Fichas
Vocabulario general valenciano 6
Fichas del conjunto (200)
- 1Punxar (el cavall) amb els esperons. Esperonava el cavall perquè anara més de pressa. Incitar, estimularesperonar
- 2Ser, una superfície, molt llisa, molt greixosa o estar banyada, de manera que dificulta l'estabilitat, l'equilibri o el control de les coses que hi ha damunt resvalaresvarar
- 3Peça de pedra, d'obra o d'un altre material, amb una concavitat destinada a rebre o a contindre líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu o disposada en terrapica
- 4Fill únic o filla única d'un matrimoni.pobil o pobila
- 5Caiguda d'una persona en terra que li provoca un colp fortbac
Va entropessar i va caure un bac. - 6Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia que provoca pertorbacióesglai
- 7Calcular a ull la quantitat o el valoralfarrassar
- 8tràpolafaena, quefer
- 9Brillar amb un lleu tremolor.titil·lar
- 10Senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.fita
- 11sinònim d´objectiuel fi
la fita - 12Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa.pertinença
- 13Depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònicafoia
- 14Fons del mar o d'un llac.llit
- 15Curs d'aigua generalment intermitent, per falta d'aigua a l'estiu i en episodis de sequera, de vessant d'extensió comarcal i de cabal inferior al d'un riu.riera
- 16Voltar o encerclar (alguna cosa)circumdar
- 17informat, aconsellatassessorat
- 18Construir, edificar. v. tr. Muntar, armar.bastir
- 19illa molt xicotetaillot
- 20Assumpte pendent, especialment de poca importànciaserrell
- 21Conjunt integrat per un grup de nuclis urbans inicialment independents que forma un continu edificat, amb un centre que exercix una atracció centrípeta, sobretot pel que fa a treball i a servicis.conurbació
- 22sinònim de fitamolló
- 23Assaig que es fa d'una cosa per a veure si funciona correctament.provatura
- 24Corromput per estagnacióestantís-issa
- 25SOROLL FORT D’UNA COSA EN CAURE, DE COSES QUE TOPEN REPETIDAMENT, DE COLPS FORTS ENTRE PERSONES O COSES’terrabastall
- 26DOTAT DE LES QUALITATS QUE PROVENEN DE LA CULTURAculte
- 27QUE VA CAP ARRERE’)regressiu
- 28(‘MAMÍFER PRIMAT, DE PÈL ABUNDANT I NEGRENC, DE COSTUMS ARBORÍCOLES, QUE HABITA EN SELVES I BOSCOS D’ÀFRICAximpanzé
- 29(‘ACCIÓ O EFECTE DE MALPARLAR D’ALGÚ AMB LA INTENCIÓ DE DESACREDITAR-LO’difamació
- 30VICTÒRIA, ÈXIT’)triomf
- 31(17 EN LLETRAdèsset
- 32MUDAR, CANVIAR DE RESIDÈNCIAtraslladar
- 33DONA CASADA RESPECTE AL MARITmuller
- 34ESTABLIR-SE EN UN LLOCinstal·lar-se
- 35COMPRÉN, INCLOU, ABASTAabraça
- 36‘PERSONA QUE ES DEDICA A ACTIVITATS CREADORES O INVESTIGADORES, ERUDITintel·lectual
- 37‘CLASSE SOCIAL ECONÒMICAMENT ACOMODADA, QUE POSSEEIX EL CAPITAL INDUSTRIAL I FINANCER’burgesia
- 38‘FIGURA ESCULPIDAestàtua
- 39Que posa cura en les coses que fa Fet amb molta curaacurat
acurada - 40Acció o efecte d'intuir. Rapidesa i seguretat de juí.intuïció
- 41Coneixement d'una causa en la qual el jutge ha de pronunciar la sentència (juicio)juí
- 42Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa Treballar amb molta diligència, sol·lícitament.afanyar
- 43ue obra amb atenció i promptituddiligent
- 44Sostindre's, un cos, en la superfície d'un líquid flotarsurar
- 45Massís ixent de pedra, de formigó, de fusta o metàl·lic construït perpendicularment a la vora d'un riu o de la mar per a protegir els marges o modificar la direcció del corrent.espigó
- 46Vora de la mar, d'un riu o d'un llac orillariba
- 47Biga gran (mestra)jàssena
- 48sinònim de pena-segatespadat
- 49sinònim de constipatrefredat
- 50muletacrossa
