Page 1
Unitat 2 El Planeta viu: Dels bacteris als humans - Fotocòpia Hace... Lectura a classe: Van Dover, biòloga nord-americana, de 53 anys, es va convertir en la primera dona que dirigeix el Laboratori de la Marína de la Universitat de Duke en Durham (Carolina del Nord). Van Helmont, pare de la bioquímica.(1577-1644) Vida : - Deus (Religions) - generació espontània(Aristòtil, Van Helmont) anul·lat per L. Pasteur(1861)(Mirar P. 34) - Ciència :- Les fonts hidrotermals (Van Dover) - Zones intermareals : Són les zones costaneres que reben subministraments considerables de fang i argila. - espai Frankenstein: novela 1818 de Mary Shelley.(Mirar P. 33) Activitat 0 Els últims anys s’han descobert xemeneies hidrotermals submarines on hi ha gran biodiversitat. S’especula amb la possibilitat que puguin ser ambients on s’originà la vida. Investigueu sobre les xemeneies submarines i la vida que s’hi troba. Definiu que és un extremòfil. Podríeu imaginar altres ambients extrems amb existència de vida? 2.1 Els primers organismes El primer organisme va ser la aparició de la primera cèl·lula. Aquestes cèl·lules es van anar unint simbiòticament fins arribar a formar la cèl·lula eucariota. - Llegir P. 32 2.2 Què és la vida? - Llegir P. 32 La vida és un sistema químic autopoètic capaç d’experimentar evolució darwiniana. - Autopoesi: significa “ ser capaç d’autorenovar-se”. El nostre cos, per exemple, recicla totalment les cèl·lules de la sang cada tres mesos, en sis setmanes canvia de pell i en dos mesos renova totes les cèl·lules del fetge. - Evolució: Els canvis en el material genètic no són igual de vàlids per a tothom cal superar el filtre que suposa l’ambient on viuen els organismes. Només els que proporcionen una millor adaptació a les dificultats que l’entorn planteja són afavorides per la selecció natural. Activitat 0.1 (C) El text següent pretén resumir les propietats de la vida que tot just acabes de llegir: La vida es manté i es regenera a si mateixa a partir de canvis químics que processen matèria i energia. És portadora d’un programa capaç de crear un ordre intern enmig del desordre del món inanimat, i no solament perpetua aquest programa, transmetent-lo a la descendència, sinó que és capaç d’adaptar-se a un món canviant a partir de les variacions que experimenta espontàniament. Quina frase del text es refereix a cadascuna de les propietats de la vida? Justifiqueu la resposta 2.3 Els debats sobre l’origen de la vida - Generació espontània: Era una creença que es podia obtenir vida a partir d'unes condicions determinades i que va durar fins al S.XIX quan L. Pasteur comprovà que no era possible aconseguir-ho. - A partir de reaccions químiques: A partir de l'experiència realitzada al 1953, on els elements reactius eren els existents a l'inici de la Terra es van obtenir uns productes que són els elements bàsics de la vida: els aminoàcids. - Panspèrmia: meteorits amb matèria viva. - Llegir P. 33 i 34 - Fer Activitat 1 (C) - Llegir P. 35 i 36 2.3.1 La diversitat dels essers vius - fer fotocòpia de la diversitat - El fixisme: P. 36 Des del primer moment es van crear totes les espècies i sense cap tipus de variació han arribat fins als nostres dies. - El creacionisme Al museu de la Catedral de Girona hi ha un tapis del S. XI “Tapis de la Creació”(4,55 m de llargada i3,45 m d’alçada) que segueix el relat bíblic del Gènesi, el centre del tapís l’ocupa la imatge de Déu i al seu voltant apareixen diferents escenes de la creació, aquesta és la manera com ho veuen els creacionistes, és a dir, el món i tot el que hi habita van ser creats per Déu en sis dies. La interpretació religiosa dels textos bíblics va fer que al S.XVII l’arquebisbe irlandès James Ussher establís el dia concret de la creació del món i que estaria situat un 4.000 anys abans de Crist. - el disseny intel·ligent El 1802, el reverend britànic William Paley, aprofitant l’analogia d’un rellotger que té la intel·ligència i habilitat de dissenyar i