Mind map
LA LITERATURA EN ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII
Map content
LA LITERATURA EN ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII
Al s.XVI, es va iniciar
- un llarg període caracteritzat per la pèrdua de personalitat política, per l'estacament econòmic i per una disminució de l'ús del català com a llengua literària
- que va desencadenar
- Factors sociohistòrics
- davallada demogràfica per la pesta
- la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana
- a Castella se situarà la cort, i es traslladarà l'aristocràcia autòctona, que es castellanitzarà
- a causa de
- Guerra de les Germanies
- L'establiment de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic a València
- que va
- impulsar castellanització de la noblesa
- que va
- a causa de
- a Castella se situarà la cort, i es traslladarà l'aristocràcia autòctona, que es castellanitzarà
- descobriment de Amèrica
- Castellanització de la literatura culta
- a partir del
- s. XVI la llengua de la cort va ser el castellà
- com conseqüència
- la valoració del castellà i el prestigi de la literatura faran que
- els autors utilitzen aquesta en les seues obres
- amb la desaparició de la cancelleria va desaparéixer un model de llengua literaria comú, fet que va desencadenar la dialectalització
- la valoració del castellà i el prestigi de la literatura faran que
- gràcies a
- Triomf Contrarreforma
- supressió del català com a llengua oficial pels Decrets de Nova Planta
- com conseqüència
- s. XVI la llengua de la cort va ser el castellà
- a partir del
- La Decadència (s. XVI-XVIII)
- correspon al període de la nostra història que va desde l'inici del s. XVI fins a les primeres dècades del XIX
- durant aquest període va haver una continuïtat literària en català
- fet que
- la castellanització va afectar únicament a la literatura culta i sectors socials restringits
- en els àmbits col·loquials va continuar sent l'única llengua de la majoria de població
- fet que
- Factors sociohistòrics
- que va desencadenar
- un llarg període caracteritzat per la pèrdua de personalitat política, per l'estacament econòmic i per una disminució de l'ús del català com a llengua literària
EL RENAIXEMENT
- va ser un moviment cultural que va sorgir a Itàlia a mitjan el segle XIV
- caracteritzat per
- revalorització de la cultuta de l'antiguitat clàsica
- sorgiment d'una consciència de la dignitat
- actitud més reflexiva i crítica
- característiques de les obres en llengua vulgar
- consciència d'estil, classicisme, sentit crític, harmonia, recerca de la bellesa, gust pel paisatge, paganisme, rebuig del retoricisme, efecte d'espontanëitat i senzillesa lingüística
- destaca l'obra
- Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa
- de Cristòfor Despuig
- Plenament renaixentista
- consta de
- sis col·loquis entre tres interlocutors
- Lúcio
- Fábio
- Don Pedro
- sis col·loquis entre tres interlocutors
- consta de
- Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa
- van sorgir dos tipus de teatres
- Religiós i Profà
- destaca l'obra
- consciència d'estil, classicisme, sentit crític, harmonia, recerca de la bellesa, gust pel paisatge, paganisme, rebuig del retoricisme, efecte d'espontanëitat i senzillesa lingüística
- fent referència a la poesia destaquen
- Pere Serafí (1510-1567)
- va ser poeta i pintor
- situat entre la tradició medieval i influència italiana
- va publicar
- dos llibres, un conjunt de 170 poemes
- en el qual destaquen grups de sonets
- dos llibres, un conjunt de 170 poemes
- va practicar
- la cançó tradicional
- a partir de la glossa d'un refrany tradicional
- la cançó tradicional
- Joan Timoneda (1518-1583)
- va ser escriptor i editor
- va compondre
- poemes popularitzants
- representen
- novetat tant pel metre com pels temes, tractats amb llengua directa i fluïda
- representen
- va editar i confeccionar cançoners
- Flor d'enamorats
- una de les millors mostres de la poesia culta