- 51(‘FER-SE FERM, AGAFAR FERMESAafermar
- 52Establiment públic, de categoria inferior a la de l'hotel, on se servix menjar i es dona allotjament.fonda
- 53sinònim de porfundfondo-a
- 54inspiració brusca seguida d'una expiració violenta, espasmòdica i sorollosa.esternut
- 55Peça de fusta de dimensions relativament grans, utilitzada com a jàssena.tauló
- 56DANYADA, QUE NO FUNCIONA, QUE HA PATIT UN DESPERFECTE’avariada
- 57f. Olor molt forta, pudor.sentor
- 58trigartardar
- 59Cilindre sòlid de fusta, de metall, de pedra o d'una altra matèria dura, utilitzat per a aplanar, esclafar, arrossegar, enrotllar, reduir la fricció o estirar. (carrete)corrò
rodet - 60Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, d'ivori o altres materials, usada quan es cus per a protegir la punta del dit que pressiona l'agulla. dedaldidal
- 61Sistema de conreu que consistix a llaurar la terra i deixar-la reposar un any o més perquè torne a adquirir fertilitat. barbechoguaret
- 62Lloança amb què s'adula una altra personallagot
- 63brazaletebraçalet
- 64Peça o part d'una màquina o d'una ferramenta que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-la.maneta
manovella
(Naut. manivella) - 65efecto invernaderol´efecte d´hivernacle
- 66Fosa de la neu o del gel, quan el fred disminuïxdesgel
desglaç - 67Grup social minoritari privilegiat culturalment, políticament o econòmicamentelit
- 68EXTENSIÓ DE CEL COBERT DE NÚVOLS’nebulositat
nuvolositat - 69Lloc on s'executa la pena de mort.patíbul
- 70acequiaséquia
- 71Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets (espantapajaros)espantall
bubota
espantocell - 72sinònim de guitza (coz)coça
- 73enfrascadocapficat
- 74Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra faena.a tornallom
a tornajornal - 75Arreplegar (les espigues que han quedat en un camp després de la sega). 2. v. tr. AGR. Collir o plegar (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general)espigolar
- 76Esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges, turmenta la gent durant el son i causa alteracions i desordes (duende)donyet
- 77Que no es pot remeiar, que no té remeiirremeiable
- 78prep. [usada a vegades sense la preposició de] Exceptuantllevat que
tres de / que - 79Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder portar-los d'una banda a una altrabolic
farcell - 80Vestir (a algú) amb la roba pròpia dels actes formals i dels dies festiusendiumenjar
- 81Persona que es dedica a la cria i venda de coloms.colombaire
- 82En l'antiga Roma, déu fundador de la casa o de la llar i protector de la família, com a representació de les ànimes dels avantpassats.lar
- 83Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. sanguijuelasangonera
- 84Traure convulsivament per la boca (especialment el contingut de l'estómac)vomitar
perbocar - 85Principi vital dels éssers vius, especialment dels éssers humans almaànima
- 86Cavall vell, decadent i de poc de vigor per al treball. Cavall de qualitat mitjana, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ser cavalcat pels escuders.rossí
- 87invitarconvidar
- 88increíbleincreïble
- 89colocarcol·locar
- 90m. Home respectable i digne d'especial consideració.prohom
- 91Dormida curtabecada
cabotada - 92ciencia ficciónciència-ficció
- 93en els mots en què l’adverbi `NO´ funciona com a prefix porten accent ?SI
no-res - 94Mitjà obtingut a partir de la naturalesa del procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzat per les persones per a satisfer les seues necessitatsbé
- 95Càrrec i dignitat d'arquebisbe. (arzobispado)arquebisbat
- 96como se dice "... y pico"i escaig
