LLENGÜES EN CONTACTE

LLENGÜES EN CONTACTE

1. Ús en la societat

   • Sociolingüística
     • Disciplina que estudia els aspectes de variació lingüística i de contacte entre llengües
   • Cal conservar la diversitat de llengües
   • És corrent que en un mateix estat coexisteixin unes quantes llengües
   • Llengües minoritàries
     • Llengua minoritzada
       • Llengua que dins el seu territori ha patit una restricció dels seus usos, els quals van realitzant-se en una de les llengües en expansió
     • Tenen pocs milions de parlants

2. Multilingüisme o plurilingüisme

   • Ús de dos o més idiomes per part d'un individu o d'una comunitat o comunicació entre parlants de diferents idiomes
   • Bilingüisme
     • Bilingüisme individual
       • Ús de dues llengües per part d'una mateixa persona
       • Segons el grau de parla de cada llengua podem distingir diferents tipus, com per exemple:
         • Bilingüisme simètric
           • Si es parlen les dues llengües igualment. Si es al contrari parlarem de bilingüisme asimètric.
         • Bilingüisme instrumental
           • Quan algú aprèn una segona llengua
         • Bilingüisme passiu
           • Quan algú entèn un idioma però no el parla. El cas contrari seria el bilingüisme actiu.
     • Bilingüisme territorial
       • Es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l'idioma.
     • Bilingüisme social
       • Utilització de dues llengües en un mateix territori (una auctòctona i l'altra sobrevinguda).
       • Segons l'extensió de la llengua, el bilingüisme pot ser generalitzat o limitat-
       • Segons la situació legal podem distingir el bilingüisme oficial i el no oficial.

3. Normalització lingüística

   • Bilingüització
     • Això passa quan una persona aprèn una altra llengua. Una persona primer sap una llengua i després n'aprèn una altra (bilingüisme), però després, passa a oblidar la primera que havia après anteriorment.
   • Procés social amb l'objectiu de recuperar la llengua en recessió per assegurar-ne l'estabilitat.

4. Procés d'estandardització

   • Llengua estàndard
     • Llengua normalitzada amb una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt
   • Procés social orientat a fixar una varietat comuna apta per a tos els usos i a disposició de tots els parlants. Exigeix quatre condicions:
     • 1. Selecció d'una varietat geogràfica existent o la combinació de més d'una. Per exemple, en el francès.
       • 2. Normativització de la varietat, és a dir, establir normes per a l'ús oral i escrit.
         • 3. Adequació de la varietat a tots els usos i àmbits. Per exemple, confeccionant diccionaris terminològics.
           • 4. Acceptació per part de la massa parlant i en tots els contextos.

5. Situació actual del català

   • El català el parlen més de nou milions de persones.
   • Novena llengua de la Unió Europea i té més parlants que moltes llengües d'Estat.
   • Es parla a Andorra, França, Espanya i Itàlia.