construir una delicada maquinària que la fa funcionar, argumentà que els éssers vius presenten tants signes d’haver estat dissenyats que constitueix el més sòlid argument favorable a l’existència de Déu. El 1990 ha tornat a sorgir als Estats Units aquesta teoria, tot invocant la intervenció de forces sobrenaturals sense fer referència explícita a Déu. Activitat 1.0 - fotocòpia L’origen de la vida als tribunals 2.4 L’Escala de la Natura - Llegir P. 36 i 37(fins a 2.5) A l’antiguitat es creia (Aristòtil) que els éssers vius seguien un ordre natural. És a dir, del més simple fins al rei de la Creació(home). Actualment, a partir del S.XVIII en augmentar les investigacions sobre les espècies s’ha descobert que gairebé no hi ha res fix que tot canvia. 2.5. L’evolució, un nou paradigma - Llegir P. 37, - Llegir P. 38 Els errors de Lamarck: 1. No s’ha pogut demostrar en cap cas tendència a modificar les característiques d’un individu per adaptar-se al medi. 2. Amb els coneixements de genètica se sap que el que s’hereta són gens i no pas característiques. A més, els gens que es transmeten (genotip) es localitzen en cèl·lules especialitzades, els gàmetes, que no reben cap influència dels òrgans que es desenvolupen o atrofien , sobre els quals, segons Lamarck, influeix el medi.. Una persona que perdi una cama en un accident tindrà fills amb els dos membres, tal com l’experiència ens demostra. - Epigenètica (full) - Llegir P. 39 i P.40. 2.6 La Teoria de l’evolució de Darwin Com s’explica l’evolució? S’agrupen la gran quantitat d’éssers vius en espècies. Una espècie és defineix com un conjunt d’organismes capaços de reproduir-se entre si i que tenen descendència fèrtil. Ara bé com pot una espècie evolucionar a una altra? Pel procés de Selecció natural. - Llegir P. 40 2.7 Les controvèrsies actuals sobre l’evolució A. Teoria sintètica o neodarwinisme - Llegir P. 42. Paleontologia: ciència dels fòssils. Les barreres ecològiques poden ser: geogràfiques (muntanyes, mars, rius); climàtiques (humitat, temperatura); biòtiques (aliments específics). la homología és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu. Exemple: ales aus, potes mamífers La teoria sintètica es basa que l’evolució es genera per: la mutació, la selecció, la recombinació genètica i l’aïllament.(les sargantanes de la costa són diferents a les sargantanes de les illes) B. Equilibri puntuat - P.43 Creu que l’evolució es formada a salts, és a dir, en un moment determinat apareix un gran canvi, no petits canvis. C. Evolucionisme modern ---- 1r paràgraf ------- ____________________________________________________________ Haeckel va dividir el camp de la morfologia en dos subcamps: anatomia i morfogènia. Aquesta última, al seu torn, es dividia en ontogènia i filogènia, termes que va introduir per a referir-se, respectivament, a la història del desenvolupament de l'individu i la història evolutiva de les espècies. Johannes Müller: creu que el desenvolupament d'un embrió de cada espècie repeteix el desenvolupament evolutiu d'aquesta espècie totalment, de manera que la ontogènesi reproduiria la filogènesi. ______________________________________________________ D. La simbiogènesi - P. 44 Lynn Margulis, creu que els sistemes han anat evolucionant per simbiosi, és a dir, aprofitant les característiques de l’individu i associant-se formant un nou individu. 2.8 Evidències de l’evolució: els fòssils i els mètodes de datació L’evolució està confirmada pels diferents fòssils que s’han trobat al llarg de la història. Els diferents tipus de mètodes de datació han permés classificar en un ordre o època de la nostra història. - Llegir P.44 i 46. Activitat 1.1 Ken Ham, director del Museu de la Creació de Petersburg diu: “L’evolució no és altra cosa que una fe en un succés del qual no hi ha testimonis” 1. Siguin quines siguin les teves conviccions religioses, creus que l’evolució és una qüestió de fe? 2. Quins arguments podries utilitzar per defensar que l’evolució