LES TERMES ROMANES

Página 1

Gran

part de les ciutats romanes tenien uns banys públics anomenats termes. Els

romans anaven a les termes per banyar-se en diferents tipus de piscines:

d'aigua calenta, tèbia o freda.

Les termes també eren un lloc per divertir-se

on els romans podien fer gimnàstica, llegir, passejar pels jardins, fer

negocis, enraonar, jugar, fer-se fer un massatge...

El preu de l'entrada era prou baix perquè fins i tot els més pobres s'ho poguessin permetre. Així doncs, els banys acollien gent de tota condició social -de vegades fins i tot esclaus- i freqüentment d'ambdós sexes. Algunes termes estaven doblades en dues parts: una per a homes i una altra per a dones. D'altres admetien el bany mixt, tot i que donava mala reputació als establiments i a les dones que hi anaven.

La primera sala, l'apodyterium o

vestidor. On es despullaven i desaven la roba o bé en unes fornícules oberts a

la parets o en armaris de fusta sota la vigilància d'un esclau. Dins se solia

anar nu, amb unes sandàlies amb sola de fusta per no cremar-se els peus.

Els

que volien, sobretot joves, començaven a la palestra (palaestra) per

escalfar-se, després d'untar-se d'oli. Consistia en una pista a l'aire lliure

gran coberta d'arena i voltada de porxos. Normalment les activitats físiques

que es realitzaven eren córrer, jugar a pilota, lluitar i donar cops de puny en

un sac ple de sorra. Alguns el que feien era prendre el sol en una terrassa

(solarium).

Desprès, es dirigien a les sales de banys, que solien

estar al costat de la palestra. Es tractava de sales amb una successió

ascendent de temperatures, on els banyistes que volien acostumar el cos a la

calor, iniciaven el recorregut per la sala temperada o tepidarium on es remullaven amb aigua tèbia.

A

continuació, es passava a un espai més calent, el caldarium on hi havia almenys una banyera amb graons, en els que

s’asseien per remullar-se amb l’aigua calenta; també hi havia una pica d’aigua

freda (labrum) per refrescar-se quan

tenien massa calor. En aquesta sala, amb l’estrígil (una mena d’espàtula corba

de metall) es treien la capa formada per la brutícia, la suor i l’oli i els

ungüents posats anteriorment.

Algunes termes disposaven, d'una cambra de petites

dimensions, normalment circular, amb saunes seques (laconicum) o saunes humides

(sudatorium).

Per

últim, anaven a la sala de banys freds o frigidarium,

els més valents hi anaven directament, mentre que els més prudents tornaven al tepidarium per suavitzar la transició.

En les

termes més grans, també tenien una piscina més gran a l’aire lliure (natatio) per fer natació. O també sales

de massatges, depilació i perfums a càrrec d’esclaus i les latrines públiques (forica) que eren bancs col·lectius sota

els quals corria un canal que evacuava les deposicions.

La

temperatura adequada de l’aigua s’aconseguia gràcies a un sistema de

calefacció. Un forn (praefurnium)

escalfava l’aigua, normalment tancada en una caldera damunt del foc per als

banys calents i una altra una mica més lluny per als banys tebis.

L’aigua era transportada de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d’unes canonades de plom. Alhora el mateix forn escalfava l’aire que passava per una cambra subterrània d’uns 60 cm. d’alçada l’ hipocaust (hypocaustum) cobert per la suspensura, el paviment de les sales calentes elevat per petits pilars (pilae) de maons, distribuïts de manera regular.

L’aire també recorria l’interior de les parets per dos sistemes:

1. El més antic, tegulae mammatae, consistia en deixar un espai buit amb rajoles amb pius aplicades a la paret.

2. El posterior, tubuli, farcien les parets amb fileres de conduccions formades per peces rectangular s de ceràmica. Així, primer escalfava l’ambient del caldarium (55º) i tot seguit el tepidarium (25º/30º), finalment s’escapava cap a l’exterior per unes obertures a la part superior d’aquest.

LES TERMES ROMANES

EL RECORREGUT QUE UTILITZAVEN

EL SISTEMA DE CALEFACCIÓ