El modernisme

El modernisme

1. Entre finals del S.XIX i principis del S.XX

2. A Catalunya

   • moviment de renovació cultural

3. Objectiu principal dels modernistes

   • La creacio de
     • L'ART TOTAL
       • L'art total vol dir unir diferents tipus d'art, com l'arquitectura, la pintura, la música i el teatre, en una sola obra. La idea és crear una experiència completa on tot treballi junts per transmetre una emoció única. Aquest concepte era molt important en el modernisme.
       • arquitectura, pintura, literatura,...

4. Cronologia

   • Inici del Modernisme
     • 1892
       • Celebració de la primera festa Modernista de Sitges (Santiago Rusiñol)
         • Una de les coses per les quals el Modernisme és reconegut és per les famoses festes modernistes de Sitges, que las organitzava Santiago Rusiñol. En las que reunien pintors, escriptors, burgesos,.. per promoure el modernisme (es feien exposicions, concerts,...). Aquestes festes van difondre l'art total.
   • Fi
     • 1911
       • L'any que mor Joan Maragall

5. Situacio social

   • Transformacións
     • Tecnològica
     • Indústria tèxtil
     • Revolució industrial
       • BURGESIA
         • La revolució industrial ja s'havia consolidat i havia situat la burgesia com la classe social més poderosa, perque eren els posseïdors del capital industrial i financer.
         • El artistes modernistes...
           • van adoptar dues opcions
             • confrontar a la burgesia
             • refugiar-se en les seves activitats literiàries o artístiques
       • pagesos
         • El camp es va industrialitzar, migració cap a les ciiutats, la situació del proletariat era pèssima

6. ETAPES

   • 1892-1900 Anys de formació
     • Durant aquesta etapa també és van celebrar les festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol a casa seva i taller del Cau Ferrat.
     • PACTE
       • entre
         • l'artista
         • societat
       • Per lluitar contra la posició uniformista de la burgesia
     • MANIFESTACIONS
       • Dels nous ideals
         • apareixen
           • Revistes literàries i artístiques
             • L'avenç Catalònia
             • Pèl & Ploma
             • Quatre Gats
   • 1900-1911 Consolidació
     • L'idea modernista
       • es manifesta
         • revista Joventut
         • diaria El Poble Català
     • A partir...
       • 1906
         • El Modernisme
           • conviurà
             • Noucentisme
               • Aquest nou moviment s'adaptara millor als interessos polítics i socials de la burgesia, es difondrá a través del diari La Veu de Catalunya
               • Época d'inquietud social
             • Els dos artistes *
               • Els dos artistes (Modernista I Noucentrista), son BURGESOS, però el modernista es basa en la llibertat individual, en l'art total i en la creació (no es preocupen per la política, lliures), els noucentristes desenvolupen professions més socils: política i periodisme (no tots, però la gran majoria), a part d'escriure, el noucentrisme es basa en valors civics i catalanisme (política que integra aquesta gent). Artista Nucentrista: Polític i Periodista

7. CORRENTS IDEOLÒGIQUES

   • Bohemi
     • Bohèmia daurada
       • La forma de vida pròpia d'aquells artistes de familíes benestants que viuen totalment dedicats a lart, sense dificultats econòmiques, a causa de la seva condició social, la majoria fills de families burgeses.
     • bohèmida negre
       • Fa referència a aquells artistes, menys afavorits, que malvivien del seu ofici
     • Estil de vida
   • TENDÈNCIES
     • regeneracionistes o vitalistes
       • Creuen que es un mitjá per transformar la societat i adopten una actitud política. L'artista era el guia que dirigía el poble per fer-lo progressar.
       • Joan Maragall
       • Entenen "l'art com a rebel·lió"
     • esteticistes o simbolistes
       • Es refugien en la seva activitat artística com a mitjà d'evasió. Practiquen la idea de l'art total, és a dir, la producció del màxim nombre d'expressions artístiques possibles per part d'un mateix artista.
       • Entenen "l'art com a passió"
       • Santiago Rusiñol