és un fet? 2.9 L’evolució dels humans Som diferents? Per saber-ho s’haurà de fer ciència Concepte de Ciència. El premi Nobel de Física Richard Feynman definia ciència com el següent procés : Els científics primer fem una predicció(HIPÒTESI) I calculem les implicacions que pot tenir. Llavors comparem els resultats de la hipòtesi amb els de la experimentació. Si no concorden llavors la hipòtesi no serveix. És aquesta senzilla afirmació la clau de la ciència. Dóna igual la bonica o raonable i intel·ligent que sigui la teoria, dónaq igual el llest que siguis, dóna igual qui ha fet la predicció o l’important que sigui la teva Universitat, si no concorda amb els experiments està malament.” Bàsicament es fonamenta en dos procediments fonamentals: - 1r.: L'observació amb experimentació. - 2on.: El raonament. 3.2 Mètode Científic. Llei. Hipòtesi. Teoria. El mètode científic és un procés de treball que utilitzen els científics per a la comprensió del món. Aquest procés consisteix en l'observació de la natura, en l'experimentació, i en descriure els fenòmens el més exactament possible. Al multiplicar-se les observacions, es poden trobar certes regularitats, fer una anàlisi d'aquestes regularitats és deduir una llei. Aquesta es pot expressar, si és possible, en forma matemàtica. La llei és una descripció del fenomen, Aquesta llei s’arriba per inferència( extreure una conclusió). Aquesta conclusió obtinguda, pot ser: - Per deducció: és a dir de principis generals obtenir una conclusió particular. Exemple 1: Tots els metalls són bons conductors de la calor; el coure és un metall; aleshores el coure és un bon conductor de la calor. Exemple 2. Tots els homes són mortals, en Pep és un home, llavors, en Pep és mortal. - Per inducció: Obtenir una conclusió general a partir de dades particulars o concretes. Exemple 1: Després d’observar repetidament en un gran nombre de metalls que sempre condueixen l’electricitat, considerem que sempre serà així, i per tant, formulem una conclusió general: tots els metalls condueixen l’electricitat. Exemple 2: un colom té dues ales; un canari té dues ales; una gavina té dues ales; un lloro té dues ales, llavors totes les aus tenen dues ales. L'explicació, la raó, el per què, de la llei s'anomena hipòtesi. Hi pot haver diferents explicacions d'una mateixa llei, això, vol dir que disposem de vàries hipòtesis. Aquella hipòtesi que permeti deduir prediccions, que concordin amb els fets observats, rep el nom de teoria. Resumint, el mètode científic comprèn cinc etapes: 1- Acumulació de fets observables. 2- Generalització de fets en lleis. 3- Plantejar hipòtesis per explicar els fets i les lleis. 4- Comparar les diferents hipòtesis amb els resultats experimentals. 5- Predir nous fets. - fer Lectura 1 - Llegir P. 47, 48 i 49 Resum vídeo: En busca del primer Europeo (documental RTVE) (57 ')http://www.youtube.com/watch?v=BxtFwZRWuXI - fer Lectura 2 - Llegir P. 50 i 51 Activitat 2.1 Atapuerca és un laboratori per estudiar la humanitat. A la Gran Dolina i a la Sima de los Huesos, al jaciment paleontològic de la serra d’Atapuerca s’han trobat centenars de fòssils humans d’èpoques molt dispars que permeten reconstruir una part del trenclaclosques de l’evolució dels homínids. S’hi han trobat entre d’altres, els fòssils dels humans més antics localitzats, fins ara, al continent europeu, que pertanyen a l’Homo antecessor. Feu una petita recerca per respondre les preguntes següents: a) On se situa geogràficament el jaciment. b) Quan i de quina manera es va descobrir? c) Quina datació tenen els fòssils dels humans més antics trobats a Atapuerca? d) S’ha trobat algun indici de canibalisme entre algunes de les espècies humanes d’Atapuerca?Explica-ho. Activitat 2.2 Resum del video “el origen de la ciència”( youtube.es à buscar: el origen de la ciència, del científic Carl Sagan. Activitat 2.3 Resum del video “método científico y pensamiento crítico”( youtube.es à buscar: método científico y pensamiento crítico. - Fer Activitats finals P. 52 Les proves de l’evolució: 1. Prova paleontològica: S’han trobat fòssils amb característiques intermèdies entre especies. Un dels més coneguts és l’Archeopterix litographica que mostra un conjunt de caràcters intermedis entre els dels rèptils i els de les aus- seria com una au rèptil. 