Què és l'Art?

Annotations:

https://www.youtube.com/watch?v=PJsmnpGxlyc Actualment i a la Societat.

1 Activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, emocions i idees.

2 Expressió per mitjà de la qual l'ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.

3 Dues fases

3.1 La idea

3.2 La realització

4 S'ha d'analitzar des de dos punts de vista

4.1 El formal o plàstic

4.2 El de contingut o significat

4.3 Es necessari evitar els apriorismes estètics o ideològics que ens condicionen la valoració.

5 Les tipologies artístiques

5.1 Arts majors

5.1.1 Arquitectura, estructura i pintura (dibuix, gravat i mosaic)

5.1.1.1 L'Arquitectura

Annotations:

Es defineix comunament com l'art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús de les persones, i és considerada com a art pel fet que comporta una voluntat estètica.

5.1.1.1.1 Qualitats necessaries (I a.C.)

5.1.1.1.1.1 Firmitas (fermesa)

5.1.1.1.1.2 Utilitats (utilitat)

5.1.1.1.1.3 Venustas (elegància)

5.1.1.1.2 Tipologies arquitectòniques

5.1.1.1.2.1 Arquitectura civil

5.1.1.1.2.1.1 Domèstica

Annotations:

Des de la Roma antiga, ha adoptat tres formes: Insula: Casa de pisos Domus: Casa unifamiliar Villa: Casa al camp

5.1.1.1.2.1.2 Lúdica

Annotations:

Teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres. Poliesportius, cinemes, museus etc.

5.1.1.1.2.1.3 Institucional

Annotations:

Ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis administratius, etc.

5.1.1.1.2.1.4 Commemorativa

Annotations:

Arcs de triomf, obelics, monuments, columnes commemoratives, etc. Piràmides, hipogeus, mastabes, panteons i sepultures.

5.1.1.1.2.1.5 Comercial

Annotations:

Llotges de contractació, duanes, mercats, grans magatzems, centres comercials, etc.

5.1.1.1.2.1.6 Infraestructures

Annotations:

Es relaciona amb l'enginyeria i amb l'urbanisme: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.

5.1.1.1.2.2 Arquitectura religiosa

Annotations:

Destinada principalment al culte i té l'expressió mes genuïna en els temples. Egipcis, grecs i romans dedicaven temples als seus déus. Dintre dels temples s'hi troben espais singulars arquitectònicament.

5.1.1.1.3 Característiques

Annotations:

Quatre factors: 1. Els eixos de composició general, que determinen els recorreguts principals i secundaris a través de l'espai arquitectonic. 2. Els murs i les formes que embolcallen i defineixen l'espai. 3. La llum i el color. 4. Les poporcions, enteses com la magnitud de l'edifici respecte de l'home, que ens permeten distingir entre arquitectura antropocèntrica i arquitectura monumental.

5.1.1.1.4 Elements materials i tècnics

5.1.1.1.4.1 Materials

Annotations:

Dues funcions: la constructiva i l'ornamental. Més utilitzats: Fang cuit, fusta i pedra. A partir del S.XIX: Ferro, acer, vidre i formigó armat

5.1.1.1.4.2 Elements sostenidors

5.1.1.1.4.2.1 MUR

5.1.1.1.4.2.1.1 Obertures

5.1.1.1.4.2.1.2 Parament o superfície

5.1.1.1.4.2.1.3 L'aparell

5.1.1.1.4.2.2 Altres elements sostenidors

5.1.1.1.4.2.2.1 Contraforts o estreps

Annotations:

Suports verticals d'obra massisa adossats a un mur. Característic del Romànic i el Gòtic.

5.1.1.1.4.2.2.2 Peu dret

Annotations:

Qualsevol suport vertical, normalment de fusta, coronat per una peça horitzontal anomenada sabata.

5.1.1.1.4.2.2.3 Cariàtides i altars

Annotations:

Escultures femenines i masculines, que substitueixen el fust d'una columna o una pilastra.

