Mindmap
Art
Inhalt der Mindmap
Art
L'Art
- És una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. És, per tant, l'expressió per mitjà de la qual l'ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.
- Com a...
- Document social
- Matèria d'estudi
- Patrimoni
- Museus
- Són llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar obres d'art.
- Públics
- S'inicien al final del segle XVIII, com a resultat de la donació de les col·leccions d'art de les monarquies. Com el Museu del Louvre, del Prado...
- Privats
- Van lligats a les col·leccions particulars i als artistes mateixos.
- De col·lecció
- Com la Wallace Collection a Londres, la Fryck Collection a Nova York...
- D'artistes
- Com el Musée Rodin, a París, el Museo Sorolla, a Madrid, el Museu Picasso, a Barcelona i París, o el Museu Dalí, a Figueres.
- Tipologies artístiques
- Arts majors
- Inlouen principalment l'arquitectura, l'escultura i la pintura, juntament amb d'altres que són afins com el dibuix, el gravat i el mosaic.
- Arts menors
- Inlouen la miniatura, l'orfebreria, el tapís, la ceràmica, el vidre i el mobiliari.
- Arts majors
- Procés creador
- Idea
- Realització
- Analització d'una obra, dos punts de vista
- Formal o plàstic
- Contingut o significat
L'Urbanisme
- Es defineix com la disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques.
- Tipus
- Puntual
- Es defineix per les plaçes i els petits o grans espais públics creats a les ciutats.
- De ciutat
- Concepte més global, que busca de relacionar el traçat urbà d'una manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats.
- Radial
- Ortogonal
- De paisatge o de jardins
- S'entén l'organització coherent d'uns espais complementaris d'una vil·la, un palau o un castell, o com a parcs urbans, dintre de la ciutat, destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.
- Puntual
L'Arquitectura
- Es defineix comunament com l'art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús de les persones, i és considerada com a art pel fet que comporta una voluntat estètica.
- Qualitats
- Firmitas (fermesa)
- Utilitas (utilitat)
- Venustas (elegància)
- Tipologies arquitectòniques
- Civil
- Domèstica
- Tres formes
- Insula o casa de pisos
- Domus o casa unifamiliar
- Villa o casa al camp
- Tres formes
- Lúdica
- S'inclourien els teatres, amfiteatres, circs, termes, estadis, poliesportius, cinemes...
- Institucional
- Inclou els ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis administratius...
- Commemorativa
- Inclou els arcs de triomf, els oblesics, els monuments, columnes...
- Comercial
- Inclou principalment les llotges de contractació, duanes, mercats, grans magatzems, centres comercials...
- Infraestructures
- Es relaciona amb l'enginyeria i amb l'urbanisme: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.
- Domèstica
- Religiosa
- Destinada principalment al culte i té l'expressió més genuïna en els temples.
- Civil
- Característiques
- Estructural
- Espai interior
- Espai exterior o volum
- Superficial
- Ornamentació
- Configuració de l'arquitectura
- Factors
- Llum i color
- Els murs i les formes que embolcallen i defineixen l'espai
- Eixos de composició general
- Proporcions
- Factors
- Estructural
- Elements materials i tècnics
- Materials
- Funció
- Constructiva
- Materials més utilitzats: fang, fusta, pedra, ferro, acer, vidre, formigó armat...
- Ornamental
- Materials més utilitzats: estuc, emblanquinats, guixos, mosaics, porcellanes...
- Constructiva
- Funció
- Tècnics
- Sostenidors
- Mur
- És un suport de caire continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment.
- Tipus
- De càrrega o paret mestra
- De separació
- Elements
- Aparell
- És la forma com es troben disposats o aparellats els materials utilitzats per a la construcció.
- Regulars
- Irregulars
- Parament o superfície
- El mur pot estar a la vista o es pot amagar recobrint-lo amb una capa de morter de ciment o de calç (argamassa).
- Obertures
- Portes
- Finestres
- Aparell
- Columnes, pilars i pilastres
- Són els suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs i, de vegades, per reforçar els murs.
- Columna
- Element sostenidor vertical més característic. De secció circular i, generalment, de forma cilíndrica.
- Elements
- Base o pedestal
- Sobre la qual descansa el fust. La base pot ser simple o bé estar composta de sòcol i d'una o més motllures decoratives (tor i escòcia).
- Fust
- És la part central de la columna entre la base i el capitell. Pot ser llis, acanalat, estriat, entorxat o salomònic.
- Capitell
- La part superior de la columna. Es la part que té més riquesa decorativa. Damunt el capitell descansen l'arc i l'entaulament.
- Base o pedestal
- Pilar
- És un element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.
- Pilastra
- És un pilar adossat a la paret. La seva base es troba en la part inferior i el capitell en la part superior.
- Altres
- Descansen al terra
- Contrafors o estreps
- Suports verticals d'obra massissa adossats a un mur.
