La literatura religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV
Francesc Eiximenis
Va néixer a Girona al voltant de l’any 1330 en
una família ciutadana benestant dedicada al
comerç.De petit entrà a l’orde franciscà i 20
anys desprès va ser ordenar sacerdot. Va
viatjar molt per Europa visitant universitats i
convents. Va ser un escriptor molt fecund,
prolífic, que amb la serva obra va voler posar
a l’abast del poble no culte el saber cristià
acumulat a les universitats, monestirs i
convents de l’Edat Mitjana. El caràcter dels
seus escrits fou didàctic i popular, i per
aquesta raó va ser un autor famós i molt llegit
Les obres més importants escrites en català
foren Lo cristià, Llibre dels àngels i Llibre de les
dones.
Lo cristià: Escrit entre 1379 i
1392. És l’obra més extensa i
ambiciosa d’Eiximenis. Es tracta
d’un vastíssim tractat
enciclopèdic sobre el dogma i la
moral cristianes. Havia de tenir
13 llibres o parts, de les quals
només ens n’han arribat 4
(Primer, Segon, Tercer i Dotzè).
Llibre dels àngels: Escrit
l’any 1392, és un tractat
sobre la naturalesa, les
classes i els atributs dels
àngels fet amb la intenció
de propagar-ne el seu culte
i veneració.
Llibre de les dones:
Escrit l’any 1396.
Manual per a
l’educació de la dona
cristiana.
Sant Vicent Ferrer
Nascut a Valencia l’any 1350. El 1367 va
ingressar a l’orde dels dominics. El 1394,
quan el cardenal Pere de Luna és elegit
papa d’Avinyò, Sant Vicent Ferrer va ser
cridat a la cort papal d’Avinyò i és nomenat
confessor i capellà domèstic. . Al 1399, va
començar la seva tasca com a predicador,
la qual cosa el va fer universalment
popular. És amb els sermons que es va fer
un lloc en la literatura catalana. Com a
predicador va continuar gaudint del favor i
la protecció dels poderosos, i va ser
consultat en els conflictes polítics, en els
esdeveniments històrics més importants.
La seva tendència era posicionar-se al
costat dels més poderosos. Va morir a
Bretanya l’any 1419.
Com a predicador va recórrer el nord
d’Itàlia, Suïssa, Flandes, França, el País Basc,
Galicia, Castella, els Països Catalans,
Andalusia, Occitània i Bretanya. Aquest
itinerari el feia acompanyat d’una massa de
penitents integrada per diversos centenars
de persones de tota classe, condició i
nacionalitat coneguda amb el nom de “La
Companyia”. Aquestes persones anaven amb
ell i vivien de caritat i feien penitencia.
Predicava en espais oberts. De Sant Vicent
Ferrer se’n conserven 280 sermons que eren
copiats al dictat per clergues i puristes de la
seva Companyia i després eren resumits.
Sempre predicava en català i tot i així era
entès per tothom.
Anselm Turmeda
Va néixer a ciutat de Mallorca entre el
1352 i el 1355. De jove va ingressar a
l’orde franciscà.Quan tenia
aproximadament 35 anys, va marxar cap
a Tunis, i per influència del seu antic
mestre Nicolau Martel de Bolonya, va
renegar del cristianisme i es va convertir
a l’ islam.
Podríem destacar:
Llibre de bons amonestaments
(1396), que és una obra en vers que
consisteix en un conjunt de consells
morals força materialistes,
individualistes i cínics.
Disputa de l’ase (1417-1418) és l’obra més
important i extensa de Turmeda. Tracta
sobre la natura i noblesa dels animals, i
està escrita en prosa. Té la forma d’una
discussió entre un ase i l’autor. Turmeda
intenta demostrar la superioritat de l’home
sobre l’animal. L’ase li refuta tots els
arguments excepte l’últim, segons el qual el
fill de Déu es va encarnar en una figura
humana. L’obra té un caràcter irònic i
reflecteix l’escepticisme radical de l’autor.
És una obra més aviat anticlerical.
Cobles de la divisió del regne de Mallorca
(1396) és un relat al•legòric sobre la situació
política de l’illa de Mallorca.