- Flor d'enamorats
- poemes popularitzants
- Pere Serafí (1510-1567)
EL BARROC
- va ser el corrent artístic i ideològic que va manifestar durant el s. XVII el pessimisme
- un tema recurrent és
- fugacitat del temps
- configuren la visió del món com un gran teatre
- temes pessimistes i depriments
- és un sentiment de desengany
- fugacitat del temps
- tot són aparences
- Només a Catalunya es va
- conrear poesia i teatre barroc en català
- sorgir nova escola en què destaquen autors com
- Francisc VIcenç Garcia (1582-1623)
- producció major part de poemes burlescos
- incorren en l'obscenitat i brutícia
- producció major part de poemes burlescos
- Francesc Fontanella (1622-1685)
- va crear una literatura nova
- tècniques poètiques habituals de la poesia culta
- destaca la seua obra
- Lo Desengany
- és l'obra dramàtica més important en la literatura barroca catalana
- Lo Desengany
- destaca la seua obra
- tècniques poètiques habituals de la poesia culta
- va crear una literatura nova
- Francisc VIcenç Garcia (1582-1623)
- gràcies als llibres de memòries i els dietaris
- destaquen
- Coses evengudes en la ciutat e regne de València
- de Joaquim Aierdi, presenta model de prosa ben elaborat
- Notícies de València i son regne
- de Pere Joan Porcar, relata notícies quotidianes
- Coses evengudes en la ciutat e regne de València
- destaquen
- sorgir nova escola en què destaquen autors com
- conrear poesia i teatre barroc en català
- Al País Valencià es va expressar quasi totalment en castellà
LA IL·LUSTRACIÓ
- En la prosa del s. XVIII destaquen reculls de
- Rondalles
- sobreix la Rondalla de Rondalles
- de Lluís Galiana
- mostra el valencià col·loquial, els proverbis i les expressions més pintoresques
- de Lluís Galiana
- sobreix la Rondalla de Rondalles
- Adagis
- Dietaris
- destaca el Calaix de sastre
- de Rafel d'Amat
- crònica de la vida quotidana des del 1769 fins al 1816
- de Rafel d'Amat
- destaca el Calaix de sastre
- Rondalles
- Primeres dècades del s. XVIII manifesten predomini del Barroc
- fet que va suposar que la il·lustració és consolidara tardanament i amb limitacions
- és un
- moviment ideològic o filosòfic, caracteritzat pel racionalisme i la voluntat de sotmetre a crítica tot el saber humà per arribar al progrés social, econòmic i cultura
- va penetrar amb més força en Menorca
- autor destacat
- Joan Ramis, neoclàssic més representatiu en la nostra literatura
- amb la seua obra
- Lucrècia
- defensa la llibertat davant de la tirania
- Lucrècia
- amb la seua obra
- Joan Ramis, neoclàssic més representatiu en la nostra literatura
- autor destacat
- va penetrar amb més força en Menorca
- moviment ideològic o filosòfic, caracteritzat pel racionalisme i la voluntat de sotmetre a crítica tot el saber humà per arribar al progrés social, econòmic i cultura
- és un
- fet que va suposar que la il·lustració és consolidara tardanament i amb limitacions
- La literatura popular catalana va mantindre una enorme vitalitat
- lligada a la
- transmissió oral i al sentit tradicional
- que dona prioritat
- a la comunicació inmediata i a la diversió
- destaquen tres manifestacions
- El Romancer
- és tot un llegat poètic i musical
- Els col·loquis valencians
- recullen continguts polítics, històrics i de notícies
- d'una manera
- còmica, burlesca o satírica
- eren monòlegs i altres es presentaven com a diàleg
- còmica, burlesca o satírica
- d'una manera
- recullen continguts polítics, històrics i de notícies
- El teatre religiós
- l'exemple més antic conservat
- El Misteri D'Elx
- l'exemple més antic conservat
- El Romancer
- destaquen tres manifestacions
- a la comunicació inmediata i a la diversió
- que dona prioritat
- transmissió oral i al sentit tradicional
- lligada a la
- En la prosa del s. XVIII destaquen reculls de
Information
- Description
- a a
- Created by
- Vicente Sivera · Sep 2016
- Updated
- Oct 13, 2016
- Views
- 33
- Tags
- Rating