5.1.1.1.4.2.3 CULUMNES, PILARS I PILASTRES

5.1.1.1.4.2.3.1 Columna

Annotations:

element sostenidor vertical més característic. De secció circular, i, generalment, de forma cilíndrica

5.1.1.1.4.2.3.1.1 Base o pedestal

Annotations:

sobre la qual descansa el fust. La base pot ser simple o bé estar composta de sòcol i d'una o més motllures decoratives.

5.1.1.1.4.2.3.1.2 Fust

Annotations:

Part central. Pot ser llist, acanalat, estriat, entorxat o salomònic.

5.1.1.1.4.2.3.1.3 Capitell

Annotations:

Part superior de la columna. És la part que té més riquesa decorativa. D'amunt del capitell descansa l'arc i l'entaulament.

5.1.1.1.4.2.3.2 Pilar

Annotations:

Element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.

5.1.1.1.4.2.3.3 Pilastra

Annotations:

Pilar adossat a la paret.

5.1.1.1.4.3 Elements sostinguts

5.1.1.1.4.3.1 L'arc

Annotations:

Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Parts principals: Dovelles, impostes, línia d'imposta, llum, sagita, clau, salmers, intradós i extradós.

5.1.1.1.4.3.2 La llinda

Annotations:

Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical.

5.1.1.1.4.3.3 Cobertes planes o arquitravades

Annotations:

Recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. En l'arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana són: L'entaulament i el fontó.

5.1.1.1.4.3.4 Cobertes corbades o de volta

Annotations:

Cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d'un arc generador. Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres.

5.1.1.1.4.3.4.1 La volta

Annotations:

Coberta de secció corba, originada pel desplaçament d'un arc generador al llar d'un eix longitudinal, que cobreix l'espai comprès entre dos murs o entre dos rengles de pilas o columnes

5.1.1.1.4.3.4.2 La cupula

Annotations:

Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d'un arc generador sobre la seva clau o dovella central que tanca l'arc.
Tipues de cupula: La de mitja taronja, l'el·líptica, l'oval, la bulbosa i la gallonada. En l'actualitat destaca la cúpula geodèsica.

5.1.1.1.5 Anàlisis

Annotations:

Façana: s'estructura en cossos (horitzontal) i en carrers (vertical). Cal tenir en compte els elements que la defineixen, columnes, pilastres, etc.
Planta: pot ser de tipus diferents segons l'estil, l'època i la funció. Arq. religiosa: formes de creu llatina i grega i les plantes basilical i circular, etc.
Alçat: S'hi identifiquen els elements sostenidors i els elements sostinguts.
Aspecte fonamental: la funció, l'objectiu amb què ha estat projectada l'obra i el simbolisme de l'edifici. També és important conèixer els antecedents de l'obra i les influències posteriors.

5.1.1.2 L'Escultura

Annotations:

Pensada per ocupar un lloc concret. http://k40.kn3.net/21B9C76F2.jpg

5.1.1.2.1 Modelatge

Annotations:

L'artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines, prenent com a base materials mal·leables com la cera, el guix o l'argilia.

5.1.1.2.2 Tallat

Annotations:

Consisteix en llevar i rebaixar material d'un bloc de pedra, marbre o fusta.

5.1.1.2.3 Buidatge

Annotations:

ës una tècnica escultòrica per mitjà de la qual s'obté un motlle a partir d'un model realitzat prèviament en cera o un altre material.

5.1.1.2.4 Els instruments

Annotations:

Punter: Desbastat Ciselles: tall recte Gúbies: tall corbat Allisar: en la fusta amb llimes o paper de vidre, en el marbre es fa amb pedra tosca i abrasius.

