Història de la Filosofia

Història de la Filosofia

1. 1. Filosofia antiga (s. VI aC – s. IV dC)

   • La filosofia grega és la fundacional, amb un seguit de pensadors que van començar a qüestionar-se el mite i a pensar en termes lògics.
     • En què consisteix l’ordre (kósmos) de la natura (physis)? Hi ha algun principi subjacent?
     • Per què hi ha ordre a la natura en comptes de caos?
       • Per als grecs el procediment de descriure el procés natural, els hi semblava ordenat: sempre que es produeix el mateix, es produeix de la mateixa manera.
         • Apareix el paradigma de l’ésser: el filòsof es preocupa per allò que es manté a la realitat més enllà dels canvis .
         • El procediment del filòsof grec és la sorpresa. Intenten sorprendre’ns davant els fenòmens de la natura davant l’harmonia natural, la que ens indueix a filosofar: per què ordre i no caos?

2. 2. Filosofia medieval (ss. V – XV) i el període renaixentista de transició (XV-XVI)

   • Reflexiona un entorn cultural sobre les tres grans religions, el judaisme, el cristianisme, i l’islam. Intenten viure la realitat com la relació entre criador i criatura.
     • Teologia i filosofia passen a relacionar-se i fins i tot a confondre’s, es qüestionen les relacions entre raó i fe
     • Déu és el nucli de la filosofia medieval, i alguns autors intentan demostrar la seva existència. El pensament d’aquesta època busca lligar els conceptes dels autors grecs amb la veritat revelada.

3. 3. Filosofia moderna (s. XVII – 1a meitat segle XIX)

   • Defensen una concepció antropocèntrica, per a la qual l’ésser humà és el tema principal, un ésser racional que ens deixa veure els seus límits i en el qual l’experiència i la raó són les fonts principals del coneixement.
   • Entre la filosofia medieval i la moderna hi ha un període de transició, el renaixement, que és una reinterpretació dels clàssics amb algunes aportacions originals que prefiguren la Modernitat.

4. 4. Filosofia contemporània (2a meitat segle XIX – actualitat)

   • 1. S’imposa la confiança en el progrés humà i en una raó que ha d’alliberar-nos dels prejudicis, ens ha de permetre controlar la natura i crear una societat justa.
   • Apareix el paradigma de la cultura, que qüestiona la confiança en l’humà, que ha estat influït al llarg dels anys per uns valors que negaven les seves capacitats i l’han convertit en un ésser sotmès al ramat i sense criteri, i l’única opció és una crítica de la cultura que pugui restituir a l’ésser humà el seu autèntic valor.
     • La filosofia es converteix en un joc de llenguatge i entra en crisi la racionalitat tradicional.

5. La filosofia és un saber que es desplega a través de la història, amb unes característiques concretes, que es van acumulant sense superar-se però sí amb un desig de suposar un avenç en l’esdevenir de les idees.