8. LA POESIA MODERNISTA

   • Els poetes rebutgen els sentimentalismes i tornen a tractar, amb un to vitalista, temes com el paisatge, la natura i les llegendes tradicionals. Destaquen: - Joan Maragall - L'Escola Mallorquina        (grup de poetes)
   • Es caracteritza
     • per
       • Espontànea
       • Serena
       • Equilibrada
     • Temes més importants
       • La natura
       • El paisatge
       • Les llegendes tradcionals
   • Joan Maragall
     • Poeta i escriptor
     • Membre de la intel·lectualitat barcelonina que venia de la Renaixença, amb una gran influència cultural i social
     • Va estudiar dret, i col·laborador d'El diario de Barcelona i de la revist l'Avenç
     • 1894 - Guanya els Jocs Florals ("La Sardana")
     • 1903 - Va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonès
     • 1906 - va participar en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana
     • 1911 - va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalan (IEC)
     • ESTIL POÈTIC
       • <<Teoria de la paraula viva>>
   • L'Escola Mallorquina
     • Grup de poetes Mallorquins
       • relacionats
         • Modrnisme i Noucentisme
           • Que entre el 1900 i 1950, es caracteritzen per fer una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins
     • Posa en relleu la influència del mòn clàssic, amb conceptes com...
       • contenció
       • l'harmonia
     • Conservadors, lligats al món rural i la religiositat
     • AUTORS
       • Miquel Costa i Llobera - Horacions (1906)
       • Joan Alcover - Cap al tard (1909)
   • LA NARRATIVA MODERNISTA
     • Planteja el conflicte de l'artista amb la societat a través de personatges marginats, influïts pel medi que els envolta. Els símbols i les mètafores pròpies de la poesia passen a ser habituals també en la narrativa. Es conrea sobretot la novel·la curta i el conte.
     • Tres tipus de novel·les
       • La novel·la rural
         • Presenta la natura com un medi dificil i dur contra el qual els personatges han de lluitar
         • Textos carregats d'expressions provinents dels ambits rurals, que reprodueixen la veu del poble.
         • Solitud (novel·la) - Victor Català
       • La novel·la decadentista
         • Reprodueixen els efectes de la realitat sobre l'artista
         • Atracció - Morbós, decadent i malalt
         • Personatges turmentats
         • Josafat (novel·la) - Prudenci Bertrana
       • La novel·la costumista
         • Deriva del quadre de costums de la Renaixença
         • Ofereix un retrat de la societat burgesa de l'època amb un cert sentit critic, com per exemple L'auca del senyor Esteve
           • Santiago Rusiñol
             • Després es va adaptar al teatre, reflecteix el conflicte de l'artista amb la societat
     • CATERINA ALBERT I PARADÍS (L'ESCALA, 1869 - 1966)
       • Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa
       • Victor Català
       • Es va decantar per la pintura i el dibuix, però més endavant es va concentrar en l'escriptura
         • Fama -> narrativa
       • destaca amb veu innovadora dins de la literatura catalana
         • Drames rurals (1902)
       • Obra + impor - > Solitud (Joventud) - 1904 i 1905
         • Manifest de les tensions de l'individu i l'entorn, en un escenari inquietant: la muntanya.
       • RECULLS DE CONTES
         • vAN HABER ANYS DE SILENCI
         • Contrallums (1930)
         • Vida mòlta (1950)
     • EL TEATRE MODERNISTA
       • AUTORS
         • JOAN PUIG I FERRETER
           • Dramaturg, novel·lista, poeta i pol·litic
           • La seva obra teatral es pot dividir
             • Influència d'autors russos i escandinaus, que es tradueix en drames de passions de llenguatge agosarat. Aigües encantades (1908), es refelcteix la lluita per la llibertat, la ignorancia...
             • L'acosta a la comèdia: La Senyora Isabel (1917, Si n'era una minyona (1918) o L'escala dels promesos (1922)
         • SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS
       • Génere més considerat - Permetia L'ART TOTAL (expressar diverses arts, drama, interpretació,...)
         • Joan Puig I Ferreter - regeneracionista
         • Santiago Rusiñol - esteticista

Imágenes y archivos del mapa