Tema 6. Ortografia Catalana.

Tema 6. Ortografia

• FONÈTICA
• La fonètica és la branca de la Lingüística que estudia la producció dels sons per part de l'emissor (fonètica articulatòria), la percepció i interpretació dels sons per part del receptor (fonètica perceptiva) i les propietats físiques del so (fonètica acústica).
• Els sons es transcriuen entre claudàtors [ b ]
• FONOLOGIA
• La fonologia, en canvi, estudia el valor funcional dels sons des del punt de vista lingüístic, és a dir, com a unitats mínimes distintives que, commutades (intercanviades) produeixen un canvi de significat.
• Els fonemes es transcriuen entre barres inclinades / b /
• Exemple: poble o doble. El canvi de fonema provoca un canvi de significat: /p/ /d/

Tema 6. Ortografia

• GRAFIES (O LLETRES): El català té 23 lletres o grafies que formen l'alfabet.
• FONEMES: Unitats purament conceptuals. són els fragments indivisibles de de la llengua oral. El català té 33 fonemes. Quan es materialitzen a través de la pronunciació esdevenen SONS, que són la unitat bàsica de la fonètica.
• Exemple 1: D l E l M l À l É l Sl F l E l S l T l A
• No es pot dividir cap dels 11 segments d'aquesta cadena oral. Hi corresponen 11 fonemes per a 11 lletres.
• Però: Exemple 2: N l o l s l é l qu l èe l m l p l a l ss l a
• En aquest cas hi ha 11 fonemes per a 14 lletres.
• SONS: De sons, n'hi ha molts més. Es transcriuen a través de l'alfabet fonètic. Alfabet Fonètic Internacional (AFI).
• - 1 so pot tenir més d'una grafia > cos, cel, gossa, caça
• - 1 grafia pot no tenir cap so > humanitat
• - 2 grafies poden representar un sol so > guerra

Tema 6. Ortografia

• 
• Pie de imagen: QUADRE1 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DE LES VOCALS CATALANES

Tema 6. Ortografia

• 
• Pie de imagen: QUADRE2 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DE LES VOCALS CATALANES

Tema 6. Ortografia

• 
• Pie de imagen: QUADRE3 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS SONS CONSONÀNTICS CATALANS

Tema 6. Ortografia

• SÍL·LABES: Els fonemes s'apleguen en unes unitats superiors que s'anomenen síl·labes. És una emissió de veu, un cop de veu, que té un to, una intensitat i una durada determinats.
• TÒNICA O ACCENTUADA: Pa-gès / An-tò-ni-a / ga-te-ta
• ÀTONA O NO ACCENTUADA: Ba - lan- ça
• DIVISIÓ DE LES SÍL·LABES:
• En general, cada vocal > una síl·laba
• Les lletres dels dígrafs rr, ss, l·l, tg, tj, tx, i ix pertanyen a síl·labes diferents. Exemple: pis-sar-ra / go - ril - la / met - ge / plat - ja / cai - xa
• Els dígrafs gu, qu, ll, ny no es poden separar: gui - tar - ra / Ra - quel / ca - lla / pi - nyó
• S'ha de respectar la integritat dels prefixos ad, an, con, en, in, des, ex, sub i trans, encara que vagin seguits d'una vocal: ad-hes-i-ó, an-a-e-rò-bic, in-hàbil, sub-a-quà-tic, trans-at-làn-tic.
• S'han de respectar els components dels pronoms nos-altres i vos-altres.

Tema 6. Ortografia

• DIFTONGS I TRIFTONGS
• Número de vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.
• Les vocals febles (i/u) no sempre funcionen com a vocals, sino que en contacte amb altres vocals, de vegades, fan funció de semiconsonants o semivocals. Per tant, pot donar-se que dues vocals o tres vocals formin part de la mateixa síl·laba.
• DIFTONG DECREIXENT:
• VOCAL+ I/U:
• ai-re, rei, boi-ra, cui-na, pau
• (i/u semivocals)
• DIFTONG CREIXENT:
• I/U + VOCAL a principi de mot o entre vocals:
• hie-na, io-gurt, iu-gos-lau, ba-ie-ta
• VOCAL U > GRUPS gua, qua, güe, qüe, güi, qüi, guo, quo
• guant, quan, se-güent, qües-ti-ó, pin-güí, a-de-qüi, quo-ti-di-à
• (i/u semiconsonants)
• 

Tema 6. Ortografia

• IMPORTANT
• NO SEMPRE I/U + VOCAL = DIFTONG.
• Les vocals feblres (i/u) fan la funció de vocals quan
• CONSONANT + VOCAL FEBLE (i/u) + VOCAL FORTA (a/e/o)
• Exemple: grà-ci-a, di-es, ci-èn-ci-es, pu-a, du-en, su-or
• HIAT
• Quan dues vocals seguides es pronuncien en síl·labes diferents diem que formen un hiat (com en els exemples anteriors).
• Altres exemples: di-a, so-lu-ci-ó, ra-ïm, ma-re-a, re-du-ït
• TRIFTONG
• N'hi ha pocs casos en català de 3 vocals que es pronunciïn en una mateixa síl·laba.
• DIFTONG CREIXENT + DIFTONG DECREIXENT
• Exemple: cre-ieu, guai-tar, li-qüeu, cre-ueu
• 
• Pie de imagen: HIATS I TRIFTONGS

