Karteikarten

Vocabulari Art

MARIA MAGDALENA MARTINEZ DANIEL 2BAT - Història de l'Art Spanisch 55 Karten

Karten in diesem Stapel (55)

1ABSISPart de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que té planta semicircular i coberta de quart
d'esfera; normalment es correspon amb l'extrem de la nau central on es situava el presbiteri i l'altar major.
2ACANTMotiu decoratiu d'origen vegetal usat en arquitectura. Fulles del
gènere Acanthus que trobam en els capitells grecs de l'ordre
corinti i en els romans compost.
3ACRÒPOLISLa ciutat alta, fortificada, de les antigues ciutats gregues, on s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats i alguns edificis públics.
4ACROTERIElement decoratiu amb forma de figura o de palmeta que remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i
romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual descansen aquestes figures.
5ÀGORAPlaça pública en el centre de les ciutats gregues, voltada d'edificis porticats, públics i privats, que servia per al mercat,
per a reunió i per a la celebració d'assemblees ciutadanes.
6ALÇATDibuix que representa la façana d'un edifici o la projecció vertical d'una construcció.
7ALTARA. Monument elevat damunt el sòl destinat al sacrifici durant els rituals de culte.
B. Construcció en forma de taula sobre la qual se celebra la missa.
8MÀNDORLA o AMETLLA MÍSTICAOval o marc ametllat que envolta la figura de Crist o de Maria en Majestat, tant en relleu com en pintura.
Utilitzada des de l'època paleocristiana i molt característica del
Romànic.
9AMFIPRÒSTILTemple grec que presenta a les façanes menors dos pòrtics amb columnes.
10AMFITEATREEdifici romà destinat a l'espectacle públic: la lluita a mort entre
gladiadors, de gladiadors i feres, etc. És de planta el·líptica i consta de les següents parts: l'arena i la càvea.
11ANTIPENDITaula rectangular de fusta, normalment pintada al tremp amb temàtica religiosa, que cobreix la part anterior i els laterals de l'altar dins l'art romànic
12AQÜEDUCTECanal d'aigua, subterrània o no. En l'època romana eren els ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal anomenat specus a un dipòsit des del que es distribuïa a la
ciutat.
13ARCElement arquitectònic propi del sistema dinàmic, integrat per diverses peces o dovelles, el qual pot adoptar nombroses
formes diferents, descarregant el seu pes superior lateralment i provocant així una obertura.
14ARC DE FERRADURAArc ultrapassat que es tanca cap a línia d'impostes. Característic de l'art musulmà, però originari dels visigots.
15ARC DE MIG PUNTÉs l'arc equivalent a mitja circumferència. La seva projecció
lineal a l'espai genera la volta de canó. Utilitzat des de la Mesopotàmia, Roma, Romànic, fins a l'actualitat.
16ARC DE TRIOMFMonument commemoratiu romà, dedicat a un emperador. Pot
tenir una o tres arcades. A l'àtic hi ha una inscripció commemorativa. Ve del costum que tenien els romans de fer
passar els generals que tornaven victoriosos de la guerra sota
un arc fet amb palmes.
17ARQUITRAUPeça de pedra en forma de paral·lelipípede, que forma la part
inferior de l'entaulament, que descansa directament sobre el capitell d'una columna i cobreix l'espai de columna a columna.
18ARQUIVOLTAArc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament
amb els brancals esbiaixats, emmarca l'obertura d'una porta o d'una finestra.
19COLLARÍMotllura convexa de perfil semicircular que abraça la columna en la seva unió amb el capitell; especialment la que
es troba en la base del capitell jònic.
20ATRIPati interior, generalment, voltat de pòrtics, al voltant del qual
s'obrien les distintes cambres, especialment en les cases
romanes de tradició etrusca.
21BASAMENTA. Conjunt de la base i el pedestal d'una columna.
B. Part inferior d'una construcció.
C. Suport d'una estructura.
22BASÍLICAA. Edifici públic de l'època romana de planta rectangular dividida en tres naus separades per columnes, la del mig més ampla i alta, que podia tenir una exedra en un extrem.
B. Església que té
la forma de la basílica romana i pot tenir un atri a la entrada.
23BUSTRepresentació de la part superior del cos humà: cap, cos i començament de l'espatlla i del tòrax.
24CÀNONRelació matemàtica que serveix de mòdul o mesura entre
elements que integren cadascuna de les parts, les parts entre
sí i aquestes amb el seu conjunt. Per exemple, el Cànon de
Policlet de l'època clàssica grega.
25CAPITELLElement decoratiu, més o menys ornamentat, situat a dalt del fust d'una columna, d'una pilastra o d'un pilar
26CARDO MAXIMUSVia central que travessava les ciutats i els campaments de l'antiga Roma de nord a sud, perpendicular al decumanus
màximus.
27CARIÀTIDEFigura esculpida femenina, amb funció de pilastra o columna. Tenen l'origen a l'art grec i un dels millors exemples són les cariàtides de l'Erecteon, un dels temples de l'Acròpolis d'Atenes