- Peu dret
- És qualsevol suport vertical, normalment de fusta, coronat per una peça horitzontal anomenada sabata.
- Cariàtides i els atlants
- Són escultures femenines i masculines, respectivament, que substitueixen el fust d'una columna o una pilastra.
- Contrafors o estreps
- No descansen al terra
- Mènsules, cartel·les i permòdols
- Descansen al terra
- Mur
- Sostinguts
- La llinda
- Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical.
- Arc
- És un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta.
- Parts
- Dovelles
- Impostes
- Línia d'imposta
- Sagita
- Forma
- Mig punt
- Apuntat
- Ferradura
- Peraltat
- Funció
- Former
- Transversal
- Arcbotant
- Cobertes planes o arquitravades
- Són les que recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sotenidors.
- Elements
- Entaulament
- Frontó
- Cobertes corbades o de volta
- Són les cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d'un arc generador.
- Volta
- És una coberta de secció corba, originada pel desplaçament d'un arc generador al llarg d'un eix longitudinal.
- Tipus
- De canó
- D'arestes
- De creueria
- Amb petxines
- Estrellada
- Cúpula
- És una volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d'un arc generador sobre la seva clau o dovella central que tanca l'arc.
- Tipus
- De mitja taronja
- El·líptica
- Oval
- Bulbosa
- Geodèsica
- La llinda
- Sostenidors
- Materials
La Plàstica
- Engloba totes les manifestacions pictòriques i escultòriques. Té una representació bidimensional. Les obres solen ser realitzacions úniques i originals.
- Temàtica
- Religiosa
- Mitològica
- Històric
L'Escultura
- Està pensada per ocupar un lloc concret. Això comporta certs condicionaments, com, per exemple, que el punt de vista sigui únic o múltiple, frontal o circular, també la distància física que hi ha entre escultura i espectador.
- Modelatge
- L'artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines.
- Tallat
- Consisteix a llevar i rebaixar material d'un bloc de pedra, de marbre o de fusta.
- Buidatge
- És una tècnica escultòrica per mitjà de la qual s'obté un motlle a partir d'un model realitzat prèviament en cera o amb un altre material mal·leable.
- Materials
- Marbre
- Granit
- Fustes
- Fang cuit
- Acer
- Ferro
- Instruments
- Desbastat
- Es fa amb un punter.
- Cisells
- Eines tallants de tall recte.
- Gúbies
- Tenen el tall corbat.
- Allisat
- Desbastat
- Forma de l'escultura
- Ple volum
- Unifacialitat
- Un únic punt de vista òptim frontal.
- Multifacialitat
- Multiplicitat de punts de vista òptims.
- Unifacialitat
- Relleu
- És la forma d'escultura que s'acosta més a la pintura, però no fa servir el dibuix i el solor, sinó els diversos tipus de relleu per aconseguir perspectiva i profunditat en la representació.
- Alt
- El relleu ve a ser una escultura gairebé exempta, sobresurt més de la meitat del seu volum.
- Mig
- El relleu només sobresurt en la meitat de la figura.
- Baix
- El relleu té un gruix inferior a mitjà figura,
- Ple volum
La Pintura
- Manifestació artística que el públic coneix més bé, tot i que el procés d'elaboració pictòrica és complex.
- Instruments
- Paleta
- Suport sobre el qual el pintor posa els pigments que farà servir en l'obra.
- Pinzell
- És l'eina que, en actuar sobre els suports, els imprimeix.
- Espàtula
- S'utilitza per barrejar colors, aplicar-los i estendre en capes de fons i de pintura.
- Paleta
- Eines del dibuixant
- Llapis
- Ploma
- Suports
- Paret
- Anomenat art parietal.
- Fusta
- Anomenada taula.
- Tela
- Anomenada llenç.
- Mur
- Anomenat pintura mural.
- Fresc
- Tremp
- Pergamí
- Paret
- Tècniques
- Tradicionals
- Fresc
- És la modalitat més usual de la pintura moral. Es realitza sobre un arrebosat de calç fresc que serveix de suport per als diversos pigments dissolts en aigua.
- Sinòpia
- Un dibuix preparatori que es fa damunt l'arrebossat.
- Tremp
- La tècnica del tremp, generalment, és rovell d'ou barrejat amb látex de brot de figuera i aigua, i va ser utilitzat pels pintors renaixentistes.
- Oli
- La tècnica de l'oli sobre taula o sobre llenç, consisteix en una barreja de pigments amb oli, generalment de llinassa o de nou.
- Aquarel·la
- Només fa servir colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
- Guaix o aiguada
- És semblant a l'aquarel·la. Consisteix en la utilització de colors opacs, una mica pastosos, i l'ús del blanc.
- Encàustica
- És una preparació de colors diluïts en cera fosa, que fa d'aglutinant.
- Fresc
- Elaboració color
- Pigments
- Aglutinants
- Tradicionals
El Dibuix
- És, generalment, la fase pèvia de la realització artística. Una de les característiques que normalment s'associen al dibuix és la seva relativa brevetat d'execució.