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES
• VOCAL NEUTRA FINAL NOMS I ADJ. MASCULINS > E
• Ex. arbre, noble, negre, pobre...
• Excepte els que acaben en -arca, -ista, -cida, -ma i -ta: monarca, modista, magnicida, idioma, idiota o altres com policia, dia, belga.
• VOCAL NEUTRA FINAL NOMS I ADJ. FEMENINS > A
• Ex. casa, taula, negra, pobra...
• Excepte els que acaben en -aire, -ble, -me, -ne, -re: cantaire, manaire, noble, enorme, solemnre, lliure...
• Plurals de paraules en sing. acabades en -e/-a > -ES
• Ex. banyera > banyeres; teatre > teatres
• 

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES (2)
• TERMINACIONS VERBALS ÀTONES:
• vocal neutra + consonant = E
• Ex. canten, tòrcer, cabíem, créixer
• VOCAL NEUTRA FINAL DE DESINÈNCIES VERBALS = A
• Ex. anava, estava, estudiava
• Excepte: Els infinitius de la segona conjugació s'escriuen amb la vocal neutra final amb E: perdre, veure, viure
• I aquestes formes de l'Imperatiu: omple, corre, obre, vine
• Canvis ortogràfics en els plurals de paraules en singular acabades en A precedides de C, G, Ç, J i GU/QU: vaca/vaques; paga/paguen; dolça/dolces; Truja/truges; aigua/aigües; iniqua/iniqües
• 

Tema 6. Ortografia

• 
• ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES (3)
• Buscar la TÒNICA d'una altra paraula de la mateixa família, si no sabem si escriure A o E en una vocal neutra en una síl·laba inicial o medial de la paraula.
• Ex. quarantena / quaranta (tònica)
• pagar / paga (tònica)
• nevada / neu (tònica)
• Verbs amb doble arrel, en les formes àtones segueixen l'arrel amb A:
• Ex. jaure/jeure > jaient
• nàixer /néixer > naixia
• traure /treure > trauré
• Altres verbs: haver/heure/haure, fer, caure i saber, les formes àtones s'escriuen amb A: Ex. havia, faré, caigués, sabent.

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: O/U ÀTONES (1)
• Català central i balear, la o de vegades sona com una u. Per saber en posició àtona si hem d'escriure U/O, cal buscar una altra paraula de la mateixa arrel on la vocal sigui tònica:
• Ex. trompada / trompa
• donar / dono
• bullir/ bullo
• Excepcions
• Collir, cosir, escopir, sortir i tossir
• Tenen formes àtones en O sempre, encara que les tòniques siguin en U
• Totes les formes àtones dels verbs PODER I VOLER > O
• Excepte: puguem, pugueu, vulguem, vulgueu
• 

Tema 6. Ortografia

• 
• ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: O/U ÀTONES (2)
• Plural dels noms acabats en -s, -c, -sc, -st, -ix, -xt és en -OS.
• Ex. pres/presos; bosc/boscos
• Noms i adjectius que acaben en diftong s'escriuen amb -U
• ​​​​​​​Ex. museu, jueu.

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS: OCLUSIVES A FINAL DE SÍL·LABA O DE MOT (p/t/c; b/d/g)
• Al principi de mot, no hi ha problema: bou/ou, dos/tos, gos/cos
• Al final de mot, després de tònica, s'escriu l'oclusiva sorda encara que en els derivats se sonoritzi: concep/concebre, dit/didal, groc/groguenc
• Excepcions: mots d'origen no català com òxid, o les terminacions llatines -etud/itud (quietud/fortitud) i la grega -agog (demagog).
• Al final de mot i després de consonant o vocal àtona, s'escriu l'oclusiva que surt en els derivats: verb/verbal, àrab, Aràbia, serp/serpentejar, clàssic/clàssica
• Excepcions: 1a pers. pres. ind. verbs amb infinitiu amb diftong o que acaben en -ndre i -ldre > oclusiva sorda: bec, absolc, confonc (malgrat els derivats begui, absolgui, confongui)
• Altres excepcions, mots d'ús corrent com ànec, fàstic, càrrec, préssec, grec.
• 

