El feudalisme és el sistema social, econòmic i
polític que es va desenvolupar a Europa,
principalment entre els segles IX i XII.
Com a terme genèric, el concepte de feudalisme
s'aplica a la relació de vassallatge, no obstant això,
el feudalisme no només es va manifestar en
aquesta relació, sinó que va constituir l'eix de
l'organització política i social d'Europa occidental
durant tota l'Edat Mitjana
El feudalisme europeu va ser, en essència,
conseqüència de les grans invasions
germàniques sobre el món romà, les quals
van conduir a la fusió de dues societats (la
romana i la bàrbara)
L'imperi de Carlemany (742-814) va constituir el primer intent de
crear un nou ordre després dels grans trastorns produïts en
aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions,
produïdes en gran part per noves migracions i invasions (de
víkings, eslaus, hongaresos, etc.)
La quasi desaparició de l'imperi va amenaçar amb
sumir Europa en una situació d'anarquia, en la qual es
van donar transformacions generals de tipus
econòmiques, socials i polítiques: decaure les ciutats, va
disminuir el comerç internacional, es va reduir l'ús de la
moneda i la terra va quedar com la principal riquesa.
Davant d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels
comtes i marquesos la defensa dels seus territoris. I la
població espantada va veure que aquests nobles eren la seva
única protecció.