Variació Lingüística

Description

Derecho Mind Map on Variació Lingüística, created by Sara Chavez on 07/04/2020.
Sara Chavez
Mind Map by Sara Chavez, updated more than 1 year ago More Less
Flor Belda
Created by Flor Belda over 10 years ago
Sara Chavez
Copied by Sara Chavez about 4 years ago
5
0

Resource summary

Variació Lingüística
  1. Diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta.
    1. VARIACIÓ.
      1. Diferències de la llengua segons el lloc, l'època i el grup social que la parla
      2. VARIETAT
        1. Ús específic que es fa d'una llengua d'acord amb la procedència geográfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa.
        2. VARIANT
          1. Una expressió diferent d'un altra per la forma, és a dir, la referència a les diverses formes que pot adoptar una unitat llingüística.
          2. 4 Tipus:

            Annotations:

            • Asmsmsms
            1. DIATÒPICA o geogràfica (lloc)

              Annotations:

              • Aba

              Attachments:

              1. Milà i Fontanals en Maig de 1861, va establir dos grans blocs dialectals diferenciats

                Annotations:

                • 3 estàndard del Català: - Català -Valencià. - Balear.
                1. BLOC OCCIDENTAL.
                  1. Català nord-occidental
                    1. tancament de “o” àtona en u quan segueix una i tònica (conill-cunill) i l’obertura de “e” en “a” en els grups inicials en-, es- (escala-ascala)
                    2. Valencià.

                      Annotations:

                      • SUBDIALECTES:  - Apitxat. - Meridional. - Septentrional. - Alacantí. - Castellonenc
                      1. El valencià compleix certs requisits com, marcar els finals consonàntics (normalment) i utilitzar una gran varietat de diminutius (xicotet, nuetet), entre altres.
                    3. BLOC ORIENTAL.
                      1. Rosellonés
                        1. Tancament de “o” tònica en “u” (compraré-cumpraré), la construcció d’oracions negatives amb “pas” en lloc de no o utilitzar l’auxiliar “ésser” com a verb i substantiu (ser feliç-ésser feliç)
                        2. Català Central
                          1. Es caracteritza per l’ús regular de les formes reforçades dels pronoms febles davant del verb (em, et, es) i el morfema -u de la primera persona del present d’indicatiu (jo cante-jo cantu)
                          2. Balear
                            1. Amb requisits com la iodització generalitzada (jo-io, aigua-auia), el morfema O de 1ª pers. del present d’indicatiu (jo cante-jo cant), l’ús de l’article salat (el cotxe, es cotxe) o l’ús de l’article personal en i na (na Marta, na Jordana <com a tractament de respecte>)
                            2. Alguerés
                              1. pronuncia l’article lo, com “lu” (el carrer-lu carrer) i el morfema O de la primera persona del present d’indicatiu (jo cante-jo cant).
                          3. Cal tindre en compte que les fronteres lingüístiques són diferents a les fronteres territorials.
                          4. DIACRÒNICA o histórica (temps)

                            Annotations:

                            • Segons el moment històric: - Català preliterari (s. VIII-XIII) - Català medieval (s. XIII-XV). - Català de la Decadència (s.XVI- XIX). - Català de la Renaixença (s. XIX i 1er 1/4 del s.XX). - Català actual.
                            1. DIASTRÀCTICA o social (grup social)

                              Annotations:

                              • Es produeix en grups de parlants socialment a fins que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per a un grup. Aspectes com l’edat, el sexe, l’habitat o professió determinen l’argot utilitzat, és a dir, la lingüística sociocultural , usada molt estretament vinculada a un grup social sovint marginal. 
                              1. DISFÀSICA o funcional (àmbit d'ús.

                                Annotations:

                                • presenta unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús determinat segons tres factors: el camp (tema què tracta la comunicació), el mode (canal oral o escrit de la comunicació) i el to (nivell de formalitat del text). Així, doncs, es pot distingir tres registres: culte, estàndard i col·loquial
                            Show full summary Hide full summary

                            Similar

                            Ramas del derecho
                            Mónica Molina
                            DERECHOS DE AUTOR EN INTERNET
                            valeavenita
                            Tema 2: Constitución Esañola (I)
                            Francisco Afonso
                            DERECHO ROMANO
                            profesorjoelnavarro
                            APUNTES DE DERECHO PROCESAL
                            IGNACIO FERNANDEZ
                            Tema 2.- El Estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid: Estructura y contenido. Las competencias de la Comunidad de Madrid: Potestad legislativa, potestad reglamentaria y función ejecutiva. La Asamblea de Madrid: Composición, Elección y funciones.
                            Dania Riverol
                            sistema penal acusatorio
                            Agote la vía gubernativa
                            Derecho Penal
                            freddygroover
                            2n ESO. Complement Directe i Complement Indirecte
                            Álex Lluch
                            Masculí o femení?
                            Eva_95
                            Pronoms Febles
                            Àlex Aquilina