2.Prova de la bioquímica comparada: L’anàlisi comparativa de diferents molècules que constitueixen els éssers vius ha aportat dades que fonamenten la versemblança del procés evolutiu, així: a) Els components químics essencials de tots els organismes són els mateixos. Tota forma de vida està basada en els mateixos tipus de molècules(glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics). En tots els éssers vius, el material genètic es compost pel mateix tipus de molècula(ADN) i les mateixes relacions: aminoàcids en les proteïnes, monosacàrids en els glúcids, àcids grassos en els greixos... b) Idèntics processos metabòlics( cadenes de reaccions químiques) es troben en organismes tan allunyats com un bacteri i un mamífer. c) Com més pròxim és el parentiu entre dues espècies, més semblant és la composició de les cadenes de proteïnes i la de l’ADN. 3. Prova de l’anatomia comparada: Hi ha òrgans homòlegs, per exemple, les extremitats dels mamífers que encara que són utilitzades per a finalitats diferents tenen la mateixa estructura bàsica, per tant han d’haver tingut un mateix origen. Hi ha òrgans vestigials o residuals, que representen restes del que van ser òrgans funcionals en els avantpassats de l’espècie,per exemple, el cas dels ossos residuals de les extremitats posteriors dels ofidis(colobres, escurçons) o els ossos de les pelvis en cetacis (balenes, dofins..) que són homòlegs dels ossos corresponents dels vertebrats de quatre potes, cosa que implica que ofidis i cetacis van evolucionar a partir de predecessors quadrúpedes. 4. Prova de la domesticació: Les característiques actuals que presenten el blat, les vaques, els gossos o els porcs són fruit de la selecció duta a terme al llarg del segle per l’ésser humà i mostren com poden produir-se canvis graduals mitjançant selecció d’encreuaments o selecció artificial en uns quants centenars o milers d’anys. 5. Prova de la distribució geogràfica: Quan analitzem la distribució de les espècies actuals en el planeta es comprova que no es distribueixen en tots els continents, tot i que hi hagi hàbitats apropiats per al desenvolupament. Evolutivament, no van poder fer-ho per barreres geogràfiques(oceans,mars, muntanyes..) o la ineficàcia dels seus mecanismes de dispersió o locomoció. D’altra banda, l’aïllament propi de les illes fa que les espècies que les habiten (evolucionin) i originin flors i faunes característiques(endèmiques). Cas dels pinsans de les Galápagos de Darwin. 6. Prova de l’embriologia: Les semblances en les primeres etapes del desenvolupament embrionari dels grans grups de vertebrats són sorprenents. 7. Prova de la sistemàtica : Es poden elaborar classificacions que es poden representar en arbres genealògics, que són, en realitat, esquemes de relacions evolutives. Amb tots els coneixements actuals, les biòlogues nord-americanes Lynn Margulis i Karlene Schwartz han elaborat una filogènia(branca de la biologia que estudia la història evolutiva d’un organisme o grup d’organismes) de la vida a la Terra. Els cinc regnes: Nivell procariota: Moneres Nivell eucariota(unicel·lular ): Protists Nivell eucariota pluricel·lular: - Plantes(haplodiploides)Metafitos - Animals(diploides)Metazous - Fongs(haploides dicariòtics)
