Temes de literatura catalana i valenciana

Página 1

TEMA 1: LA NARRATIVA DE

POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys

posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa

de l’època.

Durant l’època del

franquisme, la literatura catalana va sofrir una censura que va impedir el seu

desenvolupament.

Podem distingir tres etapes a

nivell polític i literari. La primera etapa (1939-1949) es caracteritza per la

repressió als defensor de la llengua que s’exilien o són executats a més d’una

postura de tolerància zero a altres llengües. Al pla literari, els

escriptors s’exilien i escriuen sense publicar cap obra.

A la segona etapa (1950-1959)

s’observa un alleugeriment de la repressió, i la tolerància se suavitza. Quant a la producció literària

trobem una tímida narrativa amb trets propis

d’abans de la guerra en contes, rondalles, poemes i els primers assajos.

L’última etapa arribarà fins

a 1969 on la llei de premsa de Fraga

(1966) reduirà la censura . Així trobem

el naixement d’Edicions 62 que publiquen autors com Mercè Rodoreda o Joan

Fuster.

Entre les tendències

narratives al franquisme destaquem la

novel.la psicològica (Mercè Rodoreda), la narrativa realista testimonialista

(Enric Valor), el realisme mític (Llorenç de Villalonga) i la novel·la

fantàstica (Pere Calders). Algunes de les característiques de la nova novel·la

són la critica política, la vivència de la postguerra com a back-ground de

temes i experiències , l’opressió social de l’individu i la rebel·lió contra els valors de l’autoritarisme.

En conclusió, els fets

polítics de 1939 a 1969 condicionaren la producció narrativa catalana producte

de la censura i la repressió.

TEMA 2: ENRIC VALOR

Explica les

característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

Enric

Valor destacà per ser escriptor però cal

no oblidar la seua feina de gramàtic on destacaríem La flexió verbal (1992).

La

seua producció literària encara que es publicà als anys 70 no s’adscriu a aquesta generació

perquè Valor tenia una concepció clàssica

com Balzac o Dickens, adscrivint-se a la

novel·la realista. Es tracta d’una concepció de la novel.la a l’estil del roman fleuve, on es concep com cicle de

novel·les que tenen en comú la història i els personatges. Distingim dos blocs a les seues obres: l’heroi

individual, on se centra en els conflictes del protagonista com L’ambició d’Aleix (1995) i l’heroi

col·lectiu on es representen uns nuclis familiars analitzats a través del

pas del temps, com en les novel·les que constitueixen el cicle de Cassana (Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó) que narra la història d’un poble valencià des

de la primera guerra mundial ancorat en un sistema pseudofeudal.

D’altra

banda Valor ha recopilat i

literaturitzat les anomenades Rondalles

valencianes de gran valor folklòric i narratiu. Es classifiquen en tres

tipus: meravelloses, de costums i d’animals.

D’aquesta manera diverses expressions i oficis tradicionals no s’han

perdut en el temps.

En

síntesi, la figura d’Enric Valor es vital en la literatura catalana pel seu extraordinari

paper en cadascuna de les seues facetes : gramàtic, novel·lista i rondallista.

tema 3: mercè rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la

psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per

què.

El corrent literari paradigmàtic

de Mercè Rodoreda és la novel.la psicològica, la qual es caracteritza per la subjectiviztació, la

introspecció en la psicologia interior dels personatges i l’anàlisi i exposició

dels sentiments del protagonista . Utilitza el discurs indirecte lliure, el

monòleg interior i l’escriptura parlada de forma que ens fa conèixer el perfil

psicològic del personatge des de la espontaneïtat dels seus pensaments.

L’exili travessa tota l’obra

rodorediana i li dóna sentit, allí va dur entre mans les primeres versions del

que serien La plaça del diamant

(1962), Mirall trencat (1974) o Jardí vora mar (1967). La narrativa de

Rodoreda pren cada vegada més un caràcter simbolista i fantàstic, que culmina

en Quanta, quanta guerra (1980).

L’eix comú en les seues

novel·les es el protagonisme femení, les relacions amoroses abocades al fracàs

i un pessimisme característic.

