1. L'estat com a forma d'organització política

1.1. La historicitat de l'estat
1. L'Estat
  1. és una forma d'organització política històrica, amb un naixement concret, i a més no és l'única que hi ha hagut
  2. L'estat neix a l'Europa occidental, a partir del segle XIII, és a dir, amb el prerenaixement.
  3. El més habitual és que els reis vagin acumulant poder enfront dels estaments, l'emperador i el papat
  4. Fou, però, un procés variat (ja que va ser diferent en cada regne), complex (ja que les noves institucions varen evolucionar sovinta partir d'antigues institucions) i lent (ja que, si bé l'origen de l'estat es pot situar entre els segles XIII i XVI, la seva configuració moderna només anirà apareixent a partir del XVII i, en alguns casos, a partir del XIX).
  5. El procés de consolidació del poder suprem dels reis (anomenats prínceps) en el lloc de la poliarquia medieval i dels aspirants tradicionals a poder suprem (emperador i papat) requeria una justificació. Podríem destacar, en aquest sentit, Maquiavel, Bodin i Hobbes.
    1. Maquiavel anuncia la unitat de l'estat, el seu poder suprem absolut, el monopoli de la força i del dret.
    2. Bodin va justificar el poder hegemònic dels monarques fundadors de l'estat. Va justificar, doncs, el seu poder irresistible.
    3. Hobbes (1588-1679) sosté que l'home, per naturalesa, es troba en un estat de guerra permanent. No té seguretat física i té por. La força és la llei de la humanitat. Per això, els homes pacten un contracte segons el qual renuncien als seus respectius poders i els atribueixen tots a un tercer. Aquest tercer és una persona que els representa tots: el poder sobirà o estat. De l'estat de naturalesa, amb guerra permanent, es passa a l'estat polític, en què les lleis donen la seguretat.
2. 1.1.1. Característiques definidores de l'estat
  1. El que fa diferent l'estat són les notes definidores següents:
    1. la secularització del poder
    2. l'abstracció creixent del poder públic
    3. la concentració del poder regulador
    4. l'actuació de l'administració en interès general
    5. el monopoli de la coerció legítima
    6. una delimitació precisa dels límits del territori amb fronteres.
  2. Aquests trets definidors de l'estat permeten distingir-lo d'altres formes d'organització política no estatals. N'agafarem només dos exemples: la polis grega (l'abstracció característica de l'estat es veu reduïda a la mida de la ciutat) i les societats feudals (El nivell d'abstracció del poder no arribava fins a imposar una autoritat reguladora única, sinó que hi havia una pluralitat de poders)
1.2. L'estat i el dret
1. 1.2.1. L'evolució de la teoria general de l'estat
  1. La doctrina o teoria de l'estat intentarà donar resposta a l'estat com un fenomen global, i justificarà la seva progressiva independència de l'àmbit més general de la filosofia. Per això, utilitzarà conceptes trets inicialment de les ciències socials i de la història.
    1. La doctrina orgànica (s.XIX): la teoria orgànica de l'estat va estendre la juridicitat a l'estat i va posar fonaments al creixement posterior del dret públic alemany.
    2. La doctrina positivista del formalisme jurídic
    3. La doctrina normativista
      1. L'estat com una institució
    4. La pèrdua d'importància de la doctrina sobre l'estat o l'estat accessori: Després de la Segona Guerra Mundial, la teoria general de l'estat queda subordinada o bé és només un aspecte parcial dins de l'estudi de la constitució. És una doctrina de l'estat sense l'estat, que concep el seu objecte d'una manera reductiva.
2. 1.2.2. La personalitat jurídica de l'estat
  1. La personalitat jurídica de l'estat neix amb la doctrina de dret públic alemanya del s.XIX. L'estat té una personalitat jurídica única, de manera que tots els poders són òrgans de la persona jurídica de l'estat. L'estat persona jurídica té una finalitat diferent i superior als seus administradors. Els diversos òrgans exerceixen les funcions de l'estat, però no tenen personalitat jurídica pròpia. Aquesta teoria complia una doble finalitat jurídica: d'una banda, se sotmetia el rei al dret i de l'altra, es reduïa el parlament a un òrgan de l'estat, de manera que es garantia la supervivència del principi monàrquic i dels poders del rei : el dualisme corona i parlament compartint la sobirania.
  2. Als països anglosaxons, la personalitat jurídica es predica de les institucions particulars: la Corona, el Parlament. En la tradició continental, en canvi, la personalitat jurídica correspon a l'estat central. És l'estat qui té una única personalitat jurídica que engloba el conjunt d'òrgans de govern.
1.3. Els elements constitutius de l'estat
1. És tradicional definir l'estat per la conjunció de tres elements: el poder, el territori i el poble.
  1. El poder estatal sobirà
    1. En l'àmbit exterior, el poder estatal no està sotmès a cap altra comunitat política. L'estat és independent i té reconeixement internacional. En l'àmbit interior, caldrà precisar qui té la sobirania. En els últims dos segles, hi ha hagut una disputa constant per a determinar-ne el titular: estat absolut (sobirania reial), estat liberal (sobirania nacional), estat democràtic (sobirania parlamentària o popular): el poder
  2. El poble
    1. Un poble assentat en un territori es constitueix en comunitat política, s'organitza com a estat. La nació és el conjunt de persones que constitueixen un poble i s'organitzen com a comunitat política.
  3. El territori de l'estat
    1. En la teoria general de l'estat, després de l'Escola de dret públic alemanya, el territori és l'àmbit espacial de la vigència del dret o poder de l'estat. Hi poden haver canvis en l'extensió del territori causats per múltiples factors: ocupació d'un territori que no pertany a cap estat; cessió per acord (Hong Kong); adjudicació després de sentència d'arbitratge internacional.
1.4. Forma d'estat i forma de govern
1. A aquest efecte, considerarem que les formes d'estat es refereixen als aspectes essencials en la definició de l'estat: la titularitat de la sobirania. En aquest sentit, reduirem la classificació a estats autoritaris i estats democràtics, en una línia semblant a la de Kelsen quan distingia entre autocràcia i democràcia. Així, l'estat social i democràtic de dret serà la variant de la forma d'estat democràtic reconegut en la Constitució espanyola del 1978.
2. En aquest sentit, es pot distingir entre una forma de govern parlamentària i una forma de govern presidencial, en funció de com s'escull i de l'existència o inexistència de responsabilitat política del president de la república davant el parlament. Un estat democràtic pot ser, doncs, parlamentari o presidencial.
3. lluny de ser classificacions independents, la forma de govern és instrumental a la forma d'estat, ja que en precisa el funcionament institucional.

Next up

1. L'estat com a forma d'organització política

Description

Resource summary

Similar

	Created by vicent120 over 9 years ago