- Tècnica
- A llapis
- A tinta
- A carbó
- Sanguina
- Pastel
- És una tècnica que s'executa en sec.
- Cera
- És més grassa i consisteix en una barreja de colors amb cera líquida.
El Gravat
- Característiques més rellevants és la seració, és a dir, la possibilitat de ser reproduït més d'una vegada. La imatge que s'ha de gravar tindrà com a suport el paper i de vegades la tela.
- Mètodes impressió
- Buit
- En la qual la matriu, generalment de coure, es dibuixa a base de solcs.
- Planogràfica o litografia
- Es dibuixa sobre una matriu de pedra.
- Plantilla o serigrafia
- La imatge s'obté transferint el color; a través d'una matriu de seda, a la superfície del paper.
- Esgrafiat
- Semblant al gravat ja que el dibuix resultant no té relleu sinó que està enfondit.
- Buit
- Tipos
- De creació
- Crea una obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable, segons la tècnica elegida.
- De traducció
- Copia, com la fotografia moderna, una pintura, una escultura, una arquitectura, etc.
- De creació
Altres tipologies artístiques
- Miniatura
- Pintura al tremp de petites dimensions, feta sobre un pergamí o un paper, que s'utilitza per decorar manuscrits.
- Vitrall
- Es treballa a la manera d'un mosaic damunt un dibuix previ.
- Mosaic
- S'utilitza com a paviment o per adornar murs.
- Ceràmica
- Abraça la llarga gamma de productes que s'obtenen modelant masses d'argila i altres terres.
- Permeables
- Terracuita
- Pisa
- Impermeables
- Gres
- Porcellana
- Miniatura
L'art en la cultura de masses
- Fotografia
- Cinema
- Vehicle de transmissió ideològica i de creació artística.
- Cartell
- Reflex fidel de l'art i de les inquietuds socials de cada època.
- Còmic
- Video i noves tecnologies
Anàlisis de l'obra d'art
- Urbanisme
- En l'anàlisi de l'obra urbanística cal considerar: la trama urbana i la seva relació amb l'arquitectura, i els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o territori.
- Arquitectura
- Vistes
- Façana
- S'estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (organització vertical).
- Planta
- Pot ser de tipus diferents segons l'estil, l'època i la funció.
- Alçat
- Conjunt d'elements arquitectònics verticals.
- Façana
- Funció
- Objectiu amb què ha estat projectada (funció utilitaria, teatral, especulativa, comercial, etc.)
- Simbolisme
- Poder polític, religiós o econòmic.
- Vistes
- Escultura
- Anàlisi formal
- Observació
- Unifacial
- S'observa des d'un sol punt de vista.
- Multifacial
- S'observa de diverses perspectives.
- Unifacial
- Tipus de cromatisme
- Ja sigui policromia, daurats, estofats, etc.
- Tipologia
- Ja sigui de ple volum, alt relleu, mig relleu, baix relleu, relleu incisiu, etc.
- Observació
- Anàlisi conceptual
- Serveix per comprendre el significat de l'escultura.
- Funció
- Religiosa, política, al·legòrica, didàctica, devocional o decorativa.
- Anàlisi tècnica
- Materials
- Pedra, marbre, bronze, fusta, ceràmica...
- Materials
- Anàlisi formal
- Pintura
- Anàlisi formal
- Composició
- Oberta
- S'anomena centrífuga, si els elements van cap als extrems del quadre.
- Tancada
- S'anomena també centrípeta. Si tots els elements van cap al centre del quadre.
- Unitària
- Si els elements interaccionen o s'entrellacen els uns amb els altres.
- No unitària
- Si els elements es troben individualitzats.
- Superficial
- Si les diverses parts que integra estan separades per una perspectiva geomètrica.
- Profunda
- Si els elements se superposen per mitjà d'una perspectiva aèrea.
- Geometria
- Pot ser: circular, triangular, amb elements en franges verticals o horitzontals, amb corbes...
- Oberta
- Llum
- Origen
- Naturalesa
- Natural, artificial o conseqüent.
- Cromatisme
- Composició
- Anàlisi conceptual
- Tema
- històric, mitològic, retrat, paisatge o natura morta.
- Fonts literàries
- En les que es basa, com la Bíblia, llibres d'història, mites...
- Iconografia
- Estudi de l'obra basat en una anàlisi descriptiva de les imatges respecte de la temàtica representada.
- Funció
- Tema
- Anàlisi tècnica
- Tècnica
- La tècnica utilitzada per l'artista, com; oli, fresc, cera, carbó, tinta, gravat, litografia...
- Suport
- Com la tela, la paret, el mur, paper, cartró, vidre, pedra, plàstic, ceràmica...
- Situació
- El coneixement de la situació de l'obra pictòrica, com el sostre d'una cova, en tombes, esglésies, palaus o cases, retaules, etc.
- Tècnica
- Anàlisi formal
- Urbanisme