La Plaça del Diamant, és

l’exemple de novel.la psicològica ja que presenta tècniques i temàtiques

rodoredianes. Tracta sobre la pèrdua d’identitat de Colometa per obeir al seu

marit Quimet. És una novel.la plena de simbolisme i amb una evolució

psicològica significativa de la protagonista, dominada per l’opressió i la

soledat.

En conclusió, Mercè Rodoreda

utilitza la literatura per fer una crítica social a la desigualtat entre sexes

com a teràpia personal dels seus propis turments.

tema 4: la narrativa dels

anys 70 fins a l’actualitat

Què

destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context

sociocultural.

Al context sociocultural dels

anys 70 destaca el debilitament del franquisme que es materialitza amb la mort

de Franco en 1975 que té com a

conseqüència la recuperació cultural i lingüística del català per la desaparició de la censura. La primera mostra

de canvi es la introducció del valencià a l’ensenyament. El camí cap

a la democràcia coincideix amb el sorgiment de dues tendències

narratives.

Primerament, la novel.la del canvi que es caracteritza per

l’alteració de la forma narrativa mitjançant la manipulació del codi textual i

l’ús de temes oposats a l’ordre vigent entre els quals trobem: la crítica

política i l’exigència de la llibertat o el desig de modernitat. (Assaig d’aproximació a “falles

folles fetes foc”, Amadeu Fabregat, 1974). D’altra banda, la novel.la realista evolucionada, on s’empra un llenguatge intel·ligible i

s’estructura més clarament la novel·la ; observem el predomini de narracions

nostàlgiques relacionades amb els records de la infantesa (El bou de foc , Joan Francesc

Mira (1974))

A partir dels anys 80

observem l’aparició de diversos gèneres

narratius com les novel·les fantàstiques, eròtiques, policíaques o negres.

Destaca la novel.la negra amb obres com Estudi

en lila de Maria Antònia Oliver.

En resum, comencen a partir

dels 70 una sèrie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit

les seues conseqüències, a més tenen una major informació sobre la cultura

europea i han tingut referències i models literaris.

TEMA 5: LA NARRATIVa curta

de quim monzó

Explica en quina mesura la

narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins

recursos literaris ho fa.

Quim Monzó, home polifacètic

que ha treballat de traductor o periodista ha destacat per la seua faceta

d’escriptor innovador . Es tracta d’un autor que trenca amb els preceptes de la novel.la

realista innovant en l’àmbit temàtic i tècnic.

Suposa una revolució

literària pel canvi en el model narratiu marcat per la inspiració en la Metamorfosi de Kafka amb la temàtica de

la anihilació personal, i la decepció, la soledat i la crueltat del desig

rebutjat de Truman Capote. Per altra banda, el quadre psicològic dels

personatges és basa en la frustració per la impossibilitat de dur a terme les

seues expectatives. Per la qual cosa, a través de l’anàlisi de l’individu i el

declivi personal com a eix temàtic i amb l’ajuda de la ironia i l’absurd

construeix unes narracions peculiars que pretenen analitzar la societat actual.

Mitjançant la ironia Monzó

dissecciona els estereotips actuals i la vida quotidiana occidental. Els temes

centrals que envolten la narrativa de Monzó són el consumisme, les relacions de

parella, la invasió dels aparells tecnològics, la incomunicació,etc.

Essencialment analitza tòpics que tots coneixem des d’una òptica irònica i

absurda que li confereix una originalitat extraordinària. Destaquem obres com “El perquè de tot

plegat”, “L’llla de Maians” i “Mil

cretins” entre d’altres.

En conclusió, Quim Monzó ha

sigut considerat una aportació significativa a la literatura catalana per la

seua destresa en el joc irònic i absurd

que ha ficat la nostra literatura al

nivell de la literatura europea més innovadora.

TEMA 6: LA POESIA DE

POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70

Descriu les tendències més

rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals

dels anys 70

El període de la postguerra fins als anys 70

fou l’etapa més hermètica de la dictadura franquista. Malgrat això la poesia

troba els seus exponents en les lletres catalanes que es mouen seguint

diferents corrents literaris.