28CATEDRALEsglésia principal d'una diòcesi, en la qual resideix el bisbe i el
capítol catedralici.
29CEL·LA o NAOS (NAU)Cambra principal d'un temple grec o romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge del déu.
30CERA PERDUDAProcediment per realitzar escultures de bronze. Aquesta tècnica implica un llarg procés en què, per fondre el metall cal realitzar en cera un model de l'obra.
31CIMBORIConstrucció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula. Pot ésser torre a l'exterior i cúpula a l'interior
32CIMACIElement arquitectònic de forma troncopiramidal invertida que
trobam sobre els capitells bizantins.
33CIRCEn l'Antiga Roma, era el lloc de les carreres de cavalls, dels espectacles d'acrobàcia, jocs d'animals, exercicis atlètics. De forma allargada acabada en semicercle a un extrem. Té graderia per al públic i tribuna presidencial a un dels costats majors.
34CLAROBSCURA. Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura.
B. Estil pictòric que utilitza només els diversos tons d'un sol color per tal de donar la màxima importància a la llum i l'ombra.
35CLAUDovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.
36CLAUSTREPati quadrangular descobert, voltat de galeries porticades, al qual conflueixen les diferents dependències d'un monestir o catedral. Apareix a l'art romànic i perdura en estils posteriors.
37COLLAGETècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari, teixits, etc. Apareix a alguns estils de la pintura dels s. XX, per exemple al cubisme (Picasso).
38COLUMNAElement arquitectònic vertical de secció circular que serveix per a sostenir el pes de l'estructura, si bé també pot tenir funció decorativa o commemorativa. La columna està comunament formada per tres elements: base, fust i capitell.
39COLUMNATASèrie de columnes que sostenen o adornen un edifici.
Exemple: envolta la plaça de Sant Pere del Vaticà.
40COMPLUVIUMTeulada de la domus romana amb la inclinació cap a dins, cap a l'atri, per abocar l'aigua de la pluja a l'impluvium.
41CONTRAFORTPilar gruixut adossat a l'exterior d'un mur al qual serveix de reforç perquè resisteixi a l'empenta d'una volta o d'un arc.
42CONTRAPPOSTORepresentació de la figura humana pròpia de l'escultura clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement, basada en la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres per tal d'evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri.
43KORÉEs denominen així les escultures de sacerdotesses femenines de l'època arcaica de l´art grec. Són rígides, tenen
un braç alçat i apareixen vestides amb vestits de plegats geomètrics, influïts per les cultures orientals, com Egipte.
44CORNISAA. Element horitzontal que sobresurt i corona un edifici.
B. Part superior de l'entaulament o la part en forma d'angle que sobresurt i que remata un frontó clàssic.
45CREU GREGAPlanta d´una església formada per quatre braços de la mateixa llargada, formant angles de 90º.
46CREU LLATINAPlanta d'una església amb una nau transversal o transsepte, el qual divideix la nau central en dues parts desiguals.
47CREUERS'anomena així l'espai quadrat, a vegades cobert amb cúpula o
cimbori, on s'encreuen la nau central i la transversal d'una església. Té origen a les basíliques paleocristianes i perdura dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.
48CRISELEFANTINATècnica escultòrica de l'època clàssica grega que utilitza materials com or i ivori aplicats sobre un maniquí de fusta per realitzar les estàtues dels déus. Exemples: les estàtues criselefantines de Zeus i Atena (amb els ulls de maragdes), realitzades per Fídies
49CÚPULAVolta semiesfèrica que cobreix un espai circular, poligonal o quadrat. Si la cúpula cobreix una superfície quadrada la seva adaptació es fa amb petxines, i amb trompes si és poligonal. De vegades la cúpula es troba sobre un tambor i pot tenir una llanterna a sobre.
50KOUROSS'anomenen així les escultures masculines de l'època arcaica de l'art grec. Són estàtues d'atletes vencedors
dels jocs olímpics, totalment nus, drets i en posició frontal. Presenten els cabells llargs, el somriure arcaic, els braços enganxats al cos, una cama avançada i els peus adherits al sòl.
51DECUMANUSCarrers de comunicació principal, d'Est a Oest, de les ciutats i campaments romans. Són perpendiculars als cardus, que van de Nord a Sud.
52DÍPTERTemple grec envoltat d'una doble filera de columnes.
53DÍPTICRetaule format per dues taules pintades al tremp. El retaule apareix a la pintura gòtica.
54DOMUSCasa particular romana d'estructura rectangular, caracteritzada pel compluvium que aboca l'aigua de pluja a l'impluvium. Formada també per l'atrium, el peristil i a vegades també per l'hortus.
55DOVELLESMaons disposats en forma radial que formen l'arc.