Seu de Valencia

Página 1

L'Església Catedral-Basílica Metropolitana de

l'Assumpció de la Mare de Déu de València, la Seu, és seu de l'arquebisbat de

València i està dedicada per desig de Jaume I a l'Asunción de María. Va ser

consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquista,

Fra Andrés d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, que

s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic

temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del que inclús hui es poden veure en peu

les columnes, en el museu de l'Almoina, junt amb la Catedral.

El gòtic valencià és l'estil constructiu

predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del romànic, del

gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es

venera el Sant Calze, datat del segle I, i dau a la catedral pel rei Alfons el

Magnànim en 1436.

L'estructura principal de la Catedral de

València es va alçar entre els segles XIII i XV, per la qual cosa és

principalment d'estil gòtic. No obstant això, la seua construcció es va

prolongar diversos segles raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics

-que van des de romànic, fins al neoclassicisme- que és la característica més

rellevant de la catedral de València i que la convertix en una joia de

l'arquitectura universal.