5.1.1.2.5 Els materials

Annotations:

Marbre Alabastre i Pedra calcària Granit (difícil de tallar) Fustes (boix, caoba i noguera)

5.1.1.2.6 La forma

Annotations:

Ple volum: Unifacialitat: un únic punt de vista òptim frontal. Multifacial o multiplicitat de punts de vista òptims.
El relleu és la forma d'estructura que s'acosta més a la pintura ja que els diferents tipus de relleu aconsegueixen perspectiva i profunditat. Relleu alt: sobresurt més de la meitat del volum Relleu mig: només sobresurt meitat de la figura. Relleu baix: gruix inferior a mitja figura.

5.1.1.2.7 Anàlisis formal

Annotations:

S'ha de identificar si l'obra és unifacial o multifacial, s'ha de identificar també el tipus de cromatisme i els elements afegits sobre l'estructura.

5.1.1.2.8 Anàlisis conceptual

Annotations:

Comprendre el significat de l'estructura. Temàtica de l'obra, conèixer-ne les fonts literàries i identificar la funció a què es dedica.

5.1.1.2.9 Anàlisis tècnic

Annotations:

Amb quines materies ha estat realitzada l'obra i si ha estat esculpida d'un bloc únic o amb la unió de diversos blocs. Relació de l'obra amb altres de semblants del mateix autor.

5.1.1.3 La Pintura

Annotations:

Manifestació artística que el públic coneix més bé. En la majoria de casos es parteix de diversosdibuixos, esbossos i estudis.

5.1.1.3.1 Els instruments

5.1.1.3.2 Els suports

5.1.1.3.3 Les tècniques

5.1.1.3.4 El dibuix

Annotations:

És, generalment, la fase prèvia de la realització artística. A partir del S.XVIII agafa un caràcter individualitzat i es converteix en un element artístic per si mateix.
Dibuix a llapis, dibuix a tinta, dibuix a carbó i la sanguina, els dibuixos més comuns. També cal afegir: El pastel, s'executa en sec, el pigment es mol amb un aglutinant. La cera: més grassa i és una barreja de colors amb cera líquida.

5.1.1.3.5 El gravat

Annotations:

La característica més rellevant del gravat és la seriació ( la possibilitat de ser reproduïda més vegades). Suport: Paper i de vegades la tela. Es fa servir una prensa per estampar el dibuix.

5.1.1.3.5.1 G. de creació

Annotations:

Obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable

5.1.1.3.5.2 G. de traducció

Annotations:

Reproducció copia, com la fotografiamoderna, una pintura, una escultura, una arquitectura, etc.

5.1.1.3.6 Anàlisis formal

Annotations:

Les formes i valorar si són tancades o obertes. La compsició de la pintura per tal de situar el fons i les figures, la profunditat, etc.
La composició pot ser centrífuga (oberta) o centrípeta (tancada). Aquests elements poden donar lloc a una compsició unitària, si els elements interacionen o no unitària si els elements es troben individualitzats.
Composició superficial, si les diverses parts que integra estan separades per una perspectiva geomètrica, o bé profunda, si els elements se superposen per mitjà d'una perspectiva aèria.
La geometria de la composició, que pot ser: circular, triangular, amb elements en franges verticals o horitzontals, amb corbes, contracorbes, etc.
La llum ha de ser identificada per l'origen i per la naturalesa i també cal observar les maneres com s'aplica.
També cal fixar-se en el cromatisme de l'obra i distingir si el pintar ha fet servir colors purs, càlids, freds, etc.

5.1.1.3.7 Anàlisis tècnica

Annotations:

Identificar la tècnica utilitzada per l'artista i el suport. El coneixement de la situació de l'obra pictòrica i finalment la relació de l'obra amb l'artista.

5.1.1.3.8 Anàlisis conceptual

Annotations:

Cal reconèixer el tema representat així com les fonts literàries en què es basa. Estudiar els atributs i els símbols, és a dir, la iconografia i la funció.

5.2 Arts menors

5.2.1 Miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica, vidre i mobiliari.

5.2.1.1 Miniatura

Annotations:

Art de la il·luminació. Pintura al tremp de petites dimensions, feta sobre pergamí o paper, per decorar manuscrits.