- 97nº y tantos (veintitantos)vint-i-tants
- 98Pasta feta amb calç o algeps i pols de marbre que s'aplica a una paret, a una columna, o que s'utilitza en el motluratge de decoracions arquitectòniques.estuc
- 99Individu d'un poble preromà estés per la costa mediterrània des del Llenguadoc meridional fins a Andalusiaiber-a
ibèric - 100Que és originari (un ésser) d'un país o d'una zona.autòcton-a
- 101Que en succeïx (una persona) una altra.succeSSor-a
- 102dimensióndimenSió
- 103En els teatres grec i romà, lloc situat al voltant de l'orquestra que es destinava als espectadors.càvea
- 104Reunió pública per a discutir sobre un tema en la qual l'auditori pot participar en la discussió. 2.m. Lloc on es fan estes reunions.fòrum
- 1058000Huit mil
- 106Concordança d'opinions, maneres o interessosHarmonia
- 107cómicoscòmics
- 108alejarallunyar
- 109estanqueestany
- 110f. Qualitat de vell, de gastat per l'ús.vellesa
vellea
VELLOR - 111Estat de la persona que està perplexaperplexitat
- 112Instrument en forma de ganivet menut utilitzat per a practicar incisions quirúrgiques.bisturí-s
- 113Peça o part d'una màquina o d'una ferramenta que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-lamaneta
manovella - 114Pell del crani on naix el cabell.cuiro cabellut
- 115tocant apel que fa a
- 116Part anterior d'una construcció. 2. adv. Davant.enfront
- 117Acció o efecte de minvar.mancada
- 118impresoimprés
impresos - 119prestigiosoprestigiós, prestigiosa; prestigiosos, prestigioses
- 120Control del contingut dels mitjans d'exteriorització del pensament o de difusió d'informacions, per a assegurar que es respecten determinats límits imposats de caràcter moral, polític o religiós.censura
- 121casocas
casos - 122Que presenta una anomalia, que s'aparta del que es considera normalanòmal, anòmala; anòmals, anòmales
- 123albornozbarnús
barnussos - 124Dins d'un grup de persones o de coses.enmig
- 125Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura Ser indici (d'alguna cosa) (ARGUMENTAR)argüir
- 126medios de extinciónmitjans d'extinció
- 127Posar en un racó o en un lloc retiratarraconar
- 128año tras añoany rere any
- 129adj. Encertat, adequat, oportú, idoni. oportunaescaient
- 130So degut a una ressonància ecoressò
- 131agacharacatxar
ajupir - 132Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la, disminuint-ne els intersticiscompactar
ATAPEIR - 1331. v. tr. Ajupir, abatre. 2. v. pron. Arropir-se, contraure's. acurrucarsearraulir
- 134Topar una persona o una cosa que es mou (amb una altra que li impedix seguir el moviment) Topar l'una contra l'altra, dos persones o dos coses, especialment de manera hostil.encontrar
- 135treparenfilar
- 136olerolorar
ENSUMAR - 137Que ha perdut (una cosa) el líquid que la recobria o l'amerava secoeixut, eixuta
(també a persones) - 1385. v. pron. No assistir a un acte, a una classe. Es van botar la classe de física. 6. v. tr. Fer esclatar (una substància explosiva). Han botat un coet.botar
- 139Agafar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terraempomar
- 140Donar (una aparença o una qualitat determinades)conferir
- 141Operació quirúrgica que consistix en la inserció d'una porció de teixit viu en una lesió de manera que s'establisca una unió orgànica. (TAMBË EN AGRICULTURA) injertoempelt
empeltar - 142Predir o anunciar (coses futures)augurar
- 143Sense tindre en compte que, a pesar que, encara quemalgrat que
- 144Dependència psicològica i fisiològica d'una substància o d'una pràctica.aDDicció
- 145paso (caminar)pas
passos - 146telefonotelèfon
- 147actualizaciónactualització
- 148Ocupació, assumpte, cosa que calquefer