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS: B / V
• Abans la v i la b es diferenciaven en la pronunciació. /v/ era fricatiu labiodental sonor. Només es conserva a la cvarietat balear i valenciana. Ara s'ha perdut i tenim paraules homòfones com beure/veure.
• Per distingir-les:
• S'ESCRIU B: Davant L, R (poble, pobre), darrere M (gamba) i quan alterna amb so P (cap / cabia).
• S'ESCRIU V: Darrere N (enviar, desenvolupar), quan al nom primitiu hi ha una U (bou/bover, beu/bevia) i a les terminacions del l'Imperfet d'Indicatiu de la primera conjugació: cantava, filava, cantàvem, filàvem....)
• 

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES FRICATIVES: Z, S, SS, C, Ç
• ALVEOLAR FRICATIU SONOR (S, Z)
• ALVEOLAR FRICATIU SORD (S, SS, C, Ç, SC, XC, CC)
• 

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES FRICATIVES: J/G, X/IX, TJ/TG, TX/IG
• FRICATIU PALATAL SONOR (J, G)
• FRICATIU PALATAL SORD (S, SS, C, Ç, SC, XC, CC)
• AFRICAT PALATAL SONOR (TG/TJ)
• AFRICAT PALATAL SORD (TX/IG)

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LES LABIALS + M; M+F; N+V; M + MP
• Quan m i n van al davant d’una consonant > problemes ortogràfics ja que tenen gairebé el mateix so:
• Ex. T’ho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar d’horari?
• En el quadre adjunt podeu veure les regles generals.
• Però, cal remarcar:
• Mots que s’escriuen amb m:
• impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, somiar
• Mots que dupliquen la consonant:
• mm > gamma, Gemma
• nn > Anna, annex, connectar, innocent, Susanna
• Els grups consonàntics mpt i mpc:
• Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte
• Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, símptoma, temptar, temptativa, temptejar
• Les paraules acabades en -sumpció: assumpció, presumpció I paraules com: exempció, redempció
• Les paraules compte, comte i conte
• 
• Pie de imagen: Regles de l'ortografia de les labials.

Tema 6. Ortografia

• I DELS SONS GEMINATS MM, NN, DD, L·L/TL

Tema 6. Ortografia

• 
• L GEMINADA
• La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l).
• El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia.
• Pautes:
• Mots començats amb:
• al·l: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot
• il·l: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar
• col·l: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar
• gal·l: gal·lès, gal·licisme
• mil·l: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre
• sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari

Tema 6. Ortografia

• L GEMINADA
• Mots acabats amb:
• -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la.
• -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la
• -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
• -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir
• Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:
• ampul·lós (ampolla) maxil·lar (maixella) flagel·lar (flagell)
• coral·lí (corall) cancel·lar (cancell) mol·lície (moll)
• lul·lià (Llull) fal·lible (falla) cerebel·lós (cervell)
• axil·la (aixella) metàl·lic (metall) gal·linaci (gallina)*
• cristal·lí (cristall) capil·lar (cabell) pel·lícula (pell)
• És útil recordar l'ortografia de les paraules següents:
• apel·lar el·lipsi intel·ligent pol·len
• Avel·lí estel·lar interpel·lar pol·lució
• bèl·lic excel·lent libèl·lula putxinel·li
• Brussel·les fal·laç medul·la rebel·lia
• cal·ligrafia fal·lera miscel·lània satèl·lit
• cèl·lula hel·lènic mol·lusc sol·licitar
• circumval·lació idil·li nul·la tranquil·litat
• constel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtat
• corol·la instal·lar paral·lel violoncel·lista
• i els seus derivats.

Tema 6. Ortografia

• L'ACCENT + REGLES D'ACCENTUACIÓ BÀSIQUES
• 1. els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
• Ex. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.
• 2. els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
• Ex. exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.
• 3. ots els mots esdrúixols, acabin com acabin.
• Ex. Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria
• 
• Pie de imagen: ELS 15 ACCENTS DIACRÍTICS. HEM PASSAT DE 150 A NOMÉS 15. 'Gramàtica de la llengua catalana' (2016)

Tema 6. Ortografia

• LA DIÈRESI
• La dièresi es posa sobre les vocals i i u. La dièresi no serveix per accentuar. Serveix per indicar:
• 1. que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g.
• Ex. llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.
• 2. que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma.
• Ex. saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.
• 3. que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals.
• Ex. reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.
• Nota: Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent. Ex. reduíem, agraíssiu, lluíssim.
• Excepcions:
• 1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx). Ex. reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
• 2. En les terminacions llatines -us i -um. Ex. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
• 3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). Ex. egoisme, altruista, arcaisme.
• 4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir). Ex. agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

Tema 6. Ortografia

• ORTOGRAFIA DE LA X, LA H I LA R, S, X I D EN MOTS COMPOSTOS
• COMPARACIÓ ENTRE EL CASTELLÀ I EL CATALÀ
• 
• Pie de imagen: DIFERÈNCIES MÉS IMPORTANTS ENTRE L'ORTOGRAFIA CASTELLANA I CATALANA

Tema 6. Ortografia

• L'APÒSTROF

Tema 6. Ortografia

• EL GUIONET