CRISI DE LA RESTAURACIÓ, PRIMO DE RIVRA

Seite 1

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

1913--> Situació delicada ja que el torn de partits no garantien estabilitat. Eduardo dato va presidir del 1913 al 1915 declarant la neutralitat espanyola davant la Gran Guerra.

1912--> Assassinat de Canalejas (Partit Lliberal)

El moviment obrer agafa força. Radicalització.

Van enfortir les organitzacions sindicals i polítiques.

1921--> Es forma el Partido comunista de España

El govern va empendre una repressió duríssima contra l'obrerisme.

Van armar grups de pistolers a sou.

Tot això es va considerar com una "guerra social"

Concentració nacional

Anotnio Maura va fer un govern de "concentració nacional", el qual estava format per polítics consrvadors, liberals, i Francesc Combó regionalista català.

Aquest govern es centrava en:

- Modernització parlamentària

- Reforma de l'exèrcit

- Amnistia social per apaivagar l'obrerisme

- Aprovació de pressupostos per impulsar la modernització del país, sobretot en maquinària de l'estat.

No obstant, tot això va crear més crisi i inestabilitat.

Crisi del Marroc

L'acció colonial espanyola va actuar amb:

- Accions desafortunades

- Derrotes

- Despeses extraordinàries que desestabilitzaven els pressupostos de l'estat.

- Impopularitat de la guerra, va convertir-se en una arma política i motiu de creixent desestabilització parlamentària.

Seite 2

PRIMO DE RIVERA

COP D'ESTAT

Causes i justificacions del cop d'estat

Causes internes:

Crisi de la Restauració

Crisi social: camp i ciutat. Guerra social (Barcelona).

Desastre d'Annual del 1921 (Marroc)

Causes externes:

La Gran Guerra va estendre una onada de descrèdit del sistema parlamentàri--> Corrupció política i egoisme econòmic.

Impacte de Mussolini

Aixecaments antiparlamentaris a Espanya.

Setembre del 1923 Miguel Primo de Rivera es va aixecar i va conseguir el beneplàcit d'Alfons XII suport de l'exèrcit. Va assegurar pau social i que retornaria la confiança de la ciutadania per poder modernitzar el país. Va prometre que respectaria el catalanisme i amb això va guanyar més suport. Va anunciar que la seva actuació duraria 3 mesos,esprés retornaria el poder als civils.

LA DICTADURA

Directori militar (1923-1925)

-Influència del model feixista italià

-Col·laboració del PSOE i la UGT

-Desembarcament d'Alhucemas

Durant aquest període els militars es van fer càrrec del govern. Volien posar fi al sistema de la Restauració, al parlamentarisme, als partits polítics, i a la corrupció caciquista.

Al desembre, Primo de Rivera va visitar Mussolini i va inspirar-se en la seva política. De seguida va veure que la seva dictadura no duraria 3 mesos, cada cop intervenia en més sectors. Va crear un aprtit únic anomenat Unió patriòtica que li va donar suport. Al setembre de 1925, amb l'aliança amb França, a dur a terme amb èxit el desembarcament d'Alhucemas.

Aquest desembarcament propiciaria la fi de la guerra del Rif. La operació va consistir en el desembarcament de 13.000 soldats espanyols transportats desde Ceuta i Melilla per la operació armada hispano-francesa.

Directori civil (1925-1929)

Al 1925 Primo de Rivera va crear un govern de civils, amb polítics conservadors i tènics. Destacant Calvo Sotelo.

Aprofitant un cicle expansiu de l'economia mundial, van crear la xarxa radial de carreteres nacionals van reordenar el sistema federal

1929 es van fer l'Exposició Ibemericana de Sevilla i l'Exposició internacional de Barcelona.

El gran intervecionisme de la dictadura va molestar els interessos de molts sectors econòmics, fins i tot internacionals, fet que va debilitar el règim.

Al final del període, el dictador va voler donar una aparença de normalitat i va crear l'Assamblea Nacional Consultiva, un parlament sense capacitat legislativa.

DICTADURA CONTRA CATALUNYA

Malgrat le declaracions inicials, un dels grans objectius del dictador fou anihilar el catalanisme els seus partits, organitzacions, institucions...

