clar exemple el tenim amb l'addició als aliments enllaunats de substàncies antioxidants, com els nitrats i nitrits, els quals permeten que en aquestes llaunes no es desenvolupi un bacteri molt perillós per a la salut humana que és Clostridium botulinum
   • Raons psicològiques i tecnològiques: L'aliment ha de ser atractiu per al consumidor ja que sinó aquest no el comprarà, si no afegíssim colorants a la melmelada de maduixa, aquesta no presentaria el color vermell que la fa tan desitjable, sinó que presentaria un color grisenc a causa dels tractaments als quals se la sotmet.

3. A més dels estrictes criteris aplicats en l'avaluació de riscos i l'exigència de tenir una utilitat demostrada, les normatives relatives als additius exigeixen que aquests figurin en les etiquetes dels envasos dels aliments i begudes que els contenen.

   • En aquestes etiquetes ha de figurar la funció de l'additiu i el seu nom o número E assignat. Un nombre E significa que l'additiu ha estat avaluat pel Comitè Científic i que s'ha acceptat per considerar segur en tot el territori de la UE. L'etiquetatge dels additius alimentaris, ja sigui pel seu nom o pel seu nombre E permet als usuaris estar ben informats i, per tant, triar millor. La lletra E va seguida de tres o quatre dígits.
     • El primer nombre informa sobre el tipus d'additiu. Així es reserva: 1 per als colorants, 2 per conservants, 3 per antioxidants, 4 per estabilitzants i emulsionants, 5 i 6 per potenciadors del sabor i 9 per als edulcorants.
     • El segon número fa referència a la família de l'additiu (per exemple quan es tracta de colorants indica el color, en el cas d'antioxidants i conservants el grup químic al qual pertanyen).
     • La resta dels dígits es refereix a l'espècie en concret i serveix per identificar la substància.

4. Tipus d'additius

   • Substàncies que modifiquen l'aspecte sensorial de l'aliment:
     • Colorants. (E-100 a E-199): Són substàncies que afegeixen color als aliments. La seva única funció és emmascarar la manca de matèries primeres en l'elaboració dels mateixos o esmenar les decoloracions sofertes durant la manipulació.
     • Edulcorants. (E-900 a E-999) S'utilitzen per endolcir els aliments. Substitueixen els sucres com endolcidors dels aliments. S'utilitzen en els aliments "baixos en calories" i per a diabètics.
     • Potenciadors del sabor. (E-500 a E-699): En aquest grup hi ha els edulcorants, alguns dels àcids abans esmentats, extractes naturals de fruites i herbes, i compostos sintètics que imiten els sabors naturals.
   • 2. Substàncies que impedeixen o endarrereixen l'alteració química i/o biològica dels aliments:
     • Conservants. (E-200 A e-299): S'utilitzen per protegir els aliments contra la proliferació de microorganismes que poden deteriorar o enverinar, amb la qual cosa s'augmenta el període de vida del producte.
     • Antioxidants. (E-300 a E-399) S'usen per evitar que els aliments grassos es posin rancis i per protegir les vitamines liposolubles (A, D, E i K) de l'oxidació.
   • 3. Estabilitzadors de la textura i d'altres propietats físiques i químiques:
     • Estabilitzants i emulgents. (E-400 a E-499): Utilitzats per mantenir l'aspecte físic original dels aliments acabats de fer evitant així la formació d'esquerdes o vidres.
     • Antiaglutinants. Aquests agents s'usen perquè alguns productes en pols com la sal o la farina no siguin compactes
     • Acidulants i correctors de l'acidesa: com el nom indica, s'utilitzen per modificar l'acidesa d'un producte. En alguns productes de confiteria són un complement indispensable per aconseguir l'adequada aromatització.

Imagens e arquivos do mapa