Unitat 3 La salut i la malaltia 3.1 La salut Salut.discapnet.es/Castellano/Salud Hi ha una dita castellana que hi ha tres coses importants a la vida: Salut, diners i amor, tot per aconseguir un sol objectiu: la felicitat. Hi ha un proverbi xinès que diu que si vols aconseguir la felicitat dedicat a la jardineria. A. Mesura de la salut. L’indicador és l’esperança de vida. - Llegir P. 56 – 57 .Fer Lectura 1 - Simulador del càlcul de l’esperança de vida: http://simuladores.unespa.es/ B. Factors determinants de la salut - Factors biològics - Factors socials - Estil de vida - Dades en temps real de tot tipus: Població mundial, Naixements,Creixement de la població, tipus de malaties,... http://www.poodwaddle.com/clocks2.htm C. L’estil de vida i les pràctiques saludables - Llegir P.58 Els aliments poden ser: - Energètics: ens aporten l’energia necessària a tot l’organisme. Ex.: farinacis(pasta, arrós, patat, cereals,...) i greixos(oli, mantega...) - Estructurals o plàstics: aporten proteïnes. Ex.: carn, peix, ous, làctics,... - Reguladors: El seu constituent principal són les vitamines i sals minerals. Ex.: verdures, fruites,... - Mixtes: Són energètics i estructurals. Ex.: fruits secs, llegums. Recomanacions generals per una bona dieta: - Fraccionar la dieta distribuint els aliments en vàries preses al dia de poca quantitat i freqüents(esmorzar,mig matí,dinar, berenar, sopar i ressopo) això fa que es digereixi millor. - Procurar realitzar els menjars en un ambient tranquil, menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments. - Subministrament d’ 1,5 L d’aigua diaris, - Fer Activitat 1 - Llegir P.60 D. Conductes que afavoreixen la malaltia: les drogues. Hi ha tres tipus, Classificades pel seu efecte en el SNC. Drogues depressores Són les que redueixen o disminueixen l'activitat del SNC. Tranquil·litzen, relaxen i indueixen la son. Són substàncies que en ser consumides generen depressió de les funcions psíquiques i biològiques. Això no vol dir que produeixin trastorns de depressió i tristesa, sinó que bàsicament disminueixen el to psicològic amb el retard o decreixement dels impulsos. Dins d'aquest grup s'inclouen els opiacis i tots els derivats, l’alcohol,els inhalants(pintures,coles, gasolina) , els sedants(barbitúrics,benzodiazepines) i els tranquil·litzants. (Heroïna:cavall, jaco, marró) (Cannabis:porro,canut,xocolata,cost, herba, maria) Drogues estimulants Són substàncies que tenen un efecte estimulant i acceleren l'activitat del SNC. Produeixen un estat d'excitació i de celeritat de les funcions psíquiques i biològiques. Augmenten la percepció i redueixen la sensació de son i cansament. Pertanyen a aquest grup la cocaïna i els seus derivats, les amfetamines, la nicotina, la cafeïna i algunes drogues de síntesi. Drogues al·lucinògenes Són aquelles drogues que alteren o pertorben la sensació de la realitat. Els efectes predominants són els canvis en la percepció, el pensament i l'humor. Ex. : LSD i èxtasi. S’inclouen en aquest apartat, l’LSD, la mescalina(peiot), la psilocibina, i també algunes drogues de síntesi. Hi ha substàncies que poden tenir diferents efectes i per això, de vegades, són difícils de tipificar, com per exemple “l’èxtasi” o MDMA, que es troba classificat com a droga al·lucinògena, però els de la qual estan a mig camí entre aquestes i les estimulants. == última frase== En la taula següent es presenten algunes de les substàncies més consumides en la Nostra societat: -Depresores ; Estimulants; al·lucinogensmulants Al·lucinògenes � Alcohol etílic (etanol) � Heroïna ca � Dissolvents volàtils (cola, pintures, benzina...) � Sedants � GHB (èxtasi líquid) � Ketamina (special k...) � Derivats cannabis (haixix i marihuana) ------------------------------ � Cocaïna � Amfetamines (speed) � Nicotina � Metilxantines (cafè/té) ----------------- � LSD (Tripi) � Mescalina (peiot) / Psilocibina (bolets al·lucinògens) � Drogues de disseny (èxtasi, pastilles, càpsules...) Informació tipus de drogues: http://www.pdsweb.org/CURS/download_formacio/CoBLOC%201.pdf L’alcoholisme. == última frase== L’alcohol facilita: 1r: L’acció del principal neurotransmissor inhibitori del cervell l’ àcid gamma-aminobutíric (GABA). 