- 149Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coetesclafit
- 150Baralla, disputa violentabrega
- 151Fer-se mal en un bac, en un accidenespatlar
Desllomar-se. - 152Fer malbé el llom (d'una persona o d'un animal)desllomar
- 153Resistir (a una cosa) obligant-la a retrocedir o a allunyar-se de si Causar repulsiórepel·lir
- 154crudezacruesa
- 155ingenieroenginyer
- 156Persona que s'encarrega de la custòdia, les claus i la neteja d'un edifici o d'un establiment públic. conserjeconserge
- 157Membre de la direcció d'una empresa comercial o de servicis.executiu
- 158medicometge
- 159Persona que es dedica a la jardineria.jardiner
- 160Acció o efecte de tallar.tall
- 161Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent espumabromera
- 162agüeroAuguri, pronòstic, averany
- 163pendiente Ornament que es porta en les orelles (f.)arracada
- 164reyes magosReis Mags
- 165Persona que presumix de saber moltsetsabers
setciències - 166Exempció d'obligacions, càrrecs o penes a favor d'una persona o d'un llocimmunitat
- 167Acció o efecte d'avindre'savinença
- 168Falta d'avinença.desavinença
- 169Triturar (alguna cosa, especialment un aliment) amb les dents per mitjà del moviment de les mandíbules.mastegar
- 170Que no rep casticimpune
- 171Superant un sentiment de repugnància o de mala gana.a contracor
- 172Expressió ofensiva i injuriosa contra la divinitat, contra tot allò que es considera sagrat.blasfèmia
blasfèmies - 173Terreny de conreu que es rega.regadiu
- 174Antiquat, que ha caigut en desúsobsolet
- 175De les indústries de filats i teixits, o que hi té relació.tèxtil
- 176Més roín / més malamentpitjor
- 177Que excedix o sobrepassa els termes convenients.esceSSiu
- 178Fet i fetAl cap i a la fi, al capdavall, comptat i debatut.
- 179Temps futur, especialment situació futura d'algúvenidor
esdevenidor - 180Interés excessiu o abusiu que s'aplica a un capital prestat.usura
- 181Recórrer (el temps) en sentit invers, en direcció a l'origenremuntar
- 182adj. Que tira a gris.grisenc-a
- 183Amonestar, reprendrebonegar
- 184de manera que no pot errarinfal·liblement
- 185Matèria blanquinosa i blana produïda per la solidificació d'una secreció de les glàndules sebàcies de les parpelles, que queda adherida a les pestanyes i als llagrimals.llegares
- 186Portal menut.portaló
- 187Composició poètica breu, generalment destinada a ser cantada.cantilena
- 188Espai tancat construït amb barandats de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una o més portelles, que s'aplica a l'obertura d'entrada d'un edifici i servix per a evitar que l'aire exterior entre directament en l'interior quan s'obri la porta d'entrada.cancell
- 189Part ixent d'un objecte, generalment en forma d'arc o d'anella, que servix per a agafar-lo asaansa o nansa (f.)
- 190Ormeig de pesca, fet de malla de junc, vimen o un altre material, que consistix en una peça exterior, més o menys cònica o redona, unida per la base a una altra peça, en forma d'embut, dirigida cap a l'interior de la primera, a la qual dona entrada per una boca estreta, que impedix l'eixida del peix que hi ha entrat.nansa
- 191Resplandir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeïxen ràpidament. parpadearparpellejar
- 192parpadosparpelles
- 193abatidaabaltida
- 194aceleraraccelerar
- 195Obstacle que impedix el funcionament o el desenrotllament normal d'algú o d'alguna cosa lastrellast
- 196Resguardar del fredabrigar
- 197chispaespurnejar
- 198Posar els peus damunt d'una cosa, per a caminar o per a sostindre'sxafar
trepitjar - 199m. Crit agut, breu i penetrant.xiscle
- 200—