La figura de Carles Riba entre els quaranta i

cinquanta conrea dues línies diferents. Per una part, la poesia postsimbolista

caracteritzada per la recerca d’una

expressió lingüística culta i un

llenguatge rigorós com a objectiu

principal. D’altra banda, la línia avantguardista propera a Foix

que defensa l’experimentalisme.

Amb

l’arribada dels 60 els esdeveniments històrics acosten la poesia al realisme

històric o social que reivindica la participació de la literatura en la lluita

per l’alliberament. Com a llibres cabdals d’aquest nou corrent es

publiquen Vacances pagades de Pere Quart

i La pell de brau de Salvador Espriu.

Al País Valencià el canvi aparegué als 70 on

apareix la poesia quotidiana de Vicent Andrés Estellés, i el simbolisme de

Ramon Pinyol entre d’altres. Aquesta generació malgrat la seua diversitat

coincideix en el trencament amb la tradició històrica anterior.

Com a conclusió, el fenomen de la “Nova Cançó”

va permetre la difusió massiva de molts

poemes. Gràcies a Raimon, un dels cantant més emblemàtics, la poesia catalana assolí un gran impacte

social amb les seues cançons.

tema 7: vicent andrés i

estellés

Explica les aportacions de Vicent

Andrés Estellés al gènere poètic.

Vicent

Andrés i Estellés fou un periodista i poeta prolífic molt important durant la postguerra. Destaca

per barrejar característiques de la poesia tradicional amb un llenguatge

correcte però entenedor per l’ús d’un lèxic col·loquial. Els dos elements

principals són la repetició i l’encavalcament.

La

gamma temàtica d’Estellés es redueix a la vida quotidiana, l’amor, la mort, i

la consciència cívica. La quotidianitat dels fets representats busquen

reflectir la situació de València a la

postguerra envoltada de misèria i fam. El tractament de l’amor s’allunya

de la bellesa idíl·lica de Petrarca i té

una connotació bàsicament carnal i salvatge com al poema La carn vol carn. Abasta el

tema de la mort des d’un punt de vista quotidià o rememora les víctimes de la

guerra soterrades indignament sota els nostres peus com al poema Vora el barranc del Carraixet. La poesia

cívica i patriòtica mostra el seu compromís col·lectiu amb els esdeveniments

que assolen les terres valencianes i tot el país. Estellés es presenta com a intèrpret

de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus

valors més incontestables.

Molts

dels seus poemes han sigut versionats pel cantant Ovidi Montllor i hi ha

una representació teatral de la seua

vida “Poseu-me les ulleres” que ha fet arribar

la seua producció poètica a un públic més ampli.

Tenint

això en compte, podem considerar a

Vicent Andrés Estellés com una

veu poètica valenciana molt personal que ha funcionat com a vehicle de la

col·lectivitat durant la postguerra i que ha destacat per la seua habilitat per

fusionar els col·loquialismes i la quotidianitat amb una poesia magistralment

correcta.

Tema 8: SALVADOR ESPriu

Explica les característiques més

importants de la producció poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu, Premi d'Honor de les Lletres

Catalanes i proposat al Nobel, va iniciar la seua activitat literària com a

narrador, abans de la Guerra Civil (Laia o Ariadna al laberint grotesc).

En la postguerra, es queda a Barcelona on va dur una vida retirada i discreta.

No torna a escriure narrativa i es dedica quasi exclusivament al conreu de la

poesia, amb obres com La pell de brau, Llibre de Sinera, Setmana Santa, Final

del laberint o Les cançons d'Ariadna.

Els seus sis primers poemaris tracten el tema

de la mort amb un to melangiós. Hi abunden meditacions i interrogants sense

resposta possible.

Tot i que continua amb el tema de la mort, La

pell de brau és un llarg poema social i de compromís polític. Hi analitza

la Guerra Civil Espanyola.Al Llibre de Sinera, persisteix el to de

poesia civil, però centrada en la pàtria catalana.Setmana Santa,

reflecteix una preocupació metafísica.

En quant a les característiques generals de la

seua obra, hi abunden els símbols i la presència dels mites. El tema central de

la seua obra és la mort i el més enllà i es preocupa pel destí de Catalunya

després de la guerra. Domina tots els registres de la llengua. Al costat del

discurs metafísic sec i aspre, es troben pinzellades d'humor dur i cruel.

