Història de la llengua

Història de la llengua

1. Segle XIX

   • Desenvolupament industrial, catalanisme i Renaixença cultural
     • Tres segles de Decadència = pèrdua important de prestigi social de la llengua. L'afany investigador dels il·lustrats i el redreçament econòmic burgesia = possibilitar la curiositat --> la història i la cultura pròpies, i redescobriment posterior. Coincideix amb el --> romanticisme i del nacionalisme a tot Europa. El català --> viure una rica Renaixença literària en la poesia, el teatre i la narrativa. Molts autors = Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
     • Segona meitat del segle XIX = obres de nivell universal i de gran èxit: de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joan Alcover, Joan Salvat-Papasseit, i Bartomeu Rosselló Pòrcel, alguns autors populars del primer terç del segle XX.
     • Català introduït a la premsa de tot el territori nacional, local i comarcal. Diaris: La Renaixença i La Veu de Catalunya, La Publicitat i El Matí. Revistes: L'Avenç.

2. Segle XX

   • La normativització de la llengua
     • Segle XX--> Catalunya--> catalanisme polític = reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i l'ús a l'Administració. Les institucions de poder local--> Mancomunitat de Catalunya = Enric Prat de la Riba --> un gran suport institucional al català: creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907 [IEC]). Prat de la Riba i de l'Institut --> la institucionalització de la tasca de Pompeu Fabra = el català es va dotar d'una normativa unificada i moderna. (1913 i 1930 [normes ortogràfiques, gramàtica, diccionari])
     • La campanya de L'Avenç
       • L'Avenç i Pompeu Fabra = reforma ortogràfica --> la llengua un vehicle apte per a totes les necessitats comunicatives. Els objectius de la campanya foren:
         • Modernització de la llengua, unificació de les postures culta i populista respecte a la recuperació de la llengua, depuració del llenguatge i el respecte a l'etimologia.
     • El Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906
       • 1906 --> I Congrés Internacional de la Llengua Catalana --> Antoni Maria i Alcover. Participació = èxit, hi van assistir representants de territoris del domini lingüístic.
       • L'objectiu del Congrés: traçar les directrius de la normativització i les tesis de Pompeu Fabra van ser adoptades majoritàriament, encara que amb polèmica.
     • La Creació de L'institut d'Estudis Catalans (IEC)
       • Conseqüència dels resultats: al Congrés, Enric Prat de la Riba --> va crear l'IEC el 1907. ran preocupació pels temes lingüístics.
     • Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862 – Palma, 1932)
       • Figura destacada --> procés de redreçament de la llengua catalana després de la Renaixença. El 1885 --> Contarelles. 1896 --> 24 volums de L'Aplec de Rondaies Mallorquines --> escrites en forma dialectal. 1901 --> Alcover --> la Lletra de convit = l'inici dels treballs per a l'elaboració d'un diccionari = Diccionari català-valencià-balear
         • Borja Moll, gran col·laborador = acabar la tasca del diccionari després de la mort d'Alcover.
     • Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 – Prada de Conflent, 1948)
       • Actuacions i publicacions: intervenció --> “Campanya lingüística de l'Avenç” = publicació del Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), participació --> primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), presidència --> secció filològica de l'IEC, publicació = Gramàtica catalana (1917) (oficial I.E.C.), Diccionari general de la llengua catalana (1932)--> representa = fixació i depuració del lèxic català modern. Converses filològiques (1954-1956). Els criteris :
         • Aconseguir una llengua clara i lògica.
         • Basar-se en la llengua parlada.
         • Estar en harmonia amb altres llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants.
         • Una llengua moderna i de cultura.
         • Una llengua supradialectal, que reculli les formes dialectals principals.