Al 1923 va fer un dcret anomenat "contra el separatisme" que prohibia l'ús del català en actes públics, la censura de la premsa en català i el control i clausura de institucions catalanes com l'orfeó i el camp del FC Barcelona. Una de les seves accions més destacades va ser contra la Mancomunitat de Catalunya.

Tots aquests actes varen provocar un moviment de solidaritat amb Catalunya.

L'OPOSICIÓ CONTRA LA DICTADURA I LA CRISI DEL RÈGIM

-Afebliment de l'oposició com a conseqüència de la forta repressió

-Prats de Molló

-Moviment d'intel·lectals contra la Dictadura

-Articulació d'una oposició estudiantil

-Dissensions dins l'exèrcits

-Crítiques de diversos sectors econòmics

Seite 3

LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I L'OBRA CONSTITUENT

Crisi de la monarquia

-Governs de Berenguer i Aznar

-Pacte de San Sebastià: per eliminar la monarquia

-Formació d'un comitè revolucionari

Proclamació de la República

-Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931

-Proclamació de la República el 14 d'abril

Obertura d'un procés constituent

-Formació d'un govern provisional

-Eleccions generals del 28 de juny de 1931

-Aprovació d'una nova Constitució:

-República democràtica de treballadors

-L'estat espanyol no té religió oficial

-La República constitueix un estat integgral, compatible amb l'autonomia dels municipis i de les regions

BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

La difícil consolidació de la República

-Insurreccionisme anarquista

-Confrontació amb l'Església catòlica

-Cop d'estat del general Sansurjo

L'obra reformista republicana

-Reforma militar

-Reforma religiosa

-Reforma agrària

-Reforma autonòmica

La crisi del bienni de les esquerres

-Crispació de les masses populars

-Radicalització anarquista

-Llei de defensa de la República

-Ascens i enfortiment de la dreta i de l'extrema dreta:

-Renovación Española

-Falange Española

-Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)

Constitucio del 1931

president Zamora

respecten autonomies i regions

separacio esglesia estat

sufragi universal amb dones

cambra unica

drets socials clases treballdores

laic, es prohibeixen les ordres religioses a la practica de l'ensenyament

UGT- CNT- FAI

Seite 4

POSSIBLES PREGUNTES SELECTIVITAT

"FOTO DESEMBARCAMENT D'ALAHUCEMAS"

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

c) Expliqueu la importància del desembarcament d’Alhucemas. [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions:

a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, l’obra política d’aquest règim, l’oposició i com va acabar. [2,5 punts]

b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, la crisi del 1917 i els anys del pistolerisme fins al 1923. [2,5 punts]

PAUTES DE CORRECCIÓ

L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts)

Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre, obra de José Moreno Carbonero (0’25 punts) que representa una escena del desembarcament d’Alhucemas. (0’50 punts)

b) Digueu quin és el context històric del contingut de la font. (0’75 punts)

Cal que l’alumnat situi el contingut de la font com pertanyent a la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (0’75 punts).

c) Expliqueu la importància del desembarcament d’Alhucemas. (1 punt)

Cal que l’alumnat situi el desembarcament com fonamental a l’hora d’aconseguir la derrota de la insurrecció dels rifenys que havia portat a derrotes com la d’Annual de 1921, i que es completaria el 1927. (1 punt)

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues opcions:

a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, l’obra política d’aquest règim, l’oposició i com va acabar. (2’50 punts).

El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les causes de l’establiment de la Dictadura (crisi social i pistolerisme, crisi política i decadència dels partits dinàstics, problema de les responsabilitats pel desastre d’Annual, creixent presencia dels militars en la vida política), la repressió de la CNT, la depuració i supressió de la Mancomunitat així com la repressió de l’ús de la lengua catalana i altres manifestacions anticatalanistes. Hauria també de fer referència a la solució del conflicte del Protectorat espanyol al Marroc després del desembarcament d’Alhucemas (1’25 punts). Igualemnt, a l’establiment del Directori Civil, a la política econòmica intervencionista i a la política de prestigi; hauria d’explicar quines foren les forces de l’oposició així com les circumstàncies de la fi del règim. (1’25 punts)