TEMA 9: POESIA ACTUAL

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

Segons Jordi Marrugat al

seu Aspectes

de la poesia catalana de la postmodernitat (2013) la poesia s’anomena

postmoderna desprès de 1970 i és caracteritza per la manca de mestres i escoles

poètiques i una immensa quantitat de poetes interessants.

Als 70 s’ aconsegueix superar la poesia realista

dels 60, fet que deixa arrere autors com Espriu i que construeix una poesia que

no cerca millorar la societat sinó senzillament es limita a ser poesia. Com a

mestre inicial coetani pels joves dels 70 trobem a Gimferrer. L’acostament

inicial dels joves dels 70 a l’ortodòxia mètrica provocarà que reben e malnom

de “retoricistes”, “formalistes” o “neonoucentistes”. Des dels 80 ençà la presència del català a

l’educació en llibertat garanteix un nivell lingüístic acceptable.

Els anys 90 foren calmats,

però el segle XI s’ha remogut literàriament amb dues antologies: Imparables i Pedra foguera. Aquestes obres demostren que en els anys 2000 es

torna de nou a projectes interterritorials, tret que definia els anys 70.

La poesia oral té actualment

dos mestres indiscutibles: Enric Cassasses i Josep Pedrals. Les tendències

dominants de la poesia actual són la “continuïtista” on diferenciem la poesia

de l’experiència (Porcar) i la postsimbolista (Joan Navarro) i una poesia més experimental com fa Jàfer.

En conclusió, malgrat la

reduïda força de la poesia als anys 2000 ha viscut i encara viu una certa

revifalla de presència mediàtica gràcies a internet o festivals de poesia com

la Poefesta d’Oliva. Com diu Pere Ciscar, autor d’una tesi doctoral sobre

aquest tema, la poesia actual és tracta d’un calaix de sastre.

TEMA 10: MIQUEL MARTÍ I POL

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò

social. Explica-ho i raona-ho

La

producció literària de Miquel Martí i Pol està estretament lligada al

desenvolupament de la seua vida. Es conegut com a poeta realista ja que els

seus primers poemes s’inclouen al corrent literari del realisme històric.

El poble i La fàbrica són una excel·lent mostra del

seu compromís amb la classe treballadora on fa servir una poesia realista per

tal de denunciar les cruentes condicions laborals i criticar indirectament el

panorama social i polític.

Les

circumstàncies personals prompte marquen la poesia de Martí i Pol quan li

diagnostiquen esclerosi múltiple als anys 70 fet que provoca la imposició de la solitud, l’angoixa i una certa presència

de la mort com a temes recurrents.

Als

noranta amb Un hivern plàcid fa una

reflexió sobre la vida col·lectiva del país, sobre els esdeveniments d’ordre

social i polític coetanis.

La

importància del poeta es deguda entre altres coses pel llenguatge directe i

assequible, per l’essència comunicativa de la seua poesia i perquè el seu mon

metafòric defuig de l’hermetisme. La

difusió que de manera progressiva ha aconseguit l’obra de Martí i Pol l’ha

convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del

final del segle XX. En aquesta línia ha tingut un pes innegable la versió

musical de molts dels seus poemes per part del cantant Lluís Llach.

TEMA 11: TEATRE

POSTGUERRA-ANYS 70

Descriu la renovació teatral que va

des de la postguerra fins als anys 70

La

prohibició del català a l’àmbit públic arriba també a les produccions teatrals

fet que limita les representacions a temes folklòrics o religiosos com Els

miracles de Sant Vicent Ferrer. Però a partir del 1946, el teatre català va

reprendre les seues activitats professionals de forma pública.

A

València, el públic demanava obres d’evasió i es programaven obres còmiques que

responien al model del sainet, com la revista musical La cotorra del mercat. A

Catalunya, el 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia de

teatre que va dur endavant la programació de clàssics (Shakespeare), editaren traduccions (Ionesco

o Brecht) i posaren en escena plataformes no comercials d’autors com Brossa o

Pedrolo. El 1960 es fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous

corrents teatrals, que fou decisiva en la creació del teatre independent de la

dècada següent.