5.2.1.2 El vitrall

Annotations:

Es treballa com un mosaic damunt un dibuix previ. Fet amb peces de vidre de colors. Es col·loquen en obertures d'edificis.

5.2.1.3 El mosaic

Annotations:

Per adornar murs. Es compon per tessel·les, peces petites de pedra, marbre, granit, lapislàtzuli, etc. Tres tipus segons la seva mida.

5.2.1.4 La ceràmica

Annotations:

Objectes modelats amb masses d'argila i altres terres. Es sotmeten a cocció i es decoren amb pintura

5.3 Actualment també es valoren manifestacion artístiques com el videoart i l'art per ordinador.

6 L'Urbanisme

Annotations:

Es defineix com la disclipina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l'espai.
Es el marc on s'instal·len les arquitectures i els monuments i on es crea un paisatge urbà.
Podem classificar l'urbanisme com a puntual, de ciutat i de paisatge.
https://eversiempre.files.wordpress.com/2012/07/occupy_ever_amposta_fahrfestival2_spain_2012.jpg

6.1 Urbanisme puntual

Annotations:

Es defineix per les places i els petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l'ordre de l'espai urbà circumdant.

6.2 Urbanisme de ciutat

Annotations:

Explica un concepte més global, que busca de relacionar el traçat urbà d'una manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats.
La tipologia de ciutat ha estat doble: la radial i l'ortogonal. Radial: del centre cap a fora. Ortogonal: els carrers s'encreuen en angle recte.

6.3 Urbanisme de paisatge o de jardins

Annotations:

Organització coherent d'uns espais complementaris d'una vil·la, un palau o un castell, o com a parcs urbans, dintre de la ciutat, destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura

6.4 Anàlisis

Annotations:

Es considera la trama urbana i la seva relació amb l'arquitectura, i els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o del territori.

7 L'Art en la cultura de masses

Annotations:

Des de finals del S.XIX, s'han desenvolupat noves formes d'expressió. Am l'ajut del mass media, els nous llenguatges de l'art són:
Han construït el nou imaginari icònic de la societat global contemporània. La possibilitat de difondre massivament els productes artístics sobre un suport tecnològic ha permès una democratització cultural que ha fet de l'obra d'art un objecte de consum popular:
http://www.roastbrief.com.mx/wp-content/uploads/2011/05/cocasupermc.jpg

7.1 La fotografia

Annotations:

La càmera portàtil, el color i la càmera digital han popularitzat aquest mitjà d'expressió que permet captar una imatge concreta sobre una superfície en dues dimensions.
La fotografía ha servit a molt pintors com a substitut dels dibuixos preparatoris.

7.2 El cinema

Annotations:

Inventat pels germans LUMIÈRE l'any 1896, ha estat sempre un mitjà d'entreteniment, però també a demostrat la seva enorme eficàcia com a vehicles de transmissió ideològica i de creació artística.

7.3 El cartell

Annotations:

Aparició a finals del S.XVIII, el cartellisme, molt vinculat a la publicitat, ha estat un reflex fidel de l'art i de les inquietuds socials de cada època. Fusió de la imatge i la paraula.

7.4 El còmic

Annotations:

Neix al 1896, en un diari de NY. Aquest llenguatge narratiu, que explica una història mitjançant una successió de vinyetes que integren dibuix i text. Gran capacitat de comunicació amb públics heterogenis gràcies al seu caràcter humorístic.

7.5 El vídeo i les noves tecnologies

Annotations:

Segona meitat del S.XX, el vídeo s'ha obert un espai propi en el món de l'art gràcies a la seva gran versatilitat creativa a partir de la manipulació d'imatges noves o editades.
Avui, el vídeo-art forma part de les principals col·lecions d'art contemporani.

Next up

Què és l'Art?

Description

Resource summary

Similar

	Created by Marina Cobos over 5 years ago