2n: Inhibeix l’acció del major neurotransmissor excitador(àcid glutàmic) (NH2)CH(COOH)-CH2-CH2-COOH (à. glutàmic) - Llegir P. 61 El tabaquisme. Fer dibuix posant els tres efectes més importants: home o dona. == segon paràgraf== - P. 62, fer Activitat 2 3.2 La malaltia La causa bàsica de l’existència de països que tenen menys esperança de vida, com a conseqüència de no poder superar les diferents malalties que pateixen són els països poc desenvolupats, que no vol dir que tinguin recursos. Hi ha organitzacions humanitàries que aporten personal voluntari, diners i material mèdic, per ajudar a aquets països de les seves malalties. - Llegir P.63 i 64 - Activitat 3.1 Trobeu el nom dels països de – 50 anys d’esperança de vida que es representen a la fig. 3.11 3.3 Les malalties OMS à www.who.int/topics/infections _diseases /es == fer últim paràgraf P.64== - Llegir P. 65 A. Malalties infeccioses Tipus Provoca Transmissió Causa Afecta Còlera Diarrees Aigua o aliments contaminats Bactèria Intestins Diftèria Inflamació: ganglis limfàtics i pell. -Inhalació -Saliva Bacil(bacteri) -Aparell respiratori -Pell Disenteria -febre -diarrea Infecció -Bacil(bacteri) -Ameba(paràsit) Intestí gros Grip -Febre -Pneumònia -Inhalació -Saliva Virus Aparell respiratori Hepatitis Cirrosi Contaminació Virus Fetge Legionel·losi -Febre -Pneumònia -Inhalació de gotes d’aigua contaminades Bacteri Pulmons Malaltia de la son -Febre -Inflamació ganglis limfàtics -Picadura mosca tse-tse Paràsit SNC Malària (Paludisme) Febrades intenses Mosquit Anopheles Protozou (Plasmodium) -Fetge -Eritròcits Pesta -Pus -Dispnea -Color morat al cos Persones(inhalació) o animals infectats(ratolins i puces) Bacil Pulmons i sang Peus d’atleta Peu enrogit Infecció Fong -Peus -Mans Ràbia Paràlisis Saliva animals infectats Virus SNC Rubèola Erupció a la pell Objectes o fluids contaminats Virus Leucòcits Salmonel·losi Afectació gastrointestinal Aliments contaminats Bacteri Estomac i intestins. Sida Dèficit immunològic Infecció per: -via sang -via sexual -via perinatal Virus Limfòcits Tètanus Contraccions musculars Infecció per ferida Bactèria SNC Tinya Irritació Persones o animals infectats Fong Tot el cos Tuberculosi Afectació pulmonar Inhalació Bacteri Pulmons Verola Bombolles a tot el cos Objectes o fluids contaminats Virus Sang -Carboncle: afecta a la pell, en casos més greus als pulmons i altres òrgans. El causant és un bacteri anomenat Antrax. -Tularèmia: és la malaltia dels conills, produeix pneumònia. El causant és un bacteri. -Nipah: produeix la inflamació del cervell, arribant al coma. El causant és un virus que porten els ratpanats. -Xarampió: taques vermelles per tot el cos. Produït per un virus. -Parotiditis: Paperes:Produeix un augment de les glàndules salivars. Causat per un virus. -Sifilis: És una malaltia de transmissió sexual causada per una bactèria. -Malaltia de Chagas(Sida de la pobresa. P.67): Afecta al cor, esòfag i colon. Causat per picadura d’insectes. -Tosferina: És una tos compulsiva. Afecta al SNC i al miocardi. El causant és una bactèria. Rotavirus: Produeix vòmits i diarrea. El causant és un virus. Tifus: Produeix febre alta causada per la picadura de polls i puces. Leucòcit: glòbul blanc format per granulòcits(55%-70%), al citoplasma; per limfòcits(20%-30% ), per monòcits(3%-7%) de major tamany. Eritròcit: glòbul vermell, transporta oxigen. Limfòcit: glòbul blanc de petit tamany, defensa de les cèl·lules. - P. 66 fer Lectura 2 www.who.int/topics/infectious_diseases/es - Llegir P.66 ==fer últim paràgraf P.66== - Llegir P. 67 ==tercer P. 67== - P. 68 fer Lectura 3 - Llegir P.69 B. Malalties autoimmunitàries: l’esclerosi múltiple. ==segon paràgraf== C. Malalties neoplàstiques == primer i segon paràgraf== D. Malalties mentals == primer i segon paràgraf== - Fer Activitats finals P.71 i 72 Els cinc regnes: Nivell procariota: Moneres(unicel·lulars) Nivell eucariota(unicel·lular): Protists Nivell eucariota pluricel·lular: - Plantes(haplodiploides)Metafitos,autòtrof - Animals(diploides)Metazous - Fongs(haploides dicariòtics)
Nueva Página
Nueva Página
Want to create your own Notes for free with GoConqr? Learn more.