A

finals dels 60 s’estableix el teatre independent que suposa una renovació

profunda. Caracteritzada per una nova concepció teatral determinada per la

filosofia i estètica de Brecht trobem

espais teatrals allunyats de la tradició i la importància de l’expressió

corporal i la improvisació de l’artista. Destaquem grups com Dagoll Dagom i

Joglars.

El

desenvolupament del teatre al País Valencià ha estat relacionat de manera molt

directa amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera. El teatre de Rodolf Sirera s’ha caracteritzat per una recerca

formal molt acusada, i per la incorporació d’elements i recursos expressius

provinents d’altres mitjans de comunicació i d’altres tradicions teatrals.

En

síntesi, el teatre travessa l’agitació

del període franquista desenvolupant

diferents vessants teatrals tant

a València com a Catalunya.

tema 12: manuel de pedrolo

Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de

Manuel de Pedrolo

La producció literària de

Manuel de Pedrolo és caracteritza per la varietat i extensió. Pedrolo conrea

gèneres molt diversos. Centrant-nos en la obra dramàtica trobem que es troba entre 1958 i 1963 es composa per 13 obres que

poden relacionar-se amb el teatre de l’absurd.

El teatre de Pedrolo

coincideix amb el teatre de l’absurd pel fet que trenca amb les unitats de

temps, acció i espai del teatre tradicional, per la a desaparició de

l’argument, la temàtica principal com la

solitud, el patiment o l’aïllament i pels diàlegs incoherents. Malgrat aquestes semblances Pedrolo determina

el seu teatre com a teatre de l’abstracte. La principal raó és que al teatre de

l’absurd els temes es tracten des de la manca de paraules i al teatre de

l’abstracte de Pedrolo mitjançant el diàleg incoherent s’enfronten als problemes.

La mort, la comunicació, el

sentit de l’existència i sobretot la llibertat articulen l’eix temàtic de

Pedrolo. Obres com Cruma o Homes

i No tracten els temes de les

dificultats comunicació i la llibertat. En aquesta línia, Pedrolo està

influenciat per existencialistes com Sartre o Camus ja que tracta temes

transcendentals i filosòfics. D’altra banda,

trobem en la indeterminació geogràfica dels espais representats certa

prudència per evitar represàlies del règim feixista.

Resumint, Manuel de Pedrolo

desenvolupa en un període molt curt un conjunt d’obres pròpies del teatre

abstracte plenes d’originalitat i essència que li donen un caràcter extraordinari

a la seua producció teatral.

13. Descriu les característiques

bàsiques de l'escriptura teatral actual.

A partir dels anys 70, els nous camins teatrals

es concreten en els següents punts: Investigació

de nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i

sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple “La

Cabana”, que

comença la representació fora del recinte teatral o “Els

Comediants” que converteixen un estadi olímpic en un teatre.

Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes

companyies elaboren el text a l'interior del grup. Rebutgen així la figura de

l'autor teatral que escriu sol, a sa casa. En són un exemple “Els

joglars”. Importància de la figura del director escènic.

Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar,

hi ha doncs, una implicació total en l'obra. Rebuig

de la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre

occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals

africanes i sobretot oriental, totes elles més rituals i simbòliques. Barreja de mitjans expressius. Tot és valid en

l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món

teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim i el circ, amb la

projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte

la travessen.

14. Explica l'obra teatral de

Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració

realista, es basa, sovint en tècniques d'origen literari (fulletó,

ciència-ficció, còmic, etc). Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella

generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, i denuncia

l'actitud d'aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una

posició s'oblidaren de les penes que havien passat. Entre

les seues obres cal destacar: La desaparició de Wendy o Quan la ràdio

parlava de Franco.

Però si avui dia és conegut és per ser el

creador del serials televisius en català de gran audiència: “Poble

Nou”, “Rosa”,“Laberint

d'ombres” i “El cor de la ciutat” entre altres.

“Poble Nou” fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social

digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una

família i la contraposició entre el vell i el nou. L'acció se situava a

Barcelona, com a símbol de tota Catalunya. L'argument es desenvolupa al voltant

d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canvia quan a la

mare li toca la loteria. Així, van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats

no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es

tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. La

història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de

servir de normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors

tolerants a través de la història dels personatges.