Karteikarten
2n Batxillerat II: Explicar el significat del mot i posar un sinònim (Àlex Lluch)
Karten in diesem Stapel (13)
- 1Activitat 2Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents
- 2jo CERCAVA la vista que s’albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides, de pujols sense gràcia i d’una claredat de cel límpid i eixut.cercava: ‘Assajar, provar, de trobar, de descobrir’. Buscava.
- 3o cercava la vista que s’albirava pels grans finestrals, DE TANT EN TANT, com una aconhortadora evasió, i veia de cara a l’est un paisatge noude tant en tant: ‘Alguna vegada, a intervals’. A vegades, a voltes
- 4un home amb ulleres de cristalls GRUIXUTS...gruixuts: ‘Que té un gruix considerable’, ‘de molta grossària’. Grossos.
- 5M’havien manat de fer tiretes de xarol d’uns quinze centímetres de llargària per un i mig d’ample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, però indefectiblement orgullós de la seua PERÍCIA, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava obertamentperícia: ‘Pràctica, habilitat, en una art, en una ciència’. Habilitat, pràctica, traça, bona mà
- 6Durant els primers mil·límetres d’aquesta trajectòria ‒iniciada amb més esperança que no pas convenciment‒, l’envaeix el VERTIGENvertigen: ‘Sensació d’inseguretat provocada per trobar-se en un lloc elevat’; rodament de cap, mareig, torba
- 7Per a la gota, en canvi, aquesta ESTONA conté part de la vellesa i tota la maduresa. El temps necessari per oblidar el que ha viscut més recentment i recordar només els primers temps de vidaestona: ‘espai de temps d’alguna durada’; instant, moment
- 8Li costa mantenir una forma esfèrica. La inèrcia li TIBA la pell. Tant, que li agradaria ser de mercuritiba: ‘Posar tens, rígid’, ‘Posar tibant o més tibant’; estira, allarga, tensa
- 9La gota esclata i s’escampa en mil BOCINS que, indiferents al tacte d’acer inoxidable de la picbocins: ‘trossos o parts en què es descompon’; trossos, parts, fragments
- 10Un llum verd del pont feria l’aigua GAIREBÉ sota els seus peus. Es tragué un mocador de la butxacagairebé: ‘No del tot però faltant-hi poc’. Quasi
- 11Un llum verd del pont feria l’aigua gairebé sota els seus peus. Es tragué un mocador de la butxaca, es descordà la brusa i se’l posà entre el pit i la camisa xopa. Sentí una mica de benestar i CLOGUÉ els ullsclogué: ‘Cobrir l’obertura (d’alguna cosa) de manera que reste aïllada de l’exterior’. Tancà, aclucà
- 12Quan obrí els ulls veié que, enllà del riu, al fons del cel, un halo rogenc tenyia la boira. Li semblà que tornava a sentir CREPITAR la fusta encesa, que el fum tornava a ofegar-lacrepitar: ‘[La llenya, el carbó, etc.,] produir, en cremar, una successió de petits sorolls’. Cruixir, espetegar, espetarregar.
- 13Havien deixat la porta oberta i l’aire feia entrar la boira i APROPAVA el martelleig enervant de la base. Després se n’anarenapropava: ‘Posar a prop’. Acostava, aproximava, atansava
Informationen
- Beschreibung
- Activitats estretes dels exàmens de PAU que treballa els significats i els sinònims
- Erstellt von
- Àlex Lluch
- Aufrufe
- 94
- Tags
- Bewertung