EL TEATRE I LA NOVEL·LA DEL SEGLE XIX

EL TEATRE I LA NOVEL·LA DEL SEGLE XIX

1. El teatre

   • es va convertir en una eina fonamental en la consolidació de la Reinaxença, a causa de la seua àmplia difusió popular
     • el teatre català va explotar
       • el sainet
         • peça curta, de caràcter comic, construïda a partir de situacions esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics
           • es representaven en l'entreacte o al final d'obres en castellà
             • A Catalunya destaquen autors com
               • Josep Robrenyo (1780-1838)
                 • les seus obres tenen contingut polític al servei de la causa liberal
               • Frederic Soler (1839-1895)
                 • va abandonar la producció de sainets per a
                   • estrenar drames romàntics
                     • destaca "Les joies de la Roser"
         • A València
           • té l'origen en els col·loquis de la fi del s. XVIII
             • es va consolidar com a gènere teatral gràcies a
               • L'obra de Josep Bernat i Baldoví
                 • que presentava episodis de caràcter erótic o de paròdies
                   • el representant més important va ser
                     • Eduard Escalante (1835-1895)
                       • va escriure 46 peces amb l'objectiu d'aconseguir efectes còmics i de presentar personatges amb una gran economia de mitjans
                         • destaquen les obres
                           • L'escaleta del dimoni
                           • Bufar en caldo gelat
                             • és una sàtira de dos coents
                               • en la qual ell mostrava una crítica superficial
                           • Les xiques de l'entresuelo
                             • aquestes peces satiritzen el procés de castellanització de la petita burgesia de la ciutat de València
                       • habilitat per a deformar el valencià i castellà
       • el teatre culte
         • a mitjans del segle es van estrenar
           • les primeres tragèdies d'Àngel Guimerà
             • aquest autor és l'únic dramaturg català
               • Les seues primeres obres són drames històrics en vers
                 • Gal·la Placida, Judith de Welp
               • amb l'obra "Mar i Cel"
                 • va iniciar la seua etapa de plenitud
                   • creant constants temàtiques recorrent a uns conflictes passionals que impliquen una relació de poder
               • un altre tema que utilitza és
                 • l'inadaptat
                   • amb el qual va obtindre la millor expressió en els drames de prosa
                     • cal destacar l'obra Maria Rosa, Terra Baixa, La filla del mar

2. La llengua i literatura en la Reinaxença

   • l'ús del català culte no es va produir igual en tots els gèneres literaris
     • van limitar la restauració literària a la poesia
     • a l'altra producció escrita van continuar fent el castellà

3. La novel·la

   • en la literatura catalana va tardar en consolidar-se més per la manca de tradició novel·lística i d'un model de prosa normalitzat
     • es va recórrer a les traduccions i gràcies a això
       • es van publicar traduccions en castellà de novel·listes
         • fet que va suposar que
           • la manca de novel·les en català va ser compensada per
             • la producció de literatura costumista
               • destaca l'autor Narcís Oller
                 • que gràcies a que va participar en els Jocs Florals de 1877 es va convéncer de la importancia del català com a llengua costumista
                   • va publicar el seu primer recull de narracions
                     • La Papallona
                     • L'escanyapobres
                     • La febre d'or
                     • La bogeria
                     • Pilar Prim
                   • va haver d'enfrontar-se amb dificultats com
                     • la inexistència d'un model de prosa literària, manca de tradició d'una narrativa realista
                       • també de caràcter personal
